Records… núm 243
La temporada 1996-97 ja quasi havia acabat i encara s’havien de disputar les semifinals de la Copa Catalunya corresponents a la temporada anterior i per a les quals s’havia classificat el Mataró a l’inici de la temporada eliminant diversos equips de 2a B. El sorteig li va oferir el FC Barcelona i el Nàstic, però el fet de tenir el camp de gespa artificial va impedir veure el triangular a Mataró.
El Mataró perd contra el FC Barcelona en semifinals de Copa Catalunya
El dia 27 de maig del 1997 el CE Mataró es va desplaçar a Tarragona per jugar la semifinal de la Copa Catalunya en un triangular contra el Nàstic i el FC Barcelona que va ser retransmès pel Canal-33. El CE Mataró jugava per primera vegada en partit oficial contra el Barça, tot i que abans, quan encara era Iluro SC, hi havia jugat 59 anys abans (veure Records-30).
En el primer partit l’equip que entrenava Jaume Creixell va fer saltar la sorpresa i va derrotar per 0-2 els amfitrions, que estaven jugant la promoció a 2a A. Pel Mataró van jugar Conde, Mascarell, Naranjo, Toni, De Gea, Coque, Sauras, Bernardo, Edel (Ros), José Manuel i Àlex. Després d’uns primers compassos de domini vermell, van sentenciar Sauras i Bernardo.
En el segon partit el FC Barcelona va derrotar per 1-3 el Nàstic, i en l’últim partit contra el Mataró no es va deixar sorprendre guanyant per 0-5, amb un equip força “pintoresc” integrat per Lopetegui, Rufete, Portu, Mingu, Laurent Blanc, Amor, Roger, Stoitxkov, Vucevic, Cuéllar i Amunike.
Per l’equip groc-i-negre van jugar Conde, Mascarell (Sauras), Naranjo, Toni (Ginés), De Gea, Coque, Aleñà, Bernardo (Ros), Monti (Edel), José Manuel (David Borrell) i Àlex. Molt aviat va marcar Vucevic de falta directa i després tot va ser un festival blaugrana, però el CE Mataró ja havia donat mostres de la seva qualitat al primer partit.
Aspiracions d’ascens a 2a B de cara a la nova temporada
De cara a la nova temporada el CE Mataró tenia més aspiracions de pujar havent-se quedat com únic representant local a la 3a divisió. Jaume Creixell, com més tard tornaria a passar, en va tenir prou amb una temporada de “salvador” del Mataró i va deixar pas a Miguel Álvarez, un jove tècnic que venia del Vilassar de Mar.
Van ser baixa cinc jugadors titulars com Conde, Toni, Coque, Àlex i Aleñà, i entre els fitxats per substituir-los cal citar el porter José Antonio, el mataroní Jordi Navas, que retornava al seu club d’origen, i l’extrem Marcel.
Pel Trofeu Iluro l’equip groc-i-negre va buscar un rival difícil i atractiu, com era un dels millors Barça B que hi ha hagut, i que comptava a les seves files amb jugadors com Arnau, Puyol, Óscar Àlvarez, Xavi Hernàndez, Gabri i Jordi Cruyff, que van donar mostres de la seva qualitat guanyant per 1-5 fent una autèntica demostració de joc ràpid de contraatac.
L’equip infantil empata contra el Barça
Però l’ambient era magnífic i el club groc-i-negre a més iniciava la temporada amb la satisfacció de tenir tots els seus equips de la base a categoria preferent, i veient com l’infantil, que entrenava Ricard Bartra, empatava davant del FC Barcelona, amb un equip format per Toni, Albert, Kiku, Àlex, Abel, Manel, Zaragoza, Illa, Artero, Rubén, Fran, Sala, Aaron, Enric, Carlos i Josep.
Miguel Àlvarez contra les cordes
La lliga es va iniciar amb desplaçament al camp de l’últim campió, el Palamós, on es va caure per 2-1 jugant tota la segona part en inferioritat, i a la segona jornada va venir el Premià, que va emportar-se el triomf amb un gol d’Àngel López.
La Diada de Catalunya, el Mataró la va aprofitar per fer una exhibició al Mini-Estadi guanyant per 0-4 el Barça C davant la mirada atenta de Van Gaal, destacant Marcel, tot un extrem-extrem.
Però a casa l’equip no funcionava i un 0-3 davant de l’Horta a la setena jornada va posar a Miguel Álvarez contra les cordes, ja que el Mataró feia set anys que no perdia per tres gols a casa i estava situat en zona de descens. Per sort, com es veuria després, la directiva va tenir paciència, l’entrenador va continuar i l’equip va reaccionar guanyant per 1-2 a Sant Boi.
Arriba l’espectacle
A poc a poc va arribar l’espectacle cada quinze dies: 5-2 al Badalona, amb 4-0 al descans i amb un dels gols més originals vistos al camp del Mataró quan Monti va rematar de cap des de 30 metres un refús que havia fet el porter visitant també amb el cap; després 5-2 al Tàrrega dues jornades més tard en un partit en què s’arribà a dominar per 5-0, i més tard un 7-0 al Sant Andreu jugant un futbol d’altíssim nivell conduït per José Manuel que va posar el 5-0 al descans. I enmig dues victòries a Igualada i Rubí que van apropar l’equip a la zona alta. L’aficionat se sabia l’equip titular de memòria: José Antonio; Sergi Mascarell, Navas, Torres, Ros, Bernardo, Sauras, Monti, Edel, José Manuel i Marcel.
Però les lesions i sancions van trencar l’equip i es va ensopegar davant del Manlleu (1-2) i a Vilassar (4-2) en el debut de Corominas a la banqueta blanc-i-vermella.
Al final de la primera volta després de recuperar l’olfacte golejador davant el Vilafranca (5-1), el Mataró era vuitè a cinc punts de la zona de “play-off”. Els gols d’Edel (17 només a la primera volta) eren una bona injecció de moral, però l’equip necessitava més fermesa defensiva, i van arribar Jose i Naranjo.
El Mataró va demostrar totes les seves opcions derrotant el Palamós (2-0) i guanyant el derbi a Premià (1-3), però després d’empatar a zero amb el Barça C, que era líder destacat, a causa d’una genial actuació del porter blaugrana Felip, el Mataró es va estancar una mica i quan faltaven deu jornades per al final es mantenia a la vuitena plaça a 4 punts del somiat “play-off”, i li tocava rebre el Vilobí, l’equip que les dues darreres temporades havia trencat el somni.
Aquesta vegada la “bèstia negra” va caure per 4-1, i després es va guanyar per 1-4 al camp del Badalona i també va caure l’Europa, que era el campió de la Copa Catalunya, en un partit sensacional i emocionant que, tot i anar dominant l’equip local per 3-0, no es va decidir fins al temps afegit quan Santos va marcar el 5-3 definitiu.
Francesc Rimblas nou president del CE Mataró
El Mataró ja depenia d’ell mateix, ja que per primera vegada estava en zona de “play-off”, i l’equip no va fallar massa: 0-2 a Tàrrega, 2-2 a casa davant l’Igualada, 1-3 a Sant Andreu, que va situar el Mataró tercer, i 5-1 davant del Rubí, amb gols d’antologia.
Coincidint amb aquest darrer partit es van celebrar eleccions a la presidència del CE Mataró resultant escollit després d’una dura pugna Francesc Rimblas amb 135 vots, per 91 de Francisco López.
Després tothom va treballar per un Mataró millor, amb el president conduint amb mà mestra el vaixell cap a l’objectiu de la 2a Divisió B. No seria fàcil, però s’acabaria assolint.
El CE Mataró acaba en 3r lloc de la 3a Divisió i es classifica per al “play-off”
En l’àmbit esportiu es va trencar la ratxa a Manlleu (2-0), però el Mataró continuava depenent d’ell i amb victòries sobre Vilassar de Mar (3-0) i a Vilafranca amb gols, com no, d’Edel i Monti (0-2), es va certificar la presència a la fase d’ascens. L’alellenc Xavier Monteys “Monti” va marcar 9 gols en els últims deu partits de lliga, convertint-se en el gran ídol de l’afició groc-i-negra.
La classificació final va ser: Barça C 78, Palamós 70, MATARÓ 69, Tortosa 68, Manlleu 68, Badaloní i Horta 62, Europa 61, Vilobí 56, Banyoles 50, Badalona i Vilassar de Mar 49, Premià de Mar 47, Tàrrega 46, Sant Andreu i Vilafranca 44, Santboià 42, Rubí 41, Igualada 28 i Júpiter 25. El Mataró havia marcat 85 gols al llarg d’una campanya sensacional.
L’ascens es perd a Caravaca
El primer partit de “play-off” va portar al camp mataroní l’equip murcià del Caravaca. La gent va omplir les grades, Esindi va fer la sacada d’honor, i l’equip va respondre amb una vintena d’ocasions de gol de les quals en van entrar mitja dotzena pel 6-0 final. Ni la pluja, que va caure de forma molt intensa, va espatllar el festival.
En el segon partit a Benidorm es va perdre per 1-0, compensat aquí en el tercer partit amb un 3-0, en un matx gairebé resolt en un minut “boig” en què van marcar Monti i Edel i sentenciat per Marcel a l’inici de la segona part. Es guanyava així el golaverage que podria ser important si ni Benidorm ni Mataró fallaven contra ningú més…
Lamentablement en el quart partit, es van perdre quasi totes les opcions, empatant a Caravaca a un gol, tot i haver pres l’avantatge al marcador. Després les victòries sobre l’Atlètic Balears (2-1 aquí i 0-1 a les illes) no van servir per poder avançar un Benidorm que no va fallar a Caravaca.
La classificació va ser: Benidorm 15, MATARÓ 13, Atlètic Balears 4 i Caravaca 2 (un d’aquests dos punts va allunyar l’equip groc-i-negre de l’ascens).
Al llarg d’una memorable temporada van jugar només 24 jugadors, cosa que ja indica que tot anava bé, i l’equip base del Mataró l’haurien format els que ja hem citat abans (o sigui José Antonio; Sergi Mascarell, Navas, Torres, Ros, Bernardo, Sauras, Monti, Edel, José Manuel i Marcel), tot i que també van intervenir molt Jose i Naranjo, i també De Gea, Tarruella, i els joves mataronins Santos, Landi i Deme. El porter José Antonio, amb els 44 partits complets (encaixant només 50 gols en tota la temporada), i Lluis Sauras amb 42, van ser els jugadors que van intervenir en més partits. Edel amb 27 i Monti amb 22 van ser els màxims golejadors.
Per veure el detall concret de la temporada i d’altres ho podeu fer obrint PLANTILLES CE MATARÓ FUTBOL
Hem vist com per Mataró van passar jugadors que després serien ben famosos com Puyol o Xavi, però en bàsquet també va visitar el Palau algun jugador que després tocaria el cel. En parlarem en el pròxim número.
