Records… núm 244
El fet de jugar contra els equips filials del FC Barcelona possibilita que de joves passin per la nostra ciutat jugadors que després seran grans figures. Vam parlar la setmana passada de com en un amistós l’any 1997 van jugar junts Puyol, Xavi i Gabri amb el Barça B enfrontats al CE Mataró. La temporada següent un altre “futur famós” va visitar la nostra ciutat en competició oficial…
Tercera temporada de la UEM a la lliga EBA
La temporada 1998-99 la Unió Esportiva Mataró va afrontar la seva tercera temporada a la lliga EBA, després d’un estiu força mogut en els despatxos on el club va poder mantenir la categoria gràcies a un augment del nombre d’equips de 14 a 16 a cada grup, cosa que també va permetre que el segon equip de l’entitat pogués jugar a 1a Catalana, després d’haver jugat sense èxit la fase d’ascens a aquesta categoria.
Quique Spa, després de poder mantenir la categoria, va continuar com a entrenador, complint així la seva cinquena temporada al davant del primer equip de l’entitat, però la plantilla es va renovar de forma quasi total, ja que només va continuar Carles Canals. Després de tres temporades al Pineda va tornar Ramon Rovira i van arribar nous Llorens i Araque (Aracena), Al Barazi (Sant Josep), Alsina (Gramenet) i Reina (Montcada), més Luque, Rodríguez, Hernàndez, Mateo i Comas del sènior B.
A la Lliga Catalana EBA que es va jugar a la pretemporada l’equip de la UE Mataró va fer un bon paper superant el Baró de Maials de Lleida i el Gramanet, però va acabar cedint el passi a semifinals al CB Tarragona.
Dos futurs NBA juguen amb el Barça B al Palau Mora
La lliga EBA, aleshores la tercera categoria estatal i amb només amb quatre grups a tot Espanya, era molt forta amb tres desplaçaments a Aragó, un al País Basc i un a Navarra, i amb equips catalans com el Llobregat Cornellà, l’Aracena (un equip que anava canviant de seu i aquella temporada jugava a El Papiol), el Lleida, el CB Tarragona o el Barça B, que precisament va ser el primer rival, visitant el Palau Josep Mora en la primera jornada del campionat.
L’equip mataroní va fer un inici de partit, que ho era també de lliga, impressionant amb un 26-9 al lluminós abans de complir-se el minut 10 de joc. Al descans es va arribar només amb 14 punts d’avantatge (54-40) gràcies al fet que a les files blaugranes hi havia un tal Juan Carlos Navarro, acabat de sortir de juvenil, que havia anotat 22 punts a la primera part, i que al final serien 33. A la represa l’equip blaugrana amb una forta pressió a tota la pista i amb una certa permissivitat arbitral van anar reduint diferències, gràcies al bon treball d’un altre jove, que es deia Pau Gasol i que, amb 18 anys acabats de fer, va demostrar que anava per figura, dominant sota la cistella i anotant 20 punts. Al final el somni inicial es va esvanir i l’equip blaugrana va emportar-se el triomf per 76-82.
Joan Ventura nou president de la Unió Esportiva Mataró
Abans de començar la temporada Benito Pérez el president de l’entitat havia renunciat al càrrec i es van convocar eleccions, però finalment ell mateix va ser escollit per l’Assemblea del club celebrada el 18 de setembre per continuar en el càrrec.
Però dinou dies després i de forma sorprenent va presentar novament la seva renúncia per motius laborals i es va fer càrrec de la presidència Joan Ventura, que era un dels vicepresidents.
Joan Ventura havia estat atleta del CA Laietània (veure Records-117) i destacat jugador d’handbol, un dels primers de la nostra ciutat que va jugar a la Divisió d’Honor Estatal (veure Records-48). No obstant això, amb els fills jugant a bàsquet, va acabar agafant la presidència de la Unió Esportiva Mataró, on s’hi estaria vint anys seguits, fins l’any 2018.
Irregular primera volta
Durant la primera volta l’equip de Quique Spa va guanyar a Sant Sebastià davant l’Askatuak (72 -79) i a Montsó (58-76), però, a part del primer partit de lliga, va perdre a casa davant de l’Aracena, del Tarragona i en el darrer partit enfront del Llobregat Cornellà que era el líder i que, després d’un gran partit de l’equip local, va haver de guanyar a la pròrroga (73-76).
La UEM va arribar a l’equador de la competició amb 5 victòries i 10 derrotes, en zona de descens superant només a tres equips.
Victòria al Palau Blaugrana
Però en el primer partit de la segona volta jugat al Palau Blaugrana, els mataronins van fer un gran partit defensiu i es van desfer sense massa problemes (55-70 al final) de l’equip blaugrana, que no va poder comptar ni amb Gasol ni amb Navarro, convocats ja amb el primer equip.
Aquest triomf va semblar donar ales i es van encadenar dues victòries més a casa sobre Gramenet i a Osca davant del Peñas. Però va tornar la irregularitat, amb derrotes al Palau Mora davant Sant Josep de Badalona i Askatuak, que van tornar a situar l’equip en zona de descens.
Motor Maresma nou patrocinador
Ja amb el patrocini de Motor Maresma el Palau va tornar a fer-se inexpugnable i es va derrotar tres dels equips de fora de Catalunya (l’Alvecon de Pamplona, l’Helios de Saragossa i el Montsó), amb gran aportació en atac de Ramon Rovira i Paco Reina, per allunyar-se altre cop del perill.
La derrota davant del Valls, que era el nou líder, al Palau, va fer esperar la salvació definitiva, que va arribar després d’una treballada victòria per 61-63 a Tarragona gràcies novament al gran treball defensiu que va aturar els americans Cabtree i Treadwell, i festejada després amb una gran exhibició davant del Baró de Maials de Lleida (82-55).
Novena posició final
En el darrer partit es va caure a tot honor a Cornellà a la pista del campió per 60-55, demostrant un cop més una gran defensa que en el darrer tram del campionat va encaixar una mitjana inferior als setanta punts per partit.
Motor Maresma UEM al final va aconseguir una bona col·locació en la novena plaça, després d’haver passat moments problemàtics durant el campionat.
La classificació final va ser aquesta: Llobregat Cornellà 52, Valls 52, Aracena 51, Barcelona B 49, Gramenet 49, Montcada 48, Sant Josep 48, CB Tarragona 46, UE MATARÓ 44, Montsó 44, Helios 43, Lleida 42, Askatuak 42, Peñas Huesca 39, Alvecón Pamplona 38 i Granollers 33.
El sènior B puja a 1a Estatal
El sènior B de la UEM que patrocinava Semsa, va fer un gran campionat a 1a Catalana, i a les ordres de Joan Gonzàlez, va aconseguir obtenir una plaça per jugar la promoció d’ascens, en la qual es va enfrontar amb els dos equips dels pobles de la “passió”, primer amb l’Olesa, davant del qual van cedir per 86-62 després d’haver guanyat a casa per 72-67, i després amb l’Esparraguera, perdent per 78-63 allà i guanyat per 98-94 aquí, però sense que aquest resultat comptés per a res, ja que abans de jugar-se ja se sabia que l’equip havia pujat a causa de l’ascens de Sabadell i Martorell a lliga EBA. Van formar la plantilla: Bravo, Villaret, Hernàndez, Soler, Castillo, Comas, Martínez, Mateo, Ventura i Villalta.
En un bon any per al bàsquet de la ciutat, els equips masculins del Valldemia i del Boet també van aconseguir pujar a 2a Catalana.
L’equip femení acaba 11è a 2a estatal
L’equip femení de la UEM, amb el patrocini de Promociones Molina, va jugar a 2a Estatal (que era el tercer nivell) després d’haver obtingut l’ascens la temporada anterior i va acabar a l’onzena plaça. Van formar l’equip: Gómez, Sardà, Chacón, Capdevila, Argemí, Martínez, Xiqués, Nora, Cervantes, Sànchez i Balmes.
Joves mataronins destaquen fora
Per altra part, joves jugadors i jugadores mataronins, desplaçats ja a jugar fora de la ciutat buscant més projecció, van aconseguir importants èxits. Així les germanes Núria i Roser Martínez (Universitari) van quedar campiones d’Espanya cadets, Anna Horta (Universitari) va obtenir el títol estatal en categoria júnior i Marc Silva (FC Barcelona) va quedar campió d’Espanya amb el FC Barcelona. També Rosa Maymí, jugant amb el Santa Rosa de Lima va quedar campiona d’Espanya de 1a Divisió B i va obtenir l’ascens a Divisió d’Honor.
Una vegada assolida la permanència, l’entrenador Quique Spa va decidir no continuar ja que la junta directiva va plantejar una important retallada en el pressupost del primer equip, cosa que repercutiria naturalment en el potencial de la plantilla i en els objectius de la temporada. El reemplaçaria Sergi Arteaga, que una temporada abans havia dirigit el sènior B. Es tancava així una etapa de Quique Spa a la banqueta de la UEM, on, com veurem en el pròxim número, dues temporades abans havia tingut un balanç exitós en el debut a la lliga EBA.
