Records… núm 294
Tal com vèiem en el número anterior, la secció que dona nom al Centre Natació Mataró va tenir uns anys brillants al final del segle XX i a l’inici del XXI, però les altres seccions mantenien un nivell altíssim i per exemple el waterpolo s’anava consolidant a la màxima categoria estatal amb un equip barreja de gent de la casa, alguns jugadors catalans experimentats i un estranger de qualitat.
1999-2000: Augmenta el nombre de jugadors estrangers al waterpolo
La temporada 1998-99, pel que fa al waterpolo, s’havia tancat amb la celebració durant les Festes de Les Santes d’un gran torneig internacional a les instal·lacions del Centre Natació Mataró. El va guanyar Hongria derrotant la selecció espanyola per 7-8, prenent-se la revenja de la final del Mundial 1998. També van participar Romania, amb Florin Bonca, i Holanda, que van caure davant Espanya.
Amb anterioritat l’equip sènior havia entrat per primera vegada en els “play-off” al títol, i de cara a la temporada 1999-2000 l’equip, que continuava sota la direcció tècnica del romanès Dorin Costras, va patir les baixes del porter Ferran Pascual i de Sammy Claret, i es van incorporar el porter Víctor Garcia, que uns anys enrere ja havia estat al club, i el búlgar Svilen Piralkov, procedents tots dos del Sant Andreu.
D’aquesta manera es formava una parella de jugadors estrangers amb el romanès Florin Bonca, un fet que fins aquell moment a l’esport mataroní només havia succeït al bàsquet durant els anys vuitanta. Completaven la plantilla, que quedava força compensada, els veterans Cambray i Tarrés (ja amb 36 anys cadascun), els experimentats Duro, Claveria, Alemany, Flaqué i Junquera, i els més joves que eren Jordi Garcia, Kiku Garcia, Pau Cardenal, i el porter suplent Jordi Fernàndez.
Tercer lloc al Campionat de Catalunya
L’equip va començar disposat a donar sorpreses i ja ho va fer al Campionat de Catalunya on va eliminar el Catalunya i va jugar la final a quatre perdent en semifinals davant del Mediterrani (8-4), per guanyar en el partit pel tercer lloc davant del Sabadell per 9-5. El campió seria el Barceloneta d’Estiarte, que havia tornat de la seva estada a Itàlia.
El debut a la lliga estatal va ser esplèndid amb un empat a 6 gols a la piscina del, aleshores, potent Catalunya, en un matx on ja va destacar el nou fitxatge Piralkov amb tres gols marcats al porter internacional Rollan.
Després durant la resta de la primera volta els resultats van ser els esperats, deixant a part l’ensopegada davant del Martiànez. Davant del CN Sant Feliu, debutant i cuer, es va establir un rècord d’anotació amb un esclatant 21-6, que seria el resultat més ampli de tota la competició.
Segon “play-off” consecutiu
A l’equador de la competició es va arribar en vuitena plaça accedint així a la Copa del Rei, on el CN Mataró va caure en quarts de final davant el Catalunya per 7-4, en una competició que va dominar també el Barceloneta, que ja començava a imposar la seva llei.
A la segona volta l’equip va començar amb tres derrotes mínimes davant Catalunya aquí, i CN Barcelona i Terrassa fora, que deixaren l’equip fora de la zona de “play-off”. Però a la jornada següent la Piscina Municipal va presenciar com l’equip mataroní trencava la imbatibilitat de l’Atlètic Barceloneta, que en aquella ocasió no va comptar amb Estiarte i va caure per 9-8. Aquest triomf va donar ales en el tram final i el Centre va acabar en setena plaça, després d’un altre brillant triomf sobre el Sabadell (8-6).
La classificació final de la fase regular va ser: Barceloneta 61, CN Barcelona 52, Mediterrani 47, Canoe 46, Sabadell 41, Catalunya 37, CN MATARÓ 31, Martiànez 28, Terrassa 27, Montjuïc 12, Poble Nou 6 i Sant Feliu 0.
En el “play-off” no va haver-hi res a fer davant del Club Natació Barcelona, tot i que els dos partits van ser molt igualats amb un 9-10 a casa resolt amb “gol d’or” a la tercera pròrroga, i un 9-7 a Barcelona. El títol va ser per segon any consecutiu per al Canoe madrileny, que en semifinals va eliminar el Barceloneta, que era el gran favorit.
Al llarg de la temporada el màxim golejador va ser Florin Bonca amb 49 gols, als quals s’ha d’afegir el mèrit de guanyar gairebé totes les pilotes a l’inici dels diferents quarts gràcies a la seva velocitat. El van seguir Piralkov (38), Junquera (22), i després ja tres homes de la pedrera com Carles Claveria (20), Mario Duro (19) i Jordi Garcia (17). Tres jugadors de l’equip, Víctor Garcia, Andreu Alemany i Carles Claveria van formar part de la selecció catalana en el decurs d’un torneig celebrat a Sabadell, amb motiu del 75è Aniversari del CN Sabadell.
La temporada de waterpolo es va tancar novament amb un Torneig internacional per Les Santes a les instal·lacions del CN Mataró, en aquest cas de categoria juvenil i que va donar la victòria a Hongria.
2000- 01: Tripleta d’estrangers
De cara a la temporada 2000-01, la novena consecutiva entre els grans, l’equip va patir les baixes de David Cambray i Vicenç Tarrés. El primer, gran lluitador a la posició de boia, i el segon, amb un bon braç en el llançament exterior, deixaven l’equip després de 21 anys jugant al Centre, i van rebre un merescut homenatge junt amb Benito Àlvarez que deixava el càrrec de delegat després de 15 anys. El relleu el van agafar els joves Albert “Pei” Garcia i Albert Urbano, i finalment, en augmentar-se a tres el nombre de jugadors estrangers que es podien fitxar, es va incorporar també el cubà Pedro Biart, que procedia del Barceloneta, completant per primera vegada, junt amb Bonca i Piralkov, una tripleta de jugadors estrangers.
Després d’un cinquè lloc a la lliga Catalana, es va iniciar la lliga de Divisió d’Honor, el comitè organitzador de la qual presidia el mataroní Pere Robert. Es va començar amb una contundent victòria sobre el Poble Nou per 15-7, però dues derrotes davant Terrassa (7-5) i CN Barcelona (6-13) van fer tocar de peus a terra. Es van recuperar els ànims amb dues victòries fora (Martiànez per 5-7 i Montjuïc per 3-7), però després es van patir sis derrotes consecutives davant del vigent campió Canoe (6-7), del Catalunya (també 6-7) i Barceloneta (8-11) a casa, i davant la “bèstia negra” del Mediterrani (10-8), Sant Andreu (8-6) i Sabadell (9-6) a fora, quedant en aquesta ocasió fora de la Copa del Rei, en no estar entre els vuit primers al final de la primera volta.
Al tercer “play-off” es cau contra el futur campió
A la segona volta es van guanyar els partits claus davant Martiànez (15-12), Montjuïc (7-5), a part d’un bon empat davant Mediterrani (8-8). Una victòria davant del Sant Andreu (8-5) va classificar per als”play-off” on es va entrar en la vuitena plaça.
La classificació va ser aquesta: Barceloneta 51, CN Barcelona 50; Catalunya 48; Canoe 45; Terrassa 41; Sabadell 40; Mediterrani 39; CN MATARÓ 22; Martiànez 19; Sant Andreu 15; Montjuïc 13; Poble Nou 3.
En els vuitens de final de la lluita pel títol no es va poder fer res davant del Barceloneta d’Andreo, Sans, Chava Gómez, Savic, Marcos i Trbojevic, caient per 3-7 i 12-5. Després els mariners aconseguirien el títol de lliga, que era el primer de la seva història, que seria molt profitosa en les dècades següents.
Per que fa al Centre Natació Mataró es consolidava a l’elit estatal on ja portava nou temporades consecutives, com es pot veure a la CRONOLOGIA DEL WATERPOLO MASCULÍ.
El màxim golejador de l’equip mataroní durant aquella temporada va ser Biart amb 51 gols, seguit de Piralkov (40). Bonca lesionat durant bastants partits només en va fer 18, i Claveria (19) i Alemany (19) van aportar més que no pas el romanès.
L’equip infantil tercer de Catalunya
La Junta Directiva de l’entitat decididament havia apostat perquè les seccions tinguessin un alt nivell competitiu, però això no passava pas per fitxar i oblidar el treball amb la base, i així la temporada es va tancar amb una gran alegria, ja que l’equip infantil va obtenir el tercer lloc als Campionats de Catalunya i el sisè estatal, després de derrotar el Terrassa per 11-9. Albert “Beto” Fernàndez era l’entrenador i l’equip estava format per Àlex Fernàndez, Marc Garcia, Pau Casals, Jordi Cruixent, Santi Vilà, Vicenç Fàbregas, Jordi Fernàndez, Antoni Estrella i Adso Fernàndez.
L’equip sènior no havia fet una bona campanya i de cara a la següent va patir una sèrie de baixes que semblaven que haurien d’afeblir molt l’equip, però aleshores es va veure la bona planificació que havia fet l’equip tècnic i es va assolir un èxit inoblidable del qual parlarem en el pròxim número.
