Records… núm 295
Amb l’equip clarament consolidat a la màxima categoria del waterpolo estatal, en uns moments en què aquest esport estava al cim mundial amb l’or olímpic i el títol mundial, a la nostra ciutat només s’esperava fer un passet més per tal de poder apropar-se a l’elit… i es va aconseguir en un cap de setmana memorable.
Temporada 2001-02: S’arriba per primera vegada a semifinals
Tothom pensava que el dissabte dia 11 de maig de 2002 havia d’acabar la temporada per al Centre Natació Mataró. Dos dies abans, el dijous dia 9, havia perdut el primer partit de vuitens de final del “play-off” a la piscina gran del Centre davant del darrer campió el Barceloneta. Va ser un partit jugat sota pluja i amb fred (es pot veure a la foto de portada com anaven d’abrigadets els jugadors), que va impedir que les grades supletòries es poguessin omplir en el que es pensava que seria l’únic partit a casa del “play-off”.
La victòria va ser per als barcelonins, que comptaven a les seves files entre altres amb Andreo, Letica, Benic, Ivan Moro, Jordi Sans, Ramon Díaz o David Martín, i es van imposar per 5-8. Ningú pensava que al cap de setmana es pogués protagonitzar una autèntica proesa com la que va realitzar.
El dissabte dia 11 a la piscina de Sant Sebastià l’equip mataroní, amb un sensacional Matajsz (6 gols), va remuntar un 6-3 advers, i va empatar a 7, forçant la pròrroga, que van ser dues, i que no van servir de res. La victòria va acabar somrient els jugadors del Centre a la tanda de penals, forçant el tercer partit.
El matx decisiu es va jugar l’endemà al mateix recinte i va ser un altre episodi dramàtic en el qual el CN Mataró va tutejar el campió i el va eliminar gràcies a una gran actuació de Jordi Fernàndez, que, a part d’altres intervencions, va aturar un penal llançat per Ivan Moro amb el 7-8, que seria definitiu al marcador, evitant la pròrroga i classificant l’equip per primera vegada per a les semifinals. Van protagonitzar aquell èxit: Jordi Fernàndez, Claveria, Duro, Flores, Piralkov, Matajsz, Kiku Garcia, Jordi Garcia, Bonca i Alemany.
S’ha de dir que aquesta és l’última victòria de l’equip del Centre davant el totpoderós Barceloneta en partit de Lliga de Divisió d’Honor fins al moment en que escrivim (setembre 2024). Després s’han enfrontat en 54 ocasions i en 50 va haver-hi victòria barcelonina i en 4 el partit va acabar en empat.
Sisè lloc a la fase regular
La història d’aquella temporada havia començat sis mesos abans. L’anterior no havia estat bona, i la nova es va afrontar a més amb les baixes importantíssimes d’Arnau Flaqué, que va deixar l’equip després de 10 temporades, del porter Víctor Garcia, de Junquera i de Pedro Biart. De fora únicament es va incorporar l’hongarès Mark Matajsz, de 23 anys, provinent del Ferencvaros, per fer-se càrrec de la posició de boia. De casa entraven el porter suplent Raúl González, Víctor Flores i Josep Maria Cabré. Es mantenien Jordi Fernàndez, Carles Claveria, Mario Duro, Svilen Piralkov, Kiku Garcia, Jordi Garcia, Florin Bonca, Andreu Alemany i Albert Urbano.
El tècnic Dorin Costras, a poc a poc, havia renovat l’equip i no hi havia grans objectius, i poc es pensava que aquella temporada acabaria vivint un dels moments més memorables de la història del waterpolo mataroní.
Després d’un discret sisè lloc al Campionat de Catalunya, que es jugà novament a la pretemporada, es va debutar a la Divisió d’Honor amb un bon partit a la piscina del Club Natació Barcelona perdent per 12-9, però després tres victòries davant Martiànez (8-7), Terrassa (5-8) i Montjuïc (15-7) van començar a donar esperances. Més endavant un gran triomf sobre el Mediterrani per 9-8, remuntant un 5-8, i un altre a la piscina del campió, el Barceloneta (7-10) van situar l’equip en un inesperat tercer lloc.
Durant l’aturada nadalenca el porter Jordi Fernàndez i Carles Claveria van jugar amb la selecció catalana que va derrotar Suècia per 14-2.
A l’equador de la competició el CN Mataró, tot i haver patit una dolorosa derrota per 17-7 a la piscina del Canoe, ocupava la quarta plaça, gràcies al fet que a casa s’havia guanyat tot.
A la Copa del Rei es va caure en quarts de final per 6-10 davant del CN Barcelona, l’equip que seria campió d’aquella competició.
A la segona volta l’equip va patir molt a la Piscina Municipal amb cinc derrotes davant CN Barcelona, Catalunya, Terrassa, Barceloneta i Sabadell, i va baixar fins a la sisena plaça final.
La classificació va ser aquesta: Sabadell 58, CN Barcelona 53, Barceloneta 48, Catalunya 46, Canoe 42, CN MATARÓ 34, Olivar 29, Mediterrani 28, Terrassa 26, Sant Andreu 14, Martiànez 6 i com a cuer el Montjuïc, tot un històric, amb 7 títols de lliga a les seves vitrines, que amb només 3 punts va baixar. El sisè lloc va emparellar l’equip mataroní amb el tercer, que era el Barceloneta, propiciant la gran gesta de la qual hem parlat abans.
Es cau davant del futur campió
Després a les semifinals l’equip va cedir per 5-9 i 8-3 davant del CN Barcelona, que amb jugadors com Juan Carlos Garcia, Totó Garcia, Ivan Pérez, Kiko Perrone, Sanz, Wood o Xavi Garcia, acabaria sent el campió. No obstant això, d’aquesta manera s’havia fet la millor actuació de la història igualant el tercer lloc assolit l’any 1960 quan el waterpolo era molt més minoritari.
El màxim golejador de la temporada va ser Piralkov amb 45 gols, seguit de Bonca amb 41, però novament amb quasi totes les primeres possessions de cada quart gràcies a la seva velocitat, i Matajsz amb 39. Evidentment, ells aguantaven el pes de l’equip, però també van començar a destacar Jordi Garcia (19 gols) i el jove Víctor Flores (15), junt amb Alemany (22).
El waterpolo vivia un gran moment i els veterans, els màsters, en continuaven gaudint aconseguint el títol estatal, alguns d’ells després d’haver pujat vint anys abans a la màxima categoria estatal.
Durant Les Santes les instal·lacions del Centre Natació Mataró van acollir un altre plat fort com va ser un doble Espanya- Itàlia de la Lliga Mundial, deu anys després de la final de Barcelona-92, que va servir per donar la classificació per a la fase final a l’equip de Joan Jané.
Temporada 2002-03: Marxa Piralkov, arriba Andrei Iosep
Després de la gran campanya viscuda tothom esperava poder mantenir la plantilla, però durant l’estiu el búlgar Svilen Piralkov va escoltar els cants de sirena que li van arribar des del CN Catalunya i va fitxar per l’equip barceloní. Aquí per substituir-lo va arribar el romanès Andrei Iosep, amb un poderós braç esquerre. A part d’ell només hi havia la novetat d’Albert “Pei” Garcia que tornava després d’un any jugant al Premià. Completaven la plantilla els porters Jordi Fernàndez i Raul Gonzàlez, els altres dos estrangers Bonca i Matajsz, els veterans Claveria i Duro, i més gent de la casa com Alemany, Jordi Garcia, Kiku Garcia, Flores i Urbano.
Andrei Iosep va debutar amb quatre gols davant del Martiànez col·laborant a la primera victòria per 10-6, en la que s’anomenava la “Lliga del Mundial 2003” que s’havia de celebrar a Barcelona. A la tercera jornada va visitar la Municipal el Catalunya, amb Piralkov a les seves files, i va guanyar per quarta vegada consecutiva per la mínima aquí a Mataró.
En el darrer partit de la primera volta, a Saragossa davant del Plaza, es va obtenir el primer triomf fora de casa, per acabar-la en setè lloc amb 14 punts, cosa que va permetre jugar la Copa del Rei a la piscina del Barceloneta. En aquesta competició es va perdre a quarts de final davant els amfitrions per 11-8.
A la segona volta amb alguns bons resultats com la victòria a Madrid davant del Canoe, o l’aconseguida per 11-4 davant del Sabadell, es va poder repetir la sisena plaça de la temporada anterior.
La classificació va quedar així: Barceloneta 61, CN Barcelona 58, Sabadell 50, Catalunya 45, Mediterrani 39, CN MATARÓ 28, Martiànez 27, Sant Andreu 18, Terrassa 16, Plaza 15, Larraina Pamplona 13 i el Canoe, que un parell d’anys abans havia estat campió, com a cuer amb 11.
En aquesta ocasió el rival en vuitens de final, que es van jugar molt aviat, al mes de març, a causa de la celebració posterior del Mundial, va ser el Sabadell, que amb Maximov, Bondarenko, Kiss, Ballart, Palma, Marcos i Vallès entre altres, no es va deixar sorprendre tot i que se’ls va posar les coses molt difícils, amb dues derrotes mínimes per 10-11 aquí i per 9-8 a Sabadell. El campió d’aquella temporada va ser un Barceloneta molt “canoeitzat”, ja que a part de l’entrenador diversos jugadors del Canoe campió jugaven a l’equip mariner.
El màxim golejador del CN Mataró va ser Iosep amb 57 gols, seguit de Bonca amb 40, Jordi Garcia amb 32, Matajasz amb 31 i Flores amb 20.
En acabar el campionat, Jordi Fernàndez, cada cop més segur a la porteria, Víctor Flores i Jordi Garcia van jugar amb Catalunya contra Polònia, amb victòria per 6-4.
Pel que fa a la base cal dir que l’infantil Pau Schnizler va jugar amb la selecció catalana que es va proclamar campiona d’Espanya, i que l’equip juvenil del CN Mataró va quedar sisè d’Espanya, amb alguns jugadors com Rubén Gonzàlez, Albert Garcia, Cabré i Urbano, que ja havien jugat amb el primer equip, i altres que hi arribarien com Adso Fernàndez o Marc Garcia.
I si en waterpolo l’equip masculí ja estava situat ben a prop de l’elit estatal en el pròxim número veurem com una altra secció arribaria al més alt.
