Vés al contingut

El Club Bàsquet Mataró masculí, un equip de vida curta, ven la plaça de Primera “B” al Plasència (1993)

Records… núm 110

El Club Bàsquet Mataró s’havia creat l’any 1991 arran de la dissolució de la secció de bàsquet del CD Mataró, i després d’una primera temporada exitosa el seu equip masculí va obtenir l’ascens a la Primera Divisió “B” de bàsquet, la categoria de plata del bàsquet estatal, com vam veure en els “Records núm 41”.

Joan Martínez forma una plantilla experimentada

L’equip mataroní afrontava una competició duríssima en la temporada 1992-93. Feia quatre temporades que el bàsquet mataroní no estava en aquest segon nivell estatal, on en aquest període havien aparegut molts equips de ciutats importants, moltes d’elles capitals de província, on pocs anys abans a penes es jugava al bàsquet.

Joan Martínez es mantenia a la banqueta

La temporada també s’iniciava amb la bona notícia d’un acord de col·laboració entre Club Bàsquet Mataró i l’Associació Esportiva, on havia tornat el tècnic Jaume Ventura per dirigir el primer equip, després de molts anys entrenant equips de la màxima categoria estatal.

Joan Martínez, que havia estat l’entrenador de l’ascens i també ho havia estat quatre temporades abans de l’APD Mataró en aquesta categoria, comptava amb Quique Spà com ajudant, i va confeccionar una plantilla bastant nova, on només es mantenien Josep Maria Lluch, Francesc Triola i David Homs, retornaven Albert Illa i Carles Pérez, provinents del Canàries i del Manresa respectivament, i s’incorporaven com a cares noves Jordi Oms (Joventut), De la Torre (FC Barcelona), Palacios, Ràfols i l’americà David Cooke (Llíria). Per tal de provar forces es va jugar un amistós contra el FC Barcelona, que va guanyar clarament l’equip blaugrana per 53-88, amb jugadors com Norris, Montero, Esteller, Savic, Epi, Galilea i Paraíso fent les delícies del públic que va anar al Palau.

Albert Illa i Josep Maria Lluch eren puntals de l’equip

Bona primera volta

En una competició que tenia un format força complicat, l’equip mataroní, per la plaça obtinguda a la fase d’ascens de la temporada anterior, estava inclòs en un grup de 16 equips en el grup B-2, que era el de segon nivell de la categoria. L’objectiu era ficar-se en les primeres places per salvar la categoria d’entrada, i per disputar el “play-off” per aconseguir la temporada següent poder jugar al grup A.

El debut contra el Cornellà, que era filial del FC Barcelona i comptava amb Manuel Flores com a entrenador, era molt esperat. El cinc inicial format per Illa, Lluch, Palacios, Carlos Pérez i Cooke era de gran categoria i ho va demostrar en els primers compassos de partit, però després no va poder aguantar el ritme dels joves blaugrana que guanyarien per 78-87. Fou una lleugera decepció, però a poc a poc l’equip es va anar entonant i va encadenar quatre victòries contra Collado Villalba (85-89), Castelló (85-83), Tenerife (59-66) i Granada (86-57), situant-se en segon lloc. Albert Illa dirigia magistralment, Lluch clavava els triples, sovint sobre la botzina, i Cooke feia genialitats sota cistella, però tot i que hi havia espectacle, la gent no s’acabava d’animar… i més endavant es veuria que l’ambient estava bastant enrarit. Semblava com si a l’ambient hi hagués el “fantasma” del desaparegut CE Mataró…

L’equip del CB Mataró de la temporada 1992-93

Al final de la primera volta el CB Mataró, després d’haver perdut a Córdoba a la pròrroga, marxava en segon lloc a 4 punts del Cornellà i igualat amb Daroca de Saragossa, Córdoba i Algeciras, i s’havien fet bones exhibicions davant de l’Unicaja de Màlaga (87-63) i a Melilla (75-91).

Moments difícils a la segona volta

La segona volta va començar malament amb dues derrotes a Cornellà, i davant Collado Villalba al Palau Mora, i a poc a poc l’equip va anar perdent posicions a la taula classificatòria. Després de perdre de forma clara per 68-90 contra el Daroca —filial del CAI saragossà— que anava segon, venia el Melilla, al qual se l’havia derrotat clarament a la seva pista. L’equip tenia lesionats i no acabava de rutllar, la gent no responia i el que és pitjor, quan el mataroní Ramon Rovira, que jugava amb l’equip visitant, va entrar dos triples en moments decisius, alguns espectadors van començar a animar l’equip contrari, i es va acabar perdent per 79-86.

No obstant això, l’equip va reaccionar a Màlaga (62-77) i encadenant quatre victòries més sobre Zamora (85-74), Náutico de Tenerife (97-111), amb una gran exhibició ofensiva, Caja Cantàbria (89-65), i Cajasur Córdoba (76-67), el CB Mataró es va classificar per als “play-off” de classificació en acabar cinquè del grup B.

La classificació va ser aquesta: Cornellà 57, Daroca 53, Algecires 50, Tarragona 49, CB MATARÓ 48; Torrelavega i Collado Villalba 46; Granada, Córdoba, Melilla i Castelló 45; Unicaja Màlaga 40; Vetusta Oviedo, San Isidro Tenerife i Nàutico Tenerife 39; Zamora 35.

Moment económic molt complicat, que s’intenta salvar “fent la línia”

De moment s’havia salvat la categoria, però es vivien moments difícils, ja que els jugadors, que no cobraven, havien arribat a convocar una vaga, que no van arribar a fer per no acabar de destrossar-ho tot. CB Mataró i Esportiva, conjuntament, plantejaren el problema a l’Ajuntament, del qual sembla havien rebut una promesa econòmica no complerta.

Simultàniament, alguns jugadors, per intentar millorar la situació econòmica, van proposar “fer la línia”. Una línia que s’havia de fer amb monedes de “vint duros” aportades pels ciutadans, i que va servir per demostrar que l’adhesió de la ciutat al projecte del bàsquet existia, però tampoc era excessiva.

L’orgull serveix de poc en el “play-off”

Ja amb un nou americà a les files del CB Mataró, McGluthin, que substituïa Cooke, traspassat al Júver Múrcia, es va iniciar el “play-off”. El CB Mataró va quedar enquadrat en un grup amb Fuenlabrada (11è del grup A), Cajacantabria de Torrelavega i Vetusta d’Oviedo. El primer d’aquest grup jugaria al grup del nivell A de la 1a Divisió “B” la temporada següent.

El “play-off” va començar amb victòria sobre el Vetusta (72-51), per seguir amb derrota a Torrelavega (78-67), i a casa contra el Fuenlabrada (82-94). S’havia de guanyar tot per quedar primers… Es va guanyar a Oviedo (69-75), i el Caja Cantabria, que era líder, aquí al Palau (80-75), remuntant un 20-41 en contra, però sense poder superar els onze punts que s’havien cedit a Torrelavega, que d’aquesta manera confirmava el seu ascens al grup A. En el darrer partit intranscendent a Fuenlabrada es va guanyar per 88-89, demostrant els jugadors el seu orgull i la seva capacitat de superar obstacles… però no havien obtingut cap premi.

La classificació d’aquesta fase final, que acabà a final de maig, va ser aquesta: Cajacantabria Torrelavega 11, CB MATARÓ 10; Fuenlabrada 9; Vetusta Oviedo 8. Hi havia quatre grups i els altres els encapçalaren Tarragona, Granada i Juventud Alcalà.

El CB Mataró ven la plaça al Plasència

A primers de juliol es van confirmar els rumors i el president del club Manel Dalmau anunciava que el CB Mataró havia venut la seva plaça al Plasència i així almenys es podia solucionar part del problema econòmic. L’equip masculí del CB Mataró, havia tingut una vida ben curta i desapareixia, passant la primacia de la ciutat a mans de l’Associació Esportiva.

L’Esportiva s’estalvia la promoció

Pel que fa a l’Esportiva, aquella temporada 92-93 la va jugar a la 2a Estatal, que de fet ja no era la segona sinó la tercera categoria. Formaven l’equip Francesc Comas, Jover, Óscar Jordà, Ribas, González, Marín, Pons, Coma, més els joves Alarcón, Díez, Calus, Masferrer i Del Castillo. En la primera fase es va classificar tercer del seu grup per darrere de Valls i Montcada, passant a jugar la segona fase amb els dotze millors, però en aquesta el rendiment va ser fluix acabant en darrer lloc i veient-se obligats a jugar una promoció contra el Sedis de La Seu d’Urgell. Finalment, la retirada d’aquest equip va deixar l’Esportiva a la categoria on ja era, que de fet era semblant a l’actual Lliga EBA amb equips com Mollet, Sant Josep, Valls, Salle Maó, Montcada, Hospitalet, Alcúdia i Gramenet entre altres.

El sènior femení quart a 1a “B”

El que sí que continuaria seria l’equip femení del CB Mataró, que aquella temporada havia jugat també a la 1a Divisió “B” acabant en quart lloc amb 50 punts, per darrere d’Hispano Francès (59), Cornellà (52) i Gramenet (52). Per darrere, en un grup molt dur, quedaren GEiEG, Castellet, Stadium Saragossa, Olivar Saragossa, Segle XXI, Benicarló, Santa Rosa Lima, Alacant, Sedis La Seu, Horta, La Torrassa i Joventut de Badalona.

L’equip femení encara amb la capitana Montse Casarramona / Foto: El Tot Mataró

Formaven l’equip que dirigia Josep Maria Solà, i del que se’n cuidava molt el vicepresident Manel Alfonso: Lourdes Gómez, Concepció Rivera, Elena Baena, Anna Gibert, Ester Tribaldos, Ester Daurella, Bàrbara Martí, Lourdes Albaladejo, Carme Pérez, Cristina Andrade, Anna López i Maribel Gutiérrez. S’acabava de retirar la capitana Montse Casarramona.

CB Mataró campió d’Espanya cadet femení

De tota manera el gran èxit en l’àmbit femení va ser el títol de campiones d’Espanya assolit pel cadet que dirigia Oriol Villà, tancant així el club amb una gran alegria una temporada agredolça. Per arribar al títol l’equip va guanyar primer el campionat de Catalunya, superant el Riera de Cornellà en la final celebrada a Llinars per 74-64. Després en la fase de sector de Mallorca varen deixar fora el CB Navarra i el Cultural Rayo de Valladolid.

L’equip cadet femení que va quedar campió d’Espanya / Foto: El Tot Mataró

Ja en la fase final varen guanyar el Kaixo Bilbao (73-57), el Tenerife (77-57), la UL Salamanca (109-47), el Juventud Alcalà en semifinals per 84-77, trobant-se en la final novament amb el Kaixo Bilbao al que derrotaren per 69-66, en un partit vibrant on van haver de remuntar un 33-41 advers del descans. Les protagonistes foren: Núria Estapé, Laura Antoja (15), Marina Torrecillas (7), Judith Julià (8), Rosa Maymí (5), Anna Meléndez, Virgínia Pujadas, Marta Buscarons (19), Núria Forns, Montse Escobar, Noa Bagué i Ester Matas (12).

L’equip de Mataró, d’una ciutat que havia jugat la fase final del primer Campionat d’Espanya de bàsquet, en aquell any 1993, havia cedit la seva plaça al filial del Càceres! Quedava clar que el bon bàsquet no era per al lloc on es formaven jugadors sinó per aquell on hi havia diners per invertir-los… Ben diferent del què passava, en el món del bàsquet, en els temps dels que parlarem en el pròxim número d’aquests “Records”.

PETICIÓ: Si algú té fotografies de millor qualitat de l’equip masculí d’aquesta època i ens les vol fer arribar a mataro@ilurosport.cat li agrairem moltíssim.