Records… núm 203
L’equip del Centre Natació Mataró de waterpolo havia passat una situació molt problemàtica, però una vegada superada la crisi social, es va anar a cercar la consolidació a la màxima categoria estatal, i per fer-ho la nova Junta Directiva, que presidia Josep Masriera, va intentar donar un nou aire a l’equip, i aquesta renovació va venir marcada per un clar toc romanès amb el fitxatge de Dorin Costras com a nou estranger.
Aires romanesos a l’equip
Per afrontar la temporada 1997-98 el CN Mataró va canviar d’estranger, incorporant a Dorin Costras per suplir al japonès Kenichi. El romanès que havia jugat al CE Mediterrani, i per tant havia estat rival de l’equip mataroní en moltes ocasions, va rebre una oferta mataronina que li va interessar i va venir cap a Mataró per acabar aquí la seva vida de jugador en actiu. Aquest va ser l’únic canvi de la plantilla que mantenia a Ernest Gil com a entrenador.
La temporada va començar amb la Copa del Rei, on el CN Mataró va caure de forma clara davant d’un Catalunya farcit de campions olímpics als vuitens de final per 16-6 i 9-12.
Finalistes al Campionat de Catalunya
Tot seguit es va jugar el Campionat de Catalunya de Divisió d’Honor. El CN Mataró va quedar primer del grup, gràcies a les victòries sobre Barceloneta (7-6) i Sabadell (15-10) a la Municipal, i a l’empat a la piscina Sant Jordi davant del Mediterrani, que també es va classificar com a segon. Després en semifinals es va superar el Terrassa (3-9 allà i 11-10 a Mataró) i d’aquesta manera es va aconseguir una fita històrica en arribar a la final del Campionat de Catalunya.
La final es va jugar el diumenge 25 de gener al migdia a la piscina Sant Jordi entre el CN Mataró i el CE Mediterrani, la “bèstia negra” de l’equip mataroní. L’equip va rebre un gran suport dels aficionats i va començar plantant cara a un rival més fort on jugaven Víctor Garcia, Suàrez, Barahona, Gomà, Trojan, Michavila, Aznar, Cadevall i Cusco. El primer quart va acabar amb empat a dos, però en el segon els mataronins van desaparèixer i van cedir un 0-3. Després van reaccionar fins a l’empat a 5 gols, però en els darrers instants i després de 15 minuts de mantenir la porteria intacta es va encaixar el 5-6 definitiu. Van jugar aquell històric partit: Pascual, Claveria, Flaqué, Claret, Cambray (1), Junquera (1), Costras (1), Duro (1), Alemany (1), Tarrés, Pérez, Jordi Garcia i Albert Fernàndez.
Per fi Divisió d’Honor a Mataró
L’inici de lliga de Divisió d’Honor s’havia endarrerit a causa de la celebració del Mundial de Perth a primers d’any 1998, on per cert el mataroní Pere Robert, que era president de la secció de waterpolo de la Federació Espanyola, en va gaudir com el que més al costat de la selecció que va quedar campiona del món.
Després del debut amb victòria a Sant Andreu (3-5), el calendari va proporcionar la visita del Mediterrani, com a primer partit a la Piscina Municipal, on per fi l’equip mataroní podia jugar els seus partits com a local. I la “bèstia negra” va fer honor al seu qualificatiu espatllant la festa i emportant-se la victòria, altre cop per un mínim 8-9. Ni l’ambient va poder amb la “fera”, i es va haver d’esperar quinze dies per tastar el sabor de la victòria a casa, quan es va derrotar per 13-5 el Montjuïc de Dragan Matutinovic, l’exseleccionador espanyol.
Però durant la primera volta van guanyar aquí Barceloneta, Canoe i Sabadell, i només es va poder superar el Sant Feliu, i el CN Mataró la va acabar en novena plaça amb només sis punts.
La segona volta no va anar molt millor, i guanyant només a Poble Nou, Martiànez i Sant Feliu i empatant amb el Sant Andreu, no es va poder entrar en el “play-off”, ja que l’equip va acabar en desena plaça.
La classificació de la fase regular va ser: Catalunya 41, Canoe 34, Barceloneta 32, Mediterrani 30, Barcelona 28, Montjuïc 26, Sabadell 25, Martiànez 15, Sant Andreu 14, CN MATARÓ 13, Poble Nou 6 i Sant Feliu 0. El Catalunya quedaria campió al “play-off”.
El màxim golejador de la temporada va ser Junquera amb 35 gols, seguit per Tarrés (26), Claret (24), Costras (23), Claveria (17), Duro (17), Flaqué (10), Jordi Garcia (10), Cambray (9), Alemany (6). Pascual va ser el porter titular, amb Albert Fernàndez com a porter suplent.
Dorin Costras passa a ser l’entrenador i arriba Florin Bonca
De cara a la temporada 1998-99, Ernest Gil va deixar el càrrec d’entrenador en mans de Dorin Costras i es va dedicar a la base per tal de potenciar el relleu al primer equip. I el romanès va portar a un compatriota seu, Florin Bonca per reforçar l’equip.
En aquells moments evidentment no se sabia, però Florin Bonca seria el jugador estranger que jugaria més temporades a l’equip del Centre (9 temporades) i també el màxim golejador de la història del club a la Divisió d’Honor (amb 365 gols). Com és ben sabut després també seria entrenador de l’equip femení, portant-lo als seus primerts títols d’alt nivell.
Però la temporada no va començar tan bé com s’esperava i el CN Mataró va caure a la Copa del Rei davant del Montjuïc perdent a la Municipal per un escandalós 3-13, després d’haver empatat a Barcelona a 7 gols. I també es va caure eliminat a la Lliga Catalana a la fase inicial, però mantenint posteriorment la categoria.
Empat a l’Escullera i victòria davant la “bèstia negra”
El debut a la lliga estatal davant del potent Canoe, finalista de la Copa del Rei, tampoc va ser esperançador en perdre per 5-10. Però l’empat a la Barceloneta en el segon partit va fer pujar els ànims, i una victòria sobre el Sabadell (10-8) i una altra a Poble Nou (7-9) va situar l’equip en quarta plaça en acabar l’any. Després el campió Catalunya no es va deixar sorprendre (6-12), però a la jornada següent es va treure un sensacional empat a 6 contra el CN Barcelona, el campió de Copa, a l’Escullera. Definitivament, el CN Mataró era la revelació del campionat i es mantenia en quart lloc.
Es va perdre davant del Montjuïc per 6-5, i després venia la “bèstia negra”… En aquella ocasió, alguna dia havia d’arribar, el Mediterrani va caure derrotat en una Piscina Municipal plena a vessar. Va ser un partit memorable guanyat per 13-11, amb un segon quart impressionant, ofensivament parlant (6-5). En l’últim amb un 11-10 al marcador va apareìxer la qualitat de Boncal, per sentenciar amb dos gols.
El CN Mataró i la visita a la piscina Municipal començaven a ser temuts pels equips grans…
Al final de la primera volta es va acabar en quart lloc, després de guanyar a Terrassa (8-9), al Sant Andreu (8-3) i perdre a Canàries davant del Martiànez (10-8).
S’entra per primera vegada al “play-off”
A la segona volta l’equip va perdre pistonada i només es va poder guanyar a Poble Nou (7-6) i empatar contra Terrassa i Sant Andreu. La darrera jornada la visita del Martiànez era decissiva per entrar en el “play-off” per primera vegada, ja que el CN Mataró era vuitè (darrera plaça que classificava) amb 22 punts i els canaris tenien un punt menys. En un gran partit els mataronins no van donar opció i van guanyar per 9-5.
La classificació final de la fase regular va ser: Canoe 55, Catalunya 52, Barceloneta 52, Barcelona 35, Montjuïc 35, Mediterrani 31, Sabadell 29, CN MATARÓ 25, Martiànez 21, Terrassa 18, Poble Nou 17, Sant Andreu 6.
Al “play-off” els de Costras van estar a punt de donar la gran sorpresa davant del Canoe, primer de la fase regular, en la qual només havien perdut un partit. En el primer partit van guanyar a la piscina municipal per 9-6, amb un gran partit de Claveria que va fer 4 gols, per a després, amb un arbitratge parcialíssim, caure a Madrid per 10-4. En el matx de desempat els mataronins van jugar un gran partit a Madrid i van caure per un mínim 9-8, després d’haver pres avantatge al primer quart per 2-4.
Després el Canoe, dels germans Moro, de Sànchez-Toril i de Gaby Hernàndez es va proclamar campió de lliga, valorant encara més l’actuació del CN Mataró.
Florin Bonca va ser el màxim golejador de la temporada amb 44 gols, seguit per Claret (31), Junquera (25), Claveria (23), Flaqué (22), Duro (12), Tarrés (7), Cambray (4), Alemany (3), Jordi García (1) i també van jugar Serra i Pau Cardenal, una de les joves promeses del club. Pascual va ser el porter, amb Jordi Fernàndez de suplent.
Per tancar la temporada Carles Claveria i Samy Claret van jugar i van guanyar la Universiada disputada a Palma de Mallorca.
Durant les Festes de Les Santes a les instal·lacions del CN Mataró es va jugar el Torneig Ciutat de Mataró amb la participació de quatre seleccions estatals. Hongria va ser la guanyadora superant Espanya per 7-8, quedant per darrere Holanda i Romania.
La secció de waterpolo del CN Mataró s’havia consolidat al màxim nivell i a poc a poc aniria renovant l’equip amb l’entrada de jugadors del planter, però amb pes important dels jugadors estrangers, molt d’ells arribats de l’est d’Europa.
En el pròxim número veurem com també una altra secció del Centre se situaria al nivell estatal més alt, gràcies a l’arribada d’una jugadora procedent d’aquella zona.
