Records… núm 202
L’any 1994 l’equip de waterpolo del Centre Natació Mataró ja arribava a la seva tercera temporada consecutiva a la màxima categoria estatal, i era l’únic equip de la ciutat situat al màxim nivell, però havia de continuar exiliat, a causa de la decisió federativa que els partits s’haguessin de jugar en piscina coberta de dimensions màximes (veure Records-103). La temporada 1994-95 va tornar a ser la piscina Sant Jordi de Barcelona el feu que els mataronins tenien com a local, després d’un any d’haver jugat a Sant Andreu.
Temporada 1994-95: Un japonès al CN Mataró
La temporada, com començava a ser habitual, es va iniciar amb el Campionat de Catalunya en la qual el CN Mataró va acabar en el vuitè lloc, que va portar a la promoció de permanència on es va superar fàcilment el Manresa per 13-18 i 9-6.
Però la competició important ja era la Divisió d’Honor estatal, que tenia una novetat, ja que la jugaven per primera vegada dotze equips. L’objectiu de l’equip mataroní era evitar el lloc de descens i el de promoció.
El CN Mataró va afrontar la temporada amb el mateix entrenador, Ernest Gil, tècnic de la casa, i amb canvi d’estranger, pel fet que el japonès Makihiro Motomiya va reemplaçar el croat Marinko Roje. La resta de la plantilla la van formar Víctor Garcia (cedit pel CN Barcelona) i Pascual com a porters, Junquera (arribat de l’Horta), Claret (Sabadell), Duro (Premià) i Tarrés, Cambray, Claveria, Flaqué, Dani Fernàndez, Alemany, Jordi Garcia i Ramos, que continuaven de la temporada anterior.
Per més detalls de les plantilles en les diferents temporades les podeu trobar a l’apartat Dades – Plantilles de la nostra web. Ho pot veure clicant aquí.
Novè lloc final
La primera volta va ser bona amb quatre triomfs sobre Poble Nou (9-4), Horta (6-4), Martiànez (7-8) i Canoe (7-6) i un empat davant del Barceloneta (3-3) i sis derrotes davant dels sis primers classificats, cosa que va situar el CN Mataró a la novena plaça a l’equador de la competició.
A la segona volta només es van poder guanyar dos partits davant Horta (4-8) i Martiànez (9-8) i es va empatar contra el Poble Nou (7-7), acabant en el mateix novè lloc en què s’havia finalitzat la primera volta.
El campió va ser el CN Barcelona (42), seguit de Catalunya (36), Terrassa (31), Sabadell (28), Montjuïc i Mediterrani (27), Canoe (22), Barceloneta (19), CN MATARÓ (14), Poble Nou (9), Martiànez (8) i Horta (1). L’objectiu s’havia complert…
El màxim golejador del CN Mataró va ser Arnau Flaqué amb 28 gols, seguit de Motomiya amb 23.
Temporada 1995-96: Viatge inútil a Madrid
El porter Víctor Garcia va jugar amb la selecció estatal, però després va anunciar que la temporada següent fitxaria pel Mediterrani. D’aquesta forma Ferran Pascual va recuperar la titularitat i li faria costat com a segon porter el juvenil Jaume Mas, ja que un altre porter mataroní que havia jugat a la selecció estatal juvenil, Albert Fernàndez, estava cedit al Sabadell. La resta de la plantilla es va mantenir intacta, així com l’entrenador Ernest Gil. Tampoc va canviar el fet d’haver de jugar a la piscina Sant Jordi com a locals.
I així el Centre Natació Mataró va començar la seva quarta temporada consecutiva entre els grans… que no va ser massa diferent de l’anterior. La novetat era la presència d’un altre equip madrileny, el CN La Latina, que va reduir a nou el nombre d’equips catalans. I precisament contra aquest equip madrileny va arribar la primera victòria (16-12) després de tres derrotes. Fins al final de la primera volta només es va aconseguir una victòria més (contra el Terrassa per 11-6) que va deixar l’equip mataroní en la desena plaça, amb només 4 punts (les victòries valien per 2 punts) a l’equador de la competició.
En l’últim partit de la primera volta, jugat el dia de Reis, es va produir un fet insòlit, ja que el CN Mataró es va desplaçar a Madrid per jugar contra el Canoe, però els jutges de taula de la Federació Madrilenya no van fer acte de presència i el partit no es va poder jugar. S’hi va tornar el dia 4 de febrer i el Mataró va caure estrepitosament per 15-3.
A la Copa del Rei es pot jugar a la Municipal
Enmig es va jugar la Copa del Rei, en la qual el CN Mataró va eliminar el Martiànez guanyant a Puerto de la Cruz per 5-10. Després en quarts de final, i en ser una altra competició, el CN Mataró va poder jugar a la Piscina Municipal i va derrotar el Sant Andreu, que aleshores estava a l’anomenada sèrie A-2, per 9-3. A la fase final es va topar amb l’equip que s’hauria de convertir en la seva “bèstia negra” durant un temps, el CE Mediterrani. L’equip de Sants ja havia superat a la lliga l’equip mataroní per un ajustat 9-10 i era el tercer classificat.
En la semifinal jugada a la piscina Sant Jordi es va viure un matx emocionantíssim. A les files barcelonines hi van jugar el porter exmataroní Víctor Garcia, i el romanès Dorin Costras, que dues temporades més tard vindria a Mataró, i més endavant acabaria sent l’entrenador del primer equip del Centre Natació Mataró.
El Mataró amb una gran defensa es va avançar per 1-3, amb gols de Junquera, Claret i Flaqué. Els barcelonins van remuntar fins al 4-3, però Dani Fernàndez va empatar i en un darrer minut vibrant Costras va avançar el seus i el mateix Dani Fernàndez va empatar a cinc. A la pròrroga el Mediterrani es va avançar de penal i els nervis es van apoderar dels mataronins que van acabar sucumbint per 8-6, amb un darrer gol de Cambray.
Va ser una llàstima perquè l’equip es quedava a les portes de jugar una competició europea, cosa que s’hauria aconseguit només amb haver pogut jugar la final contra el CN Barcelona, que acabaria sent el campió derrotant el Mediterrani per 6-2.
Discret desè lloc a la lliga
La segona volta de la Lliga no va millorar massa la primera. Es van repetir victòries davant La Latina (9-11) i Terrassa (9-10) i el més destacat van ser els empats davant del Sabadell (6-6) i davant del Martiànez (4-4) que va assegurar la permanència quan faltaven dues jornades per al final. Davant del Mediterrani es va tornar a cedir per la mínima (6-5).
La classificació final va ser: Club Natació Barcelona (42), Catalunya (37), Mediterrani (32), Poble Nou (31), Sabadell (26), Montjuïc (25), Canoe de Madrid (23), Barceloneta (22), Martiànez i Centre Natació MATARÓ (10), Terrassa (6) i La Latina (0), amb els mataronins en un discret desè lloc.
El màxim golejador del CN Mataró va ser Motomiya amb 26 gols, seguit de Junquera amb 22.
En acabar la lliga estatal, es va jugar el Campionat de Catalunya en el qual el CN Mataró va jugar novament pels llocs del 7 al 10. Després d’eliminar l’Horta, es va superar el campió de lliga, el CN Barcelona, que va presentar pràcticament el seu equip reserva, i d’aquesta manera, quedant en setè lloc, es va evitar la promoció.
Temporada 1996-97: Crisi social al Centre Natació Mataró
Durant l’estiu es va jugar un partit amistós entre Espanya i Iugoslàvia el 4 de juliol que va acabar amb victòria espanyola per 7-5, però el més destacat va ser la problemàtica situació de l’equip, que va passar per moments molt delicats a causa de la crisi social motivada per les eleccions a la presidència. Els candidats Antoni Cot, que havia estat president en els darrers anys, i Ramon Calsapeu, van entrar en un embolic d’impugnacions i apel·lacions, i al final es va anul·lar el procés iniciat. El conflicte s’allargaria fins al mes de febrer de l’any 1997 en què finalment, i després d’iniciar-se un nou procés electoral seria escollit com a nou president Josep Masriera.
Per culpa de la forta crisi, els jugadors no tenien clara la seva situació i a l’inici de la temporada 1996-97 l’equip va deixar de jugar dos partits del campionat de Catalunya i en un altre es va jugar amb júniors.
Els jugadors finalment van començar els entrenaments a les ordres d’Ernest Gil, tot i no tenir clar les compensacions econòmiques que rebrien, i a la Copa del Rei, jugada abans de la Divisió d’Honor, el CN Mataró va caure eliminat davant del CN Barcelona en vuitens de final (13-5 i 11-16).
La plantilla la van formar Ferran Pascual i Jaume Mas porters; Carles Claveria, Arnau Flaqué, Samuel Claret, David Cambray, Vicenç Tarrés, Mario Duro, José L. Junquera, Andreu Alemany, Jordi Garcia, Sato Kenichi (JAP), Abel Morales, Dani Fernández. Es va mantenir pràcticament intacte amb el canvi de Motomiya pel seu compatriota Sato Kenichi.
Es repeteix el desè lloc, evitant la promoció
El debut va ser fàcil amb victòria a l’Hospitalet per 3-10, però després van començar les derrotes, amb només dos empats, un a Canàries davant del Martiànez (7-7) i un altre de sorprenent davant del Catalunya (12-12), amb Kenichi com a figura del matx amb 5 gols i amb el qual es va fregar la “missió impossible” davant d’un equip que en aquells moments tenia cinc campions olímpics (Rollán, Pedrerol, Pedro Garcia, Abarca i Sanz). En aquell partit no comptava amb el porter Jesús Rollán, cosa que l’equip mataroní havia aprofitat bé per anar guanyant per 12-10, quan faltaven dos minuts. Al final l’experiència va donar l’empat al Cata.
No es va tornar a tastar la victòria fins al primer partit de la segona volta davant l’Hospitalet (12-5), i l’equip va patir fins al final. Una victòria davant del Martiànez (9-8) va permetre respirar una mica i a la penúltima jornada es va assegurar la permanència guanyant a Sabadell (5-6) en el millor partit de la temporada, en el qual Tarrés va anul·lar la figura local, el rus Kovalenko, un dels màxims golejadors als Jocs Olímpics d’Atlanta.
Al final la classificació va ser aquesta: Barcelona (39), Catalunya (38), Barceloneta (32), Mediterrani (27), Sabadell (25), Poble Nou (24), Montjuïc (22), Canoe (21), Martiànez (16), CN MATARÓ (10), Terrassa (8), Hospitalet (2).
El màxim golejador del CN Mataró va ser Samuel Claret amb 284gols, seguit de Junquera i Mario Duro amb 23.
Després es va acabar també el Campionat de Catalunya, salvant novament la categoria a la promoció davant de l’Hospitalet i el Sant Feliu.
La nova temporada, ja amb la crisi social solucionada, es va afrontar amb altres ànims i va arribar la notícia més esperada: es podria jugar a Mataró de Divisió d’Honor. En parlarem en el pròxim número…
