IluroSport » El FS Mataró Tiritas juga dues temporades més al màxim nivell, i es federa el primer equip femení (1985)

El FS Mataró Tiritas juga dues temporades més al màxim nivell, i es federa el primer equip femení (1985)

Records… núm 170

La temporada 85-86 va significar la total consolidació d’aquest esport en l’àmbit internacional, ja que es va jugar a Espanya el Campionat del Món. De tota manera el litigi entre la Federació de Futbol i la de Futbol Sala pel control d’aquest esport relativament nou no ajudava al seu desenvolupament, i a més a la nostra ciutat el futbol sala continuava sense poder desenvolupar-se adequadament degut al problema de la pista, sense que el Patronat d’Esports i FS Mataró Tiritas s’arribessin a posar d’acord. Això va fer que en moltes ocasions els partits de la màxima categoria de Tiritas com a local s’haguessin de jugar fora de la nostra ciutat.

Salvant la màxima categoria pels pèls

A final de la temporada 84-85 va haver-hi una ampliació i es va reestructurar la competició en dues fases. A la primera fase el Mataró Tiritas es va enfrontar amb Distrito 10 de València, Rioja de Madrid, Andaluz de Sant Cugat, Laminados San Sebastián, Space Cargo Madrid, Popular Saragossa, Centelles, Toledo i Casa Aragón de Madrid.

Van formar la plantilla mataronina: Ivo Claus, Pere Pascual, Juan Carlos García i Miquel Vila porters; Moisés Velasco, Javi Velasco, Carles Moliné, Jordi Martínez, Miquel Domingo, Carles Domingo, José Pulido, Agustín Jiménez, Evarist Seijo, Bartolo Pérez, J. Antonio Lamata, Ernest Clariana, Andrés Reyes, Manuel Rodríguez, Dani Tacón i Paco Bruguera. L’entrenador era Fernàndez, i els delegats i l’equip tecnic eren Lluís Pulido, Pere Sans, Antonio Otero, Lluís Gómez, Jacint Fornols i Antonio Arcos.

El primer partit contra el Distrito 10 Ferrys de València es va perdre per 1-5, després es van tornar a patir fortíssimes derrotes com el 0-17 davant del Toledo, i només es va poder guanyar davant el Centelles i l’Andaluz de Sant Cugat. El partit contra el San Sebastián, que curiosament va acabar amb empat a zero, es va jugar a Blanes i posteriorment Mataró Tiritas va anar a jugar a la pista Alfa de Barcelona, com a pista pròpia per la falta d’acord amb el Patronat d’Esports local.

I aquest no era l’únic embolic, les dues federacions no es posaven d’acord i durant aquesta primera fase va haver-hi una vaga federativa i de clubs de FEFUSA, ja que el Tribunal Constitucional havia denegat la inscripció d’aquesta federació de forma oficial.

L’equip, com ja es preveia, va acabar jugant la sèrie B-2 lluitant per la permanència. La classificació final va ser aquesta: Interviú Lloyd’s de Madrid, campió intocable, Toledo, Todagrés Villareal, Distrito 10 Ferrys Valencia, que guanyaria la Copa, Rayo Madrid, La Rioja de Madrid, Cajasegovia de Segovia, Casa Aragón de Madrid, Laminados Especiales San Sebastián, Space Cargo Alcorcón, Cordoba FS, Burriana, Horchata Chufi Valencia, Viajes Halcón Salamanca, Centelles, Mataró Tiritas, Popular de Saragossa, Virgili de Cadis, Andaluz Sant Cugat i Nevamatic de Granada.

Com es pot veure aquest esport estava dominat en l’àmbit estatal pels equips de la zona d’influència de la capital d’Espanya i València, tots ells amb fortíssims patrocinadors, mentre que els catalans estaven de comparses. Mataró Tiritas, segon català per darrera del Centelles, va acabar al lloc 16è, que era l’últim que garantia la permanència a la màxima categoria estatal.
El màxim golejador de l’equip, i dotzè de la categoria, va ser novament Lamata amb 25 gols.

Mataró Tiritas amb equip “B” i femení

Aquella temporada 1985-86 va començar a funcionar l’equip “B” de FS Mataró Tiritas que va competir a la Divisió Territorial de la Federació Catalana de Futbol. La plantilla d’aquest segon equip, era: Miquel Vila, Fco Javier Melendreras i Jordi Costa, porters, i Jordi Gargallo, Josep Riera, Juan Bigorra, Pere Collet, Paco Bruguera, Martinez Pitarch, Ernest Clariana i Carles Domingo, com a jugadors de camp.

També es va federar per primera vegada l’equip femení, que portava publicitat de Dermocridin. Van quedar segones classificades al Campionat de Catalunya, amb un equip format per Víctòria, Clara, Ana García, Reyes García, Raquel León, Ana Chàvez, Montse Zurdo, Carmen, Sònia, Maria Isabel Salas, Ciria León, Josefina Ortiz i Maria Mar Aguililla. L’entrenador era Serapio Gómez i el delegat Pere Sans. Cal destacar que algunes d’aquestes jugadores van fitxar un temps més tard per equips de futbol a onze, arribant a la Selecció Catalana absoluta Ana García (FC Barcelona) i Reyes García (RCD Espanyol).

Temporada molt dura que acaba amb descens

El mes de setembre de 1986, al Palau Josep Mora, es va dedicar un emotiu homenatge a José Pulido, que patia una greu malaltia que l’obligava a deixar l’activitat i que malauradament li acabaria costant la vida tres anys més tard. Es va rebre la visita de la selecció catalana femenina que va guanyar per 1-2, i d’Interviu Lloyd’s que va guanyar per 1-8.

El FS Mataró amb l’Interviu en l’homenatge a José Pulido / Foto: El Tot Esport

Amb un acord inicial per jugar al Palau, es va continuar a la Lliga d’Honor que s’havia separat en dos grups zonals, jugant el Mataró Tiritas al grup de Catalunya- Llevant, sense cap més equip català, junt amb Salva de Palma, Orxates Chufi de València, Squash València, Larami Buades de Palma, Distrito 10 de València, Todagrés de Vila-real, Burriana, Decasport de Múrcia i Gin Rives d’Irún.

El primer equip estava compost per Pibernat i Jordi Costa, com a porters, ja que Ivo Claus va marxar a Industrias García de Santa Coloma, Andrés Reyes, Bartolo Pérez, Moisés Velasco, Javier Velasco, Carles Domingo, Angel Zarco, Ernest Clariana, Joan Soler, Miquel Mayol, Kiko Coll, J. Manuel García, Cardona i jugadors del segon equip que jugaven a 1a Territorial.

Els problemes, aparentment solucionats, tornarien, i es van agreujar per la limitació del pressupost. Ja al final de la primera fase es va haver d’anar a jugar a Canyamars, i fins i tot a Terrassa, en els partits de local. Un sol punt a la primera fase per un empat a Burriana (3-3) va deixar evidentment l’equip a la darrera plaça i havent de jugar el “play-off” (ja s’adoptava la nomenclatura del bàsquet) de descens.

En aquesta fase final tot van ser derrotes davant Ponferrada, Burriana, Benetton de Màlaga, Gin Rives Irún, i la darrera davant del Sercoex per 2-13 amb un equip totalment descompost i sense gens de moral. Va ser una temporada molt dura a tots els nivells en la qual cap dels dos equips masculins del club va guanyar cap partit i que va deixar molt tocada l’entitat de cara al futur. Els esforços esmerçats i el poc suport trobat durant aquells tres anys a la màxima categoria, es van acabar pagant.

Equip a Pla d’en Boet

Durant aquella temporada 1986-87 es va federar per primera vegada un equip de l’Assocciació Esportiva Pla d’en Boet, que va jugar a 1a Territorial també de FEFUSA. Va acabar en cinquena plaça, jugant els seus partits a l’Eusebi Millan. A la foto veiem a Urbano Jiménez, entrenador i responsable de la secció, Mario Campos, Enrique Martos, Tomàs “Sito” Rivera, Santi Ayuste (delegat) i Toni Lluch a dalt; i a José M. Perera, Miguel Hidalgo, Miquel Dalmau i Cipriano Allegue, a sota. També van jugar Javier Melendreras i Carlos Màrquez porters; Francisco León, Lluís Bernabé, Francisco Bruguera i Juan M. Pachón.

Aquest equip mantindria la seva activitat fins que la temporada 1989-90 la secció del CE Mataró de futbol sala va anar a jugar al Pavelló Eusebi Millán.

Comença la davallada

Mataró Tiritas va quedar-se només amb l’equip de FEFUSA a 1a Divisió nacional (grup de Catalunya i Aragó), i amb l’equip femení, que havia revalidat el segon lloc català. Es va arribar a un acord per jugar al Velòdrom, però finalment no es va acabar el campionat 1987-88 per un nou embolic amb la Federació, que estava a Girona.

Un equip de la temporada 1988-89 a la pista del Velòdrom / Foto: El Tot Esport

La temporada 1988-89, FS Mataró, ja sense l’esponsorització de Tiritas va tornar a la 1a Divisió, en el grup de Catalunya- Aragó. Jordi Martínez a la presidència, però encara jugant, i Ernest Clariana com a motor, i membre a més de la Comissió Delegada de la Federació a Catalunya, mantenien viu el club. Van formar l’equip Jordi Costa i Manolo García porters; Xavier Marco, Javier Velasco, Antonio Lamata, Angel Zarco, Francisco Rubio, Carles Domingo, Quico Coll, Jaume Maspoch, Mayol, Soler, Sadurní, amb Francisco Melchor d’entrenador. Va ser una campanya dolenta i l’equip va acabar cuer amb només 8 punts. Posteriorment, es va jugar la Copa Catalana caient en semifinals amb el Sangetreto.

Arriba la unificació… al més alt nivell

Asofusa i Acefs, les dues associacions de clubs, es van unificar al nivell més alt formant la Super-Lliga Nacional de futbol sala, mentre, per sota, les dues federacions mantenien la seva estructura per separat. FS Mataró va jugar a la Divisió d’Honor de la FEFUSA, que ara no era la màxima categoria estatal, en un grup molt dur on hi havia equips catalans, d’Aragó, d’Euskadi i de Cantàbria. Van jugar durant la temporada Costa, Barba, Pascual, Carles Domingo, Jaume Martí, Juanma Martín, Lamata, Rubio, Sadurní, Jiménez, Ortiz, Solé, Sàez i Coll. Tanmateix, no van poder evitar el descens, i la temporada 1990-91 FS Mataró ja queia a la 1a Territorial.

Com hem vist el futbol sala ha patit molts problemes per disposar d’una pista, però aquest no ha estat l’únic esport que s’ha vist en aquesta situació a Mataró i que ha passat serioses dificultats per sobreviure. En el pròxim número parlarem d’un altre al qual les seves instal·lacions se’ls van anar fent petites.