Records… núm 187
A finals de l’any 1998 es va celebrar una “Trobada de l’handbol mataroní” organitzada pel Joventut Handbol Mataró en la qual el club va poder mostrar amb orgull el premi que li havia atorgat la Federació Catalana d’Handbol com a “Millor Club de la temporada 97-98”, que s’unia als guardons que en els darrers anys s’havien obtingut a la Nit de l’Esport, i és que a poc a poc el Joventut anava aconseguint l’objectiu de fer-se un lloc entre els clubs catalans de més prestigi. Veiem com s’hi va arribar…
1993-94: L’equip femení subcampió de 1a Catalana
En el número anterior havíem arribat fins al final de la temporada 1992-93. En la temporada 1993-94 la campanya dels dos equips sèniors del Joventut va ser brillant.
El gran èxit de la temporada el va donar l’equip femení, que dirigia el croat Mex Spago, i que va obtenir el primer lloc de la fase regular de 1a Catalana amb cinc punts d’avantatge sobre el Sícoris de Lleida. Per darrere, en una categoria equivalent a l’actual Lliga Catalana, van quedar OAR Gràcia, Vilanova del Camí, Sant Boi, Universitari, Tarragona, Bellsport, Flix i Cornellà.
En el “play-off” al títol es va superar el Sant Boi i de forma una mica injusta es va jugar la final catalana a partit únic a Esparreguera, en el que va ser el primer partit d’handbol retransmès per TV Mataró.
El rival era el Sícoris Lleida, que estava posant les bases per a un gran equip que arribaria a la màxima categoria estatal. Tot i que a la fase regular se les havia superat per 31-27, en el partit decisiu es va perdre per 18-23. Van jugar Maria José Bujalance i Sandra Rodríguez porteres; Isabel Latorre, Belén Hernàndez, Yolanda Galbany, Sally N’Diaye, Esther Ródenas, Sílvia Valle, Lourdes Huguet, Esther Huguet, Yolanda Holguín i Loli Martínez.
La derrota va complicar el grup de la fase d’ascens a 1a Estatal, que en cas de victòria s’hauria jugat a casa. Les mataronines van haver d’anar a Saragossa i el golaverage les va privar de l’ascens. Tot i superar el Talleres de Vigo (21-20) i el BM Aragón (22-9), la derrota contra Cultural León (20-26) les va condemnar a continuar intentant-ho en anys posteriors.
L’equip masculí que entrenava Juan Sànchez va aconseguir mantenir la categoria a 2a Catalana, que de fet va ser com un ascens, ja que la temporada següent es reduïa notablement el nombre d’equips de la categoria i només se salvaven dos dels deu equips que jugaven la fase de permanència.
A mitja temporada es va rebre el reforç inesperat del porter Guti, nascut a León, però que havia jugat a Divisió d’Honor al Michelín Valladolid, i havia vingut a Mataró per motius laborals. Va fer autèntiques exhibicions i d’haver arribat abans potser s’hauria pogut lluitar per l’ascens. Per exemple, en un partit important contra el Dosa Badalona va encaixar un sol gol en 23 minuts i el marcador va passar del 8-11 al 19-12.
Però es va haver d’afrontar el darrer desplaçament a la pista del Berga, amb el Sabadell i el Joventut amb 25 punts i el Berga un punt per sota amb 24, en posició de descens. Una derrota hauria condemnat a la pèrdua de categoria, però es va guanyar per 19-24, amb una actuació decisiva en els moments claus del veterà Joan Soler.
Al final de temporada i demostrant el potencial de l’equip es va guanyar per 27-24 al BM La Roca de categoria estatal en partit de Copa Catalana, tot i que no es va poder superar el grup en caure contra el Cardedeu. En aquest partit el porter lleonès va fer una altra exhibició, i fins i tot va fer un gol, no de porteria a porteria, sinó sortint al contraatac després de fer una aturada.
Van formar la plantilla el citat Guti, José A. Magro i Planas a la porteria, Soler, Romero, Pera, Rubiño, Sergi Gómez, Ramírez, Cañadas, Recarey, Carlos Angel, Javi Magro, més Raul Barrero, Quim Bosch, Curro González, els germans Trujillo i Carles Ciscar que van pujar del juvenil.
L’equip aleví també va donar ja una gran alegria quan va quedar segon al Torneig del Cinquantenari del Granollers, perdent per la mínima contra els amfitrions que no s’acabaven de creure que un equip de Mataró, un nom que havia estat esborrat del mapa de l’handbol en els anys anteriors, els posés en tants problemes.
1994-95: Molts canvis d’entrenador
La temporada 1994-95 va haver-hi novetats en la direcció tècnica dels equips sèniors: Eusebi Bosch va fer-se càrrec del sènior masculí, que va patir la baixa important del porter Guti. L’equip va anar novament a la fase de permanència de 2a Catalana salvant la categoria, tot i haver passat per nombrosos problemes, com el fet d’haver jugat dos partits amb només sis jugadors i… haver-los guanyat tots dos, primer a Vilanova i després contra el Manyanet B a casa. Amb el detall curiós que els sis d’un partit i els de l’altre eren diferents.
L’equip femení de la mà de Juan Sánchez va quedar tercer a la 1a Catalana amb 32 punts per darrere de Molins (42) i Universitari (41) i per davant de Montcada, Figueres, Tarragona, Vilanova del Camí, Bellsport, Martorell, OAR Gràcia, Ripollet i Santboi.
El Joventut de tota manera va poder jugar la fase d’ascens a categoria estatal. Ho va fer a Sagunt, on aquest potent equip de l’handbol valencià, que pocs anys després arribaria a ser campió d’Espanya, va frenar l’equip groc-i-negre derrotant-lo per clarament per 30-18. Es va guanyar el Conquense (32-23) i l’Abranera 24-15), però no va ser suficient per pujar. L’equip era pràcticament el mateix de la temporada anterior amb les incorporacions de les joves Lourdes Martínez, Irene Parra, Ana Holguín i Isabel Giménez.
1995-96: La base comença a donar alegries
La temporada 1995-96 es va afrontar amb nous canvis: Pedro Cruz tècnic mataroní es va fer càrrec de l’equip masculí, Eusebi Bosch va passar novament al femení i Juan Sánchez es va encarregar de coordinar la base del club, que a poc a poc aniria donant els seus fruits.
Al sènior masculí, Sergi Gómez va ser temptat pel algun equip de Divisió d’Honor, però finalment es va quedar, va retornar el veterà Juan Melero i també Luís López, compensant les baixes de Soler i Pera. L’equip va tornar a anar a parar a fase de descens i es va assolir la permanència sense excessos, quedant només per sobre de Berga, Vilanova i Sarrià B.
L’equip femení, sense massa canvis a la seva plantilla, però entrenat per Eusebi Bosch, va quedar tercer de 1a Catalana amb 34 punts, novament per darrere de Molins (40) i Universitari (36), però en aquesta ocasió sense el premi de fases d’ascens a 1a Estatal.
Mentrestant la base començava a donar satisfaccions: l’infantil del Joventut va aconseguir una victòria sensacional davant del Granollers en el Torneig del Vallès, i els col·legis de EP Rocafonda en nois (amb jugadors d’altres escoles, però participant en la competició oberta, en la qual van derrotar al BM La Roca) i Franciscanes en noies van obtenir respectivament el subcampionat i el tercer lloc en els Jocs Escolars de Catalunya en categoria infantil.
Final de Lliga Catalana a Mataró, amb triomf del Granollers sobre el “Drem Team” del Barça
Durant aquella temporada el Joventut Handbol Mataró va aconseguir l’organització de la final de la Lliga Catalana d’Hanbdol, possiblement l’esdeveniment més important que s’havia celebrat a la nostra ciutat en aquest esport. Es va disputar el dia 12 de desembre del 1995 en un Pavelló Eusebi Millan ple a vessar, i en el qual es va veure com el “Dream Team” del FC Barcelona dels Barrufet, Masip, Garralda, Urdangarín, Guijosa, Xepkin, Ortega i O’Callaghan queia derrotat davant del Granollers per 36-32. El rus Atavin, amb 11 gols, Chema Paré (9) i Quino Soler (8), van ser els principals botxins dels blaugrana.
1996-97: Arriben jugadors de la pedrera granollerina
Per que fa a l’àmbit domèstic, la temporada 1996-97 es va mantenir l’estructura tècnica. L’equip masculí va incorporar alguns jugadors procedents de la base vallesana al seu equip sènior (els porters Quico Sola i David Fernàndez, Oscar Ramírez, Toni Lozano) i també jugadors del propi juvenil (Jordi Gomà, Jordi Rabassó i José M. Aznar), al costat de jugadors ja consolidats a l’equip com Sergi Gómez, David Rubiño, Quim Bosch, Javi Magro, Olayo Romero, Dani Planas i Carlos Ángel.
Era un equip prou potent, però tot i això, va necessitar una carambola espectacular per assolir la permanència a la 2a Catalana masculina en sortir beneficiat d’un triple empat amb CA Sabadell i Agramunt en el que es va haver de recórrer al golaverage general, perquè les diferències en els partits jugats entre ells estaven igualades.
Posteriorment l’equip va aconseguir arribar a la final de la Copa Federació perdent per 30-29 davant del Santpedor a Canovelles.
Per la seva part l’equip femení, al qual s’havien incorporat les germanes Diana i Raquel Dopico del juvenil, va acabar en quart lloc de 1a Catalana sense poder accedir a la fase d’ascens. Per davant van quedar Montcada, Universitari i Arrahona Sabadell i per darrere Canovelles, Gavà, OAR Gràcia, Bellsport, Molins, Vilanova del Camí, Pallejà i Montmeló.
En l’àmbit de base el més destacat va ser el títol de l’equip infantil femení de Franciscanes als Jocs Escolars de Catalunya.
Per ampliar la informació sobre les plantilles d’aquestes temporades i d’altres, podeu clicar: Plantilles equips masculins d’handbol i Plantilles equips femenins d’handbol.
La temporada 1997-98 els dos equips cadets queden subcampions catalans
En la categoria sènior tot va ser molt semblant la temporada 1997-98 en què es va mantenir pels pèls la 2a Catalana masculina i es va obtenir un cinquè lloc en la 1a Catalana femenina.
La gran alegria la van donar els dos equips cadets que van aconseguir una fita molt important com va ser l’obtenció del subcampionat de Catalunya i la classificació simultània per als Campionats d’Espanya, cosa que no havia aconseguit cap club català fins aquell moment.
L’equip femení que preparava Juan Carlos Maestro, després de superar el Castelldefels a semifinals, va caure davant de l’Amposta a la final per 14-17. Posteriorment va derrotar aquest mateix rival a la final de la Copa.
A la fase de sector del campionat d’Espanya va derrotar l’Algecires, cedint davant del Mislata de València. Formaven l’equip: Lidia Moya, Saray Moya, Esther Piñeiro, Mònica Holguín, Patri Rodríguez, Montse Llamazares, Esther Pérez, Cristina Bueno, Antonia Càtedra, Verònica Casco, Cristina Serrano, Anna Vallès, Míriam Otero i Jèssica Parejo.
El cadet masculí guanya cinc vegades el Barça i el deixa fora dels estatals
La gran gesta la va protagonitzar el cadet masculí que va derrotar el FC Barcelona cinc vegades, en els set enfrontaments que van tenir al llarg de la temporada. Una cosa que ara és totalment impensable… Les dues últimes victòries van ser en el “play-off” de semifinals (amb 26-27 a Barcelona i 24-18 novament a Mataró, després d’haver perdut el matx inicial aquí a Mataró per 20-27). Amb aquests resultat el Barça va quedar fora dels campionats d’Espanya.
L’entrenador era Juan Sánchez i formaven l’equip: Alberto Ruiz, Carles Núñez, Ruben Palomino porters; Pere Cuquet, Àlex Igual, Àlex Gomà, Marc Fuster, Edu Velasco, Sergi Fuster, Ferran Puigventós, David Durán, Sergi Navarro, Lluís Gracia, Raul Ortigosa i Agustí Ramos. S’ha de dir que els nou primers citats arribarien després a jugar amb el primer equip del club quan va jugar per primera vegada a la història en categoria estatal, com ja veurem en un número posterior d’aquests Records.
Posteriorment, no van poder en la final amb una de les millors generacions que ha tingut el BM Granollers (molts dels seus jugadors van arribar a la Divisió d’Honor i alguns d’ells a internacionals) que va ser el campió català guanyant per 32-19.
Després a la fase de sector del Campionat d’Espanya, disputada a Palafrugell, el JH Mataró va derrotar el Castelló (28-21), però en el partit decisiu no van poder superar el potent Maristas de Màlaga (22-31).
S’estava posant la base per a un gran equip que en poc temps portaria l’handbol mataroní a la categoria estatal. En el pròxim número veurem com també en categoria juvenil un club mataroní se situava uns anys abans al màxim nivell estatal.
