Records… núm 211
Continuant amb les arts marcials en aquest número parlarem de taekwondo. El taekwondo (de tae kwon do, que vol dir “art de la mà i el peu”) és un art marcial procedent de Corea i que després de vint segles d’existència va ser oficialitzat com esport l’any 1955. Després de ser modalitat d’exhibició als Jocs de Seul-88 i Barcelona-92, va arribar al caràcter d’esport olímpic oficial a Sidney-2000.
És un estil de combat que utilitza puntades de peu, cops amb les mans i projeccions a terra amb l’objectiu de contenir l’atac de l’adversari. Actualment, s’ha convertit possiblement en l’art marcial més practicat. Hi ha competicions de combat i també de tècnica, que s’anomenen pumse.
Jocs Olímpics frustrats
LL’any 1976 s’havia inaugurat el Won’s Maresme, i dels seus primers anys d’activitat, de la mà d’Antoni Barrios i amb Lluís Torner com a gran figura en el món del taekwondo, ja n’havíem parlat en els Records-74. Després amb el pas dels anys anirien sorgint altres gimnasos i altres noms per aportar títols a la nostra ciutat en aquest art marcial arribat de Corea.
L’any 1988 era el gran any del taekwondo, ja que havia de ser esport olímpic d’exhibició als Jocs de Seul i allà es pensava que podrien anar-hi Antoni Barrios, el fundador de Won’s Maresme, i Lluís Torner, però al final cap dels dos va ser-hi present. El primer, que era director tècnic dels àrbitres europeus, no hi va poder anar per una lesió, i el segon que s’hauria pogut treure de sobre l’espina clavada al Mundial de Barcelona-87 on va ser segon, va decidir plegar, i dedicar-se a ensenyar al seu gimnàs de Vilassar de Mar. L’any 1990 va entrar a formar part de l’equip tècnic de la Federació Espanyola.
Comencen a sorgir més gimnasos a Mataró on practicar taekwondo
Mentre Won’s Maresme, el club pioner del taekwondo a Mataró, funcionava a ple rendiment, ràpidament van anar sorgint altres gimnasos, i un d’ells el Gimnàs Calzada, de Miguel Calzada, ja va proporcionar un 3r lloc al campionat d’Espanya juvenil l’any 1988 en la persona de Eva Cruz.
L’any 1989 Won’s Maresme al Campionat de Catalunya va obtenir el títol per equips en tècnica, i el tercer lloc per equips en combat tant en homes com en dones. Ma Angels Rosal, campiona de Catalunya juvenil, era la més destacada en l’àmbit femenina i va participar amb la selecció catalana al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, obtenint el segon lloc de la seva categoria. Óscar Suàrez, campió de Catalunya Júnior, era el més destacat entre els nois.
Títol estatal en pumse
L’any 1990, tant Won’s com Calzada, com l’Olímpia, un altre gimnàs que s’havia afegit a la “collita”, van guanyar moltes medalles i títols de Catalunya en combat durant l’any noranta: Cantós (Won’s) va quedar campió absolut en lleuger, Valentín Muñoz (Olímpia) va ser campió juvenil en pes mosca, Antonio López (Calzada) campió juvenil en plomes, Maria Angels Rosal (Won’s) va quedar campiona júnior en pesat, i Eva Hernàndez (Won’s), una potent competidora que semblava cridada a grans èxits, va ser campiona juvenil en pes pesant. El Gimnàs Olímpia també va aconseguir el subcampionat juvenil per equips.
En l’altra especialitat, la de tècnica i pumse, Lídia Gómez i Mati Garcia, totes dues del Won’s, van guanyar els títols de Catalunya de 14-18 anys i de 19-29 anys respectivament. Després en els campionats d’Espanya celebrats a Cartagena a finals de l’any 1990, Lídia Gómez va assolir l’èxit de l’any en quedar campiona en la categoria de 16-18 anys, mentre que la seva companya Mati Garcia quedava subcampiona en la categoria de 19-29 anys. Ma Àngels Rosal va quedar tercera en la competició per equips.
Com a fet demostratiu de la vàlua dels tècnics mataronins, Miguel Calzada va ser nomenat tècnic de la Federació Espanyola a Catalunya i Ricard Soriano del Won’s va actuar com a seleccionador català als Campionats d’Espanya.
L’any 1991, Angel Rosal i Antonio López van quedar campions de Catalunya Júniors en pesats i en ploma, i Eva Hernàndez i Albert Marín ho van ser en juvenils en pesats i superlleuger. Lídia Gómez i Mati Garcia van copar els dos primers llocs catalans en pumse (19-29 anys) i a finals d’any van proclamar-se segona i tercera als Campionats d’Espanya celebrats a Cartagena.
Èxits d’Eva Hernàndez i Lídia Gómez
L’any 1992, Eva Hernàndez ja en categoria júnior va quedar campiona de Catalunya en pesants i 3a d’Espanya, mentre que Mati Garcia i Lídia Gómez van intercanviar posicions al campionat català de pumse i Núria Pérez (Calzada) va guanyar en la categoria de més de 30 anys.
L’any 1993 Eva Hernàndez ja es va proclamar campiona absoluta de Catalunya en pes pesant, i després va quedar 3a al Torneig Ciutat de Barcelona, perdent en semifinals davant la representant de Xina Taipeh, i amb la selecció catalana va quedar campiona d’Espanya per autonomies.
Per la seva part Lídia Gómez, ja cinturó negre 2n DAN, va recuperar el títol català en tècnica, i després de quedar subcampiona d’Espanya, va participar en el Campionat d’Europa, a Worgl (Austria), on va obtenir el títol de campiona superant les representants d’Holanda i Alemanya. Gràcies a aquel èxit va ser proclamada la millor esportista sènior de Mataró de l’any 1993.
L’any 1994 Lídia Gómez i Eva Hernàndez (Won’s) van continuar amb els seus èxits. La primera amb els títols català i estatal en tècnica i pumse, i la segona quedant campiona de Catalunya de combat. Núria Pérez (Calzada) va revalidar el títol de campiona catalana de pumse de més de 30 anys.
Baixa una mica el llistó
En els anys següents ja va baixar una mica el llistó dels èxits. Tot i això Eva Hernàndez (Won’s) va aconseguir el títol estatal universitari els anys 1995, 1997 i 1999, i va arribar a semifinals al Trofeu Ciutat de Barcelona-97 caient no sense oferir gran lluita davant la famosa Coral Bistuer. La seva companya Loli Montoro va quedar campiona de Catalunya-97 de pumse en la categoria de 14 a 17 anys.
Quant a Núria Pérez (Calzada) hem de dir que va continuar encadenant títols catalans de pumse en la categoria de més de 30 anys, fins al cinquè aconseguit l’any 1997, en què també va quedar tercera els estatals. L’any abans junt amb Ma Carmen Montes i Mercedes Gómez havien obtingut el títol per equips.
També l’any 1996 Mercè Huguet (Rebot) es va proclamar campiona d’Espanya de tècniques especials i Jesús Batuecas, del mateix club, va quedar subcampió estatal júnior en combat.
Ja en els darrers temps amb l’aparició de gimnasos com CD Tonbal i Oleguer van anar arribant èxits a la base, com l’obtingut per Núria Gil (Oleguer) que va ser campiona de Catalunya infantil de 1999, i de Jéssica Rico (Tonbal) campiona de Catalunya infantil de combat el 2001. El director tècnic del CD Tonbal, Antonio Moreno es va proclamar tres anys seguits (del 2000 al 2002) campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de tècnica.
Per part del Gimnàs Calzada, Antonio Avellaneda va quedar campió absolut de Catalunya en combat en pes mosca l’any 2001. Laia Rodado va quedar subcampiona estatal cadet l’any 2003, cosa que va millorar Anna Casabella l’any següent quan va quedar campiona d’Espanya d’aquesta mateixa categoria. L’any abans junt amb el seu company Xavier Cabanillas ja havien quedat campions catalans júniors.
O sigui que el taekwondo iniciava el segle XXI amb plena força. En el pròxim número parlarem d’una especialitat que, com aquesta, s’ha fet olímpica no fa molt, i en la qual Mataró ja va destacar ràpidament.
