Records… núm 212
No massa anys enrere quan hom parlava del triatló, aquesta paraula -masculina i amb etimologia grega (“tri” tres i “atlhos” prova)-, era associada de forma immediata a una prova atlètica combinada, que es practicava sobretot a la iniciació a l’atletisme per tal que els nens i nenes “tastessin” una carrera, un salt i un llançament, i que solia constar d’un llançament de pes, d’un salt de llargada, per acabar amb una cursa de velocitat. Però ara ja fa temps que aquesta paraula s’associa a una pràctica esportiva molt completa i que produeix autèntics “homes de ferro”.
A Hawaii sorgeix la cursa de l’Ironman
L’any 1978 John Collins, un comandant dels marines, es va fixar un repte: unificar les tres competicions amb més duresa que se celebraven a l’illa de Hawaii. La “Waikiki Rough Water Swim” de 3.800 metres de natació (o sigui 76 piscines de mida olímpica), la “Around the Island Bike Race” de 180 km de ciclisme (vaja, com anar i tornar de Mataró a Barcelona tres vegades), i la “Honolulu Marathon” de 42,195 km de cursa a peu (una marató sencera, que vol dir 105 voltes a un estadi), van quedar unificades en una mateixa competició. Així es va crear l’Ironman de Hawaii, la prova combinada d’aquest estil més important del món.
A la primera edició, celebrada el 18 de febrer del 1978, hi van participar només 14 triatletes, però no tardarien a convertir-se en més d’un miler. El guanyador va ser Gordon Haller amb un temps una mica per sota de les 12 hores.
Als Jocs Olímpics de Sydney de l’any 2000 ja s’hi va incloure el triatló dins del seu programa amb unes distàncies de 1.500 metres de natació, 40 km de ciclisme i 10 km de cursa a peu.
A casa nostra s’organitzen competicions d’aquesta distància i també de més curtes (750 m, 20 km i 5 km a l’anomenat triatló esprint) més a l’abast de tothom.
La pràctica del triatló queda quasi limitada a la temporada d’estiu, i per aquest motiu els afeccionats a aquest “multi esport” han trobat altres fórmules per ampliar l’activitat al llarg de tot l’any: per una banda, el duatló substitueix la prova de natació del primer sector dels triatlons per una altra cursa a peu. I per altra banda el triatló d’hivern, que és una adaptació del duatló, inclou una prova d’esquí nòrdic al tercer sector. També hi ha una variació del triatló d’estiu: el quadratló, que inclou una prova de caiac després de la natació. Encara més innovador resulta l’aquatló, que són dues curses a peu separades per un sector de natació. Per als amants de la bicicleta de muntanya cada vegada s’organitzen més proves amb el sector de ciclisme per camins fora de carretera.
José Luis Cano participa a l’Ironman de Hawaii el 1997
L’any 1997 el mataroní José Luis Cano, aleshores membre del Club Natació Barcelona, va participar a la més famosa cursa de triatló del món. Quan va anar a Honolulu, aquest esportista de 30 anys, de 1,78 d’alçada i 67 kg de pes, ja estava entre els millors triatletes estatals havent baixat de les 10 hores. La prova va ser molt dura i va acabar en el lloc 42è dels prop dels mil cinc-cents que van sortir i classificant-se en el tercer lloc del seu grup d’edat. El camí seu i d’aquesta especialitat per arribar fins allà havia estat força llarg…
El camí del triatló comença l’any 1986
L’estiu de l’any 1987 a les pàgines del Tot Mataró ja es destacava la victòria de José Luís Cano (UMA Esport Ciclista Mataró) en una “prova que està de moda”, referint-se al triomf que el mataroní havia aconseguit al Triatló Vila Olímpica, que es va disputar a la zona del Poble Nou on poc temps més tard es començaria a construir la zona residencial dels atletes per als Jocs Olímpics. La distància havia estat semblant a la intermèdia, tot i que una mica adaptada (1.300 m, 33 km i 10 km), i Cano va fer la transició en setena plaça després del tros de natació, per remuntar i posar-se líder en ciclisme i acabar amb sis minuts d’avantatge la cursa a peu, amb un temps de 1:56:20.
Una mica abans, al mes de maig, ja havia guanyat un triatló a Palma de Mallorca, i al setembre va guanyar la 2a edició de la Triatló de Banyoles. Amb aquests triomfs s’havia convertit en el millor triatleta català. I de fet l’any anterior ja havia participat, en la primera edició d’aquesta prova, que es pot considerar la més clàssic del triatló a Catalunya, i això vol dir que ell és un dels pioners en aquesta duríssima especialitat esportiva.
Durant un temps en José Luis Cano va ser el gran referent d’aquest esport a Mataró a alt nivell. L’any 1988 va quedar setè al Triatló Ciutat de Barcelona, de caràcter internacional, amb Manuel Salazar acompanyant-lo una trentena de llocs més endarrera. Va quedar segon també en l’acabat d’inaugurar Circuit de Catalunya.
Però de moment ningú a Mataró es decidia per fer una secció i va fitxar pel Club Natació Barcelona, on es va situar a l’elit estatal d’aquest esport.
El triatló arriba al Centre Natació Mataró
L’any 1992 es va començar a practicar el triatló al Centre Natació Mataró, que ja gaudia de les seves esplèndides instal·lacions al costat de la platja. Va ser sota l’impuls sobretot d’Enric Subiñà, Pere Torres i Jordi Clavel, als quals aviat se’ls afegiren Toni Floriach i Jordi Gurri.
Tots cinc anaren al 7è Triatló de Banyoles, que com ja hem dit és el més clàssic del nostre país, i on encara estigueren en temps molt per sobre de les dues hores, en el triatló de distància olímpica, o sigui el de 1.500 m, 40 km de bici i 10 km a peu. En aquella ocasió José Luis Cano (CN Barcelona) va ocupar el segon lloc. Aquell any també va haver participar una noia, l’exjugadora de bàsquet Antònia Calsapeu, que va obrir el camí a les fèmines mataronines en aquesta dura especialitat.
L’any següent en Pere Torres, va ser el més destacat a Banyoles amb 2:11:57, acabant en el lloc 30è, seguit per Carles Llach, amb quatre minuts més.
L’any 1995 en Pere Torres ja es va atrevir amb un de modalitat B (2.500 m de natació, 80 km de ciclisme i 20 km de cursa a peu) a Salou acabant amb un temps de 4:07:51, i també hi va ser present a la categoria de veterans en Toni Noé, que va baixar de les cinc hores.
Els primers “ironman” del CN Mataró
Entre els que començaven a practicar el triatló, qui més qui menys tenia la il·lusió de córrer una de les llargues, un “Ironman” i els primers en fer-ho van ser Oriol Floriach i Xavier Serra que van completar el de Roth (Alemanya), un dels dotze que es feien ja al món, el primer en 11 h i 39 min i el segon, que va patir rampes contínues a la marató, en 12 h 43 min. El més ràpid l’alemany Lothar Leder va arribar en menys de 8 hores, exactament en 7 hores 57 minuts, que era nou rècord mundial… però per als triatletes mataronins evidentment el més important havia estat arribar!
Al mes d’octubre, i ja quasi tancant la temporada, un bon grup va ser present al Triatló Ciutat de Barcelona, amb Pere Torres com a millor classificat en el lloc 63è amb 2:12:34. Toni Serra, Lluís Solé, Dani Roca i Josep M. Sànchez van estar a prop d’ell amb temps inferiors o propers a les 2 hores 20 minuts.
L’any 1997 es crea la secció del CN Mataró
Tot i que ja es portaven cinc anys de competició no va ser fins al maig del 1997 que es va crear oficialment la secció de triatló del Centre Natació Mataró, que comptava amb Dolors Jané com a entrenadora.
Tres atletes van ser presents a l’Ironman de Lanzarote. Oriol Floriach i Antoni Serra van acabar, per sobre de les dotze hores, mentre que Alfons Trabal va abandonar. També va acabar, per sobre de les 13 hores, el veterà Toni Noé (Maimakansu), que unes setmanes més tard va guanyar el Triatló de Barcelona en veterans II amb un temps de 2:33:48.
Però el més destacat a Lanzarote va ser que en José Luis Cano (CN Barcelona) es va classificar 23è amb 10:00:35, i així va guanyar el dret a participar en el famós Ironman de Hawaii, de la que hem parlat al començament. Però poc després d’aquesta prova ja es va integrar en el Centre Natació Mataró, i no tardaria a ser l’autèntic motor de la secció.
S’havia obert un important camí, que cada vegada s’ha anat fent més ample per donar pas als molts integrants de la secció del Centre Natació Mataró que a poc a poc es va anar fent més nombrosa, com veurem en el pròxim número.
