IluroSport » El tennista David de Miguel dues vegades tricampió estatal, en cadets i juvenils (1981-83)

El tennista David de Miguel dues vegades tricampió estatal, en cadets i juvenils (1981-83)

Records… núm 173

En el darrer número havíem parlat de les primeres incursions d’un joveníssim David de Miguel entre els millors jugadors catalans i estatals de les categories inferiors. Es forjava així la primera gran figura del tennis mataroní, fruit del bon treball que s’estava desenvolupant a les noves instal·lacions de Club Tennis Mataró. Ara parlarem de com durant la dècada dels vuitanta en David es va anar situant entre l’elit estatal d’aquest esport.

Tricampió estatal cadet a Mataró

L’any 1980 David de Miguel, amb 15 anys, tot i ser la seva primera temporada a la nova categoria, ja va tenir un lloc a l’equip estatal cadet que va jugar la Copa Borotra, però la seva gran explosió va arribar l’any 1981. Club Tennis Mataró veient les possiblitats que el jove tennista mataroní aconseguís algun títol va demanar l’organització dels campionats d’Espanya cadets, que li va ser concedida per la Federació tot veient la pujança de l’entitat.

Durant la segona setmana del mes d’agost més de dos-cents jugadors de tot Espanya es van disputar els diferents títols individuals, de dobles i de dobles mixtos. Per les pistes de CT Mataró van passar totes les promeses del tennis estatal que somiaven a emular les gestes dels jugadors de Copa Davis en un futur no massa llunyà.

I l’èxit va ser absolut, ja que David de Miguel va superar a García Lleó en semifinals i a Valenti a la final (6-3, 6-4) per proclamar-se campió d’Espanya cadet. A més formant parella amb S. Rodríguez va obtenir el títol en dobles i amb Maria García Tuñón va guanyar el títol de dobles mixtos. Tres de tres!

David de Miguel en joc

Posteriorment, va participar en els Campionats d’Espanya júniors en pista ràpida i fent parella amb Bardou va aconseguir el campionat en dobles i fent-ne amb Adela Gil en dobles mixtos.

Tot plegat va servir perquè fos nomenat el millor esportista de Mataró de l’any 1981 en categoria juvenil (no hi havia elecció de cadets en aquells temps), guardó que repetiria els dos anys següents… i que ja havia obtingut els dos anys anteriors en categoria infantil. Durant cinc anys consecutius per tant va ser el més destacat esportista mataroní de la seva categoria, una fita que fins aquell moment ningú més havia assolit. I ja veurem que mèrits no n’hi faltaven pas…

Comença a “rodar món”

Durant l’any 1982, David de Miguel, dedicat ja quasi per complet al tennis, va jugar en tornejos a l’estranger —guanyant-ne un al Brasil fent doble amb Martin Jaite-, va aconseguir el títol de campió de Catalunya de 2a categoria, va jugar al Trofeu Comte de Godó, va arribar a semifinals al Trofeu Laietà caient davant Sergi Casal… Però els seus grans èxits van arribar als Campionats d’Espanya Júniors on després de derrotar Emilio Sànchez Vicario (en dos sets, per 6/0 i 6/3!) i a Bardou es va plantar a la final, on només una indisposició amb febre li va impedir obtenir el títol davant d’un sorprenent i aprofitat De la Fuente. Més endavant en els estatals de pista ràpida va poder refer-se i va assolir el títol individual guanyant a Borja Uribe a la final (6/2 i 7/5) i el de dobles fent parella amb Rodilla.

També va formar part de l’equip espanyol a la Copa Valerio (sub-18), que va perdre la final amb Itàlia (2-3) després d’haver derrotat Finlàndia, Anglaterra i Suècia. I ja a final d’any va participar a l’Orange Bowl, oficiós campionat del món júnior, eliminant a Kures (USA) i caient davant el canadenc McDady. Dels Estats Units va anar a Mèxic, Colòmbia i Veneçuela, participant amb gran èxit en el Circuit Mundial Juvenil, que va liderar en dobles fent parella amb Bardou.

Altre cop tricampió d’Espanya i guanyador de la Sunshine Cup

David de Miguel s’havia convertit en la figura emblemàtica del club, i a la vegada en un mirall per als joves que li venien al darrere. L’any 1983 va ser finalista del Trofeu Faulcombridge a València, va guanyar els dobles en el Torneig ATP de Tarragona i va guanyar l’individual a S’Agaró, i va ser habitual al circuit internacional, jugant ja a Roland Garros i a Wimbledon. Va formar part de l’equip espanyol a la Copa Galea (sub-21) arribant a la final amb França, i a la Copa Valerio on van perdre la final davant Suècia, jugant sempre el doble, bé amb Emilio Sànchez Vicario o bé amb Bardou.

El mes d’agost i fent honor al gest de Club Tennis Mataró, que va portar novament els campionats estatals a la nostra ciutat, en aquesta ocasió en categoria júnior, David de Miguel es va proclamar novament tricampió d’Espanya. Va superar a Homedes en la final individual, fent parella amb aquest jugador va guanyar el doble i fent-la amb Margarita Vaquero va guanyar els dobles mixtos.

Era un bon presagi per als Campionats d’Espanya absoluts en els quals David de Miguel va arribar fins a  les semifinals, caient davant d’Emilio Sànchez Vicario per 6/2, 6/7 i 6/2, després d’haver eliminat entre altres a Fernando Luna.

A finals d’any va viatjar a Miami i, formant l’equip espanyol junt amb Emilio Sànchez Vicario, va guanyar la “Sunshine Cup” derrotant en la final a Alemanya, gràcies a la seva victòria sobre Riglewski en l’individual i amb el punt decisiu en el doble. Allà mateix va jugar l'”Orange Bowl” amb victòries sobre Patrick McEnroe i Goldfine. Posteriorment va caure en semifinals davant Emilio Sànchez, que s’havia convertit ja en la seva “bèstia negra”, i que a la final seria derrotat pel el suec Kent Carlsson. Havia estat un bon any i David de Miguel va acabar l’any situat en el lloc 17è del rànquing estatal absolut, sent encara juvenil.

Ficat de ple al circuit internacional

L’any 1984 ja va aconseguir victòries destacades al circuit internacional, com una de prestigiosa davant del suec Svensson a Roland Garros, i arribant a quarts de final a Florència caient davant Ancelotti, després de superar l’argentí Argüello i el català Urpí.

Va guanyar el Trofeu Godó en dobles mixtos fent parella amb Margarita Vaquero, després d’haver caigut davant el suec Mats Wilander en individuals. A finals d’any en el “Circuit Satèlit” de Madrid va guanyar un parell de tornejos acabant segon de la general. Va ser novament internacional i a la Copa Galea, on va jugar novament el doble amb Emilio Sànchez, Espanya va arribar a la final, perdent davant l’Argentina.

L’any 1985 va tenir una gran actuació al Torneig Internacional de Madrid guanyant la prèvia i plantant-se als quarts de final derrotant el txec Birdner i el suec Tideman. L’alemany Maurer, que seria el posterior triomfador, el deixaria fora del torneig.
En el “Circuit Ibèric” va ser finalista a Palma i va guanyar a Tarragona i també va guanyar el Trofeu del Laietà.

En els campionats d’Espanya va arribar novament fins a semifinals, caient en aquesta ocasió davant un altre gran jugador com era Sergi Casal. En dobles, fent parella amb Colàs, va quedar subcampió, caient davant la parella de Copa Davis formada per Casal i Emilio Sànchez.

Va formar part de l’equip de Copa Galea, jugant ja els individuals i guanyant-los tots, tant contra Mèxic, com contra Estats Units (davant Raneberg i Pearson). Només la derrota en el doble, formant parella amb Clavet, contra els estadounidencs va evitar que juguessin un any més la final.

Fitxa pel RCT Barcelona

A finals d’aquell any 1985 i buscant ampliar els seus horitzons, David de Miguel, amb ple acord amb el club mataroní que no volia pas tallar-li les ales, va fitxar pel Reial Club de Tennis Barcelona, el millor club estatal, on va jugar durant tres temporades, aconseguint diversos títols estatals per clubs, fins que una lesió, i el servei militar (quines coses s’havien de fer!) li van acabar tallant el seu progrés dins la seva carrera tennística d’alt nivell.

David de Miguel i Tomàs Carbonell / Foto: Arxiu JGC

Durant aquells anys va obtenir molt bons resultats individuals i ben a prop va estar de jugar a la Copa Davis, d’on va quedar fora de forma sorprenent en alguna ocasió. Dels seus èxits cal citar, entre altres, els títols al Trofeu Hassan II al Marroc, al Trofeu Luanco a Astúries (1986), al Trofeu Egara derrotant Avendaño i Trofeu Miravent de Saragossa (1987) i Múrcia i Madrid (1988), el subcampió català individual i el títol en dobles amb Emilio com a rival i com a company de l’any 1986.

En el circuit internacional sobretot destaquen dues grans actuacions, a Stuttgart on va eliminar jugadors del prestigi d’Stebb i Bergstrom, abans de caure en quarts davant Zivojinovic, i al “Comte de Godó” de Barcelona, on va arribar també a quarts de final caient davant d’Skoff, després d’eliminar Davin i Javier Sànchez Vicario.

David de Miguel va arribar a estar situat al lloc 90è del ranking ATP mundial i va ser el 6è jugador estatal. Després de la seva estada al club degà va tornar a Mataró on es trobaria amb alguns dels jugadors que, seguint la seva estela, havien anat sorgint i havien anat fent gran el Club Tennis Mataró, i col·laboraria en els destacats èxits del primer equip del club dels quals havíem parlat en els Records 33.

En el proxim número veurem com, simultàniament, en el Club Tennis Mataró hi havia molts jugadors i moltes jugadores que anaven progressant de forma molt important.