Records… núm 251
Durant els anys vuitanta l’atletisme mataroní, amb el referent principal del Centre Atlètic Laietània, pel que fa a millor nivell de resultats, però comptant sempre amb el treball incansable dels Lluïsos, disposava d’un estadi. Però aquesta instal·lació a poc a poc s’estava quedant fora de joc, perquè no disposava de material sintètic i la seva superfície estava molt degradada. Tot i això, l’atletisme local va anar progressant…
Joan Tolrà manté el seu bon moment
En plena etapa de transició, a la lliga de l’any 1985 l’equip masculí del Laietània va mantenir-se a 2a Catalana, on havien baixat l’any anterior, mentre que el femení hi va baixar, després d’haver pujat la temporada anterior a la màxima categoria.
Encara durava el bon moment de Joan Tolrà, un dels millors atletes mataronins de tots els temps, del que ja n’havíem parlat en els Records-75, i que el va portar a ser nomenat millor esportista de Mataró de 1984.
L’any 1985, aquest gran velocista, va quedar campió provincial en 100 m i 200 m amb marques de 10.76 i 21.24, establint en aquesta darrera prova un nou rècord de Mataró d’altíssim nivell, que el va portar a Cuba amb un grup dels millors velocistes espanyols. Després, amb una marca de 21.14 (amb un vent favorable excessiu que va impedir que fos homologat com a rècord), va quedar segon en un encontre Catalunya- Escòcia- Irlanda.
En aquest encontre també va participar el mataroní Jordi Vila, que havia deixat novament l’equip blanc-i-negre per fitxar pel FC Barcelona, i que va quedar primer en longitud amb 7,56 m. Durant aquella temporada, amb 16,22 m, també va batre el rècord de Catalunya, que ell mateix havia establert la temporada anterior en 2 cm menys. A l’hivern en Jordi Vilà havia obtingut el subcampió estatal en triple salt en pista coberta amb un gran registre de 16,24 m, que no era rècord català “indoor”, que estava en 16,33 m.
Irrupció de Manel Clavell, un gran migfondista
Aquell any va ser el de la irrupció de Manel Clavell, un gran talent del mig fons, que després de quedar campió de Catalunya júnior en 400 m amb un gran temps de 49.2, va aconseguir el títol estatal en categoria júnior en els 800 metres, en prova disputada a Manresa, amb una marca de 1:52.99 que va significar nou rècord de Mataró. També va quedar tercer als provincials absoluts en 800 m, i gràcies a tot això també va ser cridat a la selecció catalana en un encontre internacional contra Anglaterra, Gal·les i Escòcia.
També va col·laborar junt amb Carmel Comerón, Andreu Novakoski i Norbert de Haro a establir un magnífic rècord de 4×400 amb 3:23.8. Un d’aquests rellevistes, el polifacètic Norbert de Haro que destacava en moltes proves, va quedar 3r en el campionat català de decatló, especialitat en la qual arribaria a superar els 6.000 punts.
Una altra revelació va ser la d’Albert Sauri que va quedar 3r de Catalunya en 3000 m en pista coberta, amb 8:58.5. Olga Martín va guanyar en el campionat català júnior en heptatló amb 3.778 punts, i Eva Coll Cuquerella va quedar 3a en 60 m en els campionats estatals juvenils de pista coberta amb 8.01. Ella era un dels exponents de l’escola de velocitat que dirigia Josep M. Larraz i que va donar al Laietània els títols catalans de 4×100 juvenils en nois (amb Valdivielso, Muñoz, Mimbrero i Ibáñez) i en noies (amb Coll, Vila, Lopo i Claveria).
Als Lluïsos destaquen els fondistes
Per part dels Lluïsos, José Luis Zarco va quedar subcampió de Catalunya de gran fons i va establir una nova millor marca de Catalunya en 25 km amb 1:21:20, i Justi Garcia i Maria Tio van quedar tercers al campionat provincial en 1.500 m i 3000 m amb rècords de 3:53.42 i 10:15.29. “Justi” també va establir un nou rècord en 5000 m amb 14:31.2, i va guanyar la Cursa Popular de Les Santes que va comptar amb una xifra rècord propera als dos mil participants.
En categories de base Mònica Espinàs en 3000 m (10:16.5) i José Manuel Mateos en disc (35.96 m) van quedar campions catalans júniors i Jordi Llongueras en martell (39,60 m) va quedar subcampió, igual que Dario Pallarolas en 1500 m en categoria juvenil (4:24.9).
Jordi Vilà campió d’Espanya en pista coberta
En la temporada de pista coberta de l’any 1986 es va produir un fet molt destacat quan el saltador Jordi Vilà, en la que seria la seva última gran temporada com atleta d’alt nivell, es va proclamar campió d’Espanya absolut de triple salt en pista coberta a Madrid, amb un salt de 15,94 m. I també a la capital d’Espanya va batre el rècord de Catalunya absolut en aquesta mateixa prova amb un registre de 16,34 m, millorant el que tenia Antoni Corgos, amb un cm menys des de sis anys abans. El registre es mantindria a la taula de rècords catalans durant nou anys. En canvi aquell any Corgos li va prendre el rècord que el mataroní tenia a l’aire lliure saltant 16,26 m. Tretze anys més tard un altre mataroní, Edu Pérez (ja tindrem ocasió de parlar-ne en un altre número d’aquests Records) va fer seu aquest rècord català.
Van emergent joves promeses
L’any 1986, a causa del mal estat de les pistes de l’Estadi de Mataró, els encontres de la lliga es van disputar en pistes foranes. Els dos equips del Laietània, en el masculí ja sense Tolrà ni Vila, les dues grans figures de l’atletisme mataroní dels darrers temps, i el femení sense Esther Boix, es van mantenir a 2a Catalana, mentre que l’equip femení del Grup Gimnàstic Lluïsos va pujar a aquesta categoria, on la temporada següent es trobaria amb el Laietània.
En plena transició pel que fa als equips sèniors i de moment sense grans actuacions als Campionats absoluts, el treball a la base continuava sent magnífic i això va aportar una gran col·lecció de medalles als diferents campionats. En categoria júnior, Óscar Valdivieso (CAL) va quedar campió territorial en 100 m, prova en la que ja va baixar dels 11 segons, i també en 200 m, amb un registre de 22 segons justos, Magda Isarn (CAL) va quedar subcampiona provincial en 200 m i 3a en 100 m, i Elías Sàez (LL) subcampió català en octatló. En categoria cadet, Mireia Lluch va quedar campiona estatal en 300 m, Sandra Riu subcampiona en pes amb 12.64 m, Eva Coll, subcampiona en 100 m tanques i Moisés Góngora 3r en 100 m tanques. En categoria infantil, Bernat Buscà va quedar 3r en altura i Marta Vila 2a en 100 m tanques.
Com a nota curiosa d’aquell any cal citar la participació del veterà Isidre Ferrer en els 100 km “Alpes Mediterràneos” a Marsella on va quedar 43è amb 9 h 47 min 34 s.
Canvis importants al Laietània
L’any 1987 es van produir dos canvis importants dintre del Centre Atlètic Laietània, ja que Jordi Buscà va ser escollit nou president substituint a Joaquim Sibina, i va posar en marxa una “Trobada d’Antics Atletes” que es va fer el dia 31 d’octubre suposant una jornada memorable per al club i l’esport local.
També tindria influència directa en el fet de portar la sortida de la Marató de Catalunya a Mataró. En l’aspecte esportiu Xavier Consegal va deixar el càrrec d’entrenador per problemes laborals, i el club adaptant-se als nous temps que demanaven molta més dedicació individualitzada, el va substituir per entrenadors especialistes en les diferents àrees.
En la temporada de pista coberta molts classificats laietanencs per als estatals de base, però sense cap podi en part degut a la impossibilitat d’entrenar en les degudes condicions en un malmès estadi municipal.
A poc a poc el consistori va començar a millorar les condicions i a l’estiu es va inaugurar un nou gimnàs que treballaria a ple rendiment l’hivern següent.
La lluïsenca Imma Pinto va destacar a l’hivern en cros quedant segona al català de promeses i anant als estatals on va assolir la medalla de bronze. Als campionats de Catalunya de cros Daniel Vico va quedar 3r en cadets i Renato Pallarolas 3r en promeses i l’equip sènior de Lluïsos va classificar-se per al campionat d’Espanya per equips.
Ja a la temporada en pista, els equips del Laietània es van mantenir a 2a Catalana, a l’espera que anessin pujant els joves que tant prometien, però demostrant el progrés un equip format per Valdivieso, Góngora, Mimbrero i Giménez va igualar el rècord de 4×100 que tenien Tolrà, Vila, David Pérez i Siquier amb 43.1.
En categoria femenina es va produir el duel local i es va imposar el CA Laietània per 86-59 al GA Lluïsos. Les laietanenques van acabar en 3r lloc de la lliga, posició molt millor que la dels nois que van acabar en sisè lloc, mentre que les lluïsenques van baixar a 3a.
A l’estiu van continuar els èxits a la base, destacant sobretot en categoria júnior, en la qual Òscar Valdivieso va quedar campió provincial i català (22.0) i tercer als estatals en 200 m (22.41) i subcampió català en 100 m (11.0), Moisés Góngora campió català (amb 15.2) i 4t estatal en 110 m tanques, Mireia Lluch campiona provincial, 2a catalana i 3a estatal en 400 m (amb 56.86) i Anna Perlasia 2a provincial i 3a catalana en 400 m.
En cadets Mateo Vargas (LL) va guanyar la medalla de bronze als estatals en 100 m tanques, en infantils Katinka Roses i Adrià Sabater (LL) en 300 m, van quedar campions provincials, en alevins Anna Ortiz en llargada campiona Catalunya i Laura Ametller en pes en benjamins.
Als campionats de Catalunya de combinades Imma Oranies guanya en heptatló en categoria promesa i va quedar 3a en alçada. Olga Martín queda 3a en 100 m tanques. En aquesta mateixa categoria Magda Isarn va guanyar en 100 m (12.3) i en 200 m (25.8). Renato Pallarolas (LL) 2n en 3000 obstacles. JM Mateos 3r en disc. Xavier Agustí 3r en llargada.
I ja alguns d’aquests joves atletes van començar a destacar en l’àmbit absolut com Mireia Lluch que va quedar subcampiona provincial absoluta en 400 m. Als campionats d’Espanya absoluts la millor col·locada va ser Imma Pinto (LL) que fou setena en 3000 m.
Ja acabada la temporada d’estiu, en plena Festa Major, i organitzada pel Laietània, es va celebrar la primera milla urbana internacional. Aquesta competició durant molts anys obriria el cartell de Les Santes el dia 24 de juliol, portant l’atletisme al Passeig Marítim.
En aquella primera edició la victòria en categoria masculina va ser per a Joan Ramon Moya (Montjuic), amb un temps de 4:06.8. En categoria femenina es va imposar Carme Valero (JA Sabadell), la doble campiona mundial de cros una dècada abans, que tot i estar en l’etapa final de la seva carrera, va donar prestigi a la prova, guanyant amb 4:47.6. Renato Pallarolas de Lluïsos va obtenir el primer triomf local en aquesta prova en imposar-se en la categoria promesa.
I l’atletisme va continuar progressant al final de la dècada dels vuitanta com veurem en el pròxim número.
