Records… núm 252
En el darrer número parlàvem de l’època de transició que va viure l’atletisme mataroní a finals de la dècada dels vuitanta en un Estadi Municipal en un estat força degradat, cosa que no va impedir el progrés d’algunes joves promeses que es van anar situant dintre del nivell més alt de l’atletisme català.
Neix el Club Atletisme Mataró
El mes d’abril de 1988 va néixer un nou club, el Club Atletisme Mataró, amb Ferran Sànchez com a primer president, amb una especial atenció a les curses de cros i de fons, i sense entrar a competir a la lliga de clubs, on hi van continuar participant Centre Atlètic Laietània i Grup Gimnàstic Lluïsos.
Torna una gran atleta
A les files del Centre Atlètic Laietània va reaparèixer Esther Boix, una atleta que quatre anys abans havia destacat quan, encara juvenil, va igualar el mític rècord de 1,70 m de Teresa Maria Roca en salt d’alçada, que en els seus temps havia estat rècord estatal absolut (veure Records-76).
Només tornar a l’activitat ja va ser cridada a la selecció catalana i va quedar 2a en llargada, amb una marca de 5,52 m, en un encontre contra Lombardia i Piamonte en pista coberta celebrat a Torí, en el qual també va participar Mireia Lluch, quedant 5a en 200 m amb 25.9.
En els campionats estatals júniors de pista coberta, Anna Perlàsia va quedar quarta en 400 m i Moisés Góngora 5è en 60 m tanques.
Doble ascens del CA Laietània a 1a Categoria Catalana
A l’estiu, el 29 de maig a l’Estadi Serrahima de Barcelona, els dos equips del CA Laietània, potenciats per l’arribada d’aquestes joves promeses, van aconseguir una fita històrica, pujant els dos equips alhora a la 1a Categoria Catalana, en nois després de quedar en segon lloc darrere del Manresa i en noies igualades a la primera plaça amb el Vilanova.
En el darrer encontre de la lliga masculina, va destacar poderosament la figura del velocista Òscar Valdivielso que va marcar uns grans registres manuals de 21.8 en 200 m i 10.5 en els 100 metres, marca amb valor pròxim al rècord de 10.60 amb cronometratge elèctric que tenia en Joan Tolrà.
Al seu costat de l’Òscar Valdivielso, els noms més destacats d’aquell equip eren Andreu Novakoski, Manel Clavell, Albert Sauri, Florenci Bistuer, Moisés Góngora, Rafa Muñoz, Joan Pi, Bernat Buscà, David Giménez, Norbert de Haro, Enric Estivill, Guillem Martín, Joan Tolrà, Jordi Pérez, Jordi Mimbrero, Xavier Camps, David Vilert, Joan Mola, Guillem Pera, Marc Llinàs, Xavier Agustí, Ernest Carretero, Rafael Ródenas i fins i tot amb alguna actuació encara del veterà José Antonio Estivill.
En noies competiren Magda Isarn, Anna Perlàsia, Mireia Lluch, Anna Pastor, Isabel Ferrer, Esther Boix, Mari Carmen Garcia, Imma Oranies, Núria Lladó, Mercè Alabarce, Marta Vila, Montse Ferrer, Isabel Martínez i Olga Martín.
Per veure més detalls de les plantilles d’aquella temporada, i també d’anteriors i posteriors podeu fer-ho clicant a
PLANTILLES ATLETISME MASCULÏ i PLANTILLES ATLETISME FEMENÍ
Molts títols i medalles a nivell provincial i estatal
Després, ja ficats en l’àmbit individual, als campionats provincials absoluts Esther Boix va quedar campiona en altura amb 1,70 m igualant novament la marca de Teresa Maria Roca, i Mireia Lluch va guanyar en 400 m amb 58.36. Aquests títols van venir acompanyats dels subcampionats d’Anna Perlàsia (400 m, amb 59.31), Sandra Riu (pes, amb 10,75 m) i Imma Oranias (alçada).
Esther Boix va repetir títol en els Campionats de Catalunya, ara en llargada amb una marca de 5,76 m, i Anna Perlàsia va quedar 3a en 400 m (57.99). Albert Sauri va ser la gran sorpresa en quedar segon en 3000 obstacles amb rècord de 8:58.25, que li va servir per córrer en el míting de Barcelona, al costat de l’elit estatal, i on milloraria aquesta marca amb uns esplèndids 8:56.38. També en 1.500 m va millorar el rècord local situant-lo en 3:53.6.
Als estatals absoluts Esther Boix va quedar 6a en l’heptatló amb 4.738 punts i 7a en llargada, prova en la qual va establir un nou rècord de 5,85 m, quan va quedar campiona catalana de promeses, en un campionat on també Olga Martín va obtenir el títol en javelina (34,20 m) i Magda Isarn va fer dues plates en velocitat (13.00 en 100 m i 27.19 en 200 m). En aquesta categoria en l’àmbit estatal Esther Boix es va penjar el bronze en heptatló, amb 4535 punts, en campionat disputat a Lorca.
Moisés Góngora va quedar campió de Catalunya i subcampió estatal júnior en 110 m tanques, establint també un nou rècord de 15 segons justos en aquesta prova, i també va guanyar un Catalunya- Provença- Languedoc júnior. En els campionats catalans també van destacar Anna Perlàsia, campiona catalana júnior en 400 m, Mireia Lluch subcampiona en 400 m, Sandra Riu 3a en pes i Óscar Valdivielso 3r en 100 m.
Per part del GG Lluïsos cal citar a Servando Garcia, que va establir un nou rècord de martell amb 48 m justos, i a Mònica Espinàs campiona catalana de promeses en 3000 m.
Un retorn que no impedeix el descens laietanenc
L’any 1989 va començar amb un destacat subcampionat infantil de cros per a la lluïsenca Judit Adalid, i ja a la primavera es van organitzar els primers campionats del Maresme en pista, que no tindrien massa continuïtat.
La lliga catalana, cada vegada més curta i amb menys interès per als aficionats a l’atletisme, es va decidir en dos dies i el Laietània, tot i el retorn de Jordi Vilà, va baixar tant en homes com en dones, i per tant el seu pas per la màxima categoria va ser ben efímer.
Continuen els èxits individuals
Jordi Vilà, tot i els seus 34 anys, de tota manera encara va quedar subcampió català en triple (14,76 m) i tercer en llargada (7,35 m).
També en l’àmbit absolut Albert Sauri va quedar campió provincial en 3000 obstacles (9:06.80), quedant per davant de Dario Pallarolas i Pedro Cocera (Club Atletsime Mataró), i va competir amb Catalunya novament al Míting Ciutat de Barcelona.
En categoria promesa, Esther Boix va quedar campiona estatal i catalana en llargada, establint un nou rècord de 5,85 m, que estaria molts anys a la llista tant del club, com de Mataró, com del Maresme. Óscar Valdivielso, també en categoria promesa, va quedar campió català i tercer estatal en els 200 m, amb una marca de 22.31. Tots dos, a més, van fer subcampionats catalans (Esther en 100 m tanques i javelina i Óscar en 100 m) i també ho va ser Isabel Martínez en 400 m tanques.
S’ha de dir que Esther Boix va ser proclamada la millor esportista sènior de Mataró dels anys 1988 i 1989, afegint així aquests guardos als cinc que tenia aconseguits entre 1980 i 1984 en categories infantil i juvenil.
Més medalles a la base: en els campionats catalans júniors Mireia Lluch (CAL) campiona en 400 m amb 58.01, Meritxell Filbà (LL) 2a en pes (10,75 m) i Francisco López (LL) 3r en triple i llargada (14,26 m i 6,38 m); en els cadets, Katinka Rosés (LL) campiona en 300 m (42.2), David Pérez (CAM) campió en 1000 m (2:44.4), Marc Miravet (CAL) 2n en perxa (3,70 m) i Fco. Javier Rodríguez (LL) 3r en pes (13.26 m); i en alevines Laura Ametller (CAL) campiona en pes (9,66 m).
L’any va ser especialment dolorós per al club laietanenc, ja que van morir dos atletes molt vinculats al club i que havien estat grans llançadors com Federico Martin i José Antonio Estivill.
Club Atletisme Mataró va als estatals de cros
L’any 1990 va començar amb el 20è Aniversari del Cros Ciutat de Mataró que organitza el Grup Gimnàstic Lluísos, però els resultats més destacats en cros els va obtenir el novell Club Atletisme Mataró, que amb Cocera i els germans Pallarolas, va classificar-se per al Campionat d’Espanya per equips de cros, on va quedar en el lloc 23è.
En pista coberta, Mireia Lluch va quedar 6a als estatals absoluts en 400 m i Jordi Vilà va ser 8è en llargada.
Després de molt de treball impulsat sobretot pel president laietanenc Jordi Buscà la sortida de la Marató de Catalunya es va fer a Mataró, un fet del que havíem parlat extensament en els Records-97.
A la lliga de 2a Catalana l’ascens laietanenc es va escapar per poc, ja que es va quedar 3r en nois darrere Cornellà i Tarragona i 4t lloc en noies. El GG Lluïsos es mantenia a 3a Catalana.
Sisè lloc estatal en relleus 4×400
En els campionats absoluts el més destacat va ser el sisè lloc estatal aconseguit pel relleu 4×400 m femení amb Mireia Lluch, Anna Perlàsia, Isabel Martínez i Imma Oranies, batent el rècord local amb un registre de 3:49.60. Individualment, Anna Perlàsia va quedar 3a de Catalunya (57.9) i 2a provincial en els 400 m, i Magda Isarn (en 100 m tanques) i Isabel Martínez (en 400 m tanques) van quedar terceres als provincials, la segona amb rècord de 1:03.45.
Dos rècords més prou d’altíssim nivell van ser els d’Abdendi Serrauck, el primer marroquí a les files del Laietània, que va marcar 31:56.9 en 10.000 m, millorant en 20 segons la marca que tenia Jaume Fernàndez des de feia cinquanta-tres anys, i el de Moisès Góngora que, amb 56.23, va millorar el d’Agustí Julià de 56.2 manuals que tenia ja trenta-sis anys. S’ha de dir per als no entesos que les marques amb cronometratge elèctric i manual tenen una diferència (a causa del temps de reacció del jutge respecte a la immediatesa de la màquina) que se situa en les 24 centèsimes i per tant el registre manual de Gòngora se situaria en 56 justos. Una marca que milloraria notablement en els anys posteriors.
Moisés Gòngora també va quedar campió català i subcampió estatal promeses en 110 m tanques, amb una marca de 14.76 en els estatals amb vent excessiu, superior als 2 m/seg permesos.
Mireia Lluch va quedar 2a estatal de promeses en 400 m (amb 57.70), i va anar a la selecció estatal promesa en relleus 4×400 en un encontre davant Alemanya, França i Gran Bretanya disoutat a Dènia.
A la base continuaren els èxits: en júniors, Meritxell Filbà (LL) va quedar 3a catalana en pes júnior, Marc Miravet (CAL) 2n en perxa (amb 4,20 m) i Elisenda Serra (CAL) 2a en 800 m (amb 2:17.57); en cadets, Xavi Rodríguez (LL) subcampió d’Espanya en pes (14,22 m), i guanyant a més un Catalunya- València- Euskadi amb 16.10 m, que va ser nou rècord català de la categoria.
A l’acabar l’any Jordi Vila, que quasi havia deixat ja l’activitat, va tornar al FC Barcelona per la carència de saltadors de l’equip blaugrana.
Neix el Grup Maratonià Mataró
Aquell any, per si no eren prou amb tres, va néixer un nou club atlètic a la nostra ciutat: el Grup Maratonià Mataró, presidit per Juan Berenguel, dedicat en el seu cas a les curses populars en ruta, i sense intervenir en competicions de pista.
L’any següent, amb l’arribada del tartan a l’estadi, va començar una bona època on, com ja vam parlar en els Records-116, l’esforç dels atletes va tenir un millor aprofitament i els èxits van arribar copiosament a Mataró.
En el pròxim número parlarem d’una altra especialitat ben diferent i força sacrificada, que també va donar campiones a la nostra ciutat.
