Records… núm 285
Fins a l’any 1965 l’esport mataroní no tenia un organisme col·legiat dedicat a la promoció de l’esport, i possiblement això va fer que l’enorme potencial que la nostra ciutat havia demostrat en els anys cinquanta hagués quedat una mica aturat, sobretot perquè quasi no hi havia instal·lacions municipals. Des del mateix consistori municipal s’hi va intentar posar solució…
Constitució del Patronat d’Esports
El dia 2 de juliol de l’any 1965 es va constituir per primera vegada el Patronat Municipal d’Esports que presidia el mateix alcalde Pedro Crespo Gil, absent en aquella sessió de constitució, i del qual n’era president executiu el Sr. Vicenç Carrés Costa, que era el delegat municipal d’Esports de la ciutat.
Eren membres nats els senyors Lluís Esquerra, Norbert Puig, Joan Viñals, Francesc Salas, com a regidors, i Manuel Ramos, com a delegat local de la “Delegación de Educación Física y Deportes”, i Mariano de Ysasi, com a delegat de la OJE. Eren membres elegits els senyors Jaume Colomer, Isidre Esteve i Bartomeu Alemany. El senyor Ramon Mas era el secretari. Així mateix el Patronat va designar com assessors als periodistes esportius Lluís Casas Busquets, Antoni Prat Nogueras, Ferran Ferrer Casals i Josep Gomà Carol. També formaven un ampli Consell Consultiu tots els presidents de les entitats esportives de la ciutat.
En aquella primera reunió es van fixar tres objectius fonamentals per al desenvolupament de l’esport de Mataró que eren la finalització de l’Estadi tants anys perseguit, l’aprovació del projecte de construcció del Palau d’Esports i la construcció de la piscina municipal coberta. De tota manera no seria fàcil, ja que s’hauria d’esperar encara uns anys a veure aquests projectes fets realitat. El nou organisme també es va fer càrrec des d’aquell moment del patrocini i organització de la Festa de l’Esport.
Evolució de la relació de la política i l’esport a Mataró
Hem de dir que des dels inicis de l’activitat esportiva a Mataró el govern de la ciutat s’havia mantingut una mica al marge d’uns clubs i d’unes entitats que eren considerats totalment responsables de l’activitat que conduïen. Sí que subvencionava les activitats de les Festes de Les Santes, i també eren els encarregats de fer millores en el Parc- Velòdrom, que havia comprat l’any 1905.
Però la feina de coordinar l’esport requeia en personalitats desvinculades de l’Ajuntament i lligades a entitats recreatives com l’Sport Mataroní, la Real Mensajera, el Centre Mataroní, el Tir Nacional, el Foment, l’Iris, en les quals durant aquells primers anys, van tenir gran importància en el desenvolupament de l’esport local noms com la família Klein, Antonio Viada, Julio Falk, Jaume Comas, Narcís Ricart o Josep Maria Fradera, fins que a poc a poc van anar sorgint els clubs dedicats pròpiament a l’esport, com l’lIuro SC, l’Associació Esportiva, el Centre Atlètic Laietània, el Centre Natació, etc… que van tenir àmplia activitat fins a l’any 1936 en què va esclatar la guerra civil. De tots ells ja n’hem parlat en aquests Records dels seus naixements i primers anys de vida.
Després de la guerra sí que la política es va començar a ficar directament en el món de l’esport, amb un Frente de Juventudes que ho controlava quasi tot, fins al punt d’arribar a prohibir l’activitat de determinades penyes per “falta de deportividad i de espíritu falangista”. Ben aviat va ser l’encarregat d’organitzar Campionats Comarcals en diferents esports. I l’any 1942 va sortir una ordre en què es deia que tots els joves entre 7 i 21 anys que practiquessin esport havien d’estar enquadrats al Frente de Juventudes.
L’any 1941 el delegat local era Juan Llaudó, sent substituït després per José Travesa i per Antonio Navarro, amb Ricardo Navarro com a assessor esportiu. L’any 1946 Josep Maria Serrahima va ser nomenat delegat local d’esports del Frente de Juventudes i més tard ho van ser Manuel Ramos i José Vàzquez, coincidint cada un d’ells amb l’època d’inici de dos esports com l’hoquei sobre patins i l’handbol a la nostra ciutat. Posteriorment ho seria Francisco Figueras.
Tenia també la seva importància l’organització de l’Obra Sindical d’Educación y Descanso amb Joan Nonell com a cap l’any 1943. Més tard també va passar per aquest càrrec Joaquim Spa.
L’any 1949 dins del Consistori, tot i que inclòs de moment dintre de la Comissió de Cultura, Josep Maria Mestres, ex-jugador del CE Mataró, va començar a actuar com a delegat d’esports. A la premsa d’aquella època es recollia el sentiment del món de l’esport en el sentit que per primera vegada l’activitat esportiva hagués estat tinguda en compte per part de l’Ajuntament, que presidia l’alcalde Antoni Cabot.
L’any següent Martí Fité ja era tinent d’alcalde de cultura i esports i Josep Maria Mestres era sots-delegat d’esports, passant després a delegat d’esports, fins al mes de febrer de l’any 1955. Aleshores va ser substituït per Joan Bonareu, pare d’en Jordi, el jugador de bàsquet internacional que pocs dies abans havia estat escollit com el millor esportista de Mataró de 1954 en la primera elecció d’aquestes característiques que es va fer a la nostra ciutat. El tinent de cultura i esports era Lluís Puig.
La primera acció de Joan Bonareu va ser crear una “comissió proestadi”, encaminada lògicament a tirar endavant un projecte municipal per tal que la ciutat disposés d’un estadi atlètic. Però haurien de passar més de vint anys per tal que es fes realitat.
Eren també els temps d’aquelles setmanes esportives i de l’Interciutats amb Manresa del que havíem parlat en números passats d’aquests Records.
Quatre anys més tard, Joan Bonareu va ser substituït per Antoni Mas, que era el president del CE Mataró en aquells moments, i amb Jaume Colomer per sobre com a Tinent d’Alcalde de Cultura i Esports. Però Antoni Mas va durar poc, ja que el mes d’agost va abandonar el càrrec per motius personals i va ser substituït per José Moreno, que era l’administrador del “Diario de Mataró”.
Es va instituir la medalla al mèrit esportiu de la ciutat, i es va aprovar el seu reglament, però no es van concedir les primeres fins a l’any 1960. Van ser en la categoria de plata pel boxejador Manolo Garcia, pel waterpolista Josep Gasull i pel veterà nedador Francisco Roy, i de bronze per als atletes Joan Martí i Miquel Vidal. També van rebre la medalla de plata amb placa els periodistes Lluís Casas, Josep Gomà i Antoni Prat i el club Esport Ciclista Mataró. El primer que va rebre la d’or va ser el ciclista Jordi Terricabris l’any 1962 quan va quedar campió d’Espanya de velocitat en pista.
L’objectiu central semblava ser novament la construcció de l’estadi, per al qual la Diputació va donar una subvenció de 300.000 pessetes. Constantment es parlava de l’inici de les obres, però no arrancaven…
L’any 1962 va ocupar el càrrec de delegat d’esports el Sr. Vicenç Carrés i així arribem a la data que, sota el seu mandat i com ja hem dit al començament, es va posar en marxa el Patronat Municipal d’Esports.
Primera renovació del Patronat d’Esports
L’any 1967 es va produir la primera renovació, quan Mariano de Ysasi va ser nomenat nou delegat Municipal d’Esports i, com a tal, president executiu del Patronat d’Esports, substituint Vicenç Carrés. No va haver-hi massa canvis a la composició de la resta del Patronat, entrant els regidors Josep Petit, Joan Carreras i el delegat de l’OJE Josep M. Castellsaguer, reemplaçant Lluís Esquerra, Norbert Puig i Joan Viñals.
Tot i que faltava encara quasi una dècada per a l’arribada dels ajuntaments democràtics, eren temps de posada en marxa de l’esport una mica semblant a com el tenim ara, després de la llarga etapa de postguerra.
Per exemple en aquell mateix any Joan Antoni Prat, exatleta del Laietània, va aprovar la prova d’ingrés a l’INEF i això va propiciar que uns anys després, en acabar la carrera, fos el primer mataroní que va obtenir el títol de llicenciat en Educacio Física i Esports. Ben aviat va començar a agafar un nom i sobretot, vinculat a la selecció estatal d’hoquei herba, sent present als Jocs Olímpics de Montreal del 1976. Més endavant tindria càrrecs importants a l’INEF de Barcelona i al CAR de Sant Cugat.
A poc a poc les obres promeses es van anar posant en marxa i a finals de l’any 1968 es va inaugurar el Palau i l’estiu de l’any 1969 es van inaugurar la piscina municipal i el camp de futbol del Camí del Mig, en un lloc on estava previst inicialment que hi anés l’estadi, però veient-se posteriorment que no hi havia terreny suficient.
En el pròxim número veurem com durant aquells anys en què es va crear el Patronat es van produir algunes activitats esportives que anaven dels més petits fins als més grans, i amb les quals seguint un lema molt popular aleshores que deia “Contamos contigo” es volia portar l’esport a tothom. I de pas, com deia l’humorista Perich, tant amb aquesta frase com amb aquella altra de “Circule por la derecha”, dedicada a la conducció, es feia propaganda política amagada.
