Records… núm 287
Fa un parell de números havíem parlat del moment en què es va constituir el Patronat Municipal d’Esports per tal de canalitzar a través del consistori municipal els possibles ajuts a l’esport i l’impuls de les noves instal·lacions esportives. Com és ben sabut aquesta organització, tot i que amb algun canvi de nom, va continuar després de les eleccions democràtiques, amb la seva tasca, no sempre fàcil, perquè és difícil satisfer a tothom.
El final de l’any 1968, amb la del Palau d’Esports (veure Records-45), i l’any 1969, amb les de la piscina Municipal (veure Records-36) i els camps del Camí del Mig (veure Records-57) i de Cirera (veure Records-23), va ser època d’inauguracions d’instal·lacions. Això semblava donar una mica de sentit al Patronat Municipal d’Esports creat quatre anys abans.
Havia costat, però el Palau d’Esports, la Piscina Municipal coberta i el Camp del Camí del Mig ja estaven en funcionament. Completant així la llista d’instal·lacions esportives de la ciutat, que comptava amb el Velòdrom, amb el seu pavelló cobert, el Camp del Mataró, les pistes de l’Stàdium, la pista de la Gàbia al Centre Catòlic, la piscina del Centre Natació Mataró i les instal·lacions del Club Tennis Mataró. Quedava encara vigent el compromís de l’Estadi i a finals de l’any 1969 es van adjudicar les obres. I mentrestant el Patronat cuidava anualment de l’organització de la Festa de l’Esport.
L’any 1971, Mariano de Ysasi, que continuava sent el president del Patronat d´’Esports, va passar a ocupar el càrrec la tinència d’alcaldia de Cultura i Esports, i aleshores el lloc de subdelegat d’esports el va ocupar el regidor Carles Mons, remodelant-se novament la composició del Patronat, que comptava amb Joan Prats, Joan Petit, Joan Fontdeglòria, Antonio Luis, Joan Pous, Amadeu Ruiz i Miquel Giménez, i a més amb Joan Marsal, Francisco Figueras, Arturo Siquier, Lluís Casas, Ferran Ferrer, Antoni Prat i Josep Gomà com assessors. El Patronat d’Esports va ser l’encarregat de tirar endavant l’organització del Trofeu Sant Jordi de l’any 1972 a la nostra ciutat, esdeveniment que va veure la precipitada inauguració de l’Estadi, en unes condicions que no eren les millors (veure Records-).
L’any 1972 Mariano de Ysasi va traslladar-se a Palma de Mallorca i el càrrec de delegat d’Esports va passar a mans de Carles Mons Estrada, que d’aquesta manera era la setena persona en ocupar el càrrec després dels senyors Mestres, Mas, Bonareu, Moreno, Carrés i Ysasi. La tinència d’alcaldia de cultura passava a mans de Joan Petit i l’esport depenia d’ell.
L’any 1973 va veure el relleu a l’alcaldia de Pedro Crespo reemplaçat per Francesc Robert. A la seva remodelació del Consistori, va aparèixer novament el càrrec de tinent d’alcalde de Cultura i Esports, que va ocupar el Sr. Angel Fàbregas, mentre Carles Mons va continuar com a delegat d’Esports, presidint el Patronat d’Esports.
L’alcalde des de la seva presa de possessió va pensar en una reestructuració de l’organisme encarregat de gestionar l’esport de la ciuta. L’any 1974 es va fer efectiva, desglossant clarament la seva activitat en tres apartats: instal·lacions, relació amb les entitats i desenvolupament de l’esport escolar, que fins aquell moment havia estat totalment dependent de la Delegación de Juventudes.
En aquell patronat que presidia Carles Mons, amb Juan Cebrià i Francisco Figueras com a vicepresidents, hi apareixien noms nous com Lluís Fàbregas, Joan Antoni Prat, Antoni Lladó, Teresa Maria Roca, Joaquim López o José López Miravete, tots ells vinculats directament a l’esport de la ciutat.
Transició cap a la democràcia
L’any 1975 Carles Mons va passar al càrrec de tinent d’alcalde d’Esports i Joventut, i ja amb aquest càrrec va poder celebrar, ara sí, la inauguració del nou Estadi en les degudes condicions (veure Records-28), divuit anys després que l’Ajuntament hagués comprat els primers terrenys. Era el 28 de setembre i era un gran dia per a l’esport de la ciutat i per als seus dirigents esportius que ara encaraven un altre repte: el de la construcció del Port.
Un parell de mesos més tard va morir el dictador Franco i tota la societat i va viure moments impactants, ja que començava el camí cap a la democràcia i això havia d’afectar totes les institucions, incloses les esportives. Però el que la majoria volia ja de forma immediata no va ser tan fàcil d’aconseguir i de moment la maquinària seguia en marxa de forma semblant.
A l’inici de 1977 l’Ajuntament, amb Francisco Salas com a nou alcalde va aprovar el pressupost d’un nou Poliesportiu que es construiria al Polígon Espartero, que era com coneixia tothom a l’actual barri de Pla d’en Boet, però que, seguint l’amarga tradició d’espera que hem viscut sovint a la nostra ciutat, no s’inauguraria fins vuit anys més tard.
Durant uns anys l’esport va ser un aspecte residual de tota la intensitat que envoltava el moviment polític, primer amb les eleccions generals del dia 1 de març, i després amb les municipals, que l’any 1979 ens van portar els ajuntaments democràtics escollits pels ciutadans el dia 3 d’abril.
La nostra ciutat va triar a Joan Majó com a alcalde i en el seu consistori constituït el 21 d’abril va figurar Josep Masriera i Ballescà, com a regidor i president de la Comissió de Joventut i Esports, que va començar a encarregar-se dels Jocs Escolars i també va organitzar la Festa de l’Esport, això sí, en un format molt diferent i amb lliurament de premis a l’Ajuntament.
Retorn del Patronat d’Esports
Durant un llarg període de temps va quedar inactiu el Patronat Municipal d’Esports, potser perquè semblava que s’hagués de trencar amb tot el que es relacionés amb l’etapa política anterior, però ben aviat es va veure que era necessari aquell organisme per a la gestió de l’esport local.
Havien canviat els temps i Mataró havia canviat notablement… Els clubs que havien fet usdefruit de les instal·lacions pràcticament se’n consideraven propietaris i eren els que les cuidaven. Podia passar que els directius fossin els que pintaven les ratlles a les pistes de l’Stàdium abans de les proves, que entrenadors i jugadors fossin els encarregats de posar les cistelles a la pista de bàsquet, i que l’haguessin d’assecar si havia plogut, o fins i tot que els jugadors de l’equip juvenil (aleshores els més joves que les utilitzaven, ja que els més petits feien l’esport a l’escola) obrissin una instal·lació.
Amb l’augment de practicants ja feien falta els conserges i el personal de neteja. També començava a fer falta personal amb dedicació exclusiva i no com havia passat fins aleshores, en què fins i tot el delegat d’esports tenia la seva feina laboral.
Va haver de ser amb posterioritat a les següents eleccions de 1983, ja amb Manel Mas d’alcalde, que Remigio Herrero, el nou regidor d’Esports va posar en marxa una sèrie de reunions amb membres del club i persones vinculades amb l’esport per tal de reprendre la seva activitat.
El febrer de 1984 es van aprovar els nous estatuts del Patronat. En van ser nomenats membres Gaspar Galobart, Alfonso del Rey, Joaquim Torres i Llorenç Villalonga per elecció entre les escoles, i Ramon Serra, Carmel Comerón, Pere Bravo i Eduard Bruguera entre els clubs.
Aquest Patronat tenia un caràcter força diferent de l’anterior, ja que al capdavant hi havia un director tècnic amb dedicació exclusiva, que inicialment va recaure en Agustí Valdé. També se’l va dotar d’oficines, inicialment situades a Can Xammar, tot i que l’any 1986 van passar a la Riera 117, l’any 1992 al carrer Cuba, cantonada amb Sant Josep Oriol, i posteriorment a l’Escorxador i al carrer Sant Cugat.
Un regidor d’esports de llarga durada
Un dels darrers acords presos per Remigio Herrero com a cap de l’esport local va ser la municipalització del que fins aleshores havia estat camp del Club Esportiu Mataró. A finals de l’any 1984 va ser rellevat per Esteve Terrades. Sota el seu primer mandat, el 16 de març de 1985, va ser inaugurat el Poliesportiu Eusebi Millan, es va municipalitzar també el Palau Josep Mora, i es va obtenir per part de la Generalitat la cessió de l’ús del Casal de Joventut.
L’any 1986 va ser el de la nominació de Barcelona com a seu olímpica. Durant un temps totes les ciutats del voltant de la capital, entre elles Mataró, van lluitar per ser seu d’algun esport. De la nostra ciutat es va parlar com a possible seu de la boxa i també del pentatló modern, però finalment només es va poder veure la sortida de prova de la Marató.
El Patronat treballava per millorar les instal·lacions esportives existents, però en molts moments es trobava lligat de mans per fer tot el que volia i a poc a poc la ciutat s’anava quedant molt curta en aquest aspecte, quan començava a créixer en habitants a un ritme, que no ho feien els equipaments esportius.
L’any 1987 es van inaugurar les obres de remodelació de la Piscina Municipal. Després de les eleccions d’aquell mateix any Esteve Terrades va ser ratificat com a regidor d’esports i president del Patronat, i Pere Robert va passar a ocupar el càrrec de director del Patronat. Això va succeir quan la gestió de la Piscina Municipal, fins aquell moment a càrrec del Centre Natació Mataró, va passar a dependre del Patronat d’Esports.
L’any 1988 es va col·locar la primera pedra del port, que s’inauguraria el juliol del 1991. Aquell mateix any, a l’octubre, també va obrir les portes el Poliesportiu de Cirera, les obres del qual s’havien iniciat dos anys abans. Semblava que s’anava avançant…
Com a fet important, pel que fa a la promoció de l’esport, cal dir que es van posar en marxa els Plans de Millora Esportiva, que van permetre l’ajut als clubs per fer la seva tasca.
Molt moviment en el segle XXI
Després de la llarga etapa d’Esteve Terrades al davant de l’esport local, van venir canvis més sovint. L’any 1995 va passar ocupar el càrrec de regidor d’esports Joan Antoni Baron i en el mandat següent, l’any 1999, va ser Francesc Melero.
Ja en el segle XXI, l’any 2003 va ocupar el càrrec per primera vegada un dona, l’Alícia Romero. No duraria molt, ja que l’any 2005, en passar a ocupar un altre càrrec dins el consistori, i va ser reemplaçada per Ivan Pera, que va tenir un llarg mandat.
Pel que fa a les instal·lacions municipals, a finals del segle XX ja s’havia fet la instal·lació de gespa artificial al Camp Municipal (que després seria del Centenari) i al del Camí del Mig, i els primers anys del segle XXI es va posar als altres camps de futbol de la ciutat (Cirera, Rocafonda, Vista Alegre-Molins, La Llàntia, Pla d’en Boet i Can Xalant). També es va fer la inauguració del complex del Sorrall (2003), del circuit permanent de cros, del Poliesportiu Teresa Maria Roca (2007) i del Pavelló Euskadi (2010).
Posteriorment pel càrrec de regidor d’esports hi han passat Pere Galbany (2011-2015), Josep Maria Font (2015 al 2017), Maria Luisa Merchán (del 2017 al 2019) i Beatriz Delgado (des del 2019).
Des del 2003, per sota del regidor i de la direcció d’Esports, que ocupava Pere Robert, es va crear la direcció tècnica del Patronat. Més endavant aquest organisme prendria el nom d’Institut d’Esports, Direcció d’Esports i finalment Servei d’Esports de l’Ajuntament. Actualment el cap del Servei és Salvador Grabolosa, que va substituir Pere Robert, quan aquest es va jubilar.
Pel que fa a les instal·lacions, en la segona dècada del segle XX, es van cobrir la pista del Casal de Joventut, i l’annexa de l’Eusebi Millan, i es va construir el poliesportiu de Cerdanyola (2020) al costat del camp del Camí del Mig, que porta el nom de Remigio Herrero. També l’any 2020 es va remodelar la pista de l’Estadi Municipal. També s’ha reformat quasi totalment el pavelló Eusebi Millan, pels problemes que hi havia amb la teulada (2023).
Mentrestant ha continuat el treball diari del Patronat, ara Servei d’Esports, per tal que els esportistes mataronines puguin rebre el millor servei possible.
