IluroSport » La sortida de la marató de Catalunya és una delícia, durant onze anys (1990-2000)

La sortida de la marató de Catalunya és una delícia, durant onze anys (1990-2000)

Records… núm 98

L’any 1991, Mataró va ser la sortida, per segon any consecutiu, de la Marató de Catalunya. El matí del dia 17 de març va ser novament una festa, amb la ciutat bolcada per donar suport a l’esdeveniment. El periodista esportiu barceloní, Xavier Dalmases, que va córrer la cursa, ho va definir perfectament en l’article publicat a “El Mundo Deportivo”: “La sortida de Mataró va ser una autèntica delícia. La ciutat sencera bolcada posa la pell de gallina a tots els participants, que “volen” durant els primers quilòmetres estimulats pel públic i per les orquestrines. Fins i tot abans, l’acollida és impressionant, amb excel·lent lloc per escalfar i amb serveis capaços d’acollir a la gran quantitat d’atletes participants, cosa que només havia vist a Nova York.”

L’organització es va perfeccionant

Tot i que ja s’havia confirmat que les maratons olímpiques sortirien de la carretera N-II, l’organització va tornar a muntar la sortida al Parc Municipal, lloc molt més adequat per rebre als 3.600 atletes que varen prendre la sortida. A la tribuna hi foren presents, al costat de l’alcalde de Mataró que va donar el tret de sortida, els regidors de l’Ajuntament de Barcelona, senyors Truñó i Ibern, que venien com a “supervisors olímpics” i que varen veure “in situ” la perfecció organitzativa de la sortida.

Els atletes baixant per les Rondes i enfilant la sortida de Mataró pel Camí Ral / Foto: Arxiu El Tot Esport

En aquesta ocasió el primer a arribar a la Ciutat Comtal va ser el japonès Nizhimoto amb 2:16:12.57 i el primer mataroní va ser Francisco Pozo (CA Laietània) amb 2:53.27, seguit per Francesc Garcia (Lluïsos). En dones la millor va ser la japonesa Minegishi i la millor mataronina va ser Montse Ferrer (CAL).

Mataró rep la bandera dels Jocs

Pocs dies més tard, el dia 4 d’abril d’aquell any 1991, al Saló de Sessions de l’Ajuntament l’alcalde Manuel Mas va rebre de mans de Manuel Fonseca, director general d’esports del COOB’92, un “Cobi” de plata i la bandera olímpica, com a senyal de benvinguda a Mataró dins l’organització dels Jocs.

Manuel Mas rebent la bandera olímpica

Però al costat d’aquesta bona notícia en va venir una de dolenta, ja que finalment Barcelona va renunciar a la celebració del Campionat d’Espanya de marató, que s’havia d’utilitzar com a prova pilot del circuit olímpic…

El que sí que va acollir la nostra ciutat, començant a respirar aires olímpics va ser la sortida de la Marató Ekiden per relleus, en la categoria femenina, una prova d’altíssim nivell internacional que organitzava la cadena televisiva japonesa Tokyo Broadcasting Corporation, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i les Federacions Catalana i Espanyola.

Sortida de la Marató Eikiden per relleus, des de la plaça de Santa Anna / Foto: El Tot Esport

El lloc de sortida va ser la plaça de Santa Anna, potser amb la intenció de canviar encara el lloc de sortida de la Marató olímpica i que toqués més el cor de la ciutat… Es va celebrar el dia 31 de desembre del 1991, i l’equip guanyador va ser el de l’URSS, en la seva última actuació amb aquest nom, i amb un equip format per Romanova, Artemova, Sorokivskaia, Pozniakova i Bondarenko, amb un temps de 2:13.59.

En el darrer assaig es disputa el campionat d’Espanya i Iberoamericà

El dia 15 de març de 1992 la Marató de Catalunya va ser la prova definitiva del circuit olímpic, i per això la sortida de la Marató de Catalunya es va efectuar des de la carretera nacional, en una prova que a la vegada servia per atorgar els títols de campió de Catalunya, d’Espanya i Iberoamericà.

La sortida de la Marató de Catalunya 1992 des de la N-II / Foto: El Tot Esport

En ser el darrer assaig del circuit olímpic, i potser per tal de tastar el que farien les grans figures olímpiques, el nombre d’inscrits va pujar de forma impressionant i 6.700 atletes van sortir de Mataró. El guanyador va ser l’atleta de Tanzània, John Burra amb 2:12:46. Els campions d’Espanya i Iberoamericà, van ser Rodrigo Gavela i Ana Isabel Alonso, i els campions de Catalunya van ser Josep M. Casas i Maria Luisa Muñoz.

Francisco Pozo en la marató del 1992

El millor mataroní va ser novament Francisco Pozo (CAL), que als seus 39 anys, va ser 69è amb un temps magnífic de 2:37:34.
Aquell mateix any un equip de Mataró, format per dos atletes del CA Mataró (Pérez i Pallarolas) i dos del CA Laietània (Pozo i Mola), va participar a la marató per relleus de Manlleu, i l’equip es va classificar en segon lloc amb un temps de 2:24:45, només per darrere del club Domingo Catalán.

Pas de la torxa olímpica

Tot estava a punt per als Jocs, però abans dels mateixos, Mataró encara va viure un parell de jornades d’exaltació olímpica. La primera va ser amb la inauguració al Complex Esportiu del Centre Atlètic Laietània d’un monument que simbolitza el desig d’unió universal pel Moviment Olímpic, a través de les seves cinc anelles entrellaçades i de la frase que es va gravar al seu peu: “Feu esport i no la guerra”.

Pere Robert en el seu tram de portador de la torxa olímpica / Foto: Pedro Catena, fons Crònica de Mataró

La segona es va viure el dia 15 de juny, amb el pas de la torxa olímpica per la nostra ciutat, que va despertar una gran expectació. Van fer els relleus Pere Robert, el mataroní “més olímpic” i director en aquells moments del Patronat Municipal d’Esports, Carlota Herebia Prades, neta del Sr. Prades, propietari del concessionari de SEAT (un dels patrocinadors del recorregut) a Mataró, i Jordi Buscà, president del CA Laietània, principal impulsor de la idea de portar la sortida de la marató a Mataró.

Jordi Buscà, el president laietanenc i gran impulsor de la sortida de les maratons, amb la torxa olímpica en el pas per Mataró

Hi ha sortides fins al final de segle

Després dels Jocs Olímpics, durant vuit anys més, fins a completar un total d’onze edicions, Mataró seria la sortida de la Marató de Catalunya. Durant aquest període cal destacar el temps de 2:27.58 fet per “Justi” Garcia (GG Lluïsos) que va aconseguir un molt meritori 13è lloc absolut l’any 1995, millorat l’any següent amb una novena plaça amb 2:30:56.

Justi Garcia, un destacat maratonià / Foto: cedida per Jordi Martí (GA Lluïsos)

Aquest mateix atleta va aconseguir una victòria en la marató de la Vall del Nalón (Astúries), amb un temps de 2:24.24 quedant-se a només 4 segons de la millor marca mataronins que havia fet Zarco setze anys abans. De tota manera, aquesta marca no va ser homologada, ja que el recorregut era en baixada amb un desnivell de 450 metres.

En l’apartat femení cal citar el rècord de 3:01.10 fet per l’atleta santpolenca Maria Tió (CA Laietània), que fou cinquena en la classificació femenina l’any 1994, mentre que Montse Ferrer, amb 3:06.55 va obtenir el millor temps fet per una atleta nascuda a Mataró.

Maria Tió i Montse Ferrer / Fotos: Butlletí CAL

En aquelles últimes vuit edicions els guanyadors a l’Estadi Olímpic foren: el brasiler Volmirth l’any 1993 (2:13:25); el català Benito Ojeda l’any 1994 (2:15:14); el rus Txouprakov l’any 95 (2:21:12); novament Benito Ojeda l’any 96 (2:16:57); el marroquí Serrokh l’any 97 (2:12:53), amb Ana Isabel Alonso aconseguint el rècord femení amb 2:30:06; va repetir Serrokh l’any 98 amb un registre de 2:09:48, que era el millor fet mai a Espanya en una marató fins aquells moments; el kenià Daniel Komen l’any 99 (2:16:24), i el també kenyà William Musyoki l’any 2000 (2:12:18).

Els millors maratonians mataronins van ser: G. Monago (Lluïsos) l’any 1993 (2:51:16), Tomàs García (Lluïsos) l’any 1994 (2:54:00), el ja citat Justi García els any 95 i 96, el triatleta José Luis Cano (encara al CN Barcelona) l’any 97 (2:35:42), Agustí Bartrés (Lluïsos) l’any 1998 (2:41:44) i l’any 99 (2:37:27), en que va arribar en 30a posició, i Jordi Martí (Lluïsos) l’any 2000 (2:43:28).

Però, a poc a poc, l’ambient, no dels participants i dels atletes, sinó del públic, va anar decaient i els organitzadors van buscar nous al·licients per a la 24a edició de la Marató de Catalunya, que va tornar a fer un circuit complet per la Ciutat Comtal. Però Mataró gràcies a la marató havia estat notícia de primera plana, en molts casos a nivell internacional, durant onze anys…

AGRAÏMENTS PER LA COL·LABORACIÓ EN LA MILLORA DE L’ARTICLE:
Guillem Pera