IluroSport » Mataró es veu a tot el món gràcies a la marató dels Jocs Olímpics (1992)

Mataró es veu a tot el món gràcies a la marató dels Jocs Olímpics (1992)

Records… núm 97

El dia 17 d’octubre de 1986, Joan Antoni Samaranch com a president del Comitè Olímpic Internacional, va citar, gairebé cantant, el nom de Barcelona com a organitzadora dels Jocs Olímpics de 1992. Quan això va succeir entre tots els esportistes catalans, i, per tant, també a Mataró, es va viure una profunda emoció. Aquest sentiment, de segur, va ser més fort en un el Centre Atlètic Laietània, una entitat ferma seguidora des de la seva fundació de l’ideal olímpic. El mes de gener de 1987 va ocupar la presidència del club en Jordi Buscà i des del primer moment va treballar per l’organització d’una important prova atlètica que fes ressaltar el nom de la ciutat.

Mataró viu la sortida de les dues proves de marató dels Jocs de Barcelona 92

En Jordi Buscà, el Centre Atlètic Laietània, i la ciutat de Mataró, ho acabarien aconseguint, perquè els dies 1 i 9 d’agost a les 6 de la tarda, primer la marató femenina i després la masculina, varen sortir de Mataró. Tant un dia com l’altre, l’esplanada de “Can Maitanquis” va veure com els millors maratonians del món prenien la sortida de la prova més dura. De tots ells, els guanyadors a l’Estadi Olímpic de Montjuïc van ser la russa Valentina Yegorova (amb un temps de 2:32:41) i al sudcoreà Hwang Young-Cho (amb 2:13:23).

Yegorova i Young-Cho van ser el més ràpids en anar de Mataró fins a l’Estadi de Montjuïc / Foto: olympicgamesmarathon.com

Aquí a Mataró tot va funcionar a la perfecció sota la supervisió de Salvador Grabolosa, que el COOB havia nomenat director de sortides, i que era membre del Patronat d’Esports que presidia aleshores Esteve Terrades. D’aquesta manera, sobretot el dia 9 que era el de la cloenda dels Jocs, el món sencer va poder veure imatges de la nostra ciutat.

La sortida de la marató masculina davant de l’actual aparcament de Can Maitanquis. L’edifici blanc del darrere és el que fa cantonada amb el Carrer Sant Pere / Foto: Arxiu El Tot Esport

Però el camí havia estat llarg, com anem a veure tot seguit, a la vegada que anirem veient també com aquesta duríssima prova anava fent-se més i més popular a casa nostra.

Un llarg camí que va començar cinc anys abans

Com hem dit a l’encapçalament Jordi Buscà i el Laietània s’havien ficat al cap l’organització d’una prova atlètica important fora de l’estadi, i d’entrada aquell mateix any 1987 va organitzar la Milla Urbana, que es va convertir en un acte tradicional de les Festes de Les Santes, i de la qual en parlarem en un altre número d’aquests Records.

El CA Laietània va ser el principal impulsor de la idea de portar la sortida de la marató olímpica a Mataró

Després va anar arrelant la idea de portar la sortida de la Marató de Catalunya. Inicialment, la Comissió organitzadora no ho va acceptar, però quan va agafar la presidència de la mateixa l’Adolf Torruella, aquest ho va veure amb bons ulls. D’aquesta manera l’any 1990 es va donar el primer pas, per tal de portar la sortida de la Marató olímpica a la nostra ciutat, cosa que tenia ben ficada al cap el president laietanenc.

A la primera Marató de Catalunya el GG Lluïsos és quart per equips

La marató amb els seus 42 km 195 m, és la prova més dura del calendari atlètic i una de les de més tradició dins el calendari olímpic modern, ja que es va córrer per primera vegada l’any 1896 als Jocs d’Atenes.

En aquests anys dels quals estem parlant, a la dècada dels vuitanta del segle XX, molts corredors de curses populars ja s’havien passat a les mitges maratons i també acabaven corrent la marató, però uns anys enrere eren comptats els que s’atrevien amb el seu llarg recorregut. Així, en la primera edició de la Marató de Catalunya, que es va celebrar a Palafrugell el 12 de març de 1978, i que era la primera prova de marató popular que s’organitzava a l’estat espanyol, només hi van participar 200 atletes.

Entre els participants hi havia un equip complet del Grup Gimnàstic Lluïsos que es va classificar en el quart lloc per equips, amb una magnífica actuació de José Luis Zarco que, amb un temps de 2:45.54, va arribar en desè lloc, amb bon “acompanyament” de Chaves, García Ruz, López Ureña i Lozano. També va participar un atleta del CA Laietània, Manuel Estudillo que va arribar en el lloc 62è.

José Luis Zarco és el primer per l’esquerra, al costat de destacats fondistes catalans / Foto: Arxiu Ilurosport

En la segona edició, de l’any 1979, Zarco va millorar notablement el seu temps i amb 2:29.15 va aconseguir una esplèndida setena plaça, essent el cinquè català classificat.

Zarco: el millor temps en la marató

L’any 1980 el millor mataroní a la marató de Catalunya va ser Francisco Chaves amb 2:53.00, ja que, en aquella ocasió, Zarco va “punxar”. Aquest, però, va tornar a demostrar la seva qualitat en el Campionat d’Espanya de Marató on va obtenir el 15è lloc amb un temps de 2:24.20, el millor registre mai fet per un maratonià mataroní fins aquell moment.

L’any 1981, organitzada per Grup Gimnàstic Lluïsos i C.A. Calella, es va celebrar la Primera Marató del Maresme, que no tindria continuïtat, i que va ser guanyada per Zarco amb 2:39.42. Leonor Godas va ser la primera classificada femenina.

L’any 1982 en la marató de Catalunya, Zarco va tornar a ser el millor mataroní amb un 20è lloc i un temps de 2:31.16, però el seu company del GG Lluïsos, Chaves va acostar-s’hi molt, ja que va fer 2:34.47.

A poc a poc va anar augmentant el nombre de participants, i l’any 1987, quan ja se celebrava a Barcelona, es va arribar a 3.000 participants. Entre ells un atleta laietanenc, Joan Mola, que va aconseguir entrar entre els 50 primers, amb un temps de 2:32.54, amb el que passava a ser el segon maratonià de Mataró de tots els temps, només superat per José Luis Zarco.

Joan Mola

Augmenten els maratonians i neixen nous clubs

La passió mataronina per la marató anava en augment, i, per exemple, cada any una bona representació mataronina, que cada vegada era més nombrosa, anava fins a la Big Apple per tastar “in situ” la Marató de Nova York, entre els més de vint mil participants que reunia cada any.

Grup Gimnàstic Lluïsos va organitzar la primera Mitja Marató

L’any 1988 el Grup Gimnàstic Lluïsos, va organitzar la Mitja Marató, i en la seva primera edició, els guanyadors va ser Renato Pallarolas en categoria masculina i Isabel Ferrer (CA Laietània) en la femenina. La victòria de Pallarolas va ser la primera important del Club Atletisme Mataró, que feia només un mes que s’havia creat amb Ferran Sánchez com a primer president i que sobretot destacaria en les curses de fons, tot i que del club també sortiria un gran saltador com Edu Pérez, del qual ja tindrem ocasió de parlar-ne.

Dos nous clubs atl`ètics apareixen a la ciutat

Dos anys més tard també naixeria un altre club atlètic, també dedicat exclusivament a les curses de fons i que portava el nom de la històrica cursa: el Grup Maratonià Mataró. El primer president va ser Joan Berenguel.

El 1990, la Marató de Catalunya surt de Mataró per primera vegada

A finals de l’any 1989 es va confirmar la bona notícia tan esperada: Mataró seria la sortida de la Marató de Catalunya l’any següent. A partir d’aquell moment el Patronat Municipal d’Esports va anar fent tots els preparatius, amb la col·laboració dels clubs atlètics de la ciutat, perquè tot sortís a la perfecció.

El cartell de la primera Marató de Catalunya que va sortir de Mataró

El dia 18 de març de 1990 Mataró va ser una festa. La sortida davant del Parc Municipal va ser tot un espectacle amb prop de quatre mil atletes, que sortiren de la nostra ciutat carregats d’ànims per afrontar els 37 km que els quedaven, després de travessar-la per uns carrers plens de gent a vessar, que els donava el seu suport.

Espectacular imatge dels maratonians al Camí de la Geganta / Arxiu El Tot Esport

El guanyador d’aquella primera edició sortida de Mataró va ser el danès Zachariassen amb 2:16.28 i el millor mataroní va ser Vicente Pérez, del Club Atletisme Mataró, que va arribar en el lloc 32è, amb un temps de 2:33.31.

Vicente Pérez primer mataroní classificat en la XIII Marató de Catalunya

Vist i plau al recorregut olímpic sortint de Mataró

La nostra ciutat, una de les de més prestigi esportiu de Catalunya, havia lluitat per ser una de les subseus dels Jocs, i s’havia parlat primer del tir, de la boxa i també del pentatló modern, però finalment totes aquestes possibilitats es varen anar esvaint, quan es van concretar els llocs de celebració definitiva d’aquestes competicions. Va quedar com a únic recurs perquè Mataró tingués contacte directe amb els Jocs Olímpics la sortida de les maratons.

A finals de gener de 1991, la Federació Internacional d’Atletisme en una reunió celebrada a Donostia va donar el vistiplau a la proposta del recorregut Mataró- Barcelona per a les maratons olímpiques, això sí retallant el circuit per dintre de la nostra ciutat, que es feia en la Marató de Catalunya, i limitant-lo al tram per l’N-II, des del lloc de sortida que seria davant del Centre Natació Mataró (que, per cert, també acolliria entrenaments de natació) fins que abandonessin el terme municipal. La justificació de la retallada era que no es considerava convenient per als atletes començar la marató amb un tram de baixada.

Semblava que definitivament tindríem marató olímpica, però no es podia decaure… i en el pròxim número acabarem de veure com es va completar el camí per arribar a les sortides del Jocs de les que ja hem parlat en aquest article.