Records… núm 197
El CE Mataró, després d’uns anys de penúries en la dècada dels vuitanta, s’havia revifat als anys noranta, amb tres ascensos gairebé consecutius, des de la 1a Regional fins a la 3a Divisió, passant per Preferent i 1a Catalana. A la tercera temporada de jugar novament a la 3a Divisió, i de la mà de Miguel Álvarez, havia jugat sense sort el “play-off” d’ascens a la categoria de bronze del futbol estatal. L’experiència negativa es va repetir la temporada següent i tothom pensava que la temporada 1999-2000, al final del segle XX, “la tercera seria la bona”…
Plantilla quasi nova per afrontar el repte de l’ascens a 2a B
En acabar la temporada 1998-99 Miguel Álvarez, que comptava amb l’exatleta mataroní Florenci Bistuer com a ajudant i preparador físic, va refer la seva plantilla. Pràcticament, un equip titular va ser baixa (José Antonio, Sergi Mascarell, Jose, Navas, Torres, José Manuel, Maceda, Dani Santos, Marcel, Edel i Ricky) i van arribar els porters Morales i Pachón, els defenses Naranjo (que ja havia jugat al Mataró anteriorment) i l’argentoní Robert, els migcampistes Bernardo (que ja havia estat també aquí abans), Jota i Perals, i els davanters Larios, Toni Mora i Óscar Pacheco. Continuaven només Marcial, Sauras, Víctor Cardona, Kiku i Jiménez, jugadors tots ells de la casa, Vicente, que ja s’havia fet un lloc al cor dels seguidors locals, Fran i Vega.
Aparentment, semblava que l’equip podia haver-se afeblit una mica i els seguidors no les tenien totes… i a la pretemporada el Mataró va superar per 2-3 la UD Cerdanyola en el XXII Trofeu Ciutat de Mataró, però va caure derrotat estrepitosament davant de la Gramenet de 2a B per 1-6 en el XII Trofeu Iluro i les veus d’alarma ja van començar a sentir-se.
Exhibicions golejadores a la primera volta
A la jornada inicial es va jugar a Cornellà, i l’equip groc-i-negre molt mentalitzat va començar bé amb gols de Marcial i Monti, però va acabar cedint l’empat. L’equip inicial per al debut va ser Morales, Fran, Vicente, Naranjo, Vega, Jota, Bernardo, Sauras, Monti, Marcial i Larios.
En els dos partits següents, que el calendari va oferir a camp propi, el Mataró va destapar el pot dels gols i es va aixafar el Vic (7-1) i es va superar el Guíxols (4-2), col·locant-se en un segon lloc que va perdre a Girona (2-1), però va recuperar golejant l’Europa aquí (6-2) i el Badalona al seu camp (2-5). Les “tres emes” (Monti, Marcial i Mora) encapçalaven la classificació de golejadors de la categoria, i el Mataró començava a ser respectat i catalogat com l’equip que feia el millor futbol de la 3a Divisió.
Aleshores van venir tres ensopegades (Mataró- Gavà 0-1, Horta- Mataró 2-1 i Mataró- Reus 0-0) i l’equip va baixar al novè lloc. En un camp impracticable es van portar els tres punts de Manlleu (0-1), però dues noves ensopegades (Mataró- Tortosa 1-1 i Espanyol B- Mataró 2-0) van fer baixar novament al novè lloc. Però quan semblava que l’olfacte golejador havia desaparegut, es va reaccionar contra el Palamós (2-0). A Banyoles, Pacheco, sortint de la banqueta, es va retrobar amb el gol i va donar el triomf al Mataró (1-2), i en els deu partits següents ja no va trobar aturador marcant 14 gols i impulsant novament l’equip cap amunt. Les victòries sobre Vilobí (1-0), Badaloní (1-4) i Barcelona C (3-1) van donar novament la segona plaça per darrere del Cornellà.
A la penúltima jornada de la primera volta el Mataró va perdre a Balaguer (2-0) davant d’un equip que era líder, i va tancar la primera part del campionat amb una gran exhibició davant del Tàrrega que venia aquí amb els mateixos punts que el Mataró, però va caure per 6-0, amb 4 gols de Pacheco.
La primera volta va acabar així en els primers llocs Balaguer 39, campió d’hivern, Espanyol B 38, Cornellà 37 i Mataró i Palamós 36. Es presentava una segona volta apassionant…
Brillant trajectòria a camp contrari a la 2a volta, amb rècords defensius
Si fins aquell moment el Mataró havia donat espectacle, i era amb 46 gols el màxim golejador del campionat, a partir d’aquell moment va començar a afermar la seva defensa i després de derrotar el Cornellà (3-1), van venir victòries sobre Vic (0-4), Guíxols (0-1), Girona (4-0) i una d’històrica per 0-3 al camp de l’Europa, on no es guanyava des de feia quaranta anys. El Mataró havia guanyat 11 dels 12 últims partits, però el Balaguer, que des de la jornada 5a fins a la 27a només en van perdre un, conservava el lideratge.
Morales, ben ajudat per Fran, Robert, Vicente, Naranjo i Larios, havia encadenat 453 minuts sense encaixar cap gol, però en trencar-se la ratxa es va perdre a casa sorprenentment contra el Badalona, que era cuer, per 1-2.
El Mataró de tota manera es mantenia en el segon lloc i va recuperar el bon camí guanyant a Gavà (0-2), davant l’Horta (3-0), a Reus (0-1) i aquí davant el Manlleu (2-0) i empatant a Tortosa (1-1). En aquest camp Morales va completar un altre rècord amb 533 minuts sense encaixar un gol a camp contrari. I és que ara la força groc-i-negra era a fora de casa: l’Espanyol B amb un 0-3 va venjar aquí el seu germà gran, derrotat a la Copa Catalunya, però el Mataró va reaccionar a Palamós (0-2), es va tornar a ensopegar a casa davant del Banyoles (0-0), però es va guanyar a Vilobí (1-2).
Derrotant el Badaloní en un espectacular partit (4-3) el Mataró es va classificar per als “play-off” a falta de tres jornades per al final. Es va buscar el títol, però després de perdre al camp del Barcelona C (4-2), el Balaguer el va aconseguir aquí a Mataró empatant a dos gols. En el darrer partit totalment intranscendent el Mataró va empatar a Tàrrega (1-1) acabant al final en tercer lloc.
La classificació final de la lliga va ser aquesta: Balaguer (82), Espanyol B (76), Mataró (76), Cornellà (68), que es van classificar per a la fase d’ascens, Palamós (67), Europa (62), Girona (58), Badaloní (56), Barcelona C (55), Gavà (52), Tàrrega i Tortosa (46), Vilobí i Reus (45), Guíxols (44), Banyoles (41), Manlleu i Badalona (40), Horta (38) i Vic (21).
Agonia i alegria final al “play-off”
I va començar el “play-off” la mateixa setmana en què s’havia jugat la final de la Copa Catalunya davant del Barça. L’equip estava en una forma esplèndida i en un partit vibrant es va derrotar l’Alacant, quart del grup valencià. Va marcar Mora, però van empatar els alacantins. El seu joc dur els va costar dues expulsions i en el temps afegit Marcial va marcar el gol del triomf. Un gol que acabaria sent molt important…
Al camp de l’Horadada, segon del grup murcià, el Mataró es va avançar per 0-2 amb gols de Marcial i Monti, però tot i jugar amb un home més es va acabar empatant. En el tercer partit va venir aquí l’Horadada i el Mataró va remuntar un 0-1 amb dos gols de Monti en una segona part espectacular.
Tot seguit es va viatjar a Alacant per jugar un partit decisiu, ja que els alacantins eren segons amb un punt menys i una derrota allà probablement costaria l’ascens. El partit va ser dramàtic. El Mataró va controlar la sortida en tromba dels alacantins, però poc després de la represa van encaixar un gol. Per sort el col·legiat no es va deixar influir pel tripijoc local i va expulsar el seu capità, i ja sobre el temps reglamentari Francisco en un contraatac va aprofitar un servei de Marcial per donar un punt importantíssim que va mantenir el Mataró a dalt.
Quedaven els dos partits contra l’Atlètic Balears, el campió balear, que ja no tenia res a fer, i el Mataró necessitava guanyar els dos partits. Primer a Mataró els groc-i-negres ho van fer amb solitari gol de Monti, aprofitant una passada de la mort de Víctor. El diumenge següent a Palma de Mallorca, va ser aquest últim jugador el que va marcar el primer gol a l’estadi balear prop del descans, amb un xut espectacular des de trenta metres que va entrar per l’escaire (imatge de la foto de portada d’aquest article). L’Alacant ja estava fent la seva feina guanyant al camp de l’Horadada, i el gol va obrir un marcador que va tranquil·litzar Francisco, en els primers minuts de la segona part amb el 0-2.
El Mataró va acabar campió imbatut del seu grup del “play-off” amb 14 punts, un més que l’Alacant, i bastant per sota Horadada amb 7 i Atlètic Balears amb 6. L’ascens estava aconseguit i el CE Mataró va pujar a 2a Divisió B.
Dos anys abans el Mataró havia tancat el “play-off” amb un triomf en aquell mateix camp que no va servir de res. En aquesta ocasió al final del partit el president del club Francesc Rimblas i el seu fill Kiku, que havia sortit en els minuts finals, van poder celebrar un triomf històric. Era el dia 25 de juny del 2000. El CE Mataró començaria el nou segle XXI jugant a la 2a Divisió B!
Els protagonistes de l’èxit global d’aquella històrica temporada van ser Morales, Fran, Vicente, Robert, Larios, Jota, Bernardo, Marcial, Monti, Mora i Sauras, com equip tipus, amb Pacheco, Naranjo, Francisco i Víctor com a principals recanvis. També van intervenir en un moment o altre Pachón, Galeote, Vega, Perals, Manu, Kiku Rimblas i Jiménez. Els que van intervenir en més partits van ser Marcial i Mora (en 41 partits), i el màxim golejador va ser Monti amb 24 gols seguit per Pacheco i Mora amb 18.
Durant aquell any triomfant el Club Esportiu Mataró, com ja havíem vist en el número anterior, va tenir l’oportunitat de jugar contra el FC Barcelona. En el pròxim número recordarem uns enfrontaments memorables contra l’equip blaugrana en una altra especialitat.
