Records… núm 198
Dos números enrere d’aquests Records, parlàvem de l’enfrontament oficial que el CE Mataró de futbol va tenir contra el FC Barcelona. En altres esports a Mataró hem tingut la sort de veure en acció a les figures blaugranes i en diverses ocasions fins i tot se les ha pogut derrotar. Un dels casos va ser en hoquei patins, quan allà pels anys seixanta se’ls va guanyar fins a quatre vegades. Però els temps van anar canviant i quan l’any 1995 CH Mataró va recuperar la màxima categoria i va tornar l’equip blaugrana, aquest ja era tota una potència mundial.
Tercera temporada consecutiva a la Divisió d’Honor
Club Hoquei Mataró va afrontar la temporada 1997-98, que era la seva tercera consecutiva a la Divisió d’Honor, amb una preocupació principal que era poder aguantar econòmicament després que Malerba hagués deixat de ser el patrocinador. Lluís Galbas va continuar com a entrenador i també van seguir els porters Ivan Agustí i Héctor Ortiz, Francesc Tibau, Jordi Marimon, Ferran Andreu, Àlex Segura i Aleix Castellsaguer. Van deixar l’equip Jordi Calafell, Xavi Gimeno i Dani Garcia, l’experiència dels quals es va suplir amb la joventut i velocitat de Jordi Rodriguez “Rodri” (Maçanet), Gabriel Orpí (Piera) i Gerard Bertran (Vilafranca).
La competició, després d’unes temporades amb dues fases, recuperava el format d’una lliga tradicional amb els setze equips jugant tots contra tots. Va iniciar-se amb un derbi a Tordera on es va perdre per 5-4, i la primera victòria no va arribar fins a la quarta jornada amb golejada sobre el Vila-seca per 7-1. L’equip es mostrava força irregular i era capaç de perdre per 0-6 davant del Vic, i després fer patir el Reus Deportiu a la seva pista, perdent amb un gol fantasma (4-3).
El “Super-Barça” no pot guanyar a Cirera
El dia 17 de gener de 1998 a la nit va arribar el “Súper-Barça” de Carlos Figueroa al Pavelló de Cirera. Els noms de Folguera, Joan Carles, Mariotti, Panchito Velázquez, Gabaldón, “Negro” Pàez, Gaby Cairo i Borregán formaven una autèntica selecció mundial, i ho havien demostrat amb onze victòries en els onze primers partits, igualant un rècord, que buscaven millorar a Mataró.
En un ambient fred, però escalfat pel nombrós públic, l’equip blaugrana va sortir demostrant el que era, el millor equip del món, i Mariotti i Borregán van col·locar el 0-2, que Segura de penal va reduir abans del descans. Ivan Agustí va estar extraordinari a la segona part i només va ser batut per Mariotti en una jugada polèmica. L’actuació del porter va catapultar l’equip endavant i primer Marimon va fer el 2-3 i després, quan faltaven sis minuts per al final, i en uns moments de joc electritzant per ambdues parts, Rodri –que aquella temporada seria cridat a la selecció estatal sub-21– en una jugada personal va establir l’empat a 3 que seria definitiu. L’alegria a les grades no es podia descriure. El “mig miracle” s’havia fet realitat i el Barça es quedava sense el rècords de 13 victòries.
Dotzè lloc final per al CH Mataró
La primera volta el CH Mataró la va acabar dotzè, cinc punts per sobre de la zona de descens. A la segona volta va continuar la irregularitat, destacant la victòria en el derbi contra l’Arenys de Munt per 6-4. Més tard va rebre un dolorós 11-2 al Blaugrana, en el partit en què el Barça es va proclamar campió. Al final ja comptant amb el suport de Defiber, l’equip mataroní va acabar a la 12a plaça amb 21 punts.
La classificació final, en uns temps en què la victòria valia dos punts, la va encapçalar el Barça amb 57 punts (només una derrota, a Igualada, i un empat, el de Mataró, en tot el campionat), seguit per Vic (48), Igualada (47), Reus (42), Alcobendas (40), Noia (36), Vilafranca (33), Liceo La Corunya (30), Voltregà (29), Tordera (28), Flix (26), MATARÓ (21), Areces (14), Piera (12), Arenys de Munt (11) i Vila-seca (6).
A la Copa l’equip mataroní va caure eliminat en la primera ronda davant el Noia, perdent a casa per 3-4 i a Sant Sadurní per 4-2
Els alevins campions d’Espanya
La temporada va acabar amb una notícia que va omplir d’alegria, ja que l’equip aleví del club es va proclamar campió de Catalunya i després a Manlleu va obtenir el títol estatal, superant Vic, Santa Maria del Mar de La Corunya, Compañía de Maria de La Corunya, Santo Domingo de La Corunya i Apóstol Santiago de Madrid. Els jugadors que van formar l’equip foren Àlex Casas, Adam Puig, Jordi Bartrés, Jordi Mas, Toni López, Ricard Rivera, Guillem Medina, Pere Tarrés i l’entrenador era Jaume Comajuan.
Chasis nou patrocinador per a la temporada 1998-99
La temporada 98-99 va començar amb la discoteca Chasis com a nou patrocinador del club, amb una important injecció econòmica. Va haver-hi un gran “show” per presentar l’equip, en el qual només hi havia dos canvis amb l’entrada de Jordi Garriga com a entrenador i de Roger Fernàndez com a porter suplent.
Segon empat consecutiu agònic a Cirera davant el Barça
La Divisió d’Honor va començar amb una agònica victòria sobre el Voltregà per 3-2 i una altra en el derbi comarcal a Tordera, que van situar a Chasis Mataró a dalt junt amb Barça i Vic. Després d’algun empat, a la sisena jornada es va perdre la imbatibilitat a la pista del Noia, abans de la visita del FC Barcelona que es va produir el 25 d’octubre, i a la qual els blaugranes van tornar a arribar com a líders amb sis triomfs en sis partits.
Va ser novament un xoc vibrant amb l’equip mataroní plantant cara al rival, que venia pràcticament amb la mateixa formació de l’any anterior només amb el canvi de David Pàez per Panchito Velàzquez. Com he dit tampoc hi havia canvis a l’equip mataroní i tampoc va haver-n’hi massa en el desenvolupament del matx. El Mataró sempre va anar a remolc, però igualant tots els avantatges blaugranes, a càrrec de Segura, Orpí i Marimon, i per acabar Gerard Bertran que, quan faltaven 36 segons, va establir l’empat a 4 definitiu.
Va ser un altre “mig miracle” que va desencadenar eufòria en un costat i frustració a l’altre. Per segona vegada dintrre del mateix any 1998, el Club Hoquei Mataró arrencava un empat davant el totpoderòs rival.
Empat contra el Campió d’Europa a la fortalesa de Cirera
El Pavelló de Cirera era una fortalesa i en ella va caure el Reus Deportiu (4-2), i poc abans d’acabar la primera volta va arribar una altra prova de foc amb la visita de l’Igualada, que amb Llaverola, Santi Carda, Polan, Ivan Tibau, Càceres, Folguera, Guillén i Busquets s’havia proclamat Campió d’Europa. L’equip mataroní amb un Ivan Agustí incommensurable a la porteria va aconseguir un altre sensacional empat, en aquest cas a un gol, que per part local va marcar Àlex Segura.
Chasis Mataró va acabar la primera volta en una setena plaça que li va assegurar la participació a la Copa del Rei, que era un dels objectius de la temporada, però en aquesta competició, celebrada a Alcobendas, l’Igualada es va prendre la revenja amb un 9-0 en els quarts de final.
El somni europeu acaba en malson, tot i el novè lloc final
L’altre objectiu de la temporada era classificar-se per a la competició europea de la Copa CERS, i el somni, tot i que el Barça també es va revenjar amb un 13-1 al Palau Blaugrana, es va encarrilar bé amb quatre victòries consecutives a casa davant Noia, Vilafranca, Areces i Liceo La Paz. A falta de tres jornades l’equip de Garriga era setè amb tres punts d’avantatge i tenia un peu a Europa, ja que una victòria sobre el Tenerife a Cirera assegurava la plaça desitjada. Però els canaris, que arribaven buscant la salvació, van guanyar per 3-6 en un partit en què els de casa van estar molt espessos. Els dos darrers partits van acabar amb derrotes contundents a Igualada (8-2) i davant del Liceo de La Corunya (2-7).
El somni, que s’havia vist a tocar, s’havia convertit en un malson i Chasis Mataró, novè amb 28 punts, quedava fora d’Europa.
La classificació final va ser: Barcelona 53, Liceo 46, Igualada 45, Reus 43, Vic 40, Noia 34, Flix 31, Voltregà 30, CHASIS MATARÓ 28, Alcobendas 26, Tordera 25, Tenerife 21; Vilafranca 20, Jonquerenc 19, Areces 11 i Liceo La Paz 8.
Homenatge a Jaume Parera amb partit contra la selecció espanyola
De tota manera la temporada va acabar amb festa, ja que el 15 de maig el president Jaume Parera, que ja feia 25 anys que ocupava la presidència, va rebre un merescut homenatge en una jornada en què es va viure l’autèntic sabor de l’hoquei, jugant des dels més petits fins als veterans.
El moment culminant va ser un partit entre Chasis Mataró i la Selecció Espanyola, que amb Llaverola, Edo i Vadillo porters, Benito, Polan, Càceres, Martinell, Pons, Sànchez, Borregán, Gabaldón, Ivan Tibau i Molet, es va imposar per 2-5. Per part de l’equip mataroní, en aquest partit tan especial com suposa enfrontar-se a la selecció espanyola, van jugar Ivan Agustí i Roger Fernàndez porters, Gerard Bertran, Francesc Tibau, Ferran Andreu, Jordi Rodríguez “Rodri”, Àlex Segura, Gabriel Orpí, Jordi Marimón i Aleix Castellsaguer, marcant Rodri i Orpí.
L’acte va acabar amb el lliurament de l’escut d’or de la Federació Espanyola a l’homenatjat per part del president de la Federació Sr. Antoni Martra, en presència de l’alcalde Manel Mas i del regidor d’esport Joan Antoni Baron.
Victòria del CH Mataró sobre la selecció de Xile
L’equip A de Chasis Mataró va tenir el luxe de tancar la temporada derrotant a la selecció de Xile per 6-0 en un altre partit amistós, que servia als sud-americans per preparar el mundial de Reus. Van jugar els mateixos que contra Espanya, amb el júnior Puyané per Marimón i van marcar els gols Segura (2), Orpí (2), Ferran (1) i Castellsaguer (1).
La brillant temporada la va arrodonir l’equip B del club pujant a 1a Catalana amb una formació integrada per Roger, Serra, Spa, Larrea, Castellsaguer, Porras, Puyané, Martín, Soler, Guerra, Pascual, Farreras, Dapena, Altimira i Fàbregas.
En el pròxim número recordarem un partit contra el gegant blaugrana en un altre esport i en el qual també hi va haver enfrontament contra una selecció sud-americana.
