Records… núm 218
La temporada 1958-59 s’havia creat el Balonmano Mataró, ocupant el lloc que havia deixat el CE Mataró, quan el club de futbol va deixar d’apadrinar la secció d’handbol que havia situat el seu nom a la màxima categoria catalana, que va defensar i va mantenir jugant al Pati del Casal de les Cooperatives, a la muralla de la Presó.
El BM Mataró juga en la mateixa categoria que el Barça
Tal com havíem vist en els Records- 20, el BM Mataró havia jugat la temporada 1958-59 a la màxima categoria catalana al costat, entre altres, del primer equip del FC Barcelona. Va acabar antepenúltim però havia mantingut el seu lloc entre els millors. Només hi faltava el BM Granollers que aquella temporada havia participat en la primera edició de la lliga estatal de Divisió d’Honor, en la qual no va ser encara el Barça. L’equip mataroní estava integrat per Giménez, Terés, Puig, Balañà, Saltor, Busqué, Giménez II, Illa, Roca i Narbón.
De cara a la temporada 1959-60, amb l’handbol, com quasi sempre, buscant un lloc per entrenar i disputar els seus partits, es va començar a la pista de Santa Anna, però el primer partit ja no es va jugar per la pluja. L’equip no funcionava i es van perdre els set primers partits.
El mes de novembre el club gràcies a la bona predisposició de Francisco Figueras, va passar a estar sota la tutela del Frente de Juventudes, i es va fitxar a Oliva, Serra, Ballescà i Illa provinents del Granollers. Van fer costat a Bonany, Balañà, Busqué, Carbonell, els germans Saltor, Valero i Puig, i va arribar la reacció guanyant tres partits consecutius a Terrassa i Sant Quirze i a casa davant el Parets. Però una derrota per 41-17 a la pista del Badalona, que era el líder, va tornar a enfonsar l’equip, que va deixar de presentar-se a dos partits seguits, desembocant cap a un descens sense remei. Es va acabar la competició amb una derrota per 15-30 contra l’Arrahona de Sabadell, jugant amb Bonany, Pruna, Saltor, Busqué, Puig, Camero i Agustí, que tancaven una gran època de l’handbol mataroní.
La classificació la va encapçalar la UGD Badalona (en uns temps en que l’handbol encara estava quasi al nivell del bàsquet en aquella ciutat) amb 37 punts, seguit per l’Arrahona de Sabadell, amb 33, i l’OAR Gràcia, també de Sabadell, amb 31, GEiEG 27, Sant Quirze 25, Palautordera 24, Artextil Sabadell 24, Montcada 18, SF Terrassa 14, Parets 13, Palestra 12 i la va tancar en desena plaça el BM Mataró amb 4 punts, cosa que significava el descens a 2a Categoria Catalana.
Dues bones temporades a 2a
La temporada 1960-61 va comptar novament amb el suport del Frente de Juventudes, i es va jugar a 2a Catalana. Molts dels jugadors van plegar, tot i que a mesura que avançava el campionat alguns d’ells van tornar i l’equip va fer una gran segona volta acabant en la setena plaça amb 18 punts, lluny això sí del SEAT i Picadero de Barcelona (al qual en un dels darrers partits es va guanyar per 12-9) que van dominar amb 35 punts. Van jugar Matamala, Busqué, Lobera, Claveria (que en fou el màxim golejador), Carbonell, Puig, Camero, Bofill, Vilamanyà i Bas.
La temporada 1961-62 va ser una mica millor i el BM Mataró va acabar en quart lloc per darrere de Parets, Maristes Sabadell i Sant Miquel, una escola barcelonina de gran tradició en l’handbol. A la Copa Catalana l’equip mataroní va quedar campió de grup i va caure eliminat després davant del Sant Quirze. Van jugar aquella temporada: Bonany i Bargués porters, Busqué, Antoni Carbonell (màxim golejador), Carlos Sànchez, Puig, Vilamanyà, Camero, Bofill, Augé.
Es constitueix el Club Joventut Mataró, però es baixa a 3a
La temporada 1962-63 es va enfocar amb nous ànims i es va constituir el Club Balonmano Juventud Mataró, ja separat de la tutela de la Delegació de Juventudes, amb Lluís Fàbregas com a nou president.
Però l’equip, al qual s’havien incorporat Mallabrera i Ligos, després de començar prou bé, va entrar en un forat negre i va caure fins a una desena i antepenúltima plaça amb 16 punts, que va portar a jugar la promoció. Montcada amb 39 i Picadero amb 31 van pujar i Terrassa i Arrahona van baixar.
A la promoció no va haver-hi sort, alguns dels jugadors havien causat baixa pel servei militar i després de caure davant de Les Corts i Centre Industrial Sabadell es va baixar a 3a.
Derbis apassionants
La temporada 1963-64 el Joventut Mataró tocava fons i havia de jugar a 3a Categoria, la categoria més baixa de l’handbol català, on es trobava amb l’equip del GG Lluïsos, que havia creat una secció aquell mateix any.
Per fi es podia jugar a la pista de la Delegació de Juventudes, actual pista del Casal on s’havien fet les reformes necessàries arranjant la superfície de la pista.
El primer derbi es va jugar a la pista del Pati dels Lluïsos, sobre sorra, amb una quantitat de públic que no s’havia vist en els anys d’estar a la màxima categoria (el que fa la rivalitat!) i la victòria va ser per al Joventut per 11-12. Van jugar pels Lluïsos: Armengol i Matamala porters, Puyó, Arís, Filbà, Blanco, Carlos Sánchez, Costa, Minguillón, Ligos i Escoda, i pel Joventut Mataró: Lobera i Maltas porters, Bofill, Vilamanyà, Planas, Reverter, Saltor, Mallabrera, Camero, Augé, Carrés i Massip. Carlos Sánchez i Mallabrera van ser els golejadors del partit.
A la segona volta el Joventut va guanyar amb més claredat per 21-11. Tot i això al final la classificació d’ambdós va ser discreta amb el Joventut cinquè amb 14 punts i Lluïsos sisè amb 13.
Ascens a 2a categoria
De cara a la temporada 1964-65 el Joventut va fitxar com entrenador al gallec Emilio Valero, que s’havia instal·lat a Mataró per motius laborals. A més a l’antiga pista de l’OJE ja hi havia llum per entrenar de nit i això va afavorir que els ànims augmentessin. Es van incorporar Garcia, Salvador, Clavell i Claveria, al costat de Bargués, Bonany, Carrés, Camero, Mallabrera i Rodri. I va donar resultat, ja que el Joventut Mataró, amb només dues derrotes, va quedar campió de grup amb 30 punts, per davant de Les Franqueses i La Garriga. El GG Lluïsos va quedar sisè.
Però per pujar s’havia de jugar una fase d’ascens. Tot i quedar per darrere de Fuensanta de Sabadell i Les Franqueses es va aconseguir el retorn a 2a Categoria, després de guanyar el partit decisiu al Poble Nou per 19-7.
Piz Buin és el nou patrocinador i arriben fitxatges de qualitat
Durant l’estiu es va formalitzar el patrocini de Piz Buin que col·laboraria a donar una forta empenta a aquest esport a la nostra ciutat. El mes de juliol es va jugar un encontre internacional contra un equip austríac, el SK Feverwhr, amb victòria local per 10-9.
El Joventut comptava amb una plantilla formada per Bargués i Maltas (porters), Reverter, Busqué, Prats, Claveria, Salvador, Camero, Massip, Garcia, Bonany, Mallabrera, Clavell i Vilanova. L’entrenador era Emilio Valero.
Ja iniciada la temporada van arribar tres reforços de luxe. Es van incorporar Juan Ledo, un extremy de Càceres, que amb el pas del temps seria l’únic que es quedaria aquí (el seu fill Roland jugaria al primer equip del CE Mataró de futbol), Manuel Lara, un ceutí, i Emilio Bautista un saragossà. Eren tres jugadors de 24 anys que havien vingut a Barcelona per motius laborals i que havien jugat a la màxima categoria estatal amb l’Automovilista de Madrid. Ells van col·laborar a una gran campanya en la qual l’equip mataroní va acabar en la segona posició del grup amb 27 punts, per darrere del Seat de Barcelona, que amb 34 va assolir l’ascens. Però pel segon lloc no va haver-hi cap premi. També es va jugar la Copa del Generalísimo caient també davant del Seat.
La classificació va ser: SEAT Barcelona 34, JH MATARÓ 27, Horta 26, Santfeliuenc 26, Sant Just 18, Menéndez Pelayo Barcelona 16; Martorel l16, Poblenou 9, Molins de Rei 6, Hispano Francès 2.
A la vegada va renéixer, amb el suport del patrocini de Maxbel, l’equip de l’Esport Ciclista Mataró, agafant molts dels jugadors dels Lluïsos, i jugant a 3a Catalana on aquella temporada 1965-66 obtindrien el 3r lloc. A la plantilla tenien a Carlos Sánchez, Joan Puyo, Lluís Armengol, Joan Triadó, Zahera, Francisco Ligos, Vicenç Folgado, Joan Itchart, Alberto González, Joaquim Carbonell, Carlos Carbonell, Enric Floriach Matamala, Joaquim Spà, Santi Blanco, Toni Arís, Joaquim Roca, Ramon Spà, J. Luís Díaz i Enric Canal. L’entrenador era Jaume Puig
Simultàniament a l’Institut (en singular, ja que era l’únic de Mataró, a la plaça dels Bous) es va generar una pedrera molt interessant, com es demostraria durant la temporada 1965-66 en què l’equip juvenil del JH Mataró Piz Buin va aconseguir empatar davant del FC Barcelona, jugant la fase final provincial en la qual van acabar segons darrere del Sant Quirze pel golaverage. L’equip el formaven Rovira, Casas, Barceló, Llacuna, Guardiola, Maymí, T.Cruzate, Villalba, M.Cruzate, Álvarez i Oliva.
Durant l’estiu de l’any 1966 es va concretar la fusió entre el Club Balonmano Joventut Mataró i Esport Ciclista Mataró, anant a jugar a la pista del Velòdrom amb el nom de DC Mataró Piz Buin, com ja n’havíem parlat en els Records-132. La setmana vinent parlarem de com vivia aquella temporada el CE Mataró de futbol.
