Records… núm 217
A l’inici dels anys cinquanta, amb l’estímul rebut amb l’arranjament de les pistes de l’Stàdium, va semblar com si el Centre Atlètic Laietània recuperés la vitalitat que en els anys anteriors a la guerra civil l’havia convertit en un dels clubs més carismàtics de la ciutat. Malgrat els entrebancs que sempre solen sorgir, l’entitat continuaria el seu progrés durant la resta d’aquella dècada i la següent, quan les pistes de l’Stàdium ja van començar a quedar obsoletes, amb l’aparició a Catalunya de molts estadis de 400 m de corda.
Agustí Julià una figura efímera
En el número anterior ens havíem quedat en l’any 1953… L’any 1954 va destacar la figura d‘Agustí Julià, que estava cridat a ser una gran figura de l’atletisme català, però que l’any següent va anar a residir a l’estranger. Durant aquell any va quedar campió provincial i subcampió de Catalunya de 400 m tanques, prova en la qual tenia un estil envejable, amb un temps sensacional de 56.2, que estaria molts anys a les llistes de rècords locals. També va fer el rècord de 400 m amb 52.2. Va actuar amb la selecció catalana i va ser puntal de l’equip que va retornar a la màxima categoria.
També Tomàs Claramunt va tenir una bona temporada quedant subcampió provincial de 1500 m i en les temporades següents batria els rècords de mig fons des de 800 fins a 5000 m. Tant ell, com Julià, com els germans Bonamusa van ser preseleccionats per als Jocs del Mediterrani de l’any següent a Barcelona, tot i que finalment no van competir.
Amb aquests destacats atletes i molts més l’equip del Laietània va obtenir el títol de campió de 2a Catalana, guanyant tots els encontres, el decisiu davant el Reus Deportiu per 93-96 a Reus, assolint l’ascens a la màxima categoria catalana.
Durant la temporada van intervenir: Agustí Julià, Joan Vidal, Santi Solé, Francisco Olmeda, Antoni Llabrés, Antoni Bonamusa, Jordi Bonamusa, Eugeni Garcia, Joaquim Estengre, Tomàs Claramunt, Josep Bellavista, Josep Suari, Joan Arnau, Joan Ovejero, Vicenç Casanovas, Salvador Esquerra, Vicenç Gavaldà, Dionisio Manrique, Andreu Domènech, Enric Roselló, Moisés Llopart, Joan Martí, Abelardo Borrull, Alfons Girau, Jordi Suari, Joan Súria i Antoni Clavell.
L’any 1955, Antoni Graupera va quedar campió català juvenil en 3000 m (9:59.0) i Manel Corredó subcampió en pes (13,33 m) i disc (35,43 m), i tots dos van formar part de l’equip català campió d’Espanya, i l’equip juvenil del club va quedar en tercer lloc del campionat català per equips.
Antoni Bonamusa millor esportista de Mataró
L’any 1956, en el qual Josep Bellavista va substituir Pasqual Zaragoza a la presidència del club, va ser el gran any d’Antoni Bonamusa. A Manresa va establir en 3,51 m el rècord local, que a la mateixa competició poc abans li havia batut el seu company Joan Ovejero amb 3,43 m.
Aquestes dues, van significar la 3a i 4a marca espanyola de l’any, en una època en què el material evidentment no era l’actual. En els campionats de Catalunya no es van aixecar tant i van quedar tots dos igualats amb 3,25 m.
L’Antoni Bonamusa va quedar subcampió d’Espanya a Oviedo, amb uns alt de 3,40 m, i va ser recordista estatal universitari, participant en els Jocs Europeus Universitaris. Va quedar segon en un matx entre Catalunya, Languedoc i la regió sueca d’Escània, superat pel francès Battisol. Més endavant va quedar campió provincial i va quedar segon al “Torneo de Campeones” darrere d’Adarraga. Aquests mèrits van portar el Jurat a proclamar-lo millor esportista de Mataró de l’any 1956.
Aquell any el Laietània va disputar una sèrie d’encontres internacionals, que s’anirien fent habituals, amb victòria davant la selecció del Rosselló francès per 54-51 aquí i per 49-54 a Perpinyà, i un altre amb derrota davant del victòria d’Hamburg per 41-52.
Tomàs Claramunt va fer uns rècords remarcables en els 1500 m amb 4:11.4 i en els 5000 m baixant dels 16 minuts, amb 15:58.8. Però l’eufòria no va servir per mantenir la categoria i es va baixar a 2a divisió després de perdre a casa contra el Vic. Per davant, a part de l’equip osonenc, en la màxima categoria catalana, on hi havia sis equips, que s’enfrontaven en encontres directes “tots contra tots” quedaren FC Barcelona, CN Barcelona, Manresa i Reus Ploms. L’únic triomf laietanenc va ser contra el Manresa aquí a Mataró per 94-87.
L’any 1957 va ser de transició amb l’equip situat a 2a categoria catalana. Jaume Picon va fer el rècord de 200 m amb 23.7 i als campionats catalans juvenils van destacar el títol de Corredó en disc, el subcampionat de Graupera en 800 m, i en cadets Miquel Vidal va ser subcampió en llargada. En els catalans absoluts el més destacat va ser Ildefonso Ortega que va quedar segon en 3000 m obstacles amb 10:27.8.
Nou ascens a 1a Categoria Catalana
L’any 1958 el Laietània va quedar campió de 2a Catalana, obtenint novament l’ascens. El triomf va arribar en un doble matx contra l’Igualada, campió de l’altre grup, guanyant per 45-37 aquí i per 27-46 a la capital de l’Anoia.
Van guanyar les seves proves Corredó (pes, javelina i disc), Rafel Cabot (400 m i 400 tanques), Graupera (800 m), Antoni Bonamusa (110 tanques), Miquel Vidal (alçada), Olmeda (perxa) completant l’equip Lloreda, Llabrés, Manrique, Regàs, Joan Vidal, Ortega i el veterà Esquerra. A la premsa es destacava sobretot a Miquel Vidal, com un atleta molt complet que va guanyar el decatló i el pentatló.
Durant la temporada van intervenir a la Lliga: Manuel Corredó, Rafel Cabot, Antoni Graupera, Antoni Bonamusa, Jaume Picón, Joaquín Rodríguez, Joan Arnau, Joan Martí, Miquel Vidal, Francisco Olmeda, Joaquim Lloreda, Albert Castellà, Dionisio Manrique, Antoni Llabrés, Ildefonso Ortega, Josep M. Regàs, Jaume Espinàs, José M. Bohigas, Salvador Esquerra.
Aquell any 1958 i en ocasió de l’encontre internacional contra el Foyer Leo Lagrange de Perpinyà, perdut per un punt (52,5 – 53,5), es va fer un homenatge a Salvador Esquerra que complia els vint-i-tres anys en actiu. Poc després i tornant a les seves arrels esportives, i junt amb Codolà, va anar a promocionar l’atletisme al pati dels Lluïsos, creant poc després una secció atlètica com ja havíem vist en els Records-133.
L’any 1959 el Laietània va tornar a participar en el campionat de 1a Categoria, mantenint el seu lloc després d’una promoció. Havien quedat en quart lloc del grup darrere FC Barcelona, GEiEG i Vic i s’ho van fer contra l’Igualada, quart de l’altre grup, i el Reus Esportiu campió de 2a. L’encontre va acabar amb victòria de l’equip laietanenc, que va sumar 123 punts, per 105 els igualadins i 60 els reusencs.
En aquest enllaç podeu veure les plantilles del Centre Atlètic Laietània i més fotos dels equips.
En l’àmbit individual absolut semblava com si s’anés perdent distància respecte als millors catalans, que començaven a disposar d’instal·lacions molt millors. El més destacat va ser la irrupció de Joan Martí en martell, passant dels 40 metres. A la base, Miquel Vidal va quedar subcampió català júnior en alçada (1.60 m) i triple salt, (12,33 m) i va quedar 4t al campionat català absolut de decatló.
Es baixa a 2a, però augmenta la tasca de promoció
L’any 1960 l’equip va patir la mateixa situació que l’any anterior havent de competir a la promoció, després d’haver acabat 4t del grup per darrere FC Barcelona, Gimnàstic Barcelonès i GEiEG. En aquesta ocasió amb sort diferent, ja que el Reus Esportiu va ser millor i va enviar el Laietània a 2a, tot i el progrés d’atletes com el llançador ja citat Joan Martí (40.57 m en martell), Federico Martín, Carles Llivina, Francesc Olmeda o Luis Moreso. Miquel Vidal va quedar campió de Catalunya júnior en triple (12,73 m) i llargada (6,37 m) i Josep Gabarrón va quedar 3r en 110 m tanques (18.2).
El mes de gener de l’any 1961 es va organitzar la primera cursa de torxes en ocasió de la Festa de l’Esport i va tenir un èxit de públic sensacional. Es va celebrar en un circuit urbà, amb sortida i arribada a la Plaça de Santa Anna, amb 19 equips participants i va guanyar l’equip de Salesians.
Aquell any un dels esdeveniments més recordats (al qual pertany la foto de portada) va ser un encontre internacional contra l’equip suec del Kambaterna d’Helsingborg, el 26 de juliol, durant les Festes de Les Santes. El triomf per equips va ser per als suecs per 48-59.
Durant aquell any Antoni Bonamusa, quan encara atleta en actiu, va agafar la presidència. L’equip sènior semblava estancat, i la gran tasca del club es va establir en la promoció de joves valors i amb resultats immediats. Ja cap a final d’any s’anunciava que el club posava un entrenador per als joves atletes.
En la base Vicenç Floriach va quedar campió provincial en infantils en 80 m (9.9) i subcampió en llargada (5.66), mentre que Joan Petit va quedar campió en 1000 m (2:51.9) i subcampìó en 500 m (1:14.1). A finals d’any Antoni Gomà va donar una sorpresa guanyant la famosa Jean Bouin de la categoria de 12 anys, victòria que repetiria l’any següent amb els de 13 anys.
Quan a la competició per equips va canviar el format i l’espectacular lliga que, com ja hem dit abans, es disputava amb enfrontaments directes entre dos clubs amb un calendari molt regular, va passar a denominar-se Copa Catalana i va tenir un desenvolupament molt trencat i que, tot i que no va agradar gens als clubs, va durar durant unes temporades. El CA Laietània va competir a 2a Catalana sense massa èxit. L’any 1965 tornaria la Lliga Catalana.
L’estancament en que havia caigut l’equip sènior, queda palès, en observar la taula de rècords locals i veure que només dos van ser batuts durant l’any 1961: Joan Martí amb 40,76 m en martell, en una prova molt perillosa quan es disputava a les petites pistes de l’Stàdium, i Josep Gabarrón amb 16.6 en 110 m tanques, en una prova que a l’Stàdium es disputava en corba! La resta de rècords tenien tots més de cinc anys d’antigüitat i molts en tenien més d’una dècada.
L’any 1962 va destacar el triomf de Josep Casas en el prestigiós “Trofeu Cugueró” de proves combinades, i Vicenç Floriach va quedar subcampió català infantil en 80 m i també en llargada, i Joan Petit hi va quedar subcampió en 500 m.
L’any 1963 el Laietània, col·laborant al centenari de la que s’anomenava aleshores Caixa d’Estalvis de Mataró, va fer la distància Mataró- Montserrat per relleus i Vicenç Floriach i Antoni Gomà, dos dels joves valors del club, van fer una ofrena a l’altar major de la basílica.
Aquell any va ser de transició, mentre els joves anaven progressant. Això sí l’activitat era continua, amb encontres interclubs, oficials o amistosos, practicament cada setmana. En la competició de clubs, el Laietània va acabar tercer de la Copa de 2a Catalana guanyant en l’encontre final al Linterna Roja.
Lluís Garcia un gran velocista
Entre la nova promoció d’atletes sonaven els noms de Borrull, Ansón, Parera, Josep Lluís Vives, i entre els ja més consagrats destacaven Federico Martín, que va batre els récords de disc amb 38,21 m, i de la prova poc habitual, i després abolida, de llançament de la barra amb 37,02 m, Gabarrón, que va batre el rècord de 110 m tanques amb 16.5, i Moreso, que va quedar campió en decatló.
Tanmateix, la gran revelació de l’any 1964 va ser l’arenyenc Lluís Garcia que va establir un nou rècord local en els 100 metres amb un esplèndid temps d’11.1, proclamant-se campió de Catalunya juvenil. També va quedar subcampió provincial juvenil en 200m batent el rècord amb 23.6. En el mateix campionat Jaume Anson va quedar subcampió en els 400 m amb 54.6.
En categoria infantil, el Centre Atlètic Laietània va quedar segon a la Copa Catalana per equips només per darrere del CN Barcelona. S’ha de dir que en aquells temps la categoria infantil era fins als 15 anys, i la juvenil fins als 17. Així es va mantenir fins la meitat de la dècada dels setanta quan es tornaria a incorporar la categoria cadet (sub16), entre la categoria infantil (sub14) i la juvenil (sub18).
Hi havia un planter excel·lent on destacava Antoni Gomà, guanyador del Trofeu Cugueró en infantils, i després campió provincial en 150 m (17.6) i salt de llargada (6.00 m), i campió català en 80 m (amb 9.2) i 150 m (prova en la qual va batre el rècord estatal infantil amb 17 segons justos). Al seu costat, Antoni Lladó va quedar campió català en 1000 m (2:46.0) i Antoni Mas va ser el millor en 500 m (1:11.2), proves en les quals també havien guanyat el campionat provincial, en el qual Joan Roselló va quedar campió en 80 m (9.7). En relleus el Laietània (amb Gomà, Roselló, Lladó i Mas) va quedar campió català en 4×80 (37.2) i el 4×150 (1:12.4). Com es pot veure la base estava explotant…
El Trofeu Clausura continuava marcant el final de la temporada cada vegada amb més renom, i tot semblava preparat per a una definitiva expansió del Centre que arribaria l’any següent de la mà de Tomàs Barris com entrenador, cosa de la qual ja havíem parlat en el Records 80.
Tot parlant dels anys seixanta, la setmana vinent donarem una ullada a com estava una modalitat esportiva que tampoc ho ha tingut mai fàcil per tal disposar d’una instal·lació apropiada.
