Records… núm 224
En el número anterior parlàvem dels esforços de l’equip de waterpolo del Centre Natació Mataró per tal d’assolir l’ascens a una màxima categoria on ja havia estat. Això mateix ha estat un objectiu durant moltes temporades d’un altre esport com l’hoquei patins, sobretot des de la temporada 1992-93 en què va competir sota el nom de Club Hoquei Mataró. Aquest club sota la presidència de Jaume Parera el mes de maig de 1995 va aconseguir l’ascens a la màxima categoria estatal. Però com veurem, arribar fins allà no va ser gens fàcil…
1992-93: Discreció en el debut a 1a Estatal
Per explicar el complicat camí fins l’ascens, ens hauríem de remuntar-nos a tres temporades enrere, quan es va començar a veure el final del túnel en el qual l’hoquei sobre patins de la nostra ciutat s’havia ficat l’any 1973. Aquella temporada s’havien viscut tres moments molt destacats dels quals ja n’havíem parlat en el Records-115. El primer va ser quan el mes de setembre de 1991 es va viure la inauguració del Pavelló de Cirera, el segon quan el mes de març de 1992 es va constituir oficialment el Club Hoquei Mataró, desvinculant-se totalment d’Esport Ciclista Mataró, i finalment quan ja al mes de juny es va obtenir el títol de campió de 1a Catalana i l’ascens a 1a Categoria Estatal. La temporada va acabar amb la celebració del primer torneig comarcal del Maresme en totes les categories, amb un gran èxit, confirmant que en el club estava treballant molt bé.
Però la temporada del retorn a 1a Estatal, la 1992-93, va ser discreta. Hi havia molta il·lusió però pocs diners, no hi havia patrocinador i, per tant, hi havia problemes econòmics. Joan Roldan va substituir Raül Bellver com entrenador, i a la plantilla es van mantenir el porter Planas, Borregan, Mazarico, Orlando, Del Rosal, Olmo, Canals i Ballano, dels que havien aconseguit l’ascens, i es van incorporar el porter Batlle, Soler i Gamell, fill de qui havia estat jugador a la primera època de l’hoquei mataroní.
Es va començar bé guanyant a Calafell per 4-5 en el debut, però al final de la primera volta CH Mataró ja ocupava la vuitena plaça amb 10 punts, en un grup de dotze. L’inici de la segona volta amb un empat a casa i tres derrotes consecutives el va situar penúltim, i això va portar al cessament de l’entrenador, ocupant el lloc Salvador Gamell que va aconseguir redreçar la situació, i amb una victòria al camp del Vendrell, que era líder, es va assegurar la permanència.
CHJ Mataró va acabar al final en vuitè lloc amb 20 punts. Per davant estigueren Manlleu, Vendrell, Vila-seca, Areces, Tenerife, Calafell i Espanyol i per darrere hi quedaren Cibeles, Palma Espanya, Ripoll i Santutxu.
1993-94: Malerba nou patrocinador
La següent temporada es va afrontar amb més ànims i amb menys angúnies econòmiques que l’anterior, ja que el mes de juliol Juli Cusachs, gerent de la firma italiana Malerba, i Jaume Parera, president del club, van signar l’acord pel patrocini de l’entitat, que va permetre reforçar l’equip per intentar abandonar una categoria que cada vegada era més ruïnosa pels llargs desplaçaments que s’havien de realitzar. I tot això sense oblidar el treball a la base en els nou equips que tenia el club.
Es va fitxar com entrenador a Lluís Galbas, amb experiència a la Divisió d’Honor, el porter Carull, els defenses Ventura, Roura i Grau, i els davanters Serraclara i Piñol. Ells s’afegien al porter Planas, al defensa Olmo i als davanters Gamell i Pou, aquest del júnior, que eren els quatre que continuaven.
El problema era que degut a una reestructuració de la Divisió d’Honor, que passava de tenir grup A-1 i grup A-2 a tenir un sol grup, només pujava un equip que, això sí, ho feia directament a la Divisió d’Honor.
A la lliga catalana, prèvia a la lliga estatal, es va aconseguir algun resultat molt meritori, com un 3-4 aquí davant del Reus Esportiu, i això va donar ànims, confirmats quan a la lliga es va començar bé amb tres jornades d’imbatibilitat que situaren l’equip en el lideratge.
No obstant això, després va costar puntuar fora i al final de la primera volta Mataró Malerba era cinquè a tres punts del primer. Unes jornades més endavant, guanyant el Mieres, que era el líder, el Mataró es va posar a un sol punt dels asturians, però no es va poder resistir la pressió i tres derrotes consecutives van allunyar l’esperança de l’ascens.
Al final Mataró Malerba va acabar en cinquè lloc amb 28 punts, a vuit de l’Areces de Grado que va assolir l’ascens. Alcobendas, Mieres i Tenerife també van acabar per davant, i Espanyol, Andorra, Lloret, Noia B, Mollet, Calafell, Coslada i Alcodiam per darrere.
1994-95: A la tercera va la vençuda
Tothom pensava que “a la tercera havia d’anar la vençuda” i l’empresa patrocinadora va fer un esforç suplementari la temporada 1994-95. Va continuar Lluís Galbas con entrenador i la plantilla es va reformar bastant quedant així: Ivan Agustí i Ortner com a porters, Calafell, Tibau, Balbas i Grau com a defenses i Busquets, Melero, Serraclara i Pou com a davanters. A part del jove porter Ivan Agustí, que aquella temporada seria cridat a la selecció espanyola júnior, els altres arribats eren jugadors amb experiència a la màxima categoria estatal.
L’equip ja va demostrar la seva qualitat a la Lliga Catalana de 1a Estatal en la qual el Mataró Malerba es va classificar per a la fase final guanyant a Sant Sadurní d’Anoia per 0-3. Però en aquesta fase final jugada a Mataró, Cerdanyola i Vila-seca van pactar el resultat en el darrer partit del triangular per deixar els mataronins sense opcions.
La 1a Estatal havia quedat formada per dos grups de 10 equips, i els tres primers de cada grup passaven a jugar la fase d’ascens, pujant tres equips a Divisió d’Honor.
El Mataró Malerba es va mostrar intractable a la primera fase i es va classificar sense problemes. La classificació va ser: Mataró Malerba 30 (amb 13 victòries, 4 empats i una sola derrota a Lloret, quan l’equip ja estava classificat per a la fase d’ascens), Cerdanyola 24, Hospitalet 23, Tenerife 20, Lloret 19, Andorra 18, Manlleu 16, Espanyol 14, Sentmenat 10, Espanya Palma 6.
Campions de 1a Estatal, amb festa gran al pavelló de Cirera
Els resultats contra Cerdanyola (3-1 aquí i 1-3 allà) i Hospitalet (7-2 aquí i 3-3 allà) valien per a la fase final on el Mataró Malerba havia de jugar contra els tres primers de l’altre grup que eren Noia, Arenys de Munt i Vila-seca. Una victòria a Arenys de Munt (1-7) i una altra davant del Vila-seca (8-2) van posar l’ascens a tocar. L’eufòria es va eclipsar una mica amb la derrota a la pista del Noia (7-1), però tot seguit va arribar la nit màgica contra l’Arenys de Munt.
En efecte, el dia 6 de maig de 1995 va ser un dia de festa per a l’hoquei sobre patins mataroní. El CH Mataró Malerba va guanyar el màxim rival maresmenc, l’Arenys de Munt, per 6-2 al Pavelló de Cirera, assegurant el retorn a la màxima categoria estatal a falta de dues jornades per al final de la fase d’ascens. Després de vint-i-dos anys l’hoquei sobre patins mataroní tornava a la Divisió d’Honor, quan la màxima categoria estatal encara es coneixia amb aquest nom, ja que això el nom d’OK Lliga arribaria uns anys més tard.
L’Arenys de Munt ho va posar complicat a la primera part, arribant al descans amb empat a un gol, resultat que hauria pogut estar pitjor sense l’actuació d’Ivan Agustí a la porteria, però a la represa el quartet format per Tibau, Calafell, Serraclara i Melero, va fer tota una exhibició, portant novament l’hoquei sobre patins mataroní a la Divisió d’Honor, i fent esclatar l’alegria entre els seguidors que van omplir les grades. Van jugar aquell important partit Agustí, Tibau, Calafell (1), Serraclara (2), Busquets (1), Melero (2), Balbas, Grau i Pou.
Després es va perdre a Vila-seca (4-2), i el títol es va decidir en l’última jornada en la qual es rebia a Cirera el Noia, que era el segon classificat, un punt per sota. Els dos equips amb l’ascens a la butxaca van oferir un autèntic partit de Divisió d’Honor. Va ser un enfrontament vibrant dominat per l’equip local a la primera part, arribant-se amb 3-1 al descans. El Noia, amb jugadors com Bargalló, Carda, Orpí i Andreu, no es va rendir i va empatar a sis minuts del final. Aquests últims minuts foren de lluita agónica, amb l’equip mataroní defensant un punt, que va acabar donant el títol.
El CH Mataró Malerba, amb l’empat va aconseguir el títol de campió de 1a Estatal, ja que la classificació final va ser aquesta: Mataró 14, Noia 13, Vila-seca 10, Arenys Munt 9, Cerdanyola i Hospitalet 7.
Sense massa temps per celebrar-ho ja s’havia de pensar en el retorn a la Divisió d’Honor. De com va anar en parlarem en el pròxim número.
