Records… núm 225
El Club Hoquei Mataró va aconseguir el retorn a la màxima categoria estatal d’hoquei patins, la Divisió d’Honor, la temporada 1994-95 i el més important de cara a la temporada del retorn va ser el manteniment del patrocini de la firma Malerba que assegurava la possibilitat de poder lluitar amb dignitat per la permanència.
Malerba dona una empenta més a l’hoquei sobre patins
Poc després d’obtenir l’ascens el gerent de Malerba a Mataró Juli Cusachs va manifestar la intenció de donar una empenta encara més forta a l’hoquei patins i a part de l’aportació econòmica va donar impuls a una campanya publicitària amb tota una línia de productes al voltant de la novetat principal, que era la mascota anomenada Mitjonet, que va finançar l’empresa, però de manera que els beneficis anaven per al club.
Ben aviat també es va signar la continuació de Lluís Galbas com entrenador, considerant-lo com el principal artífex de l’ascens. A uns quants jugadors (Pou, Busquets, Grau i Serraclara) se’ls va comunicar que no es comptava amb ells, però finalment va ser Balbas el que no va continuar, i sí que ho va fer Quim Serraclara. L’equip es va reforçar de forma important amb un fitxatge de prestigi com va ser Xavi Gimeno, jugador procedent de l’Igualada, amb el qual s’havia proclamat campió d’Espanya tres vegades. També van arribar els joves Lluís Segarra (FC Barcelona) i Àlex Segura i Jordi Marimon (Horta), ja amb experiència a la Divisió d’Honor.
La plantilla va quedar composta pels porters Agustí i Ortner i pels jugadors de pista Calafell, Tibau, Segarra, Segura, Gimeno, Serraclara, Marimón i Melero. L’equip va començar a treballar la defensa individual que, oblidant les defenses en quadre o en rombe, s’imposava ja a la màxima categoria.
1995-96: Brillant victòria davant el Reus
A la Lliga Catalana prèvia a la Divisió d’Honor, i que l’equip mataroní es va agafar com a preparació, ja es va trobar amb el potent FC Barcelona davant del qual va fer un bon partit cedint només per 2-4.
A la Divisió d’Honor es va disputar en una fase inicial de dos grups de vuit equips, que després es recol·locaven entre la fase per al títol i la fase de descens. El Mataró Malerba va retornar a la Divisió d’Honor amb un empat a un gol a casa contra el Piera, que tenia molt bon equip, aconseguit quan faltaven 44 segons per al final amb un gol de Jordi Calafell. Els porters Agustí i Agramunt van ser les figures del partit.
L’inici, que era molt dur, va continuar amb derrotes davant Reus Esportiu (6-3), FC Barcelona (1-5) i Liceo de La Corunya (6-4), tots tres aspirants al títol. La primera victòria va arribar a la cinquena jornada i va ser contundent, ja que es va superar per 11-2 el Blanes, amb exhibició atacant de Gimeno i Segarra autors de quatre gols cada un d’ells.
Durant aquesta primera fase el Mataró Malerba va assolir una altra victòria memorable derrotant el Reus Esportiu per 9-3 amb un joc ofensiu letal al contraatac que va anul·lar a un equip on jugaven internacionals com el porter Edo, Sabater, Sànchez, Avecilla o Carda.
La classificació final del grup va ser: Barcelona 24, Liceo 21, Reus 17, Piera 15, Mataró Malerba 11, Maçanet 10, Blanes 8 i Vila-seca 6.
Primer lloc a la fase de descens
L’equip mataroní va passar a jugar la fase de descens junt amb els quatre últims de l’altre grup que eren Noia, Areces, Vilafranca i Voltregà, però amb l’avantatge d’iniciar la fase final en primer lloc amb 8 punts arrossegats de la primera fase.
L’equip va estar magnífic sense perdre fora de casa i assolint de forma matemàtica la permanència amb una victòria per 1-3 a Sant Hipòlit de Voltregà, en un equip on figuraven el porter Trabal i Teixidó, que serien campions del món.
Amb una victòria sobre l’Areces per 9-5 es va assolir el primer lloc de la fase de descens, i per tant el novè lloc a la lliga, amb 19 punts, per davant de Maçanet i Vilafranca 16, Noia 15, Voltregà 14, Vila-seca i Areces 12 i Blanes 8.
Per acabar la temporada es va jugar la Copa del Rei en la qual Mataró Malerba amb 10 punts, no va poder superar el seu grup dominat pel Tordera (18), Voltregà (14) i Vic (13). Només Maçanet (3) i Blanes (2) quedaren per darrere. En el darrer partit d’aquesta competició es va acomiadar el fins ara capità de l’equip Jordi Calafell, comiat que no va ser agradable, ja que un cop d’estic li va obrir la cella.
Els benjamins campions catalans
La darrera gran alegria de la temporada la va donar l’equip benjamí que es va proclamar campió de Catalunya a Amposta derrotant a la final l’equip amfitrió per 9-2. Abans s’havien desfet de Maçanet i Reus. Van formar l’equip: Alex Casas, Adam Puig, Jordi Bartrès, Jordi Mas, Carles Garcia, Toni López, Enric Jiménez i Marc Gassó.
1996-97: L’inici del campionat va ser un malson
De cara a la temporada 1996-97, a part del capità Jordi Calafell, van deixar l’equip Melero, Segarra, Serraclara i el porter Ortner, entrant per substituir-los Dani Garcia (Tordera), Ferran Andreu (Noia), Josep Martí (Manlleu), Aleix Castellsaguer (del júnior del club) i el porter Héctor Ortiz (Hospitalet). Es mantenien Agustí, Segarra, Tibau, Gimeno, Segura i Marimón. Era un equip molt jove amb el toc d’experiència de Xavi Gimeno (31 anys) i Francesc Tibau (27).
A la vegada es va potenciar l’organigrama tècnic de la base per tal d’aconseguir que jugadors del planter anessin nodrint la plantilla del primer equip.
A la Lliga Catalana el Mataró Malerba va tornar a quedar eliminat a la primera fase. De tota manera la fase final es va jugar al Pavelló de Cirera i el FC Barcelona la va guanyar superant a la final el Flix per 3-1.
La competició de Divisió d’Honor es va tornar a jugar amb el mateix sistema de dos grups de vuit equips. I l’inici va ser un malson, ja que es va caure per 10-0 al Palau Blaugrana davant del Barça dels Folguera, Pàez, Cairo, Mariotti, Gabaldón, Borregan i Joan Carles i per 0-8 aquí davant del Vic dels Agramunt, germans Benito, Masoliver, etc.
A la sisena jornada el Mataró només tenia dos punts i es va produir el retorn de Jordi Calafell, que va donar moral per guanyar a Voltregà (1-4).
La primera fase va acabar així: Barcelona 22, Vic 19, Reus 16, Vilafranca 15, Flix 14, Alcobendas 11, Voltregà 8, Malerba Mataró 7.
De nou s’assegura la permanència
S’anava a la fase de descens, però en una situació tampoc crítica, ja que baixaven tres equips i s’iniciava amb 6 punts i amb tres equips per sota, i el primer partit a Maçanet va donar l’empenta necessària a la moral de l’equip, ja que es va guanyar per un contundent 1-7. Per fí els gols havien acompanyat el bon joc que ja estava fent l’equip.
Faltant quatre jornades per al final ja es va assegurar la permanència i al final, després de perdre un sol partit en aquesta fase, es va acabar en segon lloc, o sigui desè total.
La classificació final va quedar així: Flix 22, Mataró Malerba 19, Alcobendas 17, Piera 15, Voltregà 14, Maçanet 13, Cerdanyola 8 i Oviedo 4. S’havia aconseguit la permanència i l’hoquei sobre patins mataroní podria jugar la seva desena temporada a la màxima categoria i tercera consecutiva.
La temporada va acabar amb la participació a la Copa del Rei que tampoc va ser positiva caient eliminats en un grup on va passar el Flix.
L’equip juvenil va acabar la fase regular en un segon lloc per darrere el Blanes que va donar el dret a jugar les eliminatòries per anar al Campionat d’Espanya caient davant del Lloret, que era el campió estatal.
Primers passos de les noies en l’hoquei sobre patins
La temporada 1995-96 s’havia constituït per primera vegada un equip femení d’hoquei patins a la nostra ciutat, jugant a 1a Catalana. L’ntrenador va ser Emili Salvadó i el formaven Marta Bartrès, Raquel Serra, Núria Tarrés, Cristina Casas, Natàlia Puig, Alba Marín, Mireia Domingo, Patrícia Baena.
La temporada següent, amb les mateixes jugadores, l’equip va tornar a jugar a 1a Catalana, amb Jaume Comajuan d’entrenador, i a la part final de la mateixa la portera Marta Bartrès va ser cridada per primera vegada a una convocatòria de la selecció estatal, tot i que només tenia 14 anys.
S’havia obert la porta a les dones en un esport que fins aleshores tenien vedat. Més endavant tindrem ocasió de veure com va anar progressant, però de moment en el pròxim número parlarem d’un esport on les dones ja jugaven des de diverses dècades enrere.
