Records… núm 284
En l’últim número vam parlar de com l’any 2003 l’handbol masculí de la nostra ciutat va assolir la categoria estatal per primera vegada a la seva història, gràcies a l’ascens de l’equip del Joventut Handbol Mataró. En canvi, l’equip femení que ja hi havia estat als anys vuitanta del segle XX, no tindria tanta sort.
Als Records 238, havíem vist com de la mà de Josep Masip l’equip sènior femení del Joventut Handbol Mataró havia aconseguit l’últim títol del segle XX de la 1a Catalana la temporada 1999-2000. Després va baixar el seu nivell i això va portar un canvi d’entrenador de cara a la temporada 2001-02, tornant el santanderí Juan Carlos Maestro, que uns anys enrere ja havia estat al club groc-i-negre.
Noemí Pérez, primera mataronina a la màxima categoria estatal
L’equip va patir la baixa important de la portera Noemí Pérez, que va anar a jugar a l’Arrahona de Sabadell, aconseguint l’ascens a Divisió d’Honor, on debutaria amb l’equip sabadellenc. Després va jugar una temporada al Lanzarote i un parell al Mar de Alicante, també a la Divisió d’Honor, i una llarga etapa de sis temporadas al Zuazo de Barakaldo. Finalment, jugaria al Castelló, assolint també l’ascens a DH. Tota aquesta trajectòria li va valer per formar part diverses vegades de la selecció catalana absoluta, on va debutar l’any 2001.
D’aquesta manera la porteria del Joventut la van ocupar les juvenils Elena Garcia, Helena Puig i Adriana Ascaso, fins que es va recuperar a Diana Dopico. La resta de la plantilla la formaven Roser Villalba, Raquel Dopico, Sònia Holguín, Lourdes Huguet, Laura Lago, Patricia Cuesta (jugadora càntabra i únic fitxatge), Isabel Latorre, Ester Bonilla, Ester Ródenas, Mònica Holguín, Ana Holguín, Patricia Rodríguez, Saray Moya i Isabel Manrique.
Subcampionat de 1a catalana i fase d’ascens a Fuengirola
L’equip va tenir una trajectòria molt bona, dominant la classificació fins al final de la primera volta, en què va ser avançat per Les Franqueses, que va derrotar les mataronines per 16-12. Després de guanyar per 14-20 a l’Universitari de Barcelona, es va arribar al darrer partit en disposició d’assolir el títol, però les vallesanes van guanyar aquí a Mataró per 13-14. Com es pot veure eren altres èpoques, ben diferents de les actuals, on els equips ja superen quasi sempre els 20 gols i molt sovint els 30. De tota manera hi havia premi, ja que el segon lloc permetia jugar la fase d’ascens… però lluny de casa.
La classificació final de la temporada 2001-02 va ser: Les Franqueses 33, JOVENTUT MATARÓ 30, Molins 29, Arrahona B 25, Universitari 21, Banyoles 20, Vilamajor 17, Bellsport 17, Gavà B 14, Montcada B 10, Agramunt 2. El segon lloc va donar dret a jugar la fase d’ascens.
Era la quarta oportunitat de recuperar el lloc a 1a Estatal en els darrers nou anys, però es va tornar a fallar, repetint-se el què havia passat els anys 1994, 1995 i 2000, queden palès que pujar, jugant en pista contrària, és molt complicat.
A la localitat malaguenya de Fuengirola el Joventut va començar empatant davant del Puertollano a 19 gols i després va perdre davant del Castelló per 14-21, sense tenir opció ja de disputar la final amb el primer de l’altre grup.
Repetició del subcampionat i fase d’ascens a Roquetas de Mar
La temporada 2002-03 l’equip va continuar sota la direcció tècnica de Juan Carlos Maestro, però va patir les baixes de dues jugadores que havien estat peces clau durant moltes temporades, com Isabel Latorre i Lourdes Huguet. Van arribar per intentar reemplaçar-les les barcelonines Sandra Garcia i Pilar Miñarro i també van actuar algunes jugadores de l’equip juvenil.
Semblava que hauria de ser una temporada de transició, però en el primer partit l’equip mataroní va prendre’s la revenja de la temporada anterior, superant Les Franqueses (que tampoc havia pujat) per 15-12. I així va posar les bases per a uns objectius més alts, i una victòria davant del Cambrils a la penúltima jornada va assegurar novament el subcampionat.
La classificació va ser aquesta: Vilanova del Camí 43, Joventut 34, Castelldefels B 31, Les Franqueses 26, Molins i Bellsport 23, Vilamajor 22, Universitari 17, Cambrils 14, Cardedeu 11 i Arrahona B 8.
La fase d’ascens es va jugar en les mateixes dates que l’equip masculí obtenia l’ascens aquí a Mataró, com recordàvem en el número anterior, però l’equip femení va anar a la localitat almerienca de Roquetas de Mar i tampoc va haver-hi sort, repetint-se la història per cinquena vegada en deu anys.
En una fase molt forta el Joventut va perdre d’entrada contra el Roquetas (17-12) i després contra el Rocasa Gran Canària (23-25), que acabarien sent els dos equips que pujarien, i després davant de la Universidad Politècnica de València (19-27) i San Sebastián de los Reyes madrileny (21-22). Es va tancar amb una victòria honorífica davant del Puertollano (16-12), per acabar en cinquè lloc.
Canvi i conflictes
De cara a la temporada 2003-04 va haver-hi un canvi de rumb a la part femenina del club, tornant com entrenador José Maria Gómez, que ja ho havia estat als anys vuitanta, quan l’equip estava a 1a Estatal, i creant-se un sènior B.
Però la cosa no va funcionar i abans d’acabar la primera volta i a causa d’uns conflictes interns va dimitir l’entrenador, es va donar la baixa a una sèrie de jugadores, que acabarien anant a La Roca, i es va haver de suprimir el sènior B.
L’entrenadora fins a final de temporada va ser Maria Luisa Rodríguez, exjugadora del club i que estava fent d’ajudant de Gómez, acabant l’equip en sisè lloc de la 1a Catalana amb 22 punts, per darrere de Les Franqueses 36, Lleida B 32, Vilamajor 30, Molins 28 i Castelldefels B 23 i per davant d’Univesitari 10, Vilanova Camí 10, Bellsport 9, Gavà B 6 i Polinyà 4.
Molt bon nivell a la base, tant en noies com en nois
La tasca a la base, amb Juan Sànchez (que l’any 2001 havia rebut el premi de la Nit de l’Esport al millor tècnic) com a pilar fonamental, va continuar sent un dels objectius fonamentals del club i els bons resultats van demostrar la seva eficàcia.
La temporada 2001-02 els dos equips cadets, masculí i femení, i també els dos equips juvenils, es van classificar per a la fase final de la Lliga Catalana entre els sis primers, cosa que no va aconseguir cap altre equip català. Va destacar el tercer lloc de l’equip juvenil masculí només per darrer de Barça i Granollers, tot i que no es va poder anar al campionat d’Espanya.
Sí que es va aconseguir aquesta fita la temporada 2002-03, també amb el tercer lloc català, per darrere dels dos “grans”. L’equip també va guanyar el prestigiós torneig de Cantàbria a Corrales de Buelna, superant el Teka de Santander a la final.
A la fase de sector disputada a València l’equip va arribar afeblit per alguna baixa i va caure davant el BM València i l’Antequera, superant el Jumilla murcià.
A l’equip hi havia jugadors com Martí Comas, David Pedragosa i Sergi Rodríguez que serien aviat puntals en el primer equip i estava completat per Sergi Luís, Xavier Peña, Pol Moragas, Xavi Castellà, Sergi Morón, Omar Gómez, Óscar Toledo, Xavier Reyes, Gerard Giménez, Marc Barea, Pol Fernàndez, Carlos Álvarez, Xavier Nonell i Juan Tornay.
També hi havia esperances dipositades en l’equip femení, que dues temporades abans havia jugat la fase final dels estatals cadets. Però el fet que algunes jugadores ja doblaven amb el primer equip els va impedir una millor classificació, havent-se de conformar amb el quart lloc català. Després van guanyar els tornejos de Cantàbria i l’internacional de Calella i van obtenir el subcampionat de la Copa Catalana. Formaven l’equip: Elena Garcia, Adriana Ascaso, Laura Gallego, Maria Culebras, Arlet Palomar, Patricia Pereira, Herenia Herraiz, Diana Gomà, Lorena Fernández, Marta Sànchez, Anna Barón, Jennifer Guirao, Mariola Linares i Anna Venzalà.
Dues temporades més tard es va repetir part de la història i l’equip juvenil dirigit novament per Juan Sánchez, va obtenir el tercer lloc català, superat només per Barça i Granollers. A la plantilla hi havia també tres jugadors que arribarien al primer equip (Adrià Maymó, Albert Castelló i Edu Vivar) i el completaven Miguel Cruz, Roger López, Albert Camins, Sergi Ribas, David Rufete, Oriol Picó, Eloi Illa, Albert Cabré, Guillem del Rey, Luis Franco, Pedro Vicaria i Quique Fort.
A la fase de sector disputada a Pamplona es va perdre davant dels equips juvenils de dos equips de lliga Asobal com Portland San Antonio i Bidaosa Irun i es va empatar amb l’Almozara de Zaragoza, campió aragonès, però una vegada més l’handbol mataroní havia passejat el seu nom entre els millors de l’estat en categoria juvenil.
Un dels fets que van desencadenar aquesta bona tasca de la base en l’esport de l’handbol, com també va passar en altres esports, va venir del fruit de la col·laboració del Patronat d’Esports, a través dels seus “Plans de Millora”. En el pròxim número parlarem de com havia començat aquesta organisme molts anys enrere.
