Records… núm 283
En el número anterior vèiem com el CE Mataró de futbol durant la temporada 2001-02 va somiar amb l’ascens a 2a Divisió A del qual ja s’havia quedat a prop la temporada 1952-53. Eren temps en què, a la nostra ciutat, en un altre esport també se somiava a pujar per primera vegada a categoria estatal.
2001-02: Temporada d’aclimatació a la 1a Catalana
A l’entrada del segle XXI, l’handbol mataroní s’acostava al seu cinquantenari i es buscava un cop impactant per un esport que estava treballant intensament amb la base des de feia una dècada.
La temporada 2000-01 havia arribat un tècnic de prestigi com Josep Maria Guiteras, que en la seva primera temporada va pujar amb un equip molt jove i tot del planter fins a 1a Catalana, com ja havíem vist als Records-238.
L’aclimatació a la nova categoria va obligar a una temporada de transició i el Joventut, que va estrenar el patrocini de Ferros Iluro, va haver de patir fins i tot per assolir la permanència. El tècnic va treballar amb la plantilla que havia pujat formada pels porters Alberto Ruiz i Rubén Palomino, pels primeres línies Bernat Batlle, Sergi Tria, Sergi Gómez, Jordi Gomà, Marc Fuster i Edu Velasco, i pels segones línies Àlex Igual, Àlex Gomà, Sergi Fuster, Javi Magro, Jaume Tomé i Sergi Tomé, patint només les baixes de Rubiño i Planas. També va començar a jugar amb el primer equip el juvenil Sergi Rodríguez, un jugador que acabaria sent tot un puntal de l’equip en anys posteriors.
En el primer matx ja es va pagar la inexperiència, perdent a l’Eusebi Millan davant del Cardedeu. Després d’un empat a Sant Quirze, la primera victòria a la nova categoria va arribar a la tercera jornada a casa davant del Montcada (23-21). Tot seguit dues victòries més a la pista del Manyanet i davant l’Esplugues van situar l’equip mataroní a només dos punts del líder, però aleshores tres derrotes consecutives van fer tocar de peus a terra, i al final de la primera volta l’equip era novè a 12 punts del primer. Quan faltaven quatre jornades per al final de lliga el Joventut Ferros Iluro havia baixat fins a la zona de descens, però se’n va sortir amb una gran victòria a Terrassa i es va assolir la permanència guanyant clarament el Pardinyes de Lleida al darrer partit per 36-26.
La classificació del primer any a 1a Catalana, que aleshores era la que estava just per sota de la 1a Estatal, va ser: Sant Quirze 40, La Roca B 38, Sant Martí Adrianenc B 36, Manyanet 35, BCN Sants i Pardinyes 28, Esplugues 27, GEiEG, JOVENTUT MATARÓ i Sant Cugat 24, Terrassa 21, Cardedeu 15, Sant Esteve Sesrovires B 13 i Montcada 11.
Reforços per buscar l’ascens
La plantilla va patir la baixa del jove Sergi Fuster, “Teti”, que va fitxar per l’Arrate d’Eibar, club on jugaria diverses temporades a la Divisió d’Honor Estatal, de Sergi Tomé i Javi Magro. Va tornar Pere Cuquet, després d’haver estat al Barça i l’Adrianenc, i van fitxar Roger Capdevila, Marc Raga i l’encara juvenil David Pedragosa, procedents del Granollers, i Juan Carlos Torres i Carles Quindós, procedents del Sant Martí Adrianenc, potenciant-se molt la plantilla.
Important triomf a la primera jornada
En el debut a la nova categoria, en el primer partit de lliga, el Joventut Feros Iluro es va desfer per 28-22 del GEiEG de Girona, un resultat que al final seria transcendental, cosa que no es podia pas pensar en aquells moments inicials.
Després es va empatar a Terrassa, però a la tercera jornada el Poblenou va sorprendre aquí a Mataró (23-25). L’equip groc-i-negre va reaccionar ràpidament i amb tres victòries consecutives (a Esplugues, aquí contra Sant Martí B i a Palautordera) va assaltar el lideratge del Manyanet barceloní, fent-se amb el mateix amb un gran triomf per 35-27 a l’Eusebi Millan en un partit sensacional.
L’equip va tancar la primera volta amb dos empats i quatre victòries, per completar deu jornades seguides d’imbatibilitat i situat en la primera posició, en igualtat amb Sant Cugat i GEiEG.
Derrota ajustada clau per assolir el títol català
En el primer partit de la segona volta el Joventut va perdre per 28-26 a la pista del GEiEG, cedint el lideratge als gironins, però mantenint el golaverage favorable, cosa que al final seria decisiu.
L’equip no va acusar la pèrdua del primer lloc i es van encadenar cinc victòries seguides. Però el GEiEG es mantenia fort i una derrota a la pista del Manyanet (27-26) va deixar els mataronins a tres punts dels gironins i veient-se també amenaçats pel seu botxí, que se situava a un sol punt per sota. I només quedaven sis partits…
En el tram final l’equip de Guiteras no va fallar i va guanyar els 12 punts contra Sant Cugat (27-26), a Calella (24-26), amb La Roca B (33-24) i Santpedor (33-21). Amb aquest resultat es va recuperar el lideratge, ja que el GEiEG havia cedit tres punts i ja s’assegurava la fase d’ascens. En el penúltim partit es va guanyar a la pista del BCN Sants (25-33) i en l’últim al Pardinyes lleidatà (39-28), per aconseguir el títol.
La classificació va ser aquesta: JOVENTUT MATARÓ 43, GEiEG 43, Manyanet 36, Sant Cugat 34, Poblenou 26, Calella i Sant Martí B 25, Esplugues i BCN Sants 24, Santpedor i Palautordera 21, Pardinyes 19, La Roca B 16 i Terrassa 7. D’aquesta manera el Joventut era campió de Primera Catalana, gràcies al golaverage davant el GEiEG per aquella àmplia victòria en el primer partit de lliga, i això va permetre jugar la fase d’ascens a casa.
La fase d’ascens va ser tot un esdeveniment
S’havia donat el primer pas, però faltava donar el més important, i per això feia falta crear l’ambient propici, que normalment es troba quan aquestes fases se celebren lluny de Catalunya i que tant costa trobar aquí. Però es va treballar de valent i unes grades supletòries van doblar la capacitat del pavelló Eusebi Millan, i així es va aconseguir, convertir-lo en una “olla a pressió” primer… i després en una festa, sent el moment culminant de les activitats que el club va organitzar per celebrar els 50 Anys d’Handbol a Mataró, i que s’havien presentat, pos dies abans, el 30 d’abril a Can Palauet.
El divendres dia 2 de maig en la primera jornada el Joventut va guanyar l’Eivissa amb claredat i donant espectacle per 40-25, i el dissabte en la segona es va superar també amb força autoritat el Plasneón de Saragoza per 32-23. Tot va quedar per decidir a l’última jornada del diumenge 4 de maig, ja que el rival l’Ereintza d’Errenteria, campió del grup basc, també havia guanyat els dos partits.
L’handbol basc és més fort, però al final es va imposar la superior qualitat tècnica de l’equip local, en un partit en el qual el Joventut va anar sempre per davant, per acabar guanyant per 29-24, un resultat que va desbordar l’eufòria dels aficionats locals que van omplir les grades, molts dels quals eren vells aficionats o antics jugadors, i altres eren seguidors d’altres esports afegits també a la festa.
Els protagonistes de l’èxit van ser Alberto Ruiz i Rubèn Palomino esplèndids a la porteria; Sergi Gómez (15 gols a la fase final, 5 d’ells al tram final del partit decisiu), Marc Fuster (13), Marc Raga (11), Sergi Tria (11), Juan Carlos Torres (3), Edu Velasco (5), Jordi Gomà (1), Roger Capdevila (13), Pere Cuquet (8), Àlex Gomà (9), Bernat Batlle (2), Àlex Igual (2) i David Pedragosa (8).
Al llarg de la temporada -durant la qual també van participar Carles Quindós, Jaume Tomé i els juvenils Sergi Rodríguez i Sergi Luis-, el màxim golejador va ser Marc Fuster (160), seguit de Marc Raga (112), Sergi Gómez (102) i Pere Cuquet (83).
A la plantilla de l’ascens, que tenia una mitjana d’edat de 22 anys, hi havia un bon grapat dels jugadors que uns anys enrere havien derrotat el Barça cadet cinc vegades en una temporada, i amb l’afegit de jugadors més experimentats i cinc arribats de fora van fer possible, al primer intent, el somni tant de temps desitjat per l’handbol mataroní: ja eren equip de 1a Estatal.
En el pròxim número parlarem dels intents de l’equip femení del Joventut per retornar a una categoria estatal de la que ja havia gaudit als anys vuitanta.
