Records… núm 126
En el “Records 14” havíem donat una ullada als primers anys de la natació esportiva a Mataró, allà pels anys vint, en els quals va aparèixer el Club Natació Mataró, que tindria una vida curta, des de l’any 20 fins el 29. Durant dos anys els nedadors mataronins trobarien aixopluc en un altre club de curta vida, el Club Gimnàstic Mataroní, que va crear secció de natació i equip de waterpolo, i posteriorment crearien un nou club, el Centre Natació Mataró, que és el que fins l’època actual s’ha mantingut ferm en la promoció d’aquest esport a la nostra ciutat, tot i que alguns períodes no han estat pas fàcils.
Transició al Club Gimnàstic Mataroní
Després de la desaparició del Club Natació Mataró, l’any 1930 el Club Gimnàstic Mataroní —de recent creació i que havia efectuat algunes exhibicions gimnàstiques a l’Iris— va fer una secció de natació, participant en el campionat de Catalunya de waterpolo de 3a categoria, quedant en 9a posició i destacant el paper de Francesc Roy en les travessies.
La vida d’aquest nou club ja hem dit que va ser curta, però va ser capaç de mantenir viva la flama de la natació i el waterpolo a casa nostra, com ho demostren les Festes de Natació a la platja organitzades per la Festa Major i la celebració d’un campionat local de waterpolo a la platja amb sis equips, Club Gimnàstic, Joventut, Tennis Club, Esportiva, Científics i Penya Colom, guanyat per aquest darrer amb un equip format per Boadas, Requés, Gomis, Recoder, Tarafa, Fàbregas i Barri.
Creació del Centre Natació Mataró
A principis de 1932 el Club Gimnàstic Mataroní ja havia anunciat la seva disolució, i els seus membres es disgregaren en les diverses penyes existents a la ciutat (Oratam, Estrellats, Surell, Marina etc..), però potser pel fet d’haver estat els triomfadors en l’últim campionat de waterpolo els membres de la Penya Colom, procedent dels Banys Colom, foren els més valents a l’hora de crear un nou club.
Inicialment volien agafar la continuïtat del Club Natació Mataró que, no ho oblidem, havia estat fundador de la Federació Catalana de Natació l’any 1921, però sembla que en el moment d’inscriure’s hi havia un deute d’aquell club que no varen poder ni voler assumir, i d’aquesta manera el dia 10 de gener de 1932, va néixer una nova entitat amb el nom de Centre Natació Mataró, que tenia la seva seu social a la Riera (aleshores Rambla Mendizábal) núm. 30, 1r, al Bar Canaletes, i que neixia per fomentar la natació, però també per practicar altres esports com l’atletisme, bàsquet, excursionisme, durant l’època d’hivern en què la natació no es podia practicar. Es va inscriure oficialment al registre del Govern Civil el dia 29 d’abril del 1932.
El primer president va ser Joan Gomis, que tenia al seu costat en aquella primera junta a Josep M. Recoder, Bonaventura Amat, René Bourotte, Josep Pons, Salvador Boadas, Laureà Puig i Francesc Cuní. L’entitat va comprar el material per un camp de waterpolo, en el qual jugaven alguns dels membres de la junta, entre ells el president.
L’entitat ben aviat va tenir un escut i el nombre de socis pujaria ràpidament. Al cap d’un mes de la seva constitució, el nombre de socis arriba a 60, amb quotes de 18 pessetes l’any per a socis majors de 14 anys, 6 pessetes l’any per als menors de 14 anys i senyoretes. Per als mesos de maig a setembre, la quota d’entrada és de 5 pessetes. El dibuixant Isidre Ribas s’encarrega de dissenyar l’escut que, amb els habituals retocs, encara és vigent avui en dia.
Primers anys conflictius
El Centre necessitava unes instal·lacions adients, i l’any 1933, aprofitant que Mossèn Andreu tenia molts maldecaps amb l’administració dels “Banys del Carme” o “dels Marianos”, que funcionaven des del 1927, el Centre els va adquirir, i aleshores va poder fer la inscripció oficial a la Federació Catalana.
El mateix any, el Centre aconsegueix organitzar la primera competició oficial, el campionat de Catalunya 2.000 m mar, i obté permís per jugar els partits de waterpolo de campionat… al mar, davant dels Banys Nous. De 1934 data igualment el crit de guerra que els jugadors de waterpolo exclamen abans dels partits:
“O tu em pentines o jo et pentinaré
Nata, Nata, Nata,
Tomba l’arengada,
Després d’aquesta una altra
Nata, Nata, Nata”
Però no tot seria planer en aquells primers anys de forta expansió social, ja que les tensions amb les penyes locals serien constants, tant en els campionats de waterpolo, com en els Festivals de Natació de Les Santes on només podien participar nedadors amb fitxa federativa.
Penya Oratam es federa
La Penya Oratam s’havia fundat el 13 d’agost de 1932, sota la presidència del Sr. Joaquim Puig, en una època en que varen aparèixer moltes noves societats esportives a Mataró. D’entrada tenia equips de bàsquet i de futbol, però també s’hi practicava la natació, actuant als banys de davant del Carrer Cooperativa. L’any 1934 va crear una secció de natació federada, i va rebre a les seves files a un gran fondista com Josep Fors, de la Penya Estrellats, que havia estat campió militar del Departament de Cartagena en la prova de 1.000 m. al mar.
Pista d’skating
L’any 1934 sota la presidència de Salvador Boadas, es va inaugurar una pista de patinatge, conegut aleshores com skating, amb el primer partit d’hoquei patins vist a Mataró entre els equips Maricel i Catalunya, i amb una exhibició de patinatge artístic.
Aquell any el Centre organitza novament el Campionat de Catalunya de 2.000 metres al mar, en el qual triomfa Artigas (Atlètic Barceloneta) i on Fors és el millor local arribant novè, i Roy és el millor del Centre amb la seva 13a plaça. Després, en la primera cursa celebrada el dia de Nadal, a la platja naturalment, Roy es prendria la revenja superant el nedador del club rival.
Primera participació del CN Mataró en un campionat de waterpolo
Aquell any 1934, l’equip del CN Mataró va participar per primera vegada en un campionat oficial de waterpolo, jugant a la 3a Categoria, amb rivals com l’Arenys, el Mare Nostrum, el Port Bou i l’Atlètic, que va ser l’unic que va poder derrotar els mataronins. Formaven l’equip Boadas, Roca, Junqueras, Trias, Bourotte, Gomis, Roy, Blanch, Gregori, Amatller, Recoder i Casals. La majoria d’ells també destacaven en les proves de natació.
A finals d’aquell any va agafar la presidència Emili Danís, i ja es va començar a pensar en la construcció d’una piscina, de la qual molts clubs catalans començaven a disposar. A la Fira Comercial de l’any 35 es varen exposar els plànols, però en moments de forta convulsió a tots els nivells, va haver-hi un bon grup de socis que no varen pagar la quota extraordinària que s’havia pactat i la piscina no es va poder fer.
Duels “fratricides” contra la Penya Oratam
Aquell any 1935 els dos equips mataronins es varen inscriure al Campionat de 3a categoria de waterpolo i varen jugar en el grup del Maresme. En el darrer partit el CN Mataró rebia la Penya Oratam i quan el marcador estava en empat —resultat que li era suficient al Centre per aconseguir el títol— i en un fet que demostra la forta tensió que hi havia entre els dos equips, va haver-hi uns incidents, que obligaren l’àrbitre a suspendre el partit.
Es va haver de jugar a Arenys uns dies més tard i va guanyar la Penya Oratam, provocant un triple empat junt amb el Club de Mar, que finalment acabaria sent el guanyador després d’un triangular jugat a la piscina de l’Escullera a Barcelona.
Per la Penya Oratam jugaren el partit decisiu, Espinasa, Buch, Gregori, Garrido, Casanovas, Pons i Fors. Pel Centre: Boadas, Recoder, Carles, Gomis, Junqueras, Julià i Roy.
Aquella temporada es va cloure amb un gran festival amb la vinguda dels asos del Centre Natació Barcelona com Bernat, Burcet, Brull o Lepage, per assistir al qual s’havia de pagar 50 cèntims, sent la recaptació per comprar material. I s’acabava l’any amb el compromís de l’Ajuntament d’estudiar el tema de la construcció de la piscina.
Dificultats per practicar natació i waterpolo
L’estat de la mar i el fred no sempre possibilitaven la celebració dels partits i les proves, i de tot això l’ambient se’n ressentia. Malgrat tot el 5 de gener de 1936 encara es va disputar la segona cursa d’hivern, que no es va poder fer el dia de Nadal, i que va ser guanyada per Andreu Sala de la Penya Surell.
El dia 16 de juliol es celebrava un encontre contra el CN Manresa amb victòries de Francesc Roy en els, aleshores anomenats, 100 m dors, i de Martori en els 200 m lliures, i també en les proves de relleus. En el partit de waterpolo també s’imposaren els mataronins per 6-2.
Dos dies després esclatava la guerra civil i durant quasi tres anys l’activitat del Centre quedaria en suspens perquè les instal·lacions de fusta de que es disposava es varen haver de desmuntar per construir-hi trinxeres.
I prou que costaria tornar-ho a posar tot en marxa una vegada acabat el conflicte bèl·lic, quan tota l’activitat esportiva havia de passar pel control de l’”autoridad competente”. Però això ja és una altra història de la qual tindrem ocasió de parlar-ne més endavant en un altre número d’aquests Records.
Durant aquells primers anys del Centre Natació, com ja hem vist, tenien molta força les penyes, i en el pròxim número parlarem d’una penya que va tenir una llarga trajectòria dins del món del futbol convertint-se en un dels millors “vivers” de la ciutat.
