Records… núm 125
Amb la nova piscina, inaugurada el 1950, va ser possible que, trenta anys després, l’afició mataronina pogués gaudir novament dels festivals que a la primera època de la natació mataronina, allà pels anys vint del segle XX, s’havien celebrat a la platja. Amb partits de waterpolo i proves de natació havien fet sensació en aquells anys en què l’esport encara no estava a l’abast de tothom. A la nova piscina aquests festivals se celebraren primer només amb nedadors locals, després amb convidats vinguts d’altres clubs catalans i finalment amb la vinguda d’equips de la resta de l’estat i també d’estrangers. El públic responia amb una gran assistència.
Un francès estira Romeu cap al rècord dels 100 m lliures
Un dels moments estel·lars es va viure a finals de juny de 1956, amb la visita de l’equip francès del Cercle de Nageurs de Marsella, al que veiem en la foto de portada format al costat dels nedadors del Centre Natació Mataró, mentre escoltaven els himnes de rigor. L’equip francès comptava a les seves files amb Àlex Jany, que havia estat recordista mundial i quatre vegades campió d’Europa en les proves de lliures. El nedador francès va impressionar amb els seus 1,87 m i la seva potent braçada.
El moment culminant del festival, es va viure en la prova dels 100 metres lliures, on el jove nedador local Eugeni Romeu, seguint la seva estela va batre el rècord dels 100 m lliures, fixant-lo en uns 1:03.3, superant el seu millor resgtre en quasi dos segons. Aquest rècord duraria nou anys al palmarès local, tot i que ell l’any 58 marcaria uns 1:03.0 oficiosos.
Aquell festival tindria continuïtat amb altres en què vingueren el Swimming Club de Cambridge o la selecció d’Àfrica del Sud. També tingueren gran èxit les exhibicions de natació sincronitzada tant del CN Barcelona i el CN Montjuïc, com dels equips estrangers de Haarlem, La Haya o Amsterdam (Holanda), Lieja (Bèlgica) o Estrasburg (França).
Romeu destaca en les travessies
Aquell va ser el millor any de Romeu, ja que també milloraria els rècords dels 200 m lliures i dels 400 m lliures deixant-los en 2:26.8 i 5:17.0, respectivament. No obstant això, l’activitat natatòria de Romeu no se centrava tan sols a les piscines, i el seu magnífic estil “crawl” quedaria patent amb els seus triomfs en la prova Musel – Gijón, sobre una distància de més de 3 km i en la travessia (o travessada, com s’en solia dir aleshores) al port de Tarragona, i amb els segons llocs en les travessies al Llac de Banyoles, a Sitges i al Port de Barcelona.
Dedicat també al waterpolo, com molts altres nedadors, la seva progressió en la natació quedaria una mica aturada, tot i que l’any 1957 encara obtindria triomfs en les travesses de Tarragona, Cambrils i Badalona, i que l’any 1958 en els Campionats de Catalunya quedaria segon en els 1.500 lliures amb 22:16.2, batent la marca que ostentava un altre gran nedador del Centre, Emili Clavell, el primer que s’havia atrevit amb aquesta distància tres anys abans. També guanyaria travesses com les de Salou i Tarragona, aquesta amb rècord de la prova i el Trofeu Falles a València. Aquell any encara milloraria el seu rècord de 400 lliures (5:13.8) i competiria amb la selecció catalana “B” contra la selecció basca.
L’any 1959 encara va ser segon a la travessa al Port de Barcelona, en la qual el nedador mataroní Francesc Roy va complir la seva 25a travessa, i els anys 1960 i 1961, passant-se a l’estil d’esquena, milloraria els rècords locals amb 1:18.0 i 3:01.2. Però l’any següent, Eugeni Romeu ja va deixar l’esport competitiu.
Eugeni Romeu, que, com vàrem dir en el passat número, ja havia estat escollit el millor esportista juvenil de Mataró de l’any 1954, va ser el segon esportista local de l’any 1956 i el millor de l’any 58. S’havia convertit en el referent d’una gran generació de nedadors que durant aquells primers anys de la piscina havien fet créixer la natació del Centre i on destacarien altres noms que ara veurem.
Però ara tornem enrere, fins al moment de la inauguració de la piscina l’any 1950…
Inauguració amb rècords
Aquesta “revolució” de la natació mataronina havia començat la data del 6 de juny de 1950, que va ser la de la inauguració de la piscina, de la que havíem parlat als “Records 15”. Fins aquell moment només constaven de forma oficial un parell de rècords de Mataró: el dels 100 m lliures establert per Àngel Blanch l’any 36 a Igualada en 1:16.8 i el dels 400 m lliures establert per Josep Maria Coll al mar l’any 21 en més de 10 minuts.
Per aquest motiu, era esperada la inauguració de la nova instal·lació: per tal de poder millorar aquelles marques tan antigues i també establir-ne en altres proves. Els encarregats de fer-ho van ser Jaume Soler amb 6:41.0 en els 400 m lliures i Jaume Bigas amb 1:45.0 en 100 m braça.
El de 100 m lliures va haver d’esperar fins als Campionats de Mataró celebrats a finals d’octubre i on Enric Sànchez va marcar 1:14.8. A part d’aquest nedador, també van guanyar títols de campions de Mataró en aquella primera edició celebrada a la nova piscina, en Jaume Soler en 400 m lliures (aquell any ja baixaria dels 6 minuts, tota una gesta en aquell temps!), en Pepe Martí en 800 m lliures, i en Salvador Crespo en els 100 m braça.
Piscina prestigiosa, que acull festivals internacionals
L’any següent a part dels festivals que se celebraven contra altres equips catalans, seria recordat per la vinguda de nedadors canaris del FFJJ de Las Palmas, amb diversos campions d’Espanya a les seves files.
La piscina mataronina era escenari de grans esdeveniments: l’any 1952 van venir els nedadors del CN Sevilla i dels francesos de l’Stade de Reims, l’any 1953 va estar aquí l’equip Sextius d’Aix en Provence i el mes de setembre s’hi va celebrar un festival amb els millors nedadors estatals on van caure quatre rècords espanyols; l’any 54 va venir el Cercle Royal de Brusel·les i l’any 1955 s’hi varen celebrar els campionats d’Espanya del Frente de Juventudes. Aquestes competicions i les que se celebraven abans dels partits del Campionat de Catalunya de waterpolo, col·laborarien a la ràpida millora dels rècords locals.
Veient el progrés dels nedadors, la directiva del club va decidir contractar un entrenador en la persona de Joan Boronat, gran nedador del CN Barcelona i que encara va accelerar més la millora de les marques, tot i que l’any 1956 no va poder continuar al Centre, agafant el relleu Antonio Masísimo i l’any següent Andrés Lepage.
Albert Clavell millora el rècord estatal infantil
A part dels ja citats, entre els recordistes locals trobem noms com el porter internacional de waterpolo Josep Gasull; el fill de qui fou alcalde de la ciutat Salvador Crespo; el que seria president de l’handbol de l’EC Mataró, Lluís Fàbregas; el també destacat tennista Antoni Campoy o Miquel Roig.
Però sobretot van destacar les marques d’Emili Clavell en 100 m lliures (1:05.5) i en 400 m lliures (5:25.4) —que només caurien quan va aparèixer Romeu—, Albert Clavell en 100 m braça (1:23.7) i 200 m braça (3:00.3), Manuel Julià en 100 m papallona (1:14.8) i 200 m papallona (3:02.8) i Joaquim Plana en 100 m esquena (1:18.4) i 200 m esquena (3:03.2), així com uns rècords de relleus que durarien quasi una dècada.
Però les marques també quedaven refrendades en els campionats. L’any 1955, Emili Clavell es va proclamar campió de Catalunya júnior en els 100 m lliures, 400 m lliures i en els 1.500 m lliures i Manuel Julià i Eugeni Romeu foren subcampions estatals del Frente de Juventudes, i Albert Clavell va establir el rècord d’Espanya de la categoria infantil en els 200 m braça amb un temps de 3:14.0. L’any 1956, Manuel Julià va quedar campió d’Espanya del Frente de Juventudes en els 100 m papallona i també en els 4×100 m lliures i 4×100 m estils, i Albert Clavell va ser segon en els 200 m braça en els Campionats d’Europa Escolars. L’any 1957, Julià va ser tercer en el campionat de Catalunya juvenil en 100 papallona i Albert Clavell es va proclamar campió estatal del FFJJ en els 200 m braça, i formant part de l’equip espanyol, va guanyar en els relleus dels Jocs Mundials per Estudiants Catòlics (FISEC) celebrats a Dublin. Durant aquells anys, juntament amb Romeu, també Manuel Julià i Emili Clavell varen participar amb l’equip B de Catalunya.
També hi va haver èxit a escala de club, ja que l’any 1956 en l’Interciutats Mataró – Manresa, l’equip de natació mataroní va superar al del Bages per 59 punts a 39. A més la Federació Catalana li va atorgar el títol de millor club de l’any 55.
La Copa Nadal esdevé una tradició
L’any 1951 es va disputar la primera edició de la Copa Nadal, que se celebrava la Diada de Nadal, i que es faria tradicional amb el pas del temps. Catorze nedadors varen prendre la sortida en la cursa de 33 metres i el millor va ser Francesc Arcusa.
L’any següent guanyaria Emili Clavell, però després Eugeni Romeu aconseguiria nou triomfs consecutius, el darrer l’any 1961 quan la seva activitat competitiva en natació ja havia baixat molt.
Durant aquells anys en què la piscina havia impulsat la natació es treia fruit del dur treball fet pel Centre Natació Mataró en els seus primers vint anys. En el pròxim número, parlarem de la seva fundació i d’aquells primers anys d’existència.
