IluroSport » Un nedador prodigi arriba a dalt, fent més gran el prestigi de la “braça mataronina” (1987)

Un nedador prodigi arriba a dalt, fent més gran el prestigi de la “braça mataronina” (1987)

Records… núm 85

Si Sílvia Parera va venir de la mà de Ma Dolors Jané, aquesta entrenador, en arribar al CN Mataró l’any 1983, es va trobar amb un nen, un “nedador prodigi” que ja havia començat a destacar i que, amb només 12 anys, ja estava acostumat a pujar al podi en competicions catalanes, i fins i tot havia debutat internacionalment a primers d’aquell mateix any a Ginebra. Potser en aquells moments ni ho pensava, però ell estava cridat a ser la gran figura de la natació masculina mataronina i un dels millors bracistes del món.

Aquell nen, nascut el 22 de gener del 1971, era en Joaquim Fernàndez Corredor i sota la direcció tècnica de Dolors Jané, va progressar espectacularment, tot i que en el seu cas, i no com en el de Sílvia Parera que, com ja vàrem veure, va ser “arribar i moldre”, va tardar un temps a entrar en la llista de rècords locals. I és que en el cas dels nois la maduresa en natació arriba una mica més tard, i a més era un parell d’anys més jove que la Sílvia.

Any 1984: primer títol estatal

Durant l’any 1984 Joaquim Fernàndez es va proclamar campió de Catalunya d’hivern per edats (categoria de 13 anys) en 200 m braça (2:50.2) i també va ser subcampió en els 200 m estils, en uns campionats en què en l’apartat masculí (del femení ja en vam parlar la setmana passada) va destacar també Joan Manté, que va ser 2n en 200 m esquena i 3r en els 100 m esquena, en la categoria de 12 anys, i Jordi Àlvarez, que va ser 2n en 100 m esquena en la categoria de 15 anys.

Pocs dies després (a mitjan febrer de 1984) en Joaquim Fernàndez va obtenir el seu primer títol de campió estatal a Sabadell, guanyant els 200 m braça amb 2:45.6, que era rècord dels campionats. També va ser 3r en els 100 m braça.

En uns temps en què la natació masculina sènior estava una mica orfe de grans figures a la nostra ciutat, qui més va destacar va ser Cèsar Cambray, que tenia els rècords locals de braça amb 1:11.0 i 2:38.1, va ser sisè en els campionats de Catalunya absoluts en 200 braça. Els seus rècords es mantindrien a la taula fins que Joaquim Fernàndez els esborraria.

El treball que s’estava fent a la base començava a donar el seu fruit, i a l’estiu varen continuar els èxits en els campionats de Catalunya per edats: Joaquim Fernàndez va quedar campió en 100 m i 200 m braça (13 anys), Joan Manté ho va ser en 100 m i 200 m esquena (12 anys) i Jordi Àlvarez ho va ser en 200 m esquena (15 anys), i també Albert Gallego (12 anys) assolia dos subcampionats en esquena.

L’Escola de natació del CNM (any 1984) / Foto: Llibre “La Natació Esportiva a Mataró 1919-1990”

En els estatals Joaquim Fernàndez va repetir triomf en els 200 m braça amb 2:50.17 (encara a 12 segons del rècord local absolut), va ser 2n en els 100 m braça i 3r en els 400 m estils, prova que als bracistes se’ls sol donar força bé, ja que a la majoria de nedadors se’ls “indigesta” el tram de braça. Joan Manté també va pujar dos cops al podi en ser 2n en els 100 m esquena i 3r en els 200 m esquena.

Any 1985: primer rècord local absolut

Joaquim Fernàndez va continuar dominant la braça (sobretot els 200 metres) en l’àmbit català en la seva edat i en els campionats d’hivern va guanyar la seva prova favorita establint el seu primer rècord de Mataró amb un temps de 2:35.90. En els 100 m va ser 3r, i va estar ben acompanyat per Joan Manté, que en la categoria de 13 anys va guanyar els 100 m esquena i va ser segon en els 200 m.

En els estatals Joaquim Fernàndez va tornar a ser el millor en els 200 m amb nou rècord dels campionats (2:34.30) i és segon en els 100 m braça i en els 400 m estils, mentre que Joan Manté és tercer en les dues proves d’esquena.

Joaquim Fernàndez amb una de les seves moltes medalles / Foto: El Tot Esport

Els èxits continuen als campionats d’estiu. Als de Catalunya d’edats, Joaquim Fernàndez va quedar campió en les dues proves de braça i tercer en les dues d’estils en la categoria de 14 anys, Joan Manté va ser campió en les dues proves d’esquena en la de 13 anys, i apareix en la de 12 anys un jove valor que també tindrà molt a dir en el futur en la natació mataronina, Ferran Viciano, que va quedar segon en les dues proves de braça. Als d’Espanya d’edats, Joaquim Fernàndez també va doblar triomf en braça (1:13.58 i 2:34.35), mentre que Joan Manté i Ferran Viciano van quedar subcampions en 100 m esquena i 100 m braça respectivament.

Per primera vegada Joaquim Fernàndez va obtenir la mínima per participar en els Campionats de Catalunya absoluts, on va quedar cinquè en els 200 m braça, i encara en acabar l’any en Joaquim va portar el rècord de Mataró dels 200 m braça fins a 2:32.23, guanyant en la seva categoria en el Trofeu Generalitat de Catalunya, on també Ferran Viciano va dominar en els 100 m braça en la categoria inferior.

Any 1986: Finalista estatal absolut

La temporada següent va començar de forma ben semblant: Joaquim Fernàndez (15 anys) en braça, Joan Manté (14 anys) en esquena, i Ferran Viciano (13 anys) també en braça, van copar els títols catalans d’hivern per edats, i en els estatals celebrats a Olot repetiren èxits tots ells, situant Joaquim Fernàndez els rècords de Mataró en 1:08.55 i 2:24.20.
Però a més Joaquim Fernàndez va començar a aparèixer en finals a nivell absolut, primer en els catalans quedant setè i després en els estatals, on va quedar sisè amb un temps de 2:22.82, que ja era un nou rècord estatal de 15 anys.

Èxits internacionals

Al mes de març a la piscina Sant Jordi de Barcelona, va participar en el Trofeu “8 Nacions” en categoria júnior, obtenint un esclatant triomf en la seva prova amb un temps de 2:29.32, que suposava la millor marca espanyola de 15 anys en piscina de 50 m. I els seus èxits a nivell internacional van continuar als “Campionats Internacionals de la Joventut” a Luxemburg, on va guanyar en la categoria de 15 anys les dues proves de braça, amb rècords dels campionats (1:10.60 i 2:31.17). Joan Manté l’acompanyà, i debutà així internacionalment, quedant segon en la categoria de 14 anys, en els 100 m esquena amb 1:08.69. Poc després a Suècia, Joaquim va dominar els 200 m braça en un encontre internacional júnior contra Suècia i Holanda, que eren dues importants potències natatòries.

Allau de títols estatals per al CN Mataró

Els èxits de l’hivern en els campionats per edats es reprodueixen a l’estiu de forma quasi exacta, amb quatre títols per Joaquim Fernàndez en braça, dos als catalans i dos als estatals, en 15 anys, també quatre per Joan Manté en esquena, en 14 anys, i tres de braça per Ferran Viciano, dos als catalans i un als estatals (en els 100 m) en 13 anys. En els campionats catalans de 15 anys, va destacar també el tercer lloc en els 50 metres lliures de David Ruiz.

En el nivell absolut, Joaquim Fernàndez va tornar a ser finalista en els campionats de Catalunya, amb un sisè lloc en els 200 m braça, i no va anar als estatals, perquè estava “ocupat” en els Campionats d’Europa Júnior, que se celebraven a Berlín, i on es va classificar en novena posició en els 200 m braça, essent el nedador espanyol més destacat.

Any 1987: primers podis estatals absoluts

El domini de Joaquim Fernàndez, Joan Manté i Ferran Viciano, en les seves proves, en els campionats catalans i estatals continuava sent implacable i feien caure rècords de tots tipus: Joaquim Fernàndez continuava destrossant els rècords locals de braça (1:06.53 i 2:22.47) i d’estils, i Joan Manté esborrava de la llista dels 200 m esquena a Pere Robert amb un temps de 2:19.65, i ambdós dominaven en els campionats d’Espanya, mentre que Ferran Viciano feia amb 2:32.11 la millor marca estatal dels 200 m braça per 14 anys en els campionats catalans, millorant la que havia fet Joaquim Fernàndez dos anys abans, però en canvi en els estatals es va haver de conformar amb el segon lloc.

Aquests triomfs en categories inferiors començaren a no tenir gairebé valor per a Joaquim Fernàndez quan amb 16 anys ja va ser capaç de pujar al podi en els Campionats de Catalunya absoluts d’hivern, cosa que cap nedador mataroní aconseguia des de feia molt de temps. Va ser a l’Hospitalet, a primers de març, i va quedar tercer en les dues proves de braça amb temps de 1:06.88 i 2:23.59.

Quinze dies més tard a Madrid en els Campionats Estatals d’hivern va donar el cop d’efecte, assolint la primera medalla estatal masculina “absoluta” de la natació mataronina. Lluitant contra els millors nedadors estatals, només es va veure superat pel gran Sergi López (CN Sant Andreu) que feia rècord estatal amb 2:15.26, però en Joaquim en un “rush” final sensacional va fer seva la medalla de plata amb un temps sensacional de 2:19.01, que era la millor marca espanyola per a un nedador de 16 anys, quedant per davant del canari Torrijos, que estava becat als Estats Units.

Sílvia Parera, Joaquim Fernàndez i Joan Manté / Foto: El Tot Esport

Varen venir després altres actuacions internacionals, amb victòria a Trento i segons llocs en el “Vuit nacions” de categoria júnior. També Joan Manté va ser internacional a Holanda en un triangular infantil i va quedar segon en 200 m esquena.
A l’estiu continuaren els èxits, ja en piscina gran, on, com és ben sabut, els temps empitjoraven en relació a les marques que es fan en piscina de 25 m. En els campionats d’Espanya per edats, Joaquim Fernàndez, restablert ràpidament d’un accident que inicialment semblava podria apartar-lo de la competició per tota la temporada (cosa que sí que li passà Joan Manté), era campió en els 200 m braça, amb rècord d’Espanya (2:27.99), segon en els 100 m braça i 3r en els 200 m estils. Ferran Viciano va quedar campió en les dues proves de braça, amb millors marques estatals de 14 anys. La braça mataronina tenia un lloc ben destacat a la natació estatal.

En l’àmbit absolut, Joaquim Fernàndez va obtenir un subcampionat en els de Catalunya, a només 48 centèsimes de l’or, en els 200 metres (2:26.51) i posteriorment va pujar novament al podi estatal absolut, a les Picornell de Barcelona, amb el tercer lloc en 200 m braça amb un temps de 2:23.44, superat altra vegada per Sergi López (Sant Andreu) i ara per Enrique Romero (Canoe). També va ser cinquè en els 100 m braça amb 1:07.54.

Amb només 16 anys, en Joaquim, havia portat els rècords locals de braça (en piscina de 25 m) fins a 1:05.92 i 2:19.01, i també té els de les proves d’estils amb 2:15.13 i 4:43.24. Però en acabar la temporada va seguir la seva entrenadora Dolors Jané cap al CN Sant Andreu, junt amb Sílvia Parera, Ferran Viciano, Joan Manté i David Ruiz. Això obligà el CN Mataró a fer un replantejament de la seva secció de natació. Però els grans triomfs d’en Joaquim encara estaven per arribar, i de moment un somni s’havia de complir, tant per a ell, com per a Sílvia Parera l’any següent, com veurem en el pròxim número.