Records… núm 86
Els dos nedadors mataronins dels quals hem parlat de manera primordial en els dos últims números d’aquests Records, Sílvia Parera i Joaquim Fernàndez, van assolir el somni de ser olímpics l’any 1988, i posteriorment, durant deu anys, van assolir grans fites esportives en altes competicions internacionals, situant-se entre l’elit de la natació estatal i portant el nom de la seva ciutat de naixement arreu del món. Ja havien abandonat el Centre Natació Mataró, però com a esportistes mataronins val la pena donar una ullada a tots els seus grans èxits.
Any 1988: Jocs Olímpics a Seul
L’any 1988 tenia un objectiu ben clar per a tots els esportistes d’elit: els Jocs Olímpics que s’havien de celebrar a Seül. I Sílvia Parera i Joaquim Fernàndez ja estaven a l’elit de la natació espanyola, com ho van demostrar amb els seus títols de campions estatals d’hivern: Sílvia en 200 m braça amb 2:30.70 i en 200 m estils amb 2:17.36, millorant en ambdues proves els rècords estatals, i Joaquim en els 200 m braça amb 2:15.17, quedant també subcampió en els 100 m braça amb 1:04.11, per darrera de Comallonga.
A partir d’aquell moment, tant una com l’altre, col·leccionarien molts títols de campions d’Espanya absoluts i ja buscarien objectius més importants. Als estatals d’estiu, Sílvia va guanyar en 100 m braça (1:14.25) i 200 m braça (2:38.31) i Joaquim ho va fer en 200 m braça (2:20.10). Però per anar a Seül havien de fer les mínimes exigides, en piscina de 50 m, i no eren fàcils, però les varen aconseguir i varen ser a la capital coreana.
A Seül Sílvia Parera va tenir una molt bona actuació, millorant els rècords estatals en les tres proves en què va actuar, tot i que no va poder entrar ni tan sols en la final B: en els 200 m braça va ser 18a amb 2:35.57, en els 200 m estils va deixar la marca en 2:22.20, quedant 19a, i en els 4×100 m estils van classificar-se en el lloc 12è amb una marca de 4:21.84. No va tenir tanta sort Joaquim Fernàndez, que amb els seus 17 anys era el benjamí de la selecció. En els 100 m braça va nedar en 1:05.19, pensant més en la seva prova que eren els 200 m braça, però en el dia d’aquesta prova no es trobava bé i ho va acusar amb una marca molt lluny de les seves possibilitats.
Qui va estar a gran nivell va ser el barceloní Sergi López que va obtenir la medalla de bronze en aquesta prova. I en aquesta medalla, igual que en el gran progrés dels nedadors mataronins, va tenir-hi un paper important el doctor mataroní, especialista en medicina esportiva i en preparació de l’entrenament d’alt rendiment, Ferran Rodríguez Guisado, que feia ja un llarg període que venia dirigint els passos d’aquests nedadors des del gabinet de l’Institut Dexeus de Barcelona.
Any 1989: Primera final a Bonn
L’any 1989 tots dos tenien ja el “costum” agafat de guanyar títols estatals. Als campionats d’Espanya d’hivern Sílvia Parera va guanyar en 200 m braça (2:32.58) i en 200 m estils (2:19.26) i Joaquim Fernàndez en 200 m braça (2:11.95) i 400 m estils (4:26.83). Als d’estiu Sílvia va obtenir l’or en 200 m estils (2.23.87) i 400 m estils (4:59.54), mentre que Joaquim s’havia de conformar amb una plata en 200 m braça i dos bronzes.
La fita més important de la temporada se centrava en els Campionats d’Europa que se celebraven a Bonn, la capital de l’Alemanya Federal. Però abans, els dos nedadors mataronins ja van aconseguir triomfs en encontres internacionals a Lisboa i Mònaco.
Tots dos van acudir a la principal cita de l’any, i en aquesta ocasió Joaquim Fernàndez va aconseguir ficar-se per primera vegada en una gran final, assolint el vuitè lloc en els 200 m braça amb un temps de 2:18.06. Per la seva part, Sílvia Parera no va estar fina en els 200 m braça (18a amb 2:37.14), però després es va refer en els 200 m estils, que a partir d’aquella competició passaria a ser “la seva prova”, sent 11a amb un nou rècord d’Espanya de 2:19.59, millorant en més d’un segon el que tenia Núria Castelló.
Aquell any 1989, va haver-hi un canvi en la normativa de la Festa de l’Esport i ja eren admesos com a candidats els esportistes mataronins que estaven en clubs forans. D’aquesta manera Sílvia Parera, junt amb Pere Robert, van ser proclamats els millors esportistes absoluts de Mataró del 1988, inaugurant aquesta nova llista de premiats, que l’any següent continuaria Joaquim Fernàndez, començant una etapa de domini dels dos nedadors.
Any 1990: Campionats d’Espanya a Mataró
L’any 1990 va ser una mica de transició. Als estatals d’hivern tots dos van repetir al més alt del podi: Sílvia en 200 m estils (2:21.09) i Joaquim en 200 m braça (2:16.32).
La fita principal de l’any eren els Campionats d’Espanya que se celebraven aquí a casa nostra, al Centre Natació Mataró. El club va viure uns dies extraordinaris, dels quals, així com de la “reconstrucció” de l’equip de natació en parlarem en un altre número més endavant. En efecte es van inaugurar les noves instal·lacions i s’estrenava en el càrrec de president Antoni Cot Rovira, substituint a Joan Serra Puigdesens que cessava, veient acomplert, el seu somni de deixar les instal·lacions acabades.
Joaquim Fernàndez va ser campió estatal en 400 m estils amb 4:32.51, i segon en 200 m braça (2:19.25) per darrere de Sergi López que acabava de fer el rècord d’Europa. Per la seva part, Parera només va poder ser tercera en 200 m estils amb un crono de 2:24.33.
Després aquyell any encara va aconseguir la medalla de plata a la Copa Internacional de Roma amb un temps de 2:15.46, que amb la 9a marca ja el situava en el TOP-10 mundial de l’any.
L’any 1991 va ser de gran intensitat
Quart lloc al Mundial de Perth
L’any 1990 no hi havia hagut cap competició del més alt nivell, perquè el mes de gener de 1991 hi havia Mundials a la localitat australiana de Perth. Sílvia Parera una mica baixa de forma no va anar-hi, però sí Joaquim Fernàndez. Tothom li veia les seves grans possibilitats, però es dubtava de la seva mentalitat per afrontar grans competicions, vivint a l’ombra de Sergi López, tot i que la seva entrenadora Dolors Jané ja avisava que podia donar la gran sorpresa.
A Perth Joaquim Fernàndez es va ficar novament en la gran final de la seva prova dels 200 m braça. A la línia de sortida hi havia tot el bo i millor de la braça mundial, entre ells Sergi López i Joaquim Fernàndez. El barceloní buscant millorar el seu tercer lloc de Seül, va fer una gran primera part de cursa, però es va enfonsar, mentre que el mataroní, que estava força endarrerit a la meitat, va emergir amb un “rush” final sensacional que li va proporcionar la quarta plaça del Campionat del Món amb 2:13.42, a només 30 centèsimes de la medalla de bronze que va obtenir el britànic Gillingham. El campió del món va ser el nord-americà Barrowman amb nou rècord mundial de 2:11.23, superant l’hongarès Rosza. Joaquim Fernàndez havia estat com a destacat protagonista en la carrera més ràpida de tots els temps…
Rècord mundial en piscina curta
Pocs dies després i demostrant el seu impressionant moment de forma el dia 24 de gener a Sabadell en el decurs del Campionat de Catalunya, va establir el rècord mundial de 200 m braça en piscina 25 m, amb un temps de 2:08.62. Per desgràcia (de tota manera ja se sap que els rècords són per ser batuts!), només li va durar quatre dies. El va millorar, amb 2:08.15, el britànic Gillingham, que a partir d’aquell moment es creuaria, com ja ho havia fet a Perth, constantment en la vida esportiva de Joaquim Fernàndez. A part d’aquest rècord, el dia 27, també va batre el rècord estatal en piscina curta en els 200 m estils amb 2:03.23.
Als estatals d’hivern Joaquim va guanyar en 200 m braça (2:15.69) i 200 m estils (2:06.65), i en els d’estiu, celebrats a les piscines Picornell, en els 200 m braça (2:17.12). En aquest últims Sílvia Parera va guanyar en 200 m estils (2:21.11)
Medalles “mediterrànies”
A l’estiu Sílvia Parera havia recuperat la seva bona forma i ho va demostrar guanyant la medalla de plata en els Jocs del Mediterrani d’Atenes en la prova dels 200 m estils amb un temps de 2:21.15, només superada per la francesa Bonnent. Per la seva part Joaquim, una mica passat de forma en una llarguíssima temporada i preparant més especialment els Europeus, s’havia de conformar amb el bronze superat per dos francesos de menor qualitat com eren Pericaud i Bourdon.
Nova final “A” als Europeus
El mes d’agost tots dos varen ser presents als Europeus també a Atenes i Joaquim Fernàndez altre cop va estar present en la gran final, arribant en cinquena plaça, amb 2:14.40, mentre que Sergi López tornava a guanyar el bronze. El campió va ser Gillingham, amb 2:12.55.
Sílvia Parera no va poder entrar encara en la final A, quedant 4a i per tant 12 absoluta en la final B dels 200 m estils, amb un temps de 2:21.08. Però tot plegat era un bon auguri de cara a la gran cita de 1992: els Jocs de Barcelona.
Any 1992: Jocs Olímpics de Barcelona, amb desens llocs
Ja es pot suposar la il·lusió amb què els dos nedadors mataronins afrontaven la nova temporada, la dels Jocs Olímpics de Barcelona. Ja al mes de febrer varen demostrar estar ben mentalitzats de cara a la gran cita i en una prova de Copa del Món a Bonn, Joaquim va guanyar els 200 m braça i Sílvia Parera va establir el rècord estatal en els 400 m estils.
Tota la preparació estava enfocada als Jocs de Barcelona-92. Va arribar le gran dia i a la piscina Bernat Picornell Sílvia Parera va ser la segona nedadora espanyola en ficar-se en una final B de Jocs Olímpics (fins aquell moment només ho havia fet Maria Pau Corominas a Mèxic-68), i va ser tercera (i per tant 11a absoluta) en la dels 400 m estils amb rècord estatal de 4:48.77, i després va quedar segona (i 10a absoluta) en la dels 200 m estils amb 2:17.97, i també rècord estatal. Evidentment no es podia demanar més…
Joaquim Fernàndez va tornar a acusar la pressió dels Jocs i va perdre la seva gran oportunitat, quan era una de les grans esperances de la natació estatal. Va fer una eliminatòria molt fluixa i no va poder entrar en la gran final. En la final B va quedar 2n, i per tant 10è absolut, igual que la Sílvia. En la final A es van repetir les places del Mundial de Perth, però amb Sergi López en quarta posició, en el lloc de Joaquim Fernàndez.
A finals d’any el nedador mataroní va ser sotmès a una artroscòpia al genoll per part del Dr. Ferran Cardenal. Possiblement, aquestes molèsties havien estat la causa del mal paper a Barcelona. Però la trajectòria dels dos nedadors continuaria, com veurem en el número següent.
