L’inici de la natació esportiva a la nostra ciutat es remunta a l’any 1920 amb el Club Natació Mataró. Aquest club va tenir una durada curta. Poc més d’una dècada. Després el Club Gimnàstic Mataroní, que en la seva secció de natació havia absorbit molts dels seus elements, també va anunciar la seva dissolució a principis del 1932. Els seus membres es disgregaren en les diverses penyes existents a la ciutat (Oratam, Estrellats, Surell, Marina, etc), però potser, pel fet d’haver estat els triomfadors en l’últim campionat de waterpolo que s’havia realitzat, els membres de la Penya Colom, procedent dels Banys Colom, foren els més valents a l’hora de crear un nou club. Inicialment, volien agafar la continuïtat del Club Natació Mataró, però en el moment d’inscriure’s a la Federació hi havia un deute d’aquell club que no varen poder, ni voler, assumir, i d’aquesta manera el dia 10 de gener de 1932, va néixer una nova entitat amb el nom de Centre Natació Mataró.
Les primeres instal·lacions del Centre Natació Mataró
La natació, en aquells temps, es practicava al mar… i de seguida es va anar vient que el Centre necessitava unes instal·lacions adients. L’any 1933, aprofitant que mossèn Andreu tenia molts maldecaps amb l’administració dels “Banys del Carme” o també dits “dels Marianos”, que funcionaven des del 1927, el Centre els va adquirir, i aleshores va poder fer la inscripció oficial a la Federació Catalana.
El mateix any, el Centre va aconseguir organitzar la primera competició oficial, el campionat de Catalunya 2.000 m mar, i obtenir permís per jugar els partits de waterpolo de campionat també al mar, davant dels Banys Nous.
A finals d’aquell any va agafar la presidència Emili Danís, i ja es va començar a pensar en la construcció d’una piscina, de la qual molts clubs catalans començaven a disposar. A la Fira Comercial de l’any 1935 es varen exposar els plànols, però en moments de forta convulsió a tots els nivells, va haver-hi un bon grup de socis que no varen pagar la quota extraordinària que s’havia pactat i la piscina no es va poder fer.
En començar la Guerra Civil van obligar a desmuntar les instal·lacions, que eren de fusta. Acabada la lluita bèl·lica, gràcies a l’esforç de Francesc Roy, que havia salvat algunes casetes, i obtenint-ne de procedents dels Banys Vermells, es va poder reconstruir pracialment. El Centre va poder disposar d’un senzill complex, que fins i tot disposava d’un bar.
Tanmateix un gran temporal, conegut com “cordonazo de San Francisco”, esdevingut el 4 d’octubre de 1942, va destruir-ho tot. La junta, desmoralitzada, va estar a punt de dissoldre l’entitat.
Van ser Josep Esperalba i Teodor Roca els que van treballar de valent per no deixar morir el Centre. El CN Mataró tenia 200 socis i un moviment anual de 25.000 pessetes. Van decidir reconstruir les instal·lacions, però d’obra, ja que es considerava que fer-ho de fusta suposaria despeses molt importants de reparacions i manteniment. Es va dedicar un terç dels pressupost anual a obres noves i així el Centre va poder construir el primer edifici d’obra, segons projecte de Teodor Roca, que va dirigir personalment les obres, que es van poder inaugurar el 26 de maig del 1944.
Els nedadors, per la seva part, entrenaven, quan podien, al mar, i allà també s’hi feien les competicions, igual que les de waterpolo, inclosos els seus campionats de penyes. La piscina havia d’esperar…
L’any 1950 s’inaugura la primera piscina de Mataró
El Centre havia passat moments bons i moments dolents, però necessitava una nova piscina. Ja hem dit que feia molts anys que es movia el projecte, perquè era de total necessitat per a la supervivència de l’entitat, i l’any 1948 es va confeccionar una junta presidida per Joan Mas Conchello amb aquest objectiu.
A primers d’any 1950 el vicepresident del club Pedro Crespo, que anys després seria l’alcalde de la ciutat, i que fou el gran impulsor del projecte, va anunciar el començament de les obres que varen fer-se a gran velocitat, de tal manera que el dissabte dia 24 de juny del 1950 s’inaugurava amb tota solemnitat, en un acte presidit per l’alcalde Sr. Antoni Cabot Bover, el president de la Federació Espanyola de Natació Sr. Bernat Picornell i el president del Centre Natació Mataró, Joan Mas Conchello. Només sis dies abans el Club Tennis Mataró havia inaugurat les seves pistes del Camí de la Geganta i la nostra ciutat continuava així el seu progrés esportiu.
La piscina tenia 33 metres de llarg per 12 d’ample i, sobre les seves aigües salades, que es veien d’un color verd fosc, en aquella diada inaugural evolucionaren quasi tots els nedadors del CN Barcelona, el club degà, que havien representat a Espanya en els Jocs Olímpics de Londres dos anys abans. Cal destacar com a fet notable que Xavier Alberti, d’arrels mataronines, va establir un nou rècord d’Espanya en els 200 m braça amb un temps de 2:49.2… però utilitzant el nou estil de papallona que encara no era “independent”.
L’any 1951 s’hi va disputar la primera edició de la Copa Nadal, que seria tot un clàssic en aquella piscina, on durant quasi tres dècades s’hi van disputar moltes competicions de natació, molts partits de waterpolo i molts nens i nenes hi van aprendre a nedar. Tanmateix, les condicions en què podien entrenar els nedadors i nedadores i els waterpolistes eren molt precàries i començava a fer falta una renovació de les instal·lacions.
De tota manera s’hi van celebrar encontres internacionals, per exemple en natació es van rebre les visites del Cercle de Naguers de Marseille (1956), del Swimming Club de Cambridge anglès (1959), i de la selecció júnior holandesa (1961), i en waterpolo van venir les seleccions de Sud-Àfrica (1959) i dels Estats Units (1967).
De moment les demandes del Centre, que presidia Ramon Sala, van fer que l’any 1969 s’inaugurès la Piscina Municipal coberta, però el Centre va continuar pensant en què el seu futur depenia de millorar les seves instal·lacions de la platja.
Amb la dècada dels vuitanta arriba la primera fase de les noves instal·lacions
A finals de l’any 1979, i després de diverses gestions, el Ministeri de Marina va reconèixer el dret legal per part de l’entitat a ocupar els terrenys on tenia les instal·lacions, i fins i tot a ampliar-los.
En una Assemblea del 25 de gener del 1980 es va fer el primer pas per a les noves instal·lacions, constituint una comissió per elaborar un projecte d’obres i integrada pel president Joan Serra, amb Lluís Garcia i Ramon Sala.
finalment, una Assemblea celebrada el 16 de gener del 1981 es va aprovar l’ampliació de les instal·lacions del club a la platja. Les obres tindrien tres fases. La primera finançada amb aportacions a fons perdut fetes pels socis, i les altres dues, s’anirien fent a mesura que es produís l’augment previst de socis, i també amb les subvencions dels estaments oficials.
Va haver-hi algun petit entrebanc, fins que al 8 de març del 1982 van començar les obres, que es varen portar a terme de forma molt ràpida.
El 29 de maig es va procedir a la col·locació de la primera pedra, que de fet era la llosa central de la piscina olímpica. En una cerimònia senzilla, presidida per l’alcalde Joan Majó i en un forat habilitat a l’efecte es va dipositar un tub amb exemplars del butlletí del club, de l’Avui, d’El Maresme i del Crònica de Mataró, així com un document signat per tots el membres de la Junta del CNM.
El dia de Les Santes del 1982 va ser molt especial per al Centre Natació Mataró, quan celebrava el seu cinquantenari. A les 17 hores del dimarts dia 27 de juliol, com acte central de la celebració de les Noces d’Or de l’entitat, el president de la Generalitat Jordi Pujol va inaugurar la primera fase de les noves instal·lacions: el Centre ja disposava d’una piscina de 50 metres. Una hora més tard van començar la vuitena edició de les 24 Hores de Natació, el primer acte Esportiu celebrat a la nova instal·lació.
A finals de 1983 ja es va inaugurar la piscina coberta situada en la planta inferior, però les obres completes encara tardarien a inaugurar-se. Van haver de passar set anys…
Tot i això el 24 de juliol del 1988 ja va rebre un partit amistós preolímpic entre les seleccions d’Espanya i de la URSS, en un dels últims parits jugats a la nostra terra per l’equip soviètic amb aquest nom, i que als Jocs de Seul obtindria la medalla de bronze. El partit va acabar amb empat a 10 gols i en l’equip espanyol va jugar el mataroní Pere Robert.
L’any 1990 Jordi Pujol inaugura el complex esportiu del Centre Natació Mataró
El 20 de juliol de 1990, va ser un altre dia brillant per al Centre, ja que es van inaugurar les noves instal·lacions del club, amb la presència en els actes del president de la Generalitat Jordi Pujol. Ja amb l’objectiu complert, el president Joan Serra i Puigdesens va ser cesar en el càrrec. Des del 2003, sis anys abans de la seva mort, el complex esportiu ha portat el seu nom.
Pocs dies més tard i com a preludi de les festes de Les Santes, es van disputar els Campionats d’Espanya absoluts, amb sis rècords estatals absoluts superats, destacant el de Martin López Zubero, que va ser la gran atracció dels campionats, amb 2:03.35 en 200 m estils. Sensacional també va ser el duel entre Sergi López i el mataroní Joaquim Fernàndez en els 200 m braça resolt a favor del primer…
El Centre anava recobrant l’ambient i durant els Jocs Olímpics va ser seu dels entrenaments de moltes seleccions, sent la de Dinamarca la primera que les va utilitzar.
L’empenta generada va portar cap a finals del 1994 a un ambiciós projecte d’innovació tecnològica per tal de cobrir la piscina de 50 m, ja que les competicions estatals de waterpolo no permetien jugar en pista descoberta. El 14 de març de 1995 va visitar les instal·lacions els senyor Ángel Landabaso, administrador principal de tecnologuies energètiques de la Comissió d’Energia de la Unió Europea, junt amb el director de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat, Sr. Albert Mitjà. El motiu era l’aprovació del Projecte Thermie per cobrir la piscina de 50 metres, que tenia un pressupost de 367 milions de pessetes. Van manifestar que s’havia aprovat la primera fase, que podria ser ampliada posteriorment i que la Unió Europea faria una aportació molt important… però finalment tot va quedar en no res, i en va quedar el dibuix d’aquí sota.
Alguns dels grans esdeveniments que s’han disputat en el Complex Joan Serra
Durant el segle XX els grans esdeveniments han anat omplint el Complex del Centre Natació Mataró que, des de l’any 2003, com ja hem dit, porta el nom de Joan Serra.
L’any 2001 va viure el primer enfrontament internacional oficial que es va produir en l’esport del tennis taula. Va ser el 29 de setembre quan l’equip femení del CNM va jugar la primera eliminatòria de la Copa Nancy Evans davant l’equip neerlandès del De Morgmerem guanyant clarament per 3 a 0, amb un equip que formaven Li Ian Lan, Tatiana Sorotxinska i Jèssica Hernàndez.
En els anys posteriors, a part d’encontres del màxim nivell estatal, amb títols de la Superdivisió inclosos, han estat habituals les confrontacions internacionals, destacant que l’any 2004-05 es va jugar la Copa d’Europa, superant el Budocnost Podgorica campió de Montenegro per 3 a 0 amb un equipo que formaven WuXue, Asya Kasabova i Gàlia Dvorak. Després van caure per 1 a 3 a quarts de final contra l’Statisziska de Budapest, possiblement el millor equip que ha jugat aquí en tennis taula.
En waterpolo el primer partit internacional de competició oficial va tenir lloc el divendres 24 d’octubre de l’any 2003. Va ser en la primera fase de Copa LEN i el CN Mataró va derrotar l’Heybeliada turc per 16-3. En els dos dies següents es va perdre davant el Ferencvaros per 6-7 i es va guanyar el Rapid de Bucarest per 7-5. Van jugar Jordi Fernàndez Carles Claveria, Andrei Iosep, Mark Matajsz, Kiku Garvia, Florin Bonca, Jordi Garcia, Pau Cardenal, Víctor Flores, Albert Garcia, Albert Urbano, Andreu Alemany, Rubén Gonzàlez (ps). L’entrenador era Dorin Costras.
En la lliga tot i que la fase regular no s’hi podia jugar allà encara, la piscina olìmpica del CNM ja va acollir els partits de “play-off” de la lliga de Divisió d’Honor des de la temporada 1998-99. El primer partit jugat allà va ser el dia 18 de maig del 1999, i el CN Mataró va derrotar per 9-6 el Canoe, que havia estat primer de la fase regular. Posteriorment es va caure en els dos partits jugats a Madrid (això sí amb un ajustat 9-8 en el tercer), davant un equip que acabaria sent el campió. Van jugar Pascual, Claveria, Duro, Flaqué, Claret, Junquera, Bonca, Cambray, Serra, Alemany, Jordi Garcia i Jordi Fernández. L’entrenador era Dorin Costras.
L’any 2002 també es va viure el primer partit de la memorable eliminatòria en la qual el CN Mataró va eliminar el Barceloneta en els quarts de final, tot i que en aquell partit jugat a casa es va perdre, però remuntant a la piscina de Sant Sebastià.
No va ser fins al dia 6 d’octubre del 2007 que el CN Mataró va poder disputar el primer partit de la fase regular de la lliga estatal, que va guanyar en un disputadíssim partit al WP Zaragoza per 8-7.
La piscina del Centre Natació Mataró ha estat també la seu de diverses fases finals de la Copa Catalana. En concret, parlant de la categoria masculina, els anys 2009 i 2013. El CNM va ser finalista en ambdues ocasions, caient davant del Barceloneta.
L’any 2019 va tenir lloc un gran esdeveniment amb la disputa de la fase final de la Copa del Rei, amb l’equip del Centre arribant a semifinals després de superar el Sant Andreu, per caure davant el “Medi”. El campió va ser el Barceloneta.
L’any següent es va disputar la segona fase de la Copa LEN amb la visita dels equips francesos del Montpellier i Noisy-le-Sec , als que es va derrotar per 8-6 i 10-9, i de l’hongarès de l’Eger davant el qual es va perdre per 8-12, assolint de tota manera la classificació.
Pel que fa a l’àmbit femení també s’hi han disputat diverses fases final de la Copa Catalana. Va ser els anys 2009, 2012, 2013, 2015 i 2017. Amb excepció de l’any 2015, en que es va quedar a semifinals, l’equip del Centre va ser subcampió caient davant del CN Sabadell. Davant d’aquest equip també s’han viscut unes quantes finals del “play-off” de la Lliga Estatal, sempre perdudes. En concret les temporades 2012-13, 2013-14, 2015-16, 2016-17 (perdent el partit de casa) i les temporades 2020-21, 2021-22 i 2022-23, amb victòria en el partit de casa.
El 17 de març del 2018 va acollir el primer partit internacional de l’equip femení, que fins aquell moment havia jugat al Sorrall. Va ser en l’Eurolliga femenina i en la tornada dels quarts de final. El CN Sabadell, que ja havia guanyat a casa seva, es va imposar per 6-11. Van jugar Debby Willemsz, Laura Vicente, Marina Zablith, Clàudia Abad, Helena Lloret, Alba Bonamusa, Clara Cambray, Ciara Gibson, Marta Bach, Liana Dance, Ema Crevic, Carla Graupera i Júlia Ávila.
El 12 d’octubre del 2022 l’equip femení del CN Mataró va poder celebrar en les seves instal·lacions un títol estatal. Va ser el de la Supercopa, derrotant per 10-9 al CN Sabadell. Amb un equip que integraven Elena Sánchez, Anni Espar, Anna Gual, Rita Keszthelyi, Simone Van de Kraats, Vivein Sevenich, Silvia Avegno, Clara Cambray, Cristina Nogué, Síliva Morell, Queralt Bertran, Martina Claveria i Elisabeth Carmona.
En natació ha estat habitual el Trofeu Ciutat de Mataró, Memorial Josep Mons, ara Memorial Josep Masriera, i també s’hi han disputat campionats de Catalunya i campionats d’Espanya de llarga distància. També s’hi han disputat campionats de Catalunya de Natació Artística.
També amb centre en aquestes instal·lacions, tot i que competint fora de la mateixa s’ha convertit ja en habitual el Triatló Ciutat de Mataró, que va viure la primera edició l’any 2001, amb victòries de Romain Buschino i Jéssica Harrison.
