IluroSport » Als anys setanta, el CN Mataró de waterpolo és un equip “ascensor”

Als anys setanta, el CN Mataró de waterpolo és un equip “ascensor”

Records… núm 144

En el número anterior parlàvem d’alguns triomfs en futbol de l’Iluro SC sobre un equip que portava el nom de Catalunya als anys vint. Ara farem un salt de mig segle en el temps per recordar un triomf sobre un altre Catalunya en un altre esport. Eren uns temps en què en l’esport del waterpolo encara no hi havia competició de lliga a escala estatal… El mes de març de l’any 1974, i tal com havíem vist en el “Records 37”, l’equip mataroní havia aconseguit conservar la màxima categoria catalana superant en un dramàtic partit de promoció del CN Banyoles i afrontava una nova temporada entre els millors.

Pere Robert debuta amb la selecció estatal absoluta

El fet més destacat d’aquell estiu del 1974 va ser la presència del jugador mataroní Pere Robert amb l’equip estatal júnior, que va guanyar tornejos a França, Alemanya i Anglaterra. La seva categoria no va passar desapercebuda a ningú i menys al seleccionador Sr. Brascó, i aquell mateix estiu ja va ser cridat a un “stage” amb la selecció absoluta i posteriorment va debutar amb la selecció espanyola en els Campionats d’Europa.

Pere Robert quan va debutar amb la selecció absoluta/ Foto: Llibre “Història de la natació esportiva a Mataró”

Així el jove jugador mataroní, amb prou feines 18 anys, rebia ja el bateig a nivell internacional absolut en uns moments en què el waterpolo espanyol començava a ficar el nas entre els més destacats, amb el millor equip que havia tingut fins aquells moments. Ho va demostrar a Viena en els europeus quan Espanya va acabar en la setena plaça, guanyant a Alemanya, empatant amb Holanda i Itàlia, perdent ajustadament amb Iugoslàvia (7-6) i Romania (5-4), i només amb derrotes més àmplies davant Hongria que seria la campiona (8-2) i la URSS (9-5).

Pere Robert era l’únic jugador de la selecció que no jugava en un equip de Barcelona capital i amb la seva inclusió a la selecció ja veia possible el somni de ser olímpic, que veuria complert uns anys més tard.

Situació complicada a tres jornades del final

Evidentment Pere Robert ja era l’objectiu de molts equips, però de moment va continuar lligat al CN Mataró, que tenia en portes una difícil temporada en el campionat de Catalunya de 1a Categoria, on els mataronins s’havien d’enfrontar amb Montjuïc, Barceloneta, Atlètic, CN Barcelona, Manresa, Terrassa, Catalunya, Martorell i Poble Nou.

Abans de l’inici de la temporada durant uns anys es va fer tradicional la celebració del “Trofeu Penya La Grada” a la piscina municipal. En la segona edició el CN Mataró va superar el CN Sabadell en la semifinal i va perdre en la final davant el CN Atlétic.

El podi del Trofeu La Grada del 1974, amb Lluís Garcia el capità mataroní a l’esquerra / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Els mataronins van debutar a la lliga amb una contundent derrota davant del CN Barcelona (14-3), en un partit on, amb l’absència de Robert, es va veure que important era la presència de l’internacional a les files locals. Però la seva reaparició davant del Montjuïc tampoc va servir per encaminar bé la marxa de l’equip mataroní que fins a la jornada quinzena només va poder superar el Poble Nou (8-7), aconseguint a part tres empats.

Això va deixar l’equip en l’última posició a falta de tres partits per al final del campionat, amb 20 punts, mentre que Martorell en tenia 21, Poble Nou 22, i Atlético i Catalunya 23. S’ha de dir que en aquells temps es donaven 3 punts per la victòria, dos per l’empat i 1 per la derrota.

El CN Mataró havia d’anar a la piscina del Poble Nou, rebre el Catalunya i visitar el Manresa. La cosa estava molt complicada per evitar una de les dues places de descens. Però en l’antepenúltim partit es va guanyar 3-4 a la piscina del Poble Nou en un matx dramàtic resolt amb dos gols de Viladevall en el darrer quart i es veia a prop el miracle.

Victòria decisiva sobre el Catalunya

La decisió havia d’arribar en el cap de setmana dels dies 20 i 21 de desembre. El dissabte es va rebre a la piscina municipal el Catalunya. Després d’uns inicis plens de nervis, a poc a poc l’equip es va anar centrant, i amb gran defensa i velocitat a la contra es va resoldre el partit amb dos parcials favorables al segon i tercer quarts. Va acabar amb un marcador de 6-4, que igualava el golaverage particular entre els dos equips. Havien jugat Ramon Puigderrajols a la porteria, el capità Lluís García (1), Viladevall, l’altre veterà (3), Masriera, Serra, Robert, Joan Garcia –que ja havia estat cridat a la selecció estatal juvenil– (1), Viñallonga, Gil i Xavier Tarrés. L’entrenador era Josep Giménez.

Quedava un altre partit, però aquella victòria va resultar decisiva, perquè el diumenge quan es jugava a Manresa ja se sabia que el Poble Nou havia perdut i junt amb el Martorell baixaven de categoria. Encara s’hauria pogut salvar la promoció, no obstant això el golaverage general va donar avantatge al Catalunya. Va ser una llàstima perquè només amb un gol més en el penúltim partit s’hauria evitat la promoció.

La promoció aquesta vegada no porta sort

A causa de la reducció de nombre d’equips de la màxima categoria el partit de promoció es va haver de jugar contra el campió de 2a Categoria, que era el CN Banyoles, el mateix equip al qual s’havia derrotat la temporada anterior. El partit es va jugar a la piscina Sant Jordi de Barcelona el dia 4 de gener de 1975. Els del Pla de l’Estany van adaptar-se millor a les dimensions de la piscina, van controlar molt bé a Robert, i van emportar-se el partit per 3-4, gràcies a un parcial de 0-3 al tercer quart, que va capgirar un 2-1 favorable. El darrer quart va ser una lluita infructuosa contra el rellotge i el CN Mataró va perdre la categoria. En 28 minuts va explotar el globus de la il·lusió que s’havia inflat en els darrers partits del campionat.

Robert subcampió d’Europa júnior i bronze mediterrani

Pere Robert, tot i el descens de l’equip, va continuar sent cridat a la selecció espanyola, i amb ella va obtenir un subcampionat d’Europa júnior a Suècia, caient només per un mínim 4-5 davant l’URSS. Posteriorment, també va guanyar una medalla de bronze a Argel en els Jocs del Mediterrani, superant Grècia en el partit pel bronze.

Nova promoció fallida

La nova temporada 1975-76 a 2a Categoria no era fàcil perquè entre els equips hi havia noms com Mediterrani, Sabadell i Sant Andreu, a part del Poble Nou i Martorell, que havien baixat junt amb els mataronins.

Quan ja havia començat la temporada Josep Giménez va deixar l’equip, que comptava amb els mateixos jugadors de la temporada anterior, i va ser contractat l’hongarès Tibor Berkessi que agafava l’equip situat en segon lloc darrere del Martorell. Tot i una important victòria per 8-7 davant del líder no se’l va poder avançar i el CN Mataró va acabar en segona plaça, que era premiat amb una nova promoció, en aquesta ocasió per pujar.

El rival era l’Atlètic, club que encara estava separat del Barceloneta, que havia estat el penúltim de 1a, i el partit es va jugar a la piscina Folch i Torres del Montjuïc. Pere Robert era absent per una malaltia que el va tenir apartat durant un temps de les piscines, i el retorn de Mateu Jaumandreu, que havia estat al Montjuïc unes temporades, no va servir per contrarestar la superioritat barcelonina. Al final s’arribà amb 3-6 i l’equip va haver de jugar una temporada més a 2a Categoria.

Campions la temporada 1976-77 i ascens a 1a

Durant l’estiu un recuperat Robert ja va tornar a la selecció júnior i va obtenir la medalla de bronze als Campionats d’Europa.
Amb aquest “reforç” l’equip afrontava amb moltes ganes la nova temporada 1976-77 i aquestes ganes es van reflectir als resultats. Només amb una sola derrota a Sabadell, els mataronins van obtenir l’ascens, en acabar campions amb 40 punts, per davant de Sabadell, Mediterrani, Banyoles, Sant Andreu, Poble Nou, Horta i Badalona.

Com es pot veure no era fàcil aquesta categoria, amb equips que no tardarien a estar al nivell més alt… però l’entrenador Berkessi va treure bon suc d’un equip format per Bernat Batlle, Lluís García, Xavier Tarrés, Joan Tarrés, Josep Serra, Pere Robert, Joan García, Mateu Jaumandreu, Joan Gros, Joan Viladevall, Joan Masriera, Joan Viñallonga i David Pascual.

Subcampions d’Espanya de 3a Categoria

A l’estiu del 1977, Pere Robert va participar amb la selecció absoluta als Campionats d’Europa on Espanya va acabar en vuitena plaça, i Joan Tarrés va ser cridat a la selecció estatal juvenil.

En aquells temps la Real Federación Española anava lluitant per establir una regularitat en els campionats d’àmbit estatal, però de moment es continuaven disputant en format de concentració, mentre la lliga més important era la catalana. El CN Mataró, a l’inici de la temporada 77-78, va participar al Campionat d’Espanya de 3a Categoria. Primer a Bilbao, els dies 2, 3 i 4 de setembre, va superar amb golejades (97 gols a favor i 13 en contra en total) a Larraina, CN Pamplona, Universitario Santiago, Club Campo Bilbao i CD Bilbao. Després a la fase final, disputada a Madrid, l’equip mataroní va acabar en segon lloc. Va guanyar Mediterráneo Málaga, CN Las Palmas, Larraina i Caballa Ceuta, i va empatar a 12 gols davant el Sabadell, però veient-se superat pel golaverage general pels vallesans.

El CN Mataró és un equip “ascensor”

En l’àmbit català el CN Mataró s’havia convertit en el que es coneixia com un equip “ascensor”, vaja pujant… però també baixant. Aquella temporada 1977-78, pràcticament amb la mateixa plantilla i el mateix entrenador, no es va poder evitar la darrera plaça de la màxima categoria catalana, que suposava el descens, i tampoc es va poder evitar la marxa de Pere Robert al CN Montjuïc a finals d’aquell any 1977. 

Robert poc abans de marxar cap al Montjuïc / Foto: Ilurosport

Ja al tram final de la temporada, el CN Mataró va participar a la 2a Divisió Estatal. Superant la fase prèvia disputada a Martorell, va entrar a la fase final i va acabar en quart lloc per darrere de Sant Andreu, Sabadell i Mediterrani, i per davant de Landaucheta (victòria per 10-4) i Martorell (triomf per 13-8). Tots aquests equips estarien la temporada següent en el campionat de 2a Estatal, que es disputaria ja en format lliga per primera vegada.

La competició a nivell català, on el CN Mataró va romandre a la 1a categoria catalana degut a una ampliació, va anar passant a un segon terme, disputant-se a l’inici de la temporada 1978-79. Ja a finals del 1978 el CN Mataró es va veure abocat a una altra promoció, que va perdre davant Mediterrani per 2-3, baixant altra vegada a 2a. Però aquest descens ja va semblar que no tenia tanta trascendència, amb la competició catalana eclipsada per la d’àmbit estatal.

Joan Viladevall ja era l’entrenador, Lluís García, el capità, havia deixat l’activitat, i també sense Robert ni Jaumandreu, s’afrontava una nova etapa amb el CNM situat a 2a Estatal i amb un equip molt renovat. D’això en parlarem més endavant…