Records… núm 247
La temporada 1979-80 la secció de bàsquet del CE Mataró va pujar a 1a Divisió B (veure Records-188), recuperant en part l’alt nivell que havia tingut uns anys abans, quan havia militat durant una llarga època a la màxima categoria estatal. Però l’afició s’havia anat refredant i, tot i alguns breus intents, ja mai tornaria a ser com abans… sobretot perquè el materialisme havia arribat al món del bàsquet i ja comptava poc tenir una bona pedrera.
1980-81: Primer partit del CE Mataró a 1a Divisió B
Amb Francesc Mestres a la presidència i amb Carles Nogueras com a principal puntal de la directiva es va afrontar la temporada 1980-81 a 1a Divisió B, a la qual l’equip mataroní jugava per primera vegada, ja que s’havia creat dues temporades abans quan era a 2a Divisió. La plantilla la van formar el ja veterà Joan Martínez, amb Carlos Pérez, Horta, Cisa i Montoro de la temporada anterior, Luís Fernàndez, Varela, Pascual, Valls i els júniors Illa i Lluch, i l’entrenador era Espí que aviat va ser substituït per Josep Maria Solà, que ho era del júnior.
El primer partit es va jugar a Vigo i el CE Mataró va guanyar-lo per 79-84 davant del Santa Clara, i en el primer jugat al Palau es va derrotar el Llíria per 80-65. Aquell bon inici va tenir continuïtat i la primera derrota no va arribar fins a la setena jornada, després d’haver empatat, aleshores valia aquest resultat, a la pista del Caja de Ronda (actual Unicaja) a Màlaga, però al final de la primera volta ja es va baixar fins a la cinquena plaça i al final del campionat encara es va perdre una altra posició acabant en sisè lloc.
La classificació de la duríssima 1a Divisió B la van encapçalar el Caja Ronda de Màlaga (40), Salle Barcelona (39) i Canàries (33), que van pujar a la 1a Divisió (encara no era ACB). Per darrere Bosco Corunya (30), Santa Clara de Vigo (29), CE MATARÓ (28), Pineda (26), Obradoiro de Santiago (25), Bilbao (24), Rentimo Madrid (23), Canet (20), Complutense (18), Llíria (17) i Covadonga de Gijon (12). Cal destacar el fet que entre tot aquest reguitzell d’equips de tot l’estat al segon nivell estatal hi hagués tres equips maresmencs.
L’equip júnior subcampió català
La gran alegria de la temporada la va donar l’equip júnior, on al costat d’Illa i Lluch, jugaven Josep M. Bosch, Grabolosa, Costilla, Albert Canal, Gallemí, Teixidó, Gibert, Clota, Homs i Solà. Després d’un final de campionat dramàtic, en què van estar a punt d’aconseguir el títol, finalment van quedar subcampions de Catalunya. Després van anar al campionat estatal, on van caure davant del Real Madrid i del Cotonificio, que seria el campió, i on la figura era Andrés Jiménez, i acabar finalment en cinquena plaça.
El mes de juny, i demostrant el bon moment que vivia el club, es van disputar les “52 hores de bàsquet”.
Cop dur per al bàsquet mataroní
La temporada 1981-82 va començar amb un fort cop per al bàsquet, ja que Joan Filbà, l’altíssim pivot mataroní (2,08 m) que estava jugant al Manresa, després d’haver passat pel Joventut i el Cotonificio de Badalona, a la màxima categoria estatal, va morir el mes d’octubre víctima d’un accident patit el mes de juny quan acabava de complir vint-i-sis anys. Havia estat internacional juvenil, júnior, proclamant-se subcampió d’Europa, i sènior (en 25 ocasions).
1981-82: Permanència agònica a 1a Divisió B
El CE Mataró va tenir el patrocini del “Banco de Europa” i amb Josep Maria Solà d’entrenador, i ja sense Joan Martínez, va comptar amb una plantilla formada per Illa, Grabolosa, Lluch, Bosch, Gallemí, júniors la temporada anterior, Carlos Pérez i Luis Varela, que eren els dos puntals, Candeal, Pascual i Pruna.
Va haver-hi alguns conflictes entre alguns jugadors forans i Solà, que va acabar dimitint, fent-se càrrec de l’equip el jugador Pascual. Es va arribar al final lluitant per la permanència que es va aconseguir gairebé de forma agònica, gràcies a dos triomfs seguits a Montgat per 90-92 i al Palau contra el Bascònia de Vitòria per 111-87 en el millor partit de la temporada. Les dues derrotes finals ja no van afectar.
La classificació de la 1a B va quedar així: Immobanco Madrid (48), Basconia de Vitòria (39) i Obradoiro de Santiago (36), que van pujar, Rentimo (34), Hospitalet (33), Bosco Corunya (28), Caja Madrid (26), Pineda (23), CE MATARÓ (21), Calasancio Pamplona (21), Juventud Córdoba (19), Bilbao (16), Montgat (12), Universidad Valladolid (6).
Notes destacades per al bàsquet mataroní van ser que Albert Illa, formant part de l’equip espanyol va aconseguir la sisena plaça a l’Europeu júnior disputat a Bulgària, i que l’àrbitre mataroní Carles Bagué va xiular la final de l’Europeu femení.
Anna Maria Esperalba nova presidenta
Durant l’estiu va accedir a la presidència de la secció Anna Maria Esperalba, constituint-se així en la primera dona a ocupar aquest càrrec.
1982-83: Descens a 2a Estatal
Juli Corello va ser el nou entrenador i va disposar d’una plantilla formada per Illa, Bosch, Grabolosa, Pérez i Gallemí de la temporada anterior, i com a nous amb Homs, Comas, Solà, Moreno, Serra, Surrà i sobretot Manolo Alvarez, que passaria a ser un dels ídols de l’afició.
La victòria inicial a Osca davant del Peñas no va ser un referent perquè l’equip va passar per moments molt crítics, ja que els jugadors no cobraven, i es van perdre 10 partits consecutius situant-se a la cua. El públic a més havia abandonat. Es va encaixar una dolorosa derrota a casa per 81-126 davant del Canàries i finalment es va consumar el descens a 2a Divisió quedant en penúltima plaça.
La classificació va ser aquesta: Caja Madrid (45), Canàrias (39), L’Hospitalet (36), que van pujar tots tres a la 1a Divisió, Nàutico Tenerife (32), Peñas Huesca (32), Espanyol (27), Pineda (27), Canoe (26), Bosco Coruña (25), Fortuna Madrid (24), Salle Barcelona (20), Sant Josep Girona (16), CE MATARÓ (11), Calasancio Pamplona (1).
Albert Illa marxa per iniciar una profitosa carrera
Albert Illa que s’havia fet amb el lideratge de l’equip i que tenia una gran projecció, va fitxar per l’Hospitalet, i després jugaria a la màxima categoria estatal unes quantes temporades, destacant cinc bones campanyes amb l’Espanyol.
Retorn de Solà a la banqueta
Va tocar començar de nou i la temporada 1983-84 va tornar Josep Maria Solà a la banqueta amb el projecte de recuperar la plaça a la 1a Divisió B. Es va formar un equip amb Grabolosa, Comas, Alvarez, Homs i Solà, de la temporada anterior, més Varela i Gibert, que tornaven, i Azcón, Paco Solsona i Surrà, com a jugadors nous. Havia marxat, el pivot badaloní Carlos Pérez, per jugar al Licor 43 de Santa Coloma, tot i que tornaria un parell d’anys més tard.
El debut no va ser bo, perdent a Montgat, i va costar d’agafar el ritme, i al final, quan l’equip ja era patrocinat per Massana, es va acabar quart amb 42 punts, per darrere de Sant Josep Girona (46), Montgat (46) i Mollet (45). Va haver-hi renúncies a jugar la fase d’ascens, però tampoc el Mataró s’hi va atrevir en uns moments en què els costos començaven a augmentar de forma vertiginosa.
En l’àmbit individual el fet més destacat va ser que el jugador infantil Jordi Soler (fill de Josep Maria) va anar a la selecció catalana infantil al Torneig de París on va ser proclamat el millor jugador.
1984-85: Una espectacular temporada porta l’ascens a 1a B
La temporada 1984-85 el club va aconseguir unnou patrocinador, la firma Procesator, d’un sector, com la informàtica, que estava clarament en ascens i que tenia ganes de portar el club cap amunt.
Josep Maria Solà va aconseguir una plantilla molt compacte amb Manolo Álvarez, Salvador Grabolosa, Paco Solsona, Alfred Surrà, Jordi Gibert, Xavier Gallemí, David Homs i Luis Varela de la temporada anterior, als quals s’afegiren Chema Solsona, germà de Paco, i el pivot Xavi Tres. Tots els jugadors estaven entre els 22 i el 25 anys.
La temporada va ser brillantíssima, l’ambient va tornar al Palau, on fins i tot va haver-hi un amistós contra el FC Barcelona d’Antoni Serra, que va guanyar per 76-133. El feu mataroní es va fer inexpugnable per als equips forasters, que hi van caure tots derrotats, i el públic hi va vibrar amb el joc trepidant dels germans Solsona i d’Àlvarez.
En el darrer partit va caure l’Andorra per 87-79, amb Chema Solsona (27), Paco Solsona (18) i Álvarez (19) com a puntals del triomf.
El Procesator CE Mataró va obtenir el títol del seu grup de la 2a Divisió Estatal amb 47 punts, un més que l’Andorra i el Mollet. Més endarrere quedaren Premià (43), Montgat (42), Santiago Apóstol (41), Sant Josep Badalona (39), La Glòria (39), Sfèric Terrassa (36), Sant Josep Girona (36), Calella (33), Salle Barcelona (33); Patronato Palma (33) i Canet (32).
Aquest títol va permetre anar a jugar la fase d’ascens a Andalusia. Primer a Puente Genil van derrotar San Isidro (114-78), Serrano (123-121) i Bosco (96-95) i tot i haver perdut contra el Bellavista (99-109), es va jugar l’ascens en el partit decisiu contra el Juven de Córdoba, aconseguint una memorable victòria per 125-110, que va donar el primer lloc del grup. Després es va disputar la final estatal de 2a Divisió davant l’Obradoiro de Santiago, perdent per 92-89 després d’una pròrroga.
La mitjana de punts anotats per partit al llarg de la temporada va ser de 95 punts, cosa que indica de forma diàfana el joc que feia l’equip de Josep Maria Solà que va entusiasmar els aficionats. Paco Solsona, que en va anotar 614, i Manolo Alvarez, que va sumar-se 565, van estar prop dels vint punts de mitjana, en els 31 partits jugats al llarg de la temporada. Chema Solsona (413), Xavi Tres (408) i Luis Varela (311), van estar per sobre dels 10 de mitjana.
De tota manera de cara a la temporada següent, i d’això ja n’havíem parlat en els Records-60, va dimitir Anna Maria Esperalba agafant el càrrec de president Manel Dalmau, i Josep Maria Solà va deixar pas a Antoni Serra i el Palau va vibrar a la 1a Divisió B, tornant-se a ompllir de gom a gom.
En el pròxim número canviarem totalment d’esport, per parlar d’una entitat de la nostra ciutat que en aquells moments celebrava les seves Noces d’Or.
