Records… núm 246
En els Records-24 vam recordar com Josep Maria Soler, jugador del club de la millor època, va tornar al CE Mataró la temporada 1976-77 per fer una parella letal amb l’americà Jack Schraeder i portar novament l’equip groc-i-negre a la màxima categoria estatal, però la temporada següent va tornar a marxar, ara al Manresa. Mentre això passava l’altre equip de la ciutat l’Esportiva preparava el seu cinquantenari…
L’Esportiva celebra les Noces d’Or
La temporada 1977-78 l’Associació Esportiva va celebrar les seves Noces d’Or sota la presidència de Pere Bravo, que en aquells moments d’alegria, quan portava ja cinc anys a la presidència, va afirmar amb orgull que els jugadors del club sempre havien estat “amateurs”, mentre a la vegada lamentava que l’afició no respongués i criticava que no s’hagués pogut construir encara la pista coberta al Centre Catòlic.
El president va rebre la medalla de la constància a la Festa de l’Esport d’aquell any pels seus vint-i-dos anys de dedicació a l’entitat, i quan en rebre aquella medalla va ser interrogat amb relació al que voldria per l’Esportiva vint-i-cinc anys més tard, va manifestar: “Em conformaria que existís”. El seu desig es va complir, cosa que no va passar amb el gran rival de la ciutat, en aquells temps molt més poderós.
En el Torneig del Cinquentenari, que es va celebrar al Palau d’Esports, el va guanyar el Granollers, que va superar a la final el CE Mataró, que havia derrotat en el derbi de semifinals a l’Esportiva per 54-93. Va haver-hi una exposició commemorativa i els actes es van tancar amb un sopar amb 200 persones.
Josep Maria Soler fitxa per l’Esportiva com jugador – entrenador
L’equip de l’Esportiva va jugar aquella temporada a la 3a Divisió Estatal per cinquena temporada consecutiva. L’entrenador era Joaquim Castelló i la plantilla la van formar Ortega, Gonzàlez, Serra, Pera, Ferrer, Gimeno, Salazar, Prat, Mateo, Genisans i Batlle. Després d’alguns conflictes entre entrenador i alguns jugadors es va acabar a la vuitena posició, en un campionat guanyat per l’Espanyol per davant del Santiago Apóstol.
No es va renovar a Castelló per a la temporada 1978-79 i de forma sorprenent es va fitxar a Josep Maria Soler com a jugador-entrenador. L’ex-jugador del CE Mataró provenia del Manresa de Lliga Nacional, però arribava amb ganes de començar la seva carrera d’entrenador.
La supervivència a la categoria es va complicar econòmicament quan al grup dels catalans s’hi van col·locar tres equips de les illes, però per sort la Federació va subvencionar els desplaçaments fent-ho més suportable.
Soler va actuar de revulsiu per a l’equip i l’aficionat i, amb Salazar, Ferrer, Jiménez, Fité, Martínez, Arnauda, Prat, Bonamusa i Infantes al seu costat, l’Esportiva va situar-se als primers llocs des dels primers compassos del campionat.
Quan faltaven sis jornades es va derrotar el Viladecans, que era líder, per 82-50 amb exhibició de Soler (31 punts) i superant l’average es va somiar amb el títol, però el líder no va fallar i l’Esportiva, que va guanyar a Cornellà, amb 42 punts de Soler, va quedar en segon lloc.
La classificació final va ser aquesta: Viladecans 40, ESPORTIVA 38, Alisos Barcelona 33, Cornellà 32, Boscos Ciutadella 30, Horta 28, Gavà 28, Premià 28, Salle Maó 27, Sant Josep Obrer Palma 16, Santa Coloma 26, Cercle Catòlic Hospitalet 23 Pedagògium 10, Ca Nostra 4.
L’Esportiva es va jugar l’ascens en una promoció jugada a l’Hospitalet, en la qual es va perdre contra Molins de Rei (77-100) i Stadium Casablanca (81-83), que finalment va ser l’equip que va pujar.
Soler no continua la temporada 1979-80
Potser la decepció va portar al fet que Soler no continués la temporada següent i va agafar l’equip José Luis Martínez, però per poc temps, ja que els mals resultats van portar a la seva substitució per un tècnic de la casa com Sebastià Soler que va fer pujar l’equip fins a l’onzena plaça, salvant la categoria guanyant a Vic (69-77) a la penúltima jornada, en un campionat guanyat pel Sant Josep de Girona. A la plantilla van aparèixer noms nous com Batlle, Rodado, Gimeno, Jiménez, Genisans i Mateo.
Desapareix la 3a Divisió i es cobreix la pista de “la Gàbia”
La temporada 1980-81 va desaparèixer la 3a Divisió Estatal (que ja havia passat a ser la 4a, amb la implantació de la 1a Diviaió B) i l’Esportiva va jugar a 1a Catalana, però la gran novetat va ser que per fi es va cobrir la pista de la Gàbia, la inauguració de la qual es va fer el 27 de setembre de 1980, amb la presència del president de la Generalitat Jordi Pujol. Aquella instal·lació va col·laborar molt a què l’Esportiva fes un pas endavant incrementant el seu treball amb la base. En el partit inaugural el convidat va ser l’Espanyol que es va imposar a l’Esportiva per 62-81.
D’entrada va semblar com si la coberta hagués suposat un malefici, ja que els quatre primers partits de lliga jugats allà es van perdre i la primera victòria oficial no es va produir fins al mes de novembre derrotant per 78-62 el Santa Coloma. Fora tampoc anaven massa bé les coses i l’equip que dirigia Antoni Fernàndez Xivillé estava pràcticament a la cua.
A partir d’aquell moment la “Gàbia” va començar a ser un fortí i l’equip va acabar novament en l’onzena plaça d’un campionat guanyat pel Premià.
Torna Soler i l’Esportiva queda primera de grup
La temporada 1981-82 va tornar altra vegada Josep Maria Soler i va jugar dues temporades més, fent també d’entrenador. L’equip va jugar a 1a Catalana. Arnauda, Gimeno i Jiménez, formaven l’esquelet bàsic de l’equip, al costat de Soler i el completaven Ortega, Rodado, infantes, Almarza, Costilla, Romero, Petit, Puig, Bonamusa, Jubany, Teixidó i Saleta.
La pista pròpia es va començar a convertir en quasi inexpugnable, però la temporada 1981-82 es va fallar a fora i es va acabar en tercer lloc darrere Sant Josep i Salle Gràcia.
La temporada 1982-83 l’Esportiva va aconseguir el títol de campió del seu grup per davant del Malgrat, i va jugar després la fase final junt amb Sant Cugat i Horta, acabant en segon lloc després de perdre la pròrroga davant dels vallesans per 72-73. Lamentablement, tot i el bon balanç no es va obtenir l’anhelat ascens.
Arriba un entrenador americà, Ed Johnson
La temporada 1983-84 Soler va anar com entrenador a l’infantil del Mataró i va arribar per suplir-lo l’americà Ed Johnson, un jugador que uns anys enrere havia arribat al Manresa de la mà d’Antoni Serra, i on va ser un autèntic ídol, igual que ho seria després a Badalona, jugant amb el Joventut.
L’equip va començar de forma explosiva amb 11 victòries consecutives, però després es va desinflar i el Calella el va superar per average aconseguint l’ascens. Aquella temporada van entrar a l’equip Albert Canal, Joyas i Garcia.
La temporada 1984-85 en la qual se celebrava el Centenari del Centre Catòlic, en un torneig de juvenil el de l’Esportiva va derrotar el Barça i es va proclamar campió. L’equip sènior, de nou amb Sebastià Solé d’entrenador, va tenir un altre inici de campionat molt rodó, però al final novament va cedir davant del Pineda i l’Horta.
Ascens a 2a Divisió de la mà de Monsalve “petit”
La temporada 1985-86 es va fitxar com a entrenador a Joan Monsalve, que uns anys abans havia jugat amb el CE Mataró a la màxima categoria estatal, quan el seu germà Moncho Monsalve en va ser l’entrenador (veure Records-200).
Aquesta vegada els inicis van ser dolents, però es va acabar en segon lloc del grup, i després a la fase final quart de 1a Catalana, i aquest cop, de forma una mica inesperada, va arribar l’ascens a causa d’una ampliació de la 2a Divisió Estatal. La plantilla la van formar Josep M. Bosch, Francesc Bosch, Gimeno, Canal, Solà, Matamoros, Jiménez, Serra, Comas i Arnauda.
També l’equip femení que dirigia Glòria Parés va quedar en segon lloc a 2a Catalana obtenint l’ascens a 1a, i l’equip infantil va quedar campió de la província derrotant el Joventut de Badalona, per després quedar quarts de Catalunya.
La temporada 1986-87 es va afrontar la 2a Divisió amb el patrocini de Casabella en un grup força dur. Es va fer una gran presentació de tots els equips i en ella el primer equip va guanyar l’equip txec del Tesla Sislov per 66-56.
La primera fase va ser difícil, però a poc a poc l’equip amb Josep M. Bosch, Queco Bosch, Arnauda, Matamoros, Comas com a base, i amb l’aportació també de Canal, Gimeno, Jiménez, Roca, Caso, Safont i Casas, va reaccionar i amb una victòria a Premià (68-81) va evitar la fase de descens i va tancar guanyant la Salle Maó per 100-92, acabant en 11è lloc final dels 24 que componien la categoria.
Blai Serena nou president i es baixa de categoria
La temporada 1987-88 Blai Serena va agafar el relleu de Pere Bravo, que ja portava quinze anys a la presidència.
La temporada del primer equip no va ser bona, amb Joan Comes primer i Josep Jufré després com entrenadors, i amb una plantilla una mica retocada (van entrar Canals, López, Martínez, Auladell i Ferré) però mantenint l’equip bàsic, a excepció de Matamoros. Va anar a parar a la fase de descens i en perdre a Canet va baixar a 1a Catalana.
A la 1a Catalana, curiosament, com havíem vist ja en el Records-112, l’Esportiva es retrobaria amb el CE Mataró que per problemes econòmics havia hagut de renunciar a la 1a B. En el pròxim número veurem com havia viscut els anys vuitanta la secció de bàsquet del CE Mataró.
