Records…núm 248
En el número anterior parlàvem del bon moment que vivia el bàsquet mataroní allà per l’any 1985. Coincidint amb aquella alegria una altra entitat local d’àmbit esportiu ben diferent, la UEC de Mataró, va celebrar les seves Noces d’Or amb una sèrie d’actes que van tenir el punt central en l’Homenatge als Socis celebrat al Saló de Sessions de l’Ajuntament i en el qual van ser homenatjats especialment els expresidents de l’entitat.
Ja feia més d’una dècada que l’altra entitat mataronina dedicada al muntanyisme, i una de les dedicades a l’esport més antigues de la ciutat, l’Agrupació Científico-Excursionista, havia celebrat els seus 75 Anys. La trajectòria de les dues entitats va ser paral·lela en molts moments, però a poc a poc mentre els “científics” van destacar per les seves impressionants ascensions a l’Himalaia, els de la UEC es van començar a dedicar més atenció a l’esquí, amb especial menció de Bernat Solà, el saltador que va arribar a ser olímpic a Sarajevo i Calgary, com vam veure en els Records-11.
Quan es van celebrar les Noces d’Or de la UEC, feia un any que n’era president en Salvador Floriach, un membre destacat de l’entitat que junt amb Fèlix Benaiges el 26 de juliol de l’any 1973 havia ascendit al Kilimanjaro, sent els primers mataronins en trepitjar el “sostre” del continent africà (ho podeu llegir en els Records-181).
Abans d’ell l’entitat havia tingut quinze presidents més, cadascú dels quals va posar el seu granet de sorra al seu engrandiment social, convertint-la en una de les entitats més prestigioses de la ciutat, amb una gran obra esportiva i també cultural, a la qual intentarem fer una repassada, i que anem a veure com havia començat cinquanta anys enrere…
Quatre entitats es fusionen per crear la UEC Mataró
El mes de novembre de 1935 el Grup Excursionista Mataroní, el Club d’Esquí Mataró, el Centre Excursionista Laietània i la Secció d’Excursionista de la Societat Iris, es van fusionar per formar la Unió Excursionista de Catalunya – Mataró, fent públic un curiós manifest que deia així:
“Amics: Després de diverses anyades d’actuar isoladament amb aquest clàssic i tradicional esperit d’individualisme que caracteritza l’actuació dels catalans, amb una llarga experiència dels fracassos i les energies no aprofitades que comporta aital procedir, les entitats mataronines abans esmentades, inicien un camí nou, que ha de portar-les a un major prestigi dins la col·lectivitat excursionista i a un ràpid progrés en les seves gestions particulars. Estem disposats i segurs de ser útils a l’excursionisme”.
Martí Fradera va ser el primer president
El seu primer president va ser Martí Fradera i el van acompanyar a la primera junta Timoteu Mas, vicepresident, Jaume Llopart, secretari, Joan Rigual, comptador, Joaquim Boter de Palau, vocal secció d’esquí i Rafel Pruna, vocal d’excursions i alta muntanya. La seu social es va situar al Café Nacional, conegut per Can Careta, a la part baixa de la Riera, concretament al número 68, abandonant el local del Carreró, núm. 10, que fins aquell moment havien compartit excursionistes i atletes, i que va passar a ser la seu social del Laietània.
Comencen les competicions d’esquí
Ja a primers de l’any 1936 es va celebrar la primera competició d’esquí de la UEC, en un circuit de 8 km a la Molina, que va ser guanyada per Jaume Llopart, i en la qual va participar Vicenç Arís, que durant molts anys seria un dels socis més actius de la nova entitat.
Superant dificultats a la postguerra
Timoteu Mas va agafar l’any següent el relleu de Martí Fradera, sent l’encarregat de portar els destins de la UEC durant l’època de la guerra. En acabar la mateixa, i amb tot desballestat i el local tancat, Joan Rigual va convertir-se en el tercer president (1940-48). Recuperant l’entusiasme d’homes dispersats i superant aquells anys difícils de la postguerra, va anar posant els fonaments de la nova UEC, que l’any 1943 va instal·lar el seu local social al número 24 del carrer d’Argentona.
Durant aquella època no van faltar les excursions al Corredó, el Montseny i Núria, i també fins a la Molina, on es va disposar des de l’any 1943 d’un refugi i on molts socis es van iniciar en l’esquí. Galí i Ramón Campoy van anar als Campionats Nacionals del Frente de Juventudes, que com en quasi totes les especialitats esportives era l’encarregada de controlar les organitzacions. Aquell mateix any 1943 la Federació Espanyola va atorgar a la UEC l’organització de la primera carrera regional de regularitat per muntanya.
L’any 1944 es van celebrar els primers campionats d’Espanya d’esquí des del 1936, i es va fer una expedició per veure’ls, tot i que no competien mataronins.
L’any 1945 junt amb l’activitat a la muntanya amb campaments de tardor i de primavera, van començar les vetllades de cinema esportiu i concursos de fotografia, i es va crear una secció per joves de menys de disset anys, que pagaven una quota mensual d’una pesseta.
L’any 1946 es va disputar una concorreguda Marxa de Regularitat amb participació de 275 equips que van sortir i arribar al Parc Municipal després d’anar fins al Montseny i Corredor. La victòria va ser pel Club Gimnàstic Barcelonès.
L’any 1948 van destacar els noms d’Antoni Riera i Conxita Zaragoza, guanyadors de la marxa de regularitat, i Jordi Llivina i Jordi Vilavella guanyadors dels relleus socials.
Local clausurat, local inaugurat i ascens al sostre d’Europa
Després de Rigual van ocupar la presidència Jesús Illa (de forma accidental l’any 1948), Josep Manrique (1948-1950) i Enric Banet (1950-1951), que després del comiat a Timoteu Mas l’any 1951, que marxava a l’Argentina, va veure com el local social era clausurat i ell era destituït per l'”autoritat competent”.
Per sort una intervenció del Ponent de Governació de l’Ajuntament, Joan Mas, va servir per poder crear una nova Junta encapçalada per Enric Borrell, durant el mandat de la qual es va llogar el local del carrer Bisbe Mas (actual carrer Nou), que degudament remodelat s’inauguraria l’any 1958 ja sota la presidència de Ricard Girabal (1954-1960).
Durant aquests anys es van començar a fer escalades més importants: el mateix Ricard Girabal i Conxita Zaragoza van pujar a l’Aneto, i l’any 1959 Cosme Pujadas i Vicenç Arís van pujar al Mont Blanc, el sostre d’Europa.
Hillary i Tensing ja havien fet la primera ascensió a l’Everest, de la qual tots els aficionats van poder gaudir quan es va projectar la pel·lícula en una sessió organitzada per la UEC.
Se celebren les Noves d’Argent i s’estructuren noves seccions
Sota la presidència de Josep Subirachs (1960-1962), es van celebrar les Noces d’Argent, i després amb Vicenç Arís (1962-1964) es van estructurar les seccions, creant-se la SAME (secció d’Alta Muntanya i escalada) i la de Foto-Cine Mataró UEC.
Jordi Llivina i la seva esposa Joaquima Viñals van destacar en marxes d’orientació i regularitat, i Josep Rovira i Maria Pando van quedar segons a la prestigiosa marxa Duffour de regularitat entre Olesa i Viladecavalls.
Entre els anys 1960-1963 les millors esportistes de la ciutat van provenir del muntanyisme: Maria Llopart, Joaquima Viñals i Joaquima Barbena. I en la part masculina van destacar Salvador Floriach, Joan Boquet, Josep Dalmau, Roman Estival, Joaquim Mititieri (amb títol d’instructor nacional d’alta muntanya) i el jove Manel Punsola, encara juvenil, aquests tres últims amb alguna primera estatal als Pirineus i Montserrat.
Gran expedició als Alps
L’any 1964 va pujar a la presidència de la UEC en Miquel Soler i tres anys més tard el va substituir Josep Beltran, que havia estat fundador de ben jove, i que va impulsar fortament la secció d’esquí.
Però també en el seu mandat, que va durar cinc anys, es va organitzar l’any 1968 la primera sortida col·lectiva als Alps. Allà es van enfrontar al Cerví (4.477 m), el cim alpí que més havia costat conquerir, ja que no va ser fins a l’any 1865 que l’anglès Whymper el va escalar per primera vegada, vuitanta anys més tard de la primera ascensió al Mont-Blanc, més alt, però molt més assequible. Manel Punsola i Pere Busquets, que eren de l’Agrupació i es van afegir a l’expedició, van pujar per l’aresta Lione fent una 1a catalana i una 2a estatal de gran mèrit.
Altres muntanyencs com Vicenç Arís, Jordi Beltran, Josep Beltran, Agustí Masmiquel, Jordi Llivina, Joaquima Viñals, Joan Devesa i Pere Roure van pujar el Mont Rosa (4.634 m), el segon cim alpí, i cinc d’ells al Mont Blanc (4.807 m), el sostre d’Europa.
L’any 1969, Vicenç Arís i Julià, un dels fundadors de l’entitat, va rebre la medalla al mèrit de la Federació Nacional de Muntanyisme, pels seus més de trenta anys d’activitat, en els quals quasi sempre el va acompanyar una càmera fotogràfica.
Mentre tot això passava, i tal com ja hem dit, l’entitat va començar a potenciar especialment la seva tasca de promoció de l’esquí i l’any 1963 es va celebrar el primer curs d’esquí organitzat per la UEC Mataró i un any abans ja s’havia organitzat el primer campionat de Mataró d’esquí. D’això i del que va seguir en parlarem en el proper número.
