IluroSport » Arriba el primer jugador nord-americà al bàsquet mataroní (1973)

Arriba el primer jugador nord-americà al bàsquet mataroní (1973)

Records… núm 101

En els primers temps de l’esport a la nostra ciutat poc es podia suposar que aquí arribarien jugadors vinguts de més enllà de les nostres fronteres, i fins i tot de més enllà de l’Atlàntic a defensar els colors dels equips esportius de Mataró. De fet, durant els anys seixanta ja va suposar un esdeveniment veure com un jugador de futbol procedent de la Guinea, amb nacionalitat espanyola, l’Esindi —el “negre” com el coneixia tothom amb estima—, es guanyava l’afecte de tots els seguidors del CE Mataró, tal com ja vam veure en els “Records 21”. Però el primer jugador que va ocupar plaça d’estranger, com anem a recordar, va fer-ho a les files del CE Mataró de bàsquet la temporada 73-74…

1972-73: Fitxatge de categoria, però discret retorn a la 1a Divisió Estatal

Després de la temporada 71-72 en què havia jugat a 2a Divisió, el CE Mataró, que comptava amb el patrocini de la firma Ignis, va tenir una temporada força agitada en el seu retorn a la màxima categoria. Va continuar com entrenador José Manuel “Moncho” Monsalve, que havia fet pujar l’equip. En aquells moments ja hi havia enormes dificultats per retenir els grans jugadors que sorgien a la ciutat (Martínez, Soler, Ramón, Tarruella, Filbà, Ametller, entre altres, marxaren a altres clubs) i s’havien d’anar a buscar jugadors a fora.

Alfonso Martínez un fitxatge de categoria del CE Mataró / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

La incorporació més important va ser la del veterà Alfonso Martínez, que havia estat 148 vegades internacional i era l’únic jugador que fins aquells moments havia jugat totes les lligues estatals disputades, des de la seva creació la temporada 1956-57. Arribava procedent del Joventut de Badalona i ja estava en l’últim tram de la seva carrera esportiva. També van fitxar el gallec Leopoldo “Pololo” Cobián, procedent de l’Espanyol, Juan Monsalve, germà de l’entrenador, i Arambarri. Completaven la plantilla el mataroní Joan Gudayol, el “manyo” Cabanés, casat ja amb una mataronina, Marcó i Artemán, i els joves Spa, Puig, Teixidor, Barrabés i Bosch.

La màxima categoria estatal la integraven vuit equips catalans, tres madrilenys, tres bascos, un gallec i un canari. L’objectiu mataroní era la permanència per tal de tornar-se a consolidar a poc a poc al més alt nivell. 

Les dues derrotes més àmplies de la història… però nou victòries seguides a casa

Després d’un debut dolent a la pista del Picadero, que comptava amb el patrocini de Filomátic, es va guanyar el CD Manresa de Serra, Martínez i Tarruella, per 92-81, i la gent es va anar animant. Així i tot, fora de casa no hi havia manera de guanyar i es “collien” algunes pallisses de consideració. Es va perdre a la pista del Joventut per 107-71, i sobretot a les del FC Barcelona per 128-54, i del Real Madrid per 121-42, en les que són les dues derrotes més àmplies en la història del primer equip de bàsquet mataroní

A casa de tota manera s’anava guanyant tot, i en l’onzena jornada l’equip estava situat en setè lloc. De tota manera l’ambient entre entrenador i jugadors no era massa bo, i una derrota a Pineda, en el derbi comarcal, amb “sarau” als vestidors, va desencadenar la dimissió de “Moncho” Monsalve, fent-se càrrec de l’equip com a jugador-entrenador, el barceloní Marcó. 
En els dos primers partits a casa de la segona volta es va derrotar el Picadero i el Vallhermoso madrileny, per completar una ratxa de nou victòries seguides al Palau, ja que després de la inicial contra el CD Manresa i havien caigut Tenerife, Bàsconia, CB Manresa (l’altre equip de la capital del Bages que també estava dalt de tot), Sant Josep de Badalona, Aguilas Bilbao i Kas Vitòria.

L’equip d’Ignis Mataró de la temporada 1972-73, amb Gudayol, Cabanés, Alfonso Martínez, Artemán, Cobián, Juan Mnosalve, Arambarri, l’entrenaor Moncho Monsalve, Teixidor, Marcó, Spà i Puig / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

El CE Mataró estava igualat amb el Picadero en el quart lloc només per darrere dels tres grans. Però va arribar la fase dura del campionat, i tot i el meritori empat aconseguit davant del Barça, aquí a Mataró, en uns temps en què valia el repartiment de punts, l’equip groc-i-negre va baixar fins al novè lloc. L’equip blaugrana presentava un gran equip amb Thomas, Carmichael, Manolo Flores, Costa, Iradier, López Abril, Sada i el mataroní Josep M. Soler, però només va poder treure un punt del Palau.

Després va ser clau, per baixar posicions, una derrota a casa davant del Pineda en un partit que es va haver de suspendre per una gotera, i que el rival maresmenc es va emportar en la continuació uns dies després.

La classificació final la va encapçalar el Real Madrid amb 60, seguit de Joventut amb 52 i Barça amb 46. Molt més endarrerits quedaren Estudiantes 35, Picadero i Kas Vitoria 30, CD Manresa 29, Pineda 28, CE MATARÓ 25, Basconia 24, Vallhermoso 23, Sant Josep Badalona 22, Broegan Lugo 22, Náutico Tenerife 21, CB Manresa 19, Aguilas Bilbao 14.

El màxim anotador groc-i-negre va ser Alfonso Martínez amb 492 punts, seguit per Cobián amb 320, Gudayol amb 262 i Cabanés amb 261 i Marcó amb 107, que eren els que formaven el cinc inicial habitualment. 

Gran torneig internacional júnior al Palau, amb tres mataronins en la selecció espanyola

Acabada la temporada es va jugar el Trofeu “Josep Mora” amb la participació de les seleccions júniors dels Estats Units i de França, al costat de les estatals juvenil i júnior. En la juvenil hi figurava Barrabés. En la júnior hi havia tres mataronins, Quique Spa, de l’Ignis Mataró, i Antoni Ametller i Joan Filbà, que estaven al Joventut de Badalona.

Josep Mora rebent l’insígnia d’or de la Federación Española de mans del president Ernesto Segura de Luna / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Durant el torneig el president Josep Mora va rebre l’emblema d’or de la federació espanyola. Evidentment va guanyar Estats Units imposant-se en la final a la selecció júnior espanyola per 113-83. Cal destacar la bona actuació de Filbà (16 punts), Ametller (13) i Spa (8). Al seu costat un equip amb molts noms coneguts per als amants del bàsquet entre els quals destacaven Epi, encara al Kas de Vitòria, Josep Maria Margall, Sanemeterio o Cairó.

La selecció espanyola júnior amb tres mataronins: Ametller (1r a dalt per l’esquerra), Filbà (1r a dalt per la dreta) i Spà (a dalt al mig amb els braços creuats) / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

En l’equip dels Estats Units jugaren: Grote, Dugger, Robinson, Young, Mann, Hord, Pyatt, Lake, Laurence, Perry, Findley i Williams. Probablement algun d’ells arribaria a destacar en l’NBA.

Durant l’estiu va produir-se una notícia agradable, ja que Santi Barrabés, argentoní i jugador júnior del club que ja havia debutat a la màxima categoria estatal, va quedar subcampió d’Europa juvenil amb l’equip espanyol que dirigia el mataroní Antoni Serra. A la foto de sota el veiem ajupit (segon per l’esquerra) amb els seus companys Beltran, Mulà, Blanco, Delgado, Sagi-vela, Fermosell (drets) i Manel Bosch, Vila, Seara, Martínez i Puente (ajupits).

1973-74: Arriba Beechum, el primer estranger del bàsquet mataroní

Malgrat tot l’afeccionat recordava les brillants campanyes d’uns anys abans i al final d’aquella temporada 72-73 hi havia un cert pessimisme a l’ambient… Per trencar-lo, la Junta Directiva va decidir donar un cop d’efecte i per primera vegada el CE Mataró va fitxar un jugador nord-americà Earl Beechum, que per a tothom era “l’americà”.

S’havia obert un mercat, que estava tancat des de feia set temporades, en les quals els únics jugadors americans que hi havia eren aquells que obtenien amb facilitat la nacionalització, com era el cas dels Luyck i Brabender al Real Madrid, per tal de mantenir la supremacia d’aquest equip en l’àmbit estatal i europeu. 

Albanell i Beechum, els dos fitxatges de l’any 1973 / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Beechum era un jugador força veterà, ja passats els trenta anys, que havia jugat bastants anys enrere al Picadero i que després havia anat a jugar a Bèlgica. Precisament el Picadero es retirava de la Lliga aquell any i un dels seus jugadors, el base Miquel Albanell —que també va fitxar pel Mataró—, afirmava que Beechum era un dels millors estrangers que havien jugat a la lliga espanyola, tant per les seves qualitats tècniques com humanes. Aquests dos fitxatges quedarien a les ordres del nou entrenador, Carles de Nadal, fins aquells moments a la base del club, i que comptava amb un jove Jaume Ventura d’ajudant, que aquí iniciava el que seria una magnífica trajectòria com a tècnic. Completaven la plantilla Gudayol, Cobián, Alfonso Martínez i Artemán, junt amb els joves Spa, de Miguel, Puig, Barrabés, Pérez i Montoro. El delegat era el Sr. Belio.

Un equip d’Ignis Mataró de la temporada 1973-74, amb Puig, Montoro, Alfonso Martínez, Cobián, De Miguel, Beechum, Pérez, Albanell, Gudayol, Spà i Barrabés / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

La temporada no va començar massa bé, perquè l’equip ho perdia tot fora de casa i al Palau ben aviat es va caure davant del Kas (83-88) i del Joventut (69-73). Tot i el rècord d’anotació aconseguit davant del Vallehermoso de Madrid amb un 113-81, amb la parella de pivots pletòrics (34 punts de Beechum i 24 d’Alfonso), l’equip va acabar l’any 1973 en la zona baixa. I no va millorar massa durant l’any 1974, tot i les grans actuacions de l’americà Beechum, ja que Ignis Mataró va patir quatre derrotes més a casa, contra el Barcelona (fregant l’empat de la temporada anterior amb un 92-93), YMCA de Madrid (85-87), molt dura contra Estudiantes (69-100) i Real Madrid (78-98), en un partit on Brabender, Luyck, Vicente Ramos, Walter Szerbiack i Rullán es van haver d’emprar a fons, ja que a mitja segona part el Mataró estava en el partit amb un 55-65.

Imatge del partit Mataró – Real Madrid, amb les grades del Palau plenes a vessar / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Sense treure ni un sol punt en tota la temporada fora de casa, es van sumar total de 16 punts, que li donaren l’antepenúltima posició, que obligava a jugar la promoció per la permanència. 

El campió, com era habitual en aquells temps (setè títol consecutiu i 16è en les 18 lligues disputades fins aquell moment), va ser el Real Madrid amb 54 punts, sis per davant del FC Barcelona (48), i nou del Joventut (45). Darrere ja lluny quedaren Estudiantes (36), Kas (31), Manresa (28), Pineda (26), Basconia (24), San Josep i Cercle Catòlic de Badalona, que completaven el trio d’equips badalonins a la màxima categoria (23), YMCA de Madrid (23), Naútico de Tenerife (17) i CE MATARÓ (16). En les dues últimes places Vallehermoso i Breogan, que baixaven. 

Beechum en un partit al Palau, davant Costello (CC Badalona) i amb Alfonso Martínez observant / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

El rendiment de Beechum va ser sensacional al llarg de tota la temporada, anotant 720 punts en els 28 partits, amb una mitjana de més de 25 punts per partit, i quedant com a quart encistellador de la lliga, per darrere de tres jugadors de gran talent com Coughran (YMCA), Walter Szerbiak (Real Madrid) i Ed Johnson (Manresa). Els altres anotadors mataronins més destacats foren Alfonso Martínez (512), Pololo Cobián (484), Gudayol (260) i Spa (109). 

Se supera la promoció de permanència contra el Valladolid

A la promoció el rival va ser el Castilla de Valladolid i el primer partit es va jugar aquí a Mataró. L’equip de Carles de Nadal va sortir molt mentalitzat per obtenir una renda suficient per viatjar a Valladolid. Als 5′ es dominava per 18-4, dominant Beechum i Alfonso el rebot, i amb Spa llançant el contraatac per De Miguel i “Pololo” Cobián que amb 17 i 28 punts foren demolidors. Al final un 94-65 que semblava suficient. 

De tota manera en el partit de tornada es van trobar amb un ambient terrorífic. L’equip mataroní no va aconseguir permís per entrenar enlloc. Ja a la pista, habilitada en un estand de la Fira de Mostres, va resultar que tots els marcadors i rellotges estaven espatllats i després de reclamacions es van poder situar dos delegats a la taula per controlar els rellotges de mà. El partit va començar prop de les dotze de la nit… 

Però sobre la pista l’equip mataroní va demostrar ser superior i ja d’entrada es va posar 6-12. Tot i els esforços locals, l’únic que van poder assolir va ser el triomf en el partit per 62-53. El Mataró es mantenia a la màxima categoria estatal, contra els desitjos de molts sectors del bàsquet, que volien tenir-hi menys presència catalana. En l’altre partit de promoció l’Aguilas de Bilbao deixava fora el Naútico de Tenerife i a la premsa madrilenya es llegia això: “No cabe duda de que con el Nàutico i el Castilla la Liga seria bastante más Nacional de lo que es ahora”. I és que hi havia vuit equips catalans, ja que també havia pujat l’Hospitalet, i tres bascos, al costat de tres equips de la capital, i cap de la resta d’Espanya.

La temporada acabava amb la notícia que Ignis deixava de ser l’espònsor del CE Mataró, i tot i haver salvat la categoria el president Josep Mora es mostrava molt desanimat i deia que volia deixar la presidència perquè trobava molt poca col·laboració. 

Vista la situació el club deixava en llibertat a Earl Beechum, tancant així la primera temporada d’un americà a Mataró. Després d’ell en vindrien més d’estrangers al bàsquet mataroní, però anys després també n’arribarien en altres esports, com veurem en el pròxim número d’aquests Records.