Records… núm 261
El mes de juny de 1956 la secció de bàsquet del CE Mataró, que vivia un molt bon moment amb la nova pista al costat del camp de futbol (veure Records-17), va veure com la seva gran figura, en Jordi Bonareu, que havia estat escollit el millor esportista de la ciutat en la primera edició de la Festa de l’Esport l’any 1955, marxava al FC Barcelona, ja amb l’aurèola d’haver estat internacional i tenir el rècord d’anotació amb la selecció espanyola (veure Records-18).
Memorable triomf davant del Barça
La temporada 1955-56 el CE Mataró s’havia quedat a només dos punts de poder disputar la fase final del Campionat d’Espanya, que jugaven els tres primers de Catalunya, i ni tan sols la marxa de Bonareu al Barça va fer decréixer la il·lusió de cara a la nova campanya 1956-57.
Amb Josep Grau d’entrenador, la lliga de 1a Catalana es va iniciar de forma irregular. Però a la setena jornada va arribar una memorable victòria davant del FC Barcelona per 46-42, amb en Bonareu de blaugrana i anul·lat pel marcatge de Lorente, que junt amb Castellà, Tostón, Andrés, Serra, Soro, Patau i Santi Soler van fer una gran remuntada als darrers minuts capgirant un 29-36 advers.
Tot i això, el CE Mataró va acabar en quart lloc del grup, en una classificació que va encapçalar el Joventut de Badalona amb 29 punts, en igualtat amb el Barça, Laietà 25, CE MATARÓ 24, Calella 24, Pineda 24, Montgat 23, BIM 20, Sant Adrià 18. A l’inici de la temporada següent, com ja veurem, es lamentaria profundament no haver acabat en tercer lloc. Després va jugar la fase de permanència on va acabar també en quart lloc de 12 equips per darrere de BIM, Mollet i Calella.
Aquella temporada, després dels campionats regionals, es va jugar la primera edició de la Lliga Nacional, encara en una versió reduïda, amb 4 equips catalans i 2 madrilenys, i amb triomf del Real Madrid.
Com a fet remarcable cal dir que el segon equip del CE Mataró va perdre la final regional de segons equips contra l’Espanyol al Palau de Barcelona, jugant com a preliminar d’un Espanya- Itàlia.
Per poc no s’entra a la Lliga Nacional
La temporada 1957-58, ja es va jugar la Lliga Nacional des de l’inici de la temporada, en el format que seria habitual a partir d’aquell moment, fins a la creació l’any 1983 de la Lliga ACB. En aquella primera edició hi hagué 10 equips, sis dels quals eren catalans. Entre ells hi hauria pogut estar el CE Mataró si la temporada anterior hagués acabat en tercer lloc la primera fase, però hi van entrar FC Barcelona, Espanyol i Laietà de la capital, Joventut de Badalona, Orillo Verde de Sabadell i Aismalibar de Montcada.
El CE Mataró va tornar a jugar a 1a Divisió Catalana, que perdia nivell, ja que es jugava sense els equips que participaven en la Lliga Nacional. Van formar la plantilla Serra, Patau, Sempere, Urgelés, Pérez, Andrés, Soro, Tostón, Lorente, Josep Soler, Santi Soler i Pous. Al final d’una temporada irregular el CE Mataró va acabar cinquè de 12 equips amb 34 punts, per darrere de Salle Josepets (37), CC Badalona (35), Pineda i Calella (34).
Jordi Bonareu nou entrenador
De cara a la temporada 1958-59, buscant un revulsiu, la directiva va convèncer a Jordi Bonareu perquè fes d’entrenador, càrrec que va compatibilitzar amb el de jugador del FC Barcelona, en la que seria la seva darrera temporada en actiu. Una primera mesura certament impactant del nou entrenador va ser fer les sessions d’entrenament obertes al públic.
Durant l’estiu els juvenils Francesc Ramon i Àngel Burillo, de l’Esportiva, van acabar fitxant pel CE Mataró, després d’un fort contenciós que va suposar quatre partits de sanció als jugadors, per haver tingut momentàniament duplicitat de fitxa. Van ser baixa Patau i Toston, i es van incorporar Vilavella i Bonemaison, procedents del Santa Anna, i ben aviat també va pujar al primer equip en Ramon, amb un debut espectacular contra el Valls.
També es va produir un altre fet curiós quan l’internacional Alfonso Martínez, que tenia compromís pel Barcelona, va fitxar pel Mataró per complir aquí una sanció que arrossegava de la temporada anterior, ja que la temporada oficial de l’equip groc-i-negre començava abans. Quan la va haver acomplert, sense haver jugat cap partit aquí, va anar a l’equip blaugrana, per poder començar la lliga lliure de sanció. Catorze anys més tard l’Alfonso Martínez va tornar aquí per jugar de groc-i-negre (veure Records-101).
Al final de la temporada el Montgat va ser campió amb 43 punts, pujant a Lliga Nacional, per davant de Picadero (39), Mollet (37) i CC Badalona (35), que van entrar a jugar a la 2a Estatal “Trofeo Gonzalo Aguirre” que es va crear la temporada següent. El CE Mataró cinquè es va quedar novament a les portes.
Inoblidable trofeu internacional
A l’inici de la temporada 1959-60, Joan Bonareu, pare de Jordi Bonareu, va fer-se càrrec de la presidència de la secció, succeint a Ignacio Cardenal i Tomàs Plana, que ho havien estat les dues temporades anteriors. El nou entrenador va ser Joan Canals, que havia jugat al FC Barcelona.
Durant l’estiu es va jugar un magnífic Trofeu Internacional que el CE Mataró va guanyar superant Picadero i Joventut, i malgrat perdre en el darrer partit contra el PUC de París.
Mataró centre del món esportiu català amb la visita dels Globetrotters i l’homenatge a Bahamontes
Pocs dies després, en concret el 16 d’agost el Velòdrom va acollir la primera visita dels famosos Harlem Globetrotters americans, que van omplir a vessar el recinte esportiu i van fer gaudir a tothom amb els seus malabarismes. Curiosament, l’endemà en el mateix recinte es va celebrar un homenatge al ciclista Bahamontes un mes després d’haver guanyat el Tour de França. Mataró era al centre del món esportiu català i espanyol.
Una ampliació porta el CE Mataró a la 2a Divisió
La temporada 1959-60 a 1a Divisió Catalana tenia un únic objectiu: l’ascens a la 2a Estatal acabada de crear i a la qual novament no s’havia entrat per ben poc. La plantilla va estar formada per Andrés, Bonemaison, Urgelés, Solé, Sempere, Pérez, García, Serra, Vilavella, Peiris i Francesc Ramon, que va ser el màxim anotador de l’equip, i els millors equips es van fixar en ell.
Durant la temporada es va intentar sense èxit recuperar a Jordi Bonareu i la lliga va acabar amb el CE Mataró en tercer lloc, per darrere del Guzzi i del Manresa, quedant fora de l’ascens.
Després es va jugar un amistós contra el Real Madrid (45-60) amb la presència a les files del Mataró del “Nino” Buscató reforçant l’equip.
L’equip infantil de Santa Anna, viver principal del CE Mataró, de la mà de Josep Mora com entrenador i amb Josep Maria Soler i Joan Martínez com a referents, va aconseguir quedar campió de Catalunya imbatut.
El mes de juliol va arribar la notícia que una ampliació permetia entrar a 2a Estatal, tot i que en una categoria una mica “descafeinada”, ja que hi havia cinc grups a tot Espanya i es va jugar en un grup enterament català, només de 9 equips.
En aquest grup de 2a Divisió la temporada 1960-61 de la mà de Miquel Gilabert, i sense Ramon, que va anar al Barça, ni Andrés, que va anar al Joventut, es va quedar en segon lloc amb 20 punts per darrere del Picadero (32).
Primera temporada d’Antoni Serra a la banqueta
La temporada 1961-62, ja en un grup de 18 equips, el CE Mataró, amb Antoni Serra començant la seva carrera d’entrenador, de moment sense deixar de jugar, va acabar en segon lloc igualat a 56 punts amb el Montgat, sent superats pel golaverage particular, i per davant de Laietà, Pineda i Mollet.
Ramon, que va tornar durant una temporada, va ser el màxim anotador amb 617 punts en els 30 partits, i l’acompanyaren Burillo, Vilavella, Bonameison, Andrés, Codony, Julià, Peiris I, Estapé, Muñoz, Valbuena, Gibert, Sans i el mateix Serra.
Després es va jugar una fase, que en deien “Intermèdia” a Granollers, junt amb Laietà, València i Dimar, també valencià, i allà el Laietà va superar el CE Mataró per 56-43 per accedir a la fase final. S’havia de continuar esperant per aconseguir l’ascens…
L’Esportiva juga a 1a Regional
Per a l’altre equip de la ciutat, l’Associació Esportiva, aquells anys van ser de transició jugant sempre a 1a Regional, que era la categoria que hi havia per sota de la que jugava el CE Mataró. La temporada 1957-58 sota la direcció tècnica d’Antoni Salvà es va acabar en 7a posició, en un campionat en què també va jugar-hi l’equip de Santa Anna. Durant la Fira, l’Esportiva demostrant el seu bon moment va superar el Mataró en un amistós que va tenir molt bon ambient.
La temporada 1958-59 va començar amb l’entrada a la presidència de Jaume Buch, i es va acabar en cinquena plaça, la primera que no donava dret a jugar per l’ascens, amb un equip integrat per Triola, Fornés, Suñé, Alsina, Muñoz, Prat, Garcia i Gallego.
Una fluixa temporada 1959-60 va donar pas a Agustí Fonollosa com a entrenador, amb el qual la temporada 1960-61, amb jugadors destacats com Alsina, Codony, Muñoz, Prat, Suñé, Sensat, Soler i Lorente, es va fer una gran campanya quedant a un sol punt de la segona plaça, que va ocupar el Teià que, junt amb el Malgrat, que va ser campió, van jugar la fase d’ascens.
L’equip juvenil va arribar a la fase final catalana amb Campdepadrós, Helios i Miquel Xaudaró, Tolosa, Torner i Llibre, però va tenir la mala sort de topar amb aquell del Mataró que seria campió d’Espanya.
Després d’aquella temporada el gran protagonisme del bàsquet mataroní el va prendre l’equip juvenil del Mataró que va arribar al títol estatal dos anys consecutius de la mà de dos grans jugadors com Josep M. Soler i Joan Martínez, tal com havíem vist als Records-42.
