Records… núm 175
En el número anterior vèiem com allà pels anys vuitanta entre els noms dels joves tennistes de Club Tennis Mataró destacava el de Jordi Burillo, jugador que va arribar a estar situat entre l’elit estatal i en bona posició al rànquing ATP. Molts anys abans el seu cognom ja havia viscut pàgines importants dintre de l’esport mataroní, quan el seu pare, Àngel, va formar part de l’equip de bàsquet del CE Mataró que va jugar per primera vegada a la Lliga Nacional. Eren temps magnífics per al bàsquet mataroní en uns moments en què aquest esport es començava a desenvolupar a poc a poc arreu d’Espanya.
Debut difícil
En efecte, Àngel Burillo va ser un dels protagonistes el dia 3 de novembre de 1963 d’una de les fites més rellevants dins la història del CE Mataró i de la seva secció de bàsquet. Aquell dia, amb la pista descoberta del Camp Municipal plena de gom a gom, l’equip que dirigia Antoni Serra va debutar a la Lliga Nacional, a la qual havia accedit la temporada anterior, tal com vàrem veure en els Records-111, després d’una temporada en què havien compartit categoria amb l’Esportiva.
L’ambient que es vivia era esplèndid amb la gent abocada amb l’equip groc-i-negre. D’aquesta manera van començar a fer-se habituals els partits internacionals, passant per la pista mataronina durant l’estiu, en brillants sessions nocturnes, el Montbrison francès, el Centro de Comunicaciones de Buenos Aires, o el Rabat marroquí que van caure derrotats per 83-61, 62-55 i 104-33 respectivament.
El director del joc de l’equip mataroní era el base Joan Martínez que havia estat convocat tant per la selecció catalana absoluta, com per la selecció espanyola júnior, de la qual va ser capità, en un Torneig a Sant Sebastià i en el Campionat d’Europa celebrat a Nàpols ja dins l’any 1964, on Espanya va caure derrotada davant Iugoslàvia, partit en el qual Joan Martínez amb 19 punts va ser el màxim anotador, i la Unió Soviètica.
Al seu costat hi havia jugadors que havien estat molt importants per assolir l’ascens com Josep M. Soler, el màxim anotador i sortit com l’anterior de la pedrera dels escolapis de Santa Anna, Viñals, els veterans Vallès i Vilavella, o els pivots Peiris i Bonemaison, i també, després d’un any fora de Mataró, havia retornat un prometedor valor local com era Àngel Burillo.
El primer partit no es presentava fàcil, ja que venia un Aismalibar de Montcada, aleshores el més potent equip català, on figuraven Buscató, el mataroní Ramón, Sanjuán o Baturone, però hi havia esperances perquè a la pretemporada el Mataró havia jugat amb èxit a l’estranger diversos tornejos a França i havia fins i tot guanyat el Torneig de Frigurg a Suïssa. Però sobre la pista van ser clarament superiors els vallesans. Kucharski, el “vell llop” que hi havia a la banqueta visitant, va situar a Riera sobre Martínez anul·lant la direcció del joc mataroní. Durant la primera part només el veterà Vallès havia estat ratllant a un bon nivell i a més Martínez nerviós va caure ràpidament en tres personals, cosa que va limitar la seva acció notablement. Al final 20 punts de diferència (57-77) i lleugera desil·lusió en els afeccionats locals. A les files del CE Mataró van jugar en aquell debut Peiris (8), Martínez (9), Vallès (10), Vilavella (6), Burillo (6), Soler (15) i Bonemaison (3).
Es fa difícil guanyar a Mataró
De fet aquella primera temporada la Lliga Nacional encara era una mica “light”, ja que s’havien format dos grups de 7 equips a tot Espanya i un d’ells estava integrat únicament per equips catalans: FC Barcelona, Picadero i Laietà de la Ciutat Comtal, Aismalibar de Montcada, Joventut de Badalona, Montgat i CE Mataró, que comptava amb el patrocini de “Calcetines Mixt-T” per afrontar unes despeses que començaven a augmentar.
Després de perdre a la pista del Picadero a la segona jornada, va arribar la primera victòria davant del Montgat (63-48), en el derbi maresmenc. L’equip mataroní va perdre tots els partits lluny de la seva pista, però va fer que aquesta comencés a ser invulnerable amb victòries sobre Laietà (84-43), Picadero (71-50), i també sobre FC Barcelona (82-61) i Joventut (64-62).
Al final la classificació va quedar encapçalada per l’Aismalibar amb 22 punts, seguit per Picadero 19, Joventut 19, Montgat 18, MATARÓ 17, Barcelona 16 i Laietà 15. Els tres primers van entrar a formar part directament de la nova lliga nacional que s’havia de disputar l’any següent amb un sol grup a tot Espanya. El Laietà va baixar i els altres tres s’haurien de jugar el seu futur en una promoció, on es trobarien amb Helios, Sevilla i Canoe, procedents de l’anomenat “grupo central”, en el qual els tres primers classificats van ser Real Madrid, Estudiantes i Aguilas de Bilbao. Com es pot veure amb una idea una mica estranya d’això del centre, ja que hi havia equips d’Andalusia i del País Basc.
Promoció per accedir a la nova “Liga Nacional”
Tres mesos després d’acabar la primera fase l’equip d’Antoni Serra va jugar al Palau de Barcelona la promoció per entrar a la nova lliga nacional.
Es va començar guanyant l’Helios de Saragossa per 67-50, amb una gran actuació de Joan Martínez (28 punts), però després es va rebre una forta patacada en perdre inesperadament amb el Sant Josep de Badalona, per 48-61, en un partit on només Soler (22 punts) va estar al seu nivell de joc habitual. S’havia de refer la moral i es va aconseguir: 86-64 contra el Canoe, amb 26 punts de Soler i 16 de Burillo, tots ells a la segona part, 77-70 davant del Pineda després d’una pròrroga, amb 21 punts de Soler, 19 de Martínez i 16 de Vallès, i finalment 63-53 davant del Sevilla, en un partit ja intranscendent on el màxim anotador va ser Martínez amb 17 punts. Van ser tres triomfs que van situar l’equip mataroní a la primera plaça. Josep Maria Soler (95 punts i màxim anotador), Martínez (87), Burillo (61), Vallès (47), Peiris (28), Vilavella (16) i Bonemaison (4) havien estat els protagonistes de l’èxit. Com es pot veure amb una plantilla curta es funcionava molt bé en aquells temps.
D’aquesta manera, el CE Mataró junt amb Canoe, va entrar a la nova lliga. més endavant s’hi va afegir l’Helios, el tercer classificat, quan es va signar la fusió entre Joventut i Aismalibar que va deixar una plaça lliure.
Dos campionats catalans de l’equip juvenil i dos tercers llocs estatals
La temporada 1962-63 l’equip juvenil del CE Mataró va obtenir un brillant subcampionat al Trofeu Samaranch, i mantenint-se pràcticament tots els jugadors la temporada següent van arribar novament els èxits que uns anys abans ja havien situat el bàsquet juvenil del CE Mataró al nivell estatal més alt, com havíem vist en els Records-42.
En efecte, el mes d’abril de 1964 el CE Mataró va derrotar per 70-60 el Joventut de Badalona al Gran Price de Barcelona aconseguint el títol català. Van jugar Cruells (13), Tarruella (8), Xaudaró (6), Farré (21) i Martín (12). Després a Saragossa al Campionat d’Espanya el Mataró va topar en semifinals amb el Real Madrid perdent per 63-60, però un nou triomf sobre el Joventut (85-60 amb 34 punts de Cruells) li va donar el tercer lloc estatal.
La temporada 1964-65 es va veure ben aviat que l’equip podria repetir el seu èxit. A la fase inicial de la temporada van establir un récord d’anotació després de superar per 172-14 el CMC de Gràcia. Benet Fité (54 punts), Tarruella (45), Corominas (29), Gudayol (6) i Farré (38) havien estat els “culpables”.
Més endavant, en concret el mes d’abril, aconseguirien revalidar el títol català derrotant per 62-56 la Salle Josepets de Barcelona, amb Tarruella (23), Fité (17), Corominas (10), Farré (7), Gudayol (5) i Mons.
Al campionat d’Espanya juvenil que es va disputar a Sant Sebastià es va repetir la història de l’any anterior caient en semifinals ara davant d’Estudiantes (59-75), per obtenir el tercer lloc superant la Salle Josepets per 63-62, amb Tarruella (23), Gudayol (20), Corominas (11), Mons (2), Fité (6), Vidal (1) i Solà. A conseqüència de les seves bones actuacions Tarruella va ser cridat a la selecció estatal B.
El club anava a l’alça i, a part de les possibles incorporacions de l’equip juvenil, la Junta Directiva del Club Esportiu Mataró va començar a treballar per reforçar l’equip. Ben aviat van arribar dos reforços: el pivot Artur Auladell del Joventut i l’aler Josep Maset del Pineda. Però simultàniament va arribar la preocupació perquè Calcetines Mix-T decidia no continuar amb el patrocini de l’equip. De com es va solucionar en parlarem en el pròxim número…
