Records… núm 176
El dia 15 d’octubre de 1933 el Real Madrid havia visitat el terreny de joc de la secció de bàsquet de l’equip de futbol de la ciutat, que aleshores portava el nom d’Iluro SC. Aquest enfrontament, tal com vàrem veure en els Records-2, arribava com a partit de semifinals del primer campionat d’Espanya de bàsquet. Quasi trenta-dos anys després l’equip de la capital d’Espanya, farcit d’estrelles de la selecció espanyola i americans, va tornar a la nostra ciutat per jugar un partit de la primera lliga estatal de bàsquet que es jugava amb un sol grup a tot el territori.
El CE Mataró aconsegueix el patrocini de “Molfort’s”
Després de la garbellada feta la temporada anterior, la temporada 1964-65 es va jugar amb un sol grup de vuit equips a tot Espanya: Real Madrid, Canoe i Estudiantes de Madrid, Helios de Saragossa, Aguilas de Bilbao, Joventut de Badalona, Picadero de Barcelona i CE Mataró. Només eren vuit equips perquè així es limitaven les altes despeses que significaven en aquells moments els llargs desplaçaments dins del territori estatal.
Al capdavant de la secció de bàsquet del Club Esportiu Mataró hi era Josep Mora, que a part de la seva tasca presidencial també va patrocinar el primer Torneig de la nova modalitat del “mini-bàsquet” que es va disputar al pati de Santa Anna.
Els esforços per reforçar l’equip coincidien amb la inquietud que significava trobar-se sense el patrocini de Calcetines Mix-T, però finalment es va poder signar un contracte de patrocini amb l’empresa “Calcetines Moltfort’s” la gerència de la qual ocupava Juli Cusachs, que durant uns anys estaria lligat al bàsquet mataroní. Al mateix temps, també el Joventut va rebre l’esponsorització de “Fantasit” i el Picadero de “Damm”. Uns patrocinis que feien créixer els pressupostos i a la premsa es podia llegir: “Ningú pot preveure a on ens conduirà aquesta enorme inflació al nostre bàsquet”… Ara ja en tenim una mica d’idea, fixant-nos com la nostra ciutat ha quedat ben allunyada del màxim nivell.
Debut contra el Canoe amb exhibició groc-i-negra
A la pretemporada l’ambient es va anar escalfant encara més i la ciutat vivia el bàsquet. En un partit fantàstic, on es feia la presentació de l’equip davant l’afició, el Mataró “Molfort’s” va derrotar el Caen, un dels millors equips francesos, un bàsquet aleshores superior a l’espanyol, per 58-53.
El recent fitxat Artur Auladell va ser cridat a la selecció estatal, però va haver de renunciar per problemes laborals. Però això indicava la seva categoria, que ratificaria a la competició, ja que ell seria l’encarregat de lluitar de valent sota taulers contra els pivots dels altres equips, molts d’ells estrangers, durant tot el campionat.
La veritat és que ho va fer amb molt d’encert ja en el debut contra el Canoe, anul·lant a Luquero, i permetent els ràpids contraatacs dels seus companys que van anotar de valent –Martínez (22 punts), Burillo (21), Masset (20) i Soler (16)–, acabant fàcilment amb la resistència dels madrilenys, amb un marcador final ben explícit de 92-36, que va demostrar la superioritat local. Aquest primer partit de la nova “Liga Nacional” s’havia jugat el 3 de gener del 1965.
En el segon partit de la lliga, el Mataró Molfort’s va desplaçar-se a Barcelona per jugar contra el Picadero, que jugava a Sarrià, a l’espera de poder jugar en el pavelló de la Travessera de Les Corts que més endavant seria el Blaugrana-2. Allà el va rebre un dels grans equips de la lliga amb Alfonso Martínez, Albanell, Heras i els americans Williams i Harge. Però, amb un Martínez inspirat, dirigint i anotant 24 punts, van posar la por al cos als barcelonins que ja dins la segona part perdien per 49-54. Llàstima que Soler i Peiris van caure a les 5 personals i aleshores les figures locals van poder sentenciar, això sí amb dificultats: un mínim 70-69 va assenyalar el marcador al final.
Després del tercer partit en el qual el Mataró Molfort’s va perdre a la pista de l’Helios saragossà, es va viure una altra jornada internacional amb la visita del Helsinki KT, que va imposar-se per 69-72.
Visita d’un Real Madrid farcit d’estrelles
En el segon partit a camp propi, que es va jugar el 7 de febrer, va visitar Mataró el Real Madrid, equip que ja començava a destacar en el firmament continental guanyant Copes d’Europa al Fronton Vista Alegre, i es va viure una altra jornada inoblidable.
Les grades de la pista mataronina estaven plenes com mai s’havia vist i els “galàctics” madrilenys d’aquell temps (Emiliano, Sevillano, Lolo Sainz, Burgess, Luyck i Durand) van patir de valent per guanyar, ja que fins al descans (36-38) els nervis els tenien tenallats.
Després s’imposarien fent valer la lògica, i aprofitant-se que Auladell va caure poc després de la represa en les cinc faltes personals. Al final el marcador va quedar en un 70-82, però l’equip de Pedro Ferrandiz havia rebut un avís de què els passaria la temporada següent.
Pel Mataró van jugar: Martínez (que amb 22 punts va ser el màxim encistellador del matx), Soler (17), Burillo (15), Maset (8), Auladell (2), Peiris (5), Vallès (2). Pel Real Madrid: Burgess (17), Sevillano (16), Emiliano (17), Luyck (17), Sainz (2), González (2), Durand (11), Monsalve. Curiosament, dos jugadors del Madrid acabarien recalant a Mataró: Moncho Monsalve (3r a la fila de dalt començant per la dreta) com entrenador i Che González (2n de dalt per la dreta) com a jugador.
El Mataró – Joventut retransmès en directe per TVE … des de Granollers
Després del Madrid només el potent Picadero va poder guanyar a Mataró (per un ajustat 45-50). Tanmateix, hi van caure Estudiantes (per un espectacular 93-31, triplicant l’anotació de l’equip madrileny), Helios (74-51), Aguilas (85-70) i Joventut (80-77). Curiosament, aquest últim partit, amb victòria mataronina sobre l’equip badaloní, no es va jugar aquí a Mataró. Es va disputar al pavelló cobert de Granollers per poder ser retransmès per TVE.
Després del mateix, el prestigiós periodista Manel Espín escrivia així al “Mundo Deportivo”: “Suponemos que los televidentes debieron quedar plenamente satisfechos del bellísimo espectáculo, porque este Mataró – Juventud resultó espléndido. Más aún: nos atrevemos a decir que fue uno de los más bellos encuentros que se han televisado en España”.
El Mataró Molfort’s acaba la lliga en cinquè lloc
I és que l’equip mataroní causava sensació arreu i era elogiat a la premsa de tot el país, tot i que fora de casa no va aconseguir sumar cap punt.
La classificació final va ser aquesta: Real Madrid 27, Picadero 25, Joventut 21, Estudiantes 20, MATARÓ MOLFORT’S 19, Helios 19, Aguilas 18 i Canoe 18. Cap equip va baixar, ja que la temporada següent el grup d’equips d’aquesta 1a Divisió es va ampliar a deu equips. Com es pot veure no hi havia el FC Barcelona.
Els anotadors mataronins durant el campionat van ser: Soler (207), Martínez (204), Masset (166), Burillo (142), Auladell (138), Peiris (45), Vallès (22), Viñals (10) Vilavella (3) i Xaudaró. Com es pot veure quasi tot el pes de l’equip requeia en els cinc titulars.
L’equip guanyava prestigi i l’augmentava amb les seves victòries en amistosos internacionals de l’estiu davant del Racing de Buenos Aires (68-67), Sporting de Montevideo (79-64) i Universidad de Nuevo Méjico (64-61). Així preparava la que seria la millor temporada de la seva història, en la qual no es va perdre ni un sol partit a camp propi i es va acabar en el tercer lloc de la 1a Divisió (n’havíem parlat als Records-1).
Hem arribat a aquests records del món del bàsquet arran del cas d’un pare i un fill que han destacat dins l’esport mataroní. Evidentment, aquest no és un cas únic i en el pròxim número en recordarem un altre, que ens permetrà recuperar records d’un altre esport ben diferent.
