Records… núm 255
En els primers anys del segle XX es va convertir en un dels esports que va donar més títols a la nostra ciutat i gràcies a ell el nom de Mataró apareix a la llista de campions estatals. És un altre d’aquells esports que va començar per passar l’estona, com a joc, i que fins i tot es pot practicar a dintre casa, on alguns ho havien fet de petits utilitzant la taula del menjador amb una improvisada xarxa al mig: és el tennis taula, abans conegut popularment com a “ping-pong”.
Els inicis a Anglaterra
Sembla que va ser l’any 1881 quan algun aficionat al tennis va inventar a Anglaterra un rudimentari ping-pong per aprofitar les llargues vetllades d’hivern quan les pistes de tennis estaven impracticables. Es va començar amb pilotes de goma, per passar aviat a les pilotes de cel·luloide i a poc a poc també es van anar modificant les pales inicials de fusta, recobrint-les de diferents materials. Ben aviat va passar als Estats Units, on es van començar a jugar els primers campionats, sota la tutela de la ITTF (International Table Tennis Federation) creada el 1926.
Catalunya, com amb molts altres esports, va ser pionera a l’estat espanyol, i als anys vint ja hi havia clubs on s’hi jugava, i l’any 1935 es va crear la Federació Catalana, destacant inicialment els clubs 7 a 9 i el Tívoli. La Federació Espanyola no es va crear fins a l’any 1942.
Un festival per recordar
El dia 3 de juny de 1967 a les instal·lacions del Centre Natació Mataró es va celebrar el “Primer Festival per a Veterans del Tennis Taula” on es van retrobar més de mig centenar d’exjugadors d’aquest esport, alguns dels quals havien fet els primers passos competitius del tennis taula a la nostra ciutat abans de la guerra. Allà van recordar anècdotes i vivències de la primera època d’un joc que s’anava convertint en esport i que havia començat més de trenta anys enrere, com ara veurem…
L’any 1934 primer campionat local
L’any 1933 un equip mataroní que portava per nom Grup Lleó XIII, amb Gallifa, Recoder i Cruzate, ja havia jugat alguns partits. L’any 1934 el CRM4 (Centro Recreativo Mataronés), creat a finals de l’any anterior, va organitzar el primer campionat local a la seva seu del carrer Pau Iglesias (actual Santa Marta) n. 50, amb 36 participants individuals. Formaven part de 8 equips que eren aquests: CRM4 “A” i “B”, Círcol Catòlic, Atlas, Adroguers, Joventut i Grup Lleó XIII “A” i “B”. El primer títol va anar a parar a mans de Gallifa que va superar F. Cruzate. Per equips el guanyador va ser el Grup Lleó XIII.
L’any següent el campionat va augmentar la inscripció, pujant a 54 jugadors i 9 equips. El guanyador per equips va ser l’Esportiva (Mora, Riera, Casanovas i Bertran) superant el CRM4, en un campionat jugat al cafè del, que aleshores s’anomenava, Círcol Catòlic. En la competició individual va guanyar De Torres.
Gran expectació per veure ping-pong
El mes de maig de 1935 el CRM4 va inaugurar un local per a ping-pong al Centre de Dependents, i hi havia un ambient increïble entre els diferents equips locals. En aquella instal·lació es va organitzar el tercer campionat ja amb més de 60 inscrits, i va guanyar-lo Arcadi Valls (CRM4), també gran jugador d’escacs, superant a la final a Ruiz (Àguiles Blaves). A les finals per equips el CRM4 (Valls, Martí, Cruzate, Costa) va superar l’Esportiva (Mora, Bertran, Riera, Torres), enmig d’una gran expectació que mai s’havia vist per veure aquest esport.
Es recupera l’activitat després de la guerra
L’any 1936 la Unió de Clubs va organitzar el campionat comarcal del Maresme, però la guerra va tallar aquella iniciativa. No obstant això, després del conflicte bèl·lic no es va haver d’esperar molt per recuperar l’activitat, a l’Esportiva i al CRM4. El primer campió de la postguerra va ser Josep Arnau.
L’any 1940 el Centro Recreativo Mataronés va celebrar el seu setè aniversari enfrontant-se, al local de “La Moderna”, a dos dels clubs amb més renom de Barcelona, el Tívoli i el 7a 9 . L’Esportiva, que fins i tot s’havia federat, va guanyar el torneig de Les Santes, superant el CRM4.
També al Foment, jugant sota el nom de Juventus es va crear un equip, que durant uns anys va tenir la supremacia local amb Comas, Prat, Casanovas, Esperalba, Calsapeu, Carreras, Gimeno i Pujol.
L’any 1943 la selecció de Mataró, formada per Arnau, Torres i Verdaguer, va obtenir el subcampionat català de 2a categoria, perdent per 5-4 davant del 7 a 9, amb victòria d’Arnau sobre Aguerri, un destacat jugador barceloní.
L’any 1944, el CRM-4 va passar a Educación y Descanso i el seu local era al Cinema Modern, on va organitzar un torneig local d’empreses amb participació de 12 equips.
A finals dels quaranta es va crear la secció del Casal Mutualista de l’Aliança, presidida per Josep Xaudaró i, amb l’equip format per Arnau, campió individual, Viñals i Ferrés, va agafar el domini local guanyant el campionat de 1950.
Aquest any l’Esportiva va jugar un encontre internacional guanyant per 5-1 l’Ecurieuls Catalans de Perpinyà, amb Riera, Lluch i Servós.
Campions del món a Mataró
Durant els anys cinquanta van tenir gran èxit els campionats d’empreses i producte del gran ambient regnant al Casal es va organitzar l’any 1953 un festival d’exhibició amb la presència dels campions del món Bergman i Leach, i també es van disputar unes “24 hores” entre dos equips capitanejats per “Ciano” Nogueras (amb Vidal, Minguillón, Martín i Viñals) i Obiols (amb Parera, Masriera, Esteban i Ferrés), amb victòria dels primers. A partir de l’any següent, en aquestes 24 Hores, es va enfrontar el Casal a un equip foraster. Aquell mateix any el Casal va entrar al Campionat de Catalunya de 4a categoria quedant campió.
L’any 1954 Bonaventura Masriera va quedar campió local, agafant el relleu de Llibert Esteban i l’equip va quedar 3r al campionat de Catalunya de 3a, posició que repetiria l’any següent.
El Casal arriba a la màxima categoria catalana
Els jugadors anaven progressant i l’any 1956 Masriera, Vidal i Ferrés van pujar a la 1a categoria, permetent que l’any 1957 el tennis taula mataroní arribés al seu cim, ja que el Casal va jugar a la màxima categoria catalana enfrontant-se al 7 a 9, Barcelona, Putxet, Tibidabo i Oasis. El Casal va quedar en darrer lloc, però Masriera, Vidal, Ferrés, Mirón i F. Esteban van guanyar en experiència davant de grans rivals.
El segon equip de l’entitat amb Parera, J. Esteban i Minguillón, com equip base va quedar campió de 2a categoria, reflectint el gran moment que es vivia.
L’any 1958 es va repetir a la màxima categoria, acusant les absències de Masriera i Vidal, i patint les exhibicions de grans jugadors com Lhorman, Palés, Dueso o Aguerri, i d’equips com Barcino, Tívoli, Maldà, Putxet i Leridano. El Casal va tornar a acabar sisè del grup, perdent els deu encontres. Això va desanimar bastant uns directius molt cansats i l’equip ja no es va inscriure la temporada següent.
Molts anys sense activitat federada
Es va perdre durant un bon grapat d’anys l’activitat competitiva, que no es va reprendre fins a l’any 1962 amb un campionat del Maresme, on participaren Creu Roja, Cristalleries i Sala Cabanyes.
L’any 1963 es va participar a l’Interciutats Mataró- Sabadell, amb derrota aquí per 0-5 i victòria a Sabadell per 1-5, amb un equip format pels veterans Esteban, Masriera i Vidal, i el jove Roca.
Nova letargia fins que l’any 1966, sota l’empenta d’alguns veterans citats abans, reneix l’Associació de Tennis Taula del Casal, participant en el campionat de 3a de la temporada 66-67, arribant a la fase d’ascens a 2a, amb un equip integrat per Martí Puig, Sobrado, Borràs, Casas i Barrios.
Neix la secció del Centre Natació Mataró
Després de la trobada d’exjugadors citada al començament de l’article, el Centre Natació Mataró va crear l’any 1967 la secció de tennis taula sota la presidència de Josep Zaragoza, amb Josep Xaudaró de vicepresident i Joan Umbert de secretari, i va absorbir a tots els jugadors del Casal.
El primer equip format pels veterans Masriera i Vidal, va entrar a la 1a Categoria, sense massa èxit, i un altre equip va jugar a 3a amb els jugadors més joves. Hi tornava a haver ambient i l’any 1968 es van organitzar les XII Hores contra el Sabadell, i una exhibició amb la visita dels germans Palés.
A finals de l’any 1968 es va decidir fer només un equip a 3a, on es continuaria jugant durant les temporades següents, amb jugadors com Sobrado, Casas, Bayés, Ferri, Gallego o Mis, entre altres.
L’any 1970 es va rebre un fort cop amb la mort en accident de Joan Umbert, quan era el president de la secció, però això no va trencar l’activitat que hi havia i va continuar com ja havíem vist en els Records-35. En el pròxim número parlarem dels primers anys d’una de les entitats que en algún moment van tenir secció de tennis taula.
Com es pot observar tenim poques fotos d’aquella època inicial del tennis taula. Si algú en té, i ens les pot fer arribar al mail mataro@ilurosport.cat ho agrairem molt.
