Records… núm 254
En el número anterior parlàvem d’un esport com el patinatge que va tardar molts anys a ser considerat com un esport de competició. Ara volem parlar d’un altre esport en aquesta situació i del qual, junt amb els banys de mar i el tir al colom, es van publicar les primeres notícies vinculades amb l’esport a la nostra ciutat a finals del segle XIX.
Els primers passos de la gimnàstica a finals del segle XIX
L’any 1883 al “Diario de Mataró” va sortir publicat un anunci que deia: “GIMNASIA HIGIÉNICA, MÉDICA I ORTOPÉDICA, a cargo del professor Sr. Juan Sierra y con la inspección de los médicos, en la calle Pujol número 12”. Començava així la gimnàstica però no pas amb ànims competitius ni molt menys.
Però deu anys més tard al mateix diari es va publicar un article, sense firma, en el qual l’autor criticava les burles que patien aquells que intentaven practicar exercicis corporals i també deia que es veia als nens i nenes molt fluixos i escarransits pel fet de no practicar exercici.
Aquell any 1893 funcionava una sala de gimnàstica higiènica i terapèutica per a nens i nenes, a càrrec del llicenciat D.Eudaldo Vigo, a la Riera número 54, i poc després va aparèixer ja un Real Decret pel qual es va declarar obligatòria la gimnàstica als instituts, obrint-se un concurs per a professors d’aquesta especialitat.
L’any 1901 el professor Eudaldo Vigo, el primer nom vinculat a la gimnàstica a la nostra ciutat, continuava amb la seva activitat amb cursos de gimnàstica a l’Escola d’Arts i Oficis. En els anys següents en aquell centre constava com a professor de gimnàstica el Dr. Joaquim Castellsaguer.
L’any 1907 Sport Mataronès va crear una secció de Gimnàstica i Esgrima sota la presidència de Josep Maria Fradera, amb Julio Falck, Guillermo Schneider i Arturo Gnauck com a vocals.
Durant els anys següents als festivals atlètics de Les Santes al Parc hi va haver gimnàstica, i també en partits de futbol al camp del Mataró FC, al col·legi de Santa Anna i a Valldemia se celebren festivals gimnàstics.
Neix el Club Gimnàstic Mataroní
L’any 1921 el Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, societat de defensa dels interessos d’aquell sector, però també de cultura i esbarjo, va organitzar la secció d’esports i va instal·lar un gimnàs a la seva seu que estava situada a l’edifici del cinema Modern a la Riera.
A finals dels anys vint va néixer el primer club mataroní que incloïa aquest esport en el seu nom: el Club Gimnàstic Mataroní. Tenia la seu al carrer Sant Simó, 13, organitzant sessions de trapezis i anelles al club Iris, fins que l’any 1931 van anar a la Plaça dels Bous, i van inaugurar la nova sala el 22 de maig per la Fira.
Aquest club, com ja n’havíem parlat en els Records-126, va viure entre la desaparició del Club Natació Mataró (1929) i el naixement del Centre Natació Mataró (1932), i durant aquells tres anys va tenir també secció de natació i equip de waterpolo, fins que a finals de l’any 1931 va deixar la seva activitat polifacètica. Entre alguns dels membres d’aquells anys podem citar a Travesa, Fors, Comas, Buch, Junqueras, Martori, Salichas, Carles, Martínez, Lladó, Garrido, Hernàndez, Feliu i Pujol.
Gimnàstica a l’Esportiva: els Falcons
L’any 1935 a l’Esportiva del Centre Catòlic s’utilitzava el gimnàs que havia estat del Club Gimnàstic Mataró, amb anelles, barra fixa i trapezi. Creixia molt la demanda i els socis de l’entitat fins i tot havien de demanar tanda per poder exercitar-se, cosa que també feien a les pistes de l’Stàdium (foto de portada de l’article de Santi Carreras Oliver), conegudes en aquell temps com a camp d’esports del Patronat Sant Josep per a obrers.
En aquells temps en què l’Esportiva actuava sota el nom de Grup Sant Jordi, es va crear un grup dels Falcons, que feien torres humanes, en una època que aquí a la nostra ciutat no hi havia castellers, i que van mantenir les seves actuacions una vegada acabada la guerra l’any 1939.
Neix el Grup Gimnàstic Lluïsos
L’activitat gimnàstica ben aviat va tenir un nou nucli al Pati dels Lluïsos, obert a primers del segle en concret l’any 1906, i on des de l’any 1945 i sota la direcció d’Antoni Lladó va començar a actuar un grup de gimnàstica ornamental, possiblement heretat dels Falcons, creant-se el Grup Gimnàstic Lluïsos.
L’any 1950 va arribar-hi Francisco Frediani, reconegut internacionalment com un dels millors coneixedors de l’especialitat, que es va fer càrrec de l’assessorament tècnic dels Lluïsos, sempre amb Antoni Lladó al costat. El mes de setembre ja van actuar amb gran èxit amb les seves construccions acrobàtiques. Entre els membres del grup cal citar als germans Soriano, germans Ramírez, Chiva, Buscà, Gironès, Pinar i Puig, als que veiem a la foto superior, amb Frediani al centre.
Lluïsos participa en la “1a Copa Federación Española”
A partir de l’any 1955 Frediani seguint les peticions del president de la Federació Catalana, va crear un equip de gimnàstica esportiva i va actuar ja en Campionats de Catalunya individuals i per equips. Va començar a 3a categoria, amb medalles per Lluís Soriano i Esteve Martí l’any 1955.
L’any 1956 Miquel Lahoz va quedar campió de Mataró i en els anys següents el rellevarien Miguel Martínez i Enric Soriano.
Es feien també encontres per equips contra altres equips i els anys 1958 i 1959 els Lluïsos van quedar campions de Catalunya de 3a categoria.
El Grup Gimnàstic Lluïsos també va tenir l’honor de participar l’any 1957 a Madrid, i convidat entre els sis millors equips estatals, a la 1a Copa Federación Española, acabant en el darrer lloc amb 104,95 punts per darrere de Real Madrid (183), Garcia Alsina de Barcelona (181,20), Club Deportivo Madrileño (176,90), Club Deportivo Bilbao (110,75), Gimnàstica Badalona (106,30). Segons sembla els jutges van ser bastant partidistes. El millor gimnasta mataroní va ser Miguel Lahoz, que va quedar 16è, i el van acompanyar Miguel Martínez, Emilio Lahoz, Francisco Daroqui i Jordi López.
L’any següent aquesta competició es va celebrar a Osca acabant Lluïsos en setè lloc de set participants, i l’any 1959 a Saragossa on ja va poder eludir el darrer lloc acabant en vuitena plaça de 12 equips participants, amb un equip integrat per Emilio Lahoz i José Piñeiro (que havien pujat a 1a categoria), Diego Guirao, Enric Soriano i Joaquim Planet.
Joaquim Blume actua a Mataró
Eren uns temps en què la gimnàstica esportiva era molt valorada gràcies a la figura de Joaquim Blume un gimnasta barceloní que apassionava a tothom i que tenia molta relació amb la nostra ciutat on va actuar sovint, meravellant amb el seu majestuós “Crist” a les anelles, com l’any 1952 al pati dels Lluïsos i l’any 1953 a les pistes de Mossén Plandolit en un festival organitzat pel CA Laietània, actuant en ambdues ocasions junt amb el suís Fritz Lehman.
L’any 1958 se li va celebrar un homenatge amb exposició inclosa, coincidint amb la celebració al pati dels Lluïsos del Campionat de Catalunya de 1a categoria, guanyat pel Leucona (Barcino) i amb la participació entre els millors gimnastes catalans de 1a categoria de Miguel Martínez, 3r en mans lliures, i de Miguel Lahoz, 5è en barra i paral·leles.
Pocs mesos després a primers de l’any 1959 Blume va morir en un accident d’avió, commocionant la gimnàstica i l’esport en general, quan era una gran esperança de cara als Jocs Olímpics de Roma del 1960. La vinculació del gimnasta a la nostra ciutat va fer que la plaça al bell mig de la zona esportiva de la ciutat portés el seu nom.
S’inaugura el Gimnàs Frediani
L’any 1961 Jordi Buscà, com a president de la secció de gimnàstica de Lluïsos, va rebre la medalla federativa per tots els anys de tasca continua en el món de la gimnàstica. No obstant això, aquesta tasca, a causa de l’exigència i sacrifici que es demanava als seus practicants, va anar perdent força i els festivals anuals, acabarien desapareixent a la segona dècada dels seixanta, quan ja es parlava de la reurbanització de la zona.
L’any 1960 Francisco Frediani va fundar el Gimnàs Frediani, on ben aviat va destacar el gimnasta Jordi Majó, campió català infantil l’any 1962.
L’any 1966 va aparèixer la figura de Pepita Sànchez la primera gran gimnasta mataronina, de la qual ja n’havíem parlat en els Records-26, iniciant-se l’època moderna de la nostra gimnàstica. En el pròxim número parlarem dels primers passos d’un altre esport que a la nostra ciutat arribaria a un alt nivell.
