Records… núm 256
En els primers anys del segle XX l’esport va anar consolidant-se com una activitat important dintre la societat mataronina, amb la fundació d’entitats dedicades a la promoció de diferents especialitats. Les de columbòfila, excursionisme, ciclisme i tir, van ser les primeres, i després van venir tennis, futbol, natació i atletisme, i ja superat el primer quart de segle va néixer la primera entitat poliesportiva.
La creació de l’Associació Esportiva
El Centre Católic de Mataró, s’havia fundat com a Círcol Catòlic d’Obrers l’any 1884, i el seu fundador va ser el Dr. Josep Nunell i Blanch, i entre els primers membres de l’associació s’hi troben mataronins il•lustres com Josep Puig i Cadafalch o Joaquim Capell, que va ser el primer president de l’entitat. Allà neixeria aquesta entitat poliesportiva de la què parlàvem abans.
Tota història té un inici, més o menys clar. El de l’Associació Esportiva del Centre Catòlic, sempre estarà lligat a uns entusiastes de l’esport que el dia 5 de juny del 1927 van estampar la seva signatura en una llibreta d’actes per tal de fundar-la oficialment, després d’un partit de futbol i d’una costellada.
Tal com s’hi explica, aquesta reunió ja s’havia intentat fer en tres ocasions, però l’assistència havia estat insuficient. Després dels intents fallits es va poder nomenar la que seria la primera junta de la històrica associació, i van ser elegits Jaume Romagosa com a president i Josep M. Comas com a secretari, acompanyats pel tresorer Josep M. Rosés, el comptador Francesc Solé i els vocals Fèlix Solé i Rafel Julià. Aquesta junta es va facultar per escollir el capità dels equips del club, que en el seu inici eren únicament de futbol, però que ben aviat serien d’altres esports, convertint-se en la que seria la primera entitat autènticament poliesportiva de la ciutat.
L’Esportiva pren forma i colors
L’Associació Esportiva va començar a finançar-se amb unes xifres que, observat des del punt de vista actual semblen ridícules. Els primers socis van pagar una quota mensual de 0,25 pessetes, vaja un quart de pesseta, que era el que es coneixia com un ral. O sigui que per recaptar un euro actual es necessitaven 664 associats. Si no arribaven als quinze anys, la quota era de 10 cèntims de pesseta.
El mateix any es van comprar materials, entre els quals van destacar les samarretes que lluirien els equips del club. En una reunió celebrada el 12 de juny del 1927, i després de moltes discussions, es va decidir que portarien els colors morat i groc. A diferència d’altres entitats en què l’origen dels colors és més incert, queda clar que els colors esportivistes van ser triats en una reunió de la junta directiva.
El darrer dia del mes de juny es va procedir a la lectura als socis del reglament presentat pel capellà director del “Patronat de Sant Josep per a Obrers” del qual depenia aquesta Associació Esportiva i el camp on practicaven, i ben aviat es van nomenar sis delegats encarregats dels diferents esports que es practicaven: dos per al “foot-ball” (com s’anomenava llavors), dos per a l’atletisme i dos més per a la secció d’excursionisme.
La fundació d’aquesta entitat, per altra part, va suposar la desaparació de l’equip de futbol de l’Stàdium, que havia tingut a Mossèn Plandolit com a principal impulsor i havia jugat en aquell camp del “Patronat de Sant Josep per a Obrers” des de molts anys enrere i que havia fet que fos conegut com al “camp de l’Stàdium” i “pistes de Mossèn Plandolit”.
Altres decisions que cal destacar d’aquest primer any d’existència del club, van ser:
– la de poder indemnitzar a un jugador que es lesionés, demostrant l’alt respecte que hi havia pels jugadors
– la de comprar un pany i cadena per tancar el camp de Mossén Plandolit, compartint costos amb el Laietània, que havia estat fundat dos anys abans, i que anys més tard en passaria a ser l’únic usufructuari.
– la de desqualificar el jugador que demostrés “informalitat” en dos partits
– la de fer imprimir un paper per assenyalar les excursions i els partits.
– la de donar un premi al soci que fes més excursions.
– la de fer un concurs fotogràfic, i comprar una càmera posant-la a disposició dels socis.
La junta també va intentar posar llum al pati, per poder fer esports al vespre (els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges). I per a la pràctica de l’atletisme, van acordar fer portar una carreta de “sorra de marc” (així ho deia el llibre d’actes, tal com molta gent ho diu a la nostra ciutat).
I per acabar, una estranya decisió: la junta va decidir que a les proves atlètiques, no hi participés cap guanyador d’una altra prova. No devien voler formar decatletes…
Se celebra el primer aniversari
El primer any es va tancar amb un festival d’aniversari que es va iniciar al matí amb una missa en record de Fèlix Solé, soci fundador mort en el transcurs del primer any de vida de l’entitat, continuant amb un festival atlètic i gimnàstic, amb salts de perxa i llargada, salts d’alçada amb trampolí, llançament de disc i pes, i treballs a les paral·leles, per acabar amb la celebració d’un partit de foot-ball enfront de la Penya Martini Rossi.
Les seccions pioneres duren fins a la guerra
La secció futbolística va ser la pionera dins l’associació, ja que tan sols fundar-se l’Esportiva l’any 1927, es va formar el primer equip, que va tenir com a capità escollit per la junta a Joan Ricart, i com a altres components a Boixet, Tarragó, Xivillé, Jané, Prats, Llopart, Daniel, Berga, Cuní, Saurí, Julià, Comas, Calvo, Sabaté, Güell.
El seu terreny de joc era el camp de l'”Stadium”. Allà es van enfrontar sobretot a les diferents penyes de la ciutat, en partits amistosos que van permetre a l’associació començar a guanyar-se el reconeixement dels seus rivals. Més tard, des del 1931, es van començar a jugar partits més seriosos, dins de la Federació de Joves Cristians (F.J.C.) sota el nom de “Grup Sant Jordi”.
La secció atlètica va ser, juntament amb la futbolística, la primera a arrossegar una gran quantitat d’esportistes, que des del primer moment van treballar amb força i entusiasme per poder practicar aquest esport. Ben aviat, la junta va captar les ganes dels seus associats, que van aplanar ells mateixos el pati del Centre Catòlic, i va decidir comprar un trampolí, uns saltadors i una perxa, per tal que els atletes poguessin entrenar-se en millors condicions.
L’any 1931 en crear-se la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el grup que hi havia al Círcol Catòlic, que ja hem dit que portava en nom de Sant Jordi, es va unir amb les del Joventut del Foment i la de Lleó XIII del Carrer Pujol, per formar l’equip dels “fejocistes”, que van competir amb Laietània i Iris.
Però tant futbolistes com atletes, van veure com la Guerra Civil els cridava a files d’on, desgraciadament, molts ja no en van tornar, i aquest cop tan fort va impedir que les seccions de futbol i d’atletisme es tornessin a reorganitzar mai més, cedint el protagonisme a altres esports, en especial el bàsquet.
L’excursionisme passa a dependre dels “Científics”
La secció d’excursionisme va posar en marxa dues sortides a Sant Mateu i el Montnegre, les pioneres de moltes altres que vindrien després. Fins i tot es va donar un curiós premi al soci que fes més excursions.
Però un dels primers acords externs que va fer la junta, va ser amb la “germana” Agrupació Científico- Excursionista del Centre Catòlic, amb la qual es va fer un conveni de col·laboració. En una reunió conjunta es va decidir compartir la sala de reunions i les excursions, amb la intenció de què els joves de l’Esportiva, a mesura que el nivell econòmic els ho permetés, ingressessin també als “Científics”, que finalment acabarien agafant el control en aquesta activitat.
Arriba el bàsquet
Durant l’any 1929 va arribar a la nostra ciutat l’esport del bàsquet de la mà del senyor Bonifacio Martínez i del pare Eusebi Millan, introductor de l’esport de la cistella a l’Estat. Francesc Cuní, membre de l’Esportiva, va anar a Santa Anna per veure com el pare Eusebi Millan ensenyava aquest nou esport. Després d’explicar-ho a Mossén Plandolit el bàsquet va arrelar amb força a l’Esportiva, que ja va participar als primers tornejos de la ciutat, destacant aviat entre els millors equips de l’esport català.
En els Records-61, Records-62 i Records-31, ja havíem parlat dels primers anys d’aquest esport i de la rivalitat entre l’Esportiva i l’Iluro SC, que es mantindria després de la guerra quan aquest club ja era el CD Mataró, i posteriorment quan va passar a ser CE Mataró.
És aquesta l’única secció que encara es manté en actiu, amb la denominació d’Unió Esportiva Mataró, fruit de la fusió amb el CB Mataró, club que havia agafat els drets esportius del CE Mataró, quan aquest club va desfer la secciño de bàsquet. D’això en vam parlar en els Records-235.
Neixen altres seccions
Més endavant també van néixer altres seccions, d’algunes de les quals (gimnàstica i tennis taula) n’hem parlat en els darrers números d’aquests “Records”.
Una sala que servia de gimnàs, equipada amb una sèrie d’aparells, i una part del pati en el que s’hi instal.laren unes anelles, una barra fixa i un trapezi, eren els punts d’entrenament de la secció dedicada a la gimnàstica, de la qual sorgiren “Els Falcons”, que amb les seves formacions humanes, van agradar a molta gent, arribant a actuar al llarg d’una sèrie d’anys a la Festa Major de la ciutat.
L’Esportiva també va tenir durant molts anys una secció de tennis taula, que durant els anys trenta va estar entre els millors equips locals d’una època esplendorosa per aquest esport, i que després de la guerra es va inscriure a la Federació, començant a disputar partits oficials.
També va haver-hi secció d’escacs, que inicialment era del Centre Catòlic, i que va decidir ajuntar-se a l’Associació Esportiva amb motiu de les noces de plata del club, l’any 1952.
Hem vist com una de les seccions era la de l’excursionisme en una època de fort impuls a tota Catalunya. En el pròxim número parlarem de com va començar a la nostra ciutat.
