Records… núm 233
La setmana passada parlàvem de la revifalla d’un esport com el ciclisme gràcies al naixement del Club Ciclista Iluro i avui volem parlar de com un altre esport olímpic, que ja s’havia practicat a Mataró a la primera part del segle XX, va ressuscitar amb la creació de l’Iluro Hoquei Club, que va agafar el nom romà de la ciutat, que també era el nom de l’Iluro Sport Club, el primer club on s’havia practicat l’esport de l’hoquei.
Un argentí torna a encendre la metxa de l’hoquei gespa
Tal com havíem parlat en el Records-53 a la primera meitat del segle XX a la nostra ciutat, i en dues èpoques, es va jugar a hoquei herba, que aleshores era hoquei “a seques” ja que l’hoquei patins no existia, però després es va haver d’esperar quasi mig segle perquè es tornés a practicar a Mataró…
I es va fer gràcies sobretot a l’argentí Mario Keudell, que era professor d’educació física al col·legi de l’Escola Pia de Santa Anna, amb una gran afició per l’hoquei herba. Després de començar fent d’entrenador al Júnior de Sant Cugat, va treballar per tal de portar el seu esport cap aquí, col·laborant-hi també el fet que Joan Antoni Prat, exatleta laietanenc i primer mataroní amb titulació d’INEF, estigués especialitzat en aquest esport i fos preparador físic de la selecció estatal.
Primer Keudell va començar amb un equip d’hoquei sala format a Santa Anna i que va quedar campió de grup en el campionat català infantil l’any 1985.
Quan el jovent es va fer gran, va arribar el moment de crear un club, i el 29 d’abril del 1991 va néixer l’Iluro Hoquei Club, que va presidir el propi Mario Keudell Villacampa. Al seu costat formaren la primera junta directiva Eduard Juanola (vicepresident), Quim Reyes (tresorer), Jordi Muniesa (secretari) i Raul Brito i Marc Prat (vocals).
Aquella primera temporada 1991-92 l’equip sènior va jugar a 3a Categoria Catalana debutant el dia 5 d’octubre a Sarrià, on es va perdre per un ajustat 2-1, jugant aquest primer partit Olivares, Fernàndez, Albert, Brito, Ferres, Sànchez, Vila Carrau, Reyes, Vila Parés, Julià, Brucet, Albalate i Muniesa.
El primer partit a camp propi s’havia de jugar al camp municipal de Cirera la setmana següent, però no van arribar les porteries reglamentàries i es va haver d’anar a Terrassa. El primer triomf va arribar unes setmanes més tard, ja jugant al Municipal de Cirera, quan es va derrotar per 4-1 el Diagonal.
Al final es va acabar en el lloc 14è de 17 equips participants, però el fet important és que havia tornat l’activitat, que va continuar amb més o menys fortuna durant els anys següents, amb l’equip situat a 3a Categoria Catalana.
Es crea l’equip femení i es comença a jugar al Camp Municipal d’Hoquei
La temporada 1993-94 es va aconseguir el patrocini del Restaurant Can Manolo i a més el Patronat d’Esports va condicionar el que havien estat pistes alternatives d’atletisme prop de l’Estadi de Cirera, convertint-les en Camp Municipal d’Hoquei, i d’aquesta manera es va centralitzar l’activitat que durant la temporada anterior havia estat dispersa.
Possiblement gràcies al “boom” que va obtenir aquest esport amb la medalla d’or aconseguida a Barcelona-92 per l’equip femení d’Espanya, es va crear un equip sènior femení format per un grup de noies que havien començat a entrenar mig any abans, i que d’entrada van jugar a l’última categoria, però que ja era 1a Categoria Catalana, que per sobre només tenia la Divisió d’Honor, degut a que en la branca femenina hi havia pocs equips jugant a Catalunya.
Les pioneres van ser Cristina Prats, Sandra Bosch, Elena Cristòfol, Anna Aymà, Laia Manté, Angels Blasco, Elisabet Graupera, Rut Coll, Yolanda Collado, Roser Civit, Ester Rovira, Antonio Apolo, Manoli Gómez, Helena Manté, Anna Diu, Heidi Consegal, Georgina Calafell i Raquel Planas. El primer entrenador va ser en Quim Reyes, jugador de l’equip sènior masculí. Jugant contra rivals molt potents va costar molt puntuar, fins que es va empatar a zero gols davant l’Egara HC.
Quasi dos mil minuts va tardar a arribar el primer gol de l’equip femení
Per demostrar la dificultat dels inicis d’aquest equip femení… i també de la força de voluntat de les seves jugadores, que no van defallir mai, cal dir que el primer gol va tardar 1990 minuts en produir-se. Abans havien disputat 32 partits sense poder marcar. El dia 4 de febrer del 1995, en el que feia 33, davant el CD Terrassa, Alícia Consegal (la jugadora que hi ha a la dreta del tot de la fila del davant en la foto inferior) va marcar el primer gol que a més va valer per aconseguir el primer triomf de l’equip.
Aquells primers anys no van ser fàcils i és que competir amb els equips egarencs i barcelonins, tots ells molt més experimentats, situava els dos equips mataronins en clara inferioritat. Però es va continuar treballant…
Primera fase d’ascens de l’equip masculí
La temporada 1996-97, amb Mario Keudell exercint encara de president i d’entrenador, l’equip masculí va aconseguir jugar per primera vegada la fase d’ascens a 2a Catalana. Van formar l’equip Juanola, Morales, Pina, Josep Manel Sànchez, Josep Vila, de Francisco, Reyes, Francesc Vila, Jaume Sànchez, Izquierdo, Albert, Serres, Aymà, Muniesa, Badia, Santisteve, Pruna, Cruzate i Jiménez. En vuitens de final es va superar l’Olimpia i en quarts el Rusc HC per caure en semifinals davant l’Egara HC per 2-1 i 1-4. En el partit pel 3r i 4t lloc es va derrotar el Barcelona Stick per 6-2, però, tot i això, no es va pujar.
Per la seva part l’equip femení entrenat per Pep Vila i on s’havien incorporat Alícia Consegal, Marta Alvarez, Gemma Sànchez, Sònia Gil, Laura Barbero, Isabel Gonzàlez, Gemma Gonzàlez i Roser Sarrà, entre altres, va continuar jugant a 1a Catalana, tancant la temporada en posició discreta però amb una victòria contra el Terrassa per 1-0.
Aquella temporada el club ja disposava de juvenil, infantil, aleví i benjamí, indicant clarament el creixement que estava experimentant.
La temporada 1997-98 els dos equips sèniors van continuar a les mateixes categories: el masculí va caure en vuitens de final i l’equip femení va tenir la recompensa de valuoses victòries davant del Júnior i el Terrassa.
Títol per als infantils en hoquei sala
La temporada 1998-99 amb algunes novetats a l’equip com Galán, Esquerra, Pozo, Luque, Aromí i Teixidó, l’equip sènior masculí va arribar fins a quarts de final caient davant del Mediterrani, i l’equip femení va acabar en antepenúltim lloc.
La gran gesta de la temporada la va fer l’equip infantil que es va proclamar campió de Catalunya en la categoria infantil B, amb Casasús, Dani Sànchez-Roda, Dansa, Cano, Miquel de Francisco, David Sànchez-Roda, Sayago, Aceña, Fàbregas, Baeta i León, i amb Carlos de Francisco com entrenador. Era el primer títol important del club i a més li va valer per ser considerat el millor equip infantil de Mataró de l’any 1999, festa en la qual Mario Keudell també va rebre una menció especial.
La temporada 1999-2000 els mateixos jugadors van obtenir el títol de campió de Catalunya en cadets en hoquei sala, derrotant el CD Terrassa per 4-2 i novament van ser proclamats com el millor equip de Mataró de la seva categoria.
Després de tretze anys es puja a 2a Catalana
A l’inici del nou segle, igual que al final de l’anterior, l’equip sènior va fer un paper ben discret, mentre l’equip femení passava moments baixos també. El més destacat va ser que l’equip aleví de l’Iluro Santa Anna va guanyar la lliga d’hoquei gespa 2000-01.
La temporada 2002-2003 l’Iluro HC va quedar campió de 3a Divisió “B” després de derrotar el Diagonal HC per 1-3 en el darrer partit, i aquest va ser el preludi de l’èxit més esperat després de tretze anys de vida del club, que va arribar la temporada següent amb l’ascens a 2a Divisió Catalana.
En tota la lliga 2003-04 el conjunt lila només va perdre tres partits i una de les claus va ser poder entrenar al camp de gespa artificial dels Salesians i jugar de local a l’estadi Pau Negre de Barcelona. Van formar la plantilla Godayol, Aromí, Santisteve (màxim golejador amb 24 gols), Pozo, Vila, Coll, Sayago, Comas, Badia, Dansa, Galán, Pruna, Cortada, de Francisco (que són els de la foto adjunta), Serres, Esquerra, Grewe, Costa i Minguillón.
L’equip canvia el lila pel taronja
En el primer partit a la nova categoria de 2a Catalana es va debutar amb derrota davant del Vallès Esportiu per 2-1, jugant amb Aromí, Badia, Coll, Comas, Cortada, Costa, Galán, Adrià Ortega, Àlex Ortega, Pruna, Rivera, Santisteve, Vila i Minguillón. El primer punt es va aconseguir empatant davant del Polo B. L’equip va canviar de color per passar a jugar de color taronja, amb blanc a la samarreta i pantalons negres, perdent el primer partit amb la nova indumentària per 6-1 davant l’Egara 1935. Ja cap al final es va guanyar per 1-0 el Castelldefels i amb aquest triomf, tot i quedar penúltims, es va assegurar la permanència a 2a Catalana, que era l’objectiu primordial a la primera temporada a la categoria.
En el pròxim número parlarem d’un altre ascens important aconseguit en un altre esport, en aquest cas arribant a la màxima categoria estatal.
AGRAÏMENTS: Heidi Consegal, Pep Vila
