Records… núm 234
En el número anterior vam veure com les dones van entrar per primera vegada a Mataró en el món d’un esport com l’hoquei herba, que fins poc abans era només per als homes. Pocs anys després també passaria el mateix en l’esport del waterpolo, on a les files del Centre Natació Mataró es va crear per primera vegada un equip femení que progressaria ràpidament.
Acabant el segle XX comença el waterpolo femení a Mataró
Ja en el tram final de la dècada dels noranta, durant l’estiu, algunes noies, la majoria provinents de la natació, van començar a aprofitar els espais buits que quedaven a la piscina del Centre Natació Mataró per començar a “tocar pilota” aprenent les primeres nocions waterpolístiques. De mica en mica, van anar fent “pinya” i el waterpolo les va tornar a unir a la piscina, i van proposar-se seriosament la creació d’un equip de waterpolo femení. Van recollir firmes, van fer propostes, fins que per fi la junta directiva encapçalada pel president Josep Masriera, va decidir crear un equip femení de waterpolo.
L’encarregat de començar a edificar aquell equip, que de moment només tenia bones intencions, va ser l’Albert “Beto” Fernàndez, el seu primer entrenador, que va treballar de valent per tal d’ensenyar a aquelles noies com afrontar els partits de competició, que evidentment eren molt diferents del que havien fet fins aquell moment.
Durant l’estiu del 1999 van poder veure de ben a prop algunes figures destacades, quan a la piscina del Centre la selecció espanyola va guanyar en un amistós a Grècia per 8-7.
Primers passos complicats
El debut de l’equip del CNM va ser a la Piscina Municipal, plena a vessar d’un públic que sempre les ha ajudat. El van disputar a finals de 1999 contra el CN Terrassa i van perdre per 4-23. Durant el partit moltes de les jugadores a penes sabien què xiulava l’àrbitre, i l’únic que van tenir molt clar és que tot i “la pallissa” volien treballar molt per millorar.
Aquella mateixa temporada 1999-2000 l’equip ja va jugar la promoció d’ascens en un grup integrat per Rubí, Reus Ploms, Olot, Barceloneta, Granollers, GEiEG, Universitat Autònoma, Santa Eulàlia i Terrassa, dels quals ells quatre primers es classificaven per jugar la temporada següent a la Zona de Catalunya de la 1a Divisió Estatal.
En el primer partit jugat a la piscina petita del Centre el mes de març del 2000 van perdre per 2-16 davant del Rubí. Van jugar Rosa Parera, Olga Gómez, Elena Padilla, Irene Galán, Estel Casals, Paula Pérez, Marta Rodríguez, Gal·la Torner, Ingrid Garcia, Berta Pérez, Estefanía Casas, Erika Reyes, Marta Bagán, Míriam Abril, Maria Albert, Helena Coll i Aina Surinyac.
Es van trobar amb rivals molt més experimentades i van guanyar pocs partits, el primer dels quals va ser per 9-2 davant del Reus Ploms.
La temporada 2000-2001 es va jugar en el campionat de 2a divisió estatal i posteriorment es va jugar el Torneig de Promoció a 1a, en el qual van començar fins i tot ocupant el lideratge, fins que van perdre davant del GEiEG (2-9). Van tancar guanyant per 4-3 l’Olot. Van acabar en quarta plaça amb 16 punts per darrere de Granollers i GEiEG, que en van sumar 20, i de l’Olot amb 17, i superant Universitat Autònoma, Terrassa, Reus Ploms, Santa Eulàlia. Només pujaven 3 equips i van haver d’esperar una mica més.
El Tot Mataró és el primer patrocinador i es puja a 1a Estatal
La temporada 2001-2002, demostrant que el waterpolo femení començava a interessar, l’equip va comptar ja amb el primer patrocinador, que va ser El Tot Mataró. Beto Fernàndez va passar a treballar amb la base i a ser el segon entrenador del primer equip masculí, i Vicenç Tarrés es va convertir en el nou entrenador. Amb ell l’equip va continuar progressant i ja va clavar aquelles golejades que abans patia, com un 1-15 a Manresa en el campionat estatal de 2a categoria.
El dia 1 de desembre a la Piscina Municipal, i amb les grades plenes de gom a gom, es va jugar un partit transcendental contra la Universitat Autònoma amb l’ascens a la Zona Catalana de la 1a Estatal en joc. Les visitants van jugar de forma molt agressiva, però la superior qualitat de les locals es va imposar per 9-5. Van jugar Marta Rodríguez, Irene Galán, Maria Albert (1), Marta Bagán, Fani Casas (1), Estel Casals (1), Ingrid Garcia, Elena Padilla (1), Olga Gómez, Míriam Abril (1), Erika Reyes (1), Gal·la Torner (1) i Aina Surinyac. Durant aquella temporada també van jugar Berta Pérez, Judit López, Rebeca Gordo i Sandra Costras.
Arriba el primer títol que és de 1a Catalana
Després l’equip va fer un gran campionat al seu grup de 1a Catalana, amb alguna victòria impactant com un 30-4 al Martorell. Van entrar a lluitar pel títol i dues victòries finals davant la Universitat Autònoma i el GEiEG, pel mateix resultat de 6-7, els va donar el títol del Campionat de Catalunya de 1a Divisió (per sobre quedava la Divisió d’Honor) que omplia de moral de cara a la temporada següent.
2002-2003: Estrena a la 1a Divisió Estatal
La temporada 2002-2003 jugant ja a la zona catalana de 1a Estatal, i amb la plantilla pràcticament igual, es van estrenar amb un 11-0 al Granollers. Al final el CN Mataró El Tot va obtenir el 2n lloc per darrerre del GEiEG. D’aquesta manera van anar a Pamplona a finals de desembre per disputar la fase prèvia. Allà van guanyar els quatre partits davant Sant Vicenç Alacant (16-1), Universidad de Navarra (23-1), EWP Zaragoza (6-5) i Universidad de Granada (14-4), classificant-se per a la fase final.
En el primer partit de la fase final es va derrotar el GEiEG per 8-5. Després es van perdre dos partits a Madrid davant Concepción (9-5) i Moscardó (9-1), es va guanyar a Màlaga per 5-6 i el Dos Hermanas (11-7). Però, posteriorment les derrotes davant GEiEG (7-6), Moscardó (6-8) i sobretot davant les malaguenyes a casa (7-8) van impedir que es pogués jugar la promoció.
Va quedar primer el Moscardó (27 punts) pujant a Divisió d’Honor i va promocionar el GEiEG, que va quedar segon amb 16 punts. Concepción i CN MATARÓ en van sumar 15, Universidad de Málaga 10 i Dos Hermanas 5.
Es perd la primera promoció d’ascens a DH
La temporada 2003-04 el Centre, amb algunes noves jugadores com Reme Padilla, Belen Donoso i Tània Quesada, va tornar a acabar en segona plaça del grup de la Zona Catalana de 1a Divisió. Junt amb Terrassa, Catalunya i l’Hospitalet van disputar-se una plaça per jugar la fase final que va ser per a les mataronines de forma clara i acabant imbatudes.
A la fase estatal es van enfrontar amb Dos Hermanas de Sevilla, Martorell, GEiEG, Escuela WP de Zaragoza i Concepción de Madrid. Es van perdre els primers partits acusant l’absència de la portera titular Marta Rodríguez, però després va ser suplerta amb gran eficàcia per Noelia Gómez. Guanyant el GEiEG per 11-8 es va accedir a la promoció d’ascens contra el CN Sant Feliu, que havia estat l’últim classificat de la Divisió d’Honor. Per davant havien quedat Saragossa i el GEiEG que van pujar. A la promoció jugada al mes de maig encara es va veure que hi havia diferències importants amb els més forts i es va perdre per 5-8 a casa i per 13-4 a Sant Feliu.
Van jugar aquells partits: Noèlia Gómez, Remei Padilla, Belén Donoso, Berta Pérez, Estefania Casas, Estel Casals, Íngrid Garcia, Elena Padilla, Sandra Costras, Míriam Abril, Èrika Reyes, Gal·la Torner i Tània Quesada.
A Saragossa s’aconsegueix l’ascens a Divisió d’Honor
La temporada següent va arribar l’ascens tan esperat. Es va tornar a jugar a la Zona Catalana de 1a estatal i es va superar Montjuïc, l’Hospitalet i Martorell, assegurant-se el primer lloc. Es va passar a jugar directament a la fase final, on una derrota davant del Montjuïc (11-7) per començar no va desanimar. Es va guanyar el Dos Hermanas (11-9) i a Malàga (6-12), després es va perdre davant del Concepción (7-9), es va guanyar el Martorell (15-1) i el Montjuïc (12-9), a Dos Hermanas (6-9), la Universidad de Màlaga (11-6), i es va empatar a la piscina del Concepción a 5 gols, assegurant-se la promoció, per tancar guanyant a Martorell per 9-14.
El Concepción va quedar primer i va pujar directament, i el CN Mataró El Tot, amb el seu segon lloc, es va veure obligat a jugar la promoció contra el penúltim de la Divisió d’Honor, que era l’EWP Saragossa.
En el partit d’anada jugat a la piscina coberta del Centre, amb 300 afeccionats presenciant el matx, les mataronines van guanyar per 11-6, gràcies a un 6-1 en el darrer quart, obtenint un marge substancial per anar a Saragossa.
La tornada a Saragossa no va ser fàcil i enmig d’un gran ambient les locals es van avançar per 3-1, però un 0-2 en el segon va donar tranquil·litat per acabar assolint l’ascens tot i perdre per 6-3, gràcies a un global de 14 a 12. Era el dia 14 de maig del 2005, una data que cal recordar bé!
Van jugar aquells decisius partits Noèlia Gómez i Marta Rodríguez porteres, Diana Roca (1), Sabina Segura, Tània Quesada, Berta Pérez, Fani Casas, Estel Casals, Íngrid Garcia, Elena Padilla, Estela Comella (2), Míriam Abril (1), Erika Reyes (6), Gal·la Torner (4). Les dues últimes com en les anteriors temporades van destacar en la faceta golejadora.
Finalment, s’havia assolit l’objectiu que a poc a poc s’havien anat fixant tècnic i jugadores i que va fer que entressin a la història del club situant l’equip al màxim nivell estatal i començant a posar les bases d’un equip que, com és ben sabut, arribaria a les cotes més altes.
