Records… núm 189
El bàsquet femení de la nostra ciutat havia arribat, com se sap, a obtenir el màxim títol estatal durant tres temporades consecutives als anys setanta, però mai s’havia assolit un títol important a nivell de base. Amb la creació de Club Bàsquet Mataró, sota la presidència de Manel Dalmau, l’any 1990, el bàsquet femení va recuperar la seva força, i amb un gran treball a la base impulsat per aquest gran tècnic que és Oriol Villà, el club es va fer un lloc entre els millors clubs catalans femenins.
Recordem que si algú té fotos que ens pugui fer arribar per millorar l’article, seran molt benvingudes. Les podeu enviar a mataro@ilurosport.cat
L’equip cadet del CB Mataró viver de futur
A finals de la temporada 1992-93 l’equip cadet de Club Bàsquet Mataró ja s’havia proclamat campió de Catalunya i d’Espanya, com havíem vist en Records-110, i ja es veia que en aquelles noies hi havia molt de futur, com quedaria demostrat més endavant en la trajectòria d’algunes d’elles quan van arribar a l’edat sènior.
És el cas, per exemple, de Núria Forns, la mataronina que jugaria a l’Estudiantes de Madrid, o de la montgatina Laura Antoja, a l’UB Barça, totes dues a la màxima categoria estatal, i que junt amb Núria Estapé, Marina Torrecillas, Judith Julià, Rosa Maymí, Anna Meléndez, Virgínia Pujadas, Marta Buscarons, Montse Escobar, Noa Bagué i Esther Matas, de la mà d’Oriol Villà van aconseguir a Màlaga aquell títol estatal derrotant a la final el Kaixo Bilbao.
Sènior femení molt renovat a 1a Divisió “B”
La temporada 1993-94 per problemes econòmics ja no va jugar el sènior masculí del CB Mataró que va vendre la seva plaça a 1a Divisió B al Plasència, un equip que, per cert, la va conservar fins a la temporada 2005-06 a la Lliga LEB.
Aleshores l’activitat del club es va centrar en l’àmbit femení. L’equip sènior que la temporada anterior havia quedat quart a la 1a Divisió B va jugar novament en aquesta categoria. Es va fer càrrec de l’equip Oriol Villà i la plantilla es va renovar bastant, donant pas a les juvenils Laura Antoja, Marina Torrecillas, Ester Matas, Marta Forns i Marta Buscarons, mantenint-se només Cristina Andrade, Lourdes Gómez, i incorporant a Anna Roca, Carme Dominich, Ruth Camps, Mireia Miralles i Ester Nogueras.
L’objectiu era mantenir la categoria i l’equip mataroní va acabar a la vuitena plaça del grup català-aragonès amb 47 punts per darrere d’Universitari, Nàstic, Olivar de Saragossa, Hispano Francès, Cornellà, Segle XXI i GEiEG i per davant de Benicarló, Sedis de La Seu, Tarragona, Gramenet, Santa Rosa Lima, Castellet, Universitat d’Alacant i Stàdium Casablanca de Saragossa.
Campiones de Catalunya juvenils 1993-94
L’equip juvenil va obtenir el títol català en derrotar l’Universitari a Sant Pere de Ribes pel resultat de 62-54. Les barcelonines, que havien derrotat el CB Mataró a la fase prèvia, van sortir fort i dominaven per 17-26, però el bon treball en la direcció d’Antoja, sota taulers de Buscarons, i en els triples de Torrecillas va capgirar el marcador. Les campiones van ser Antoja, Matas, Buscarons, Escobar, Torrecillas, Maymí, Capdevila, Julià, Meléndez, Pujadas, Bagué i Estapé. Pràcticament les mateixes que l’any abans havien estat campiones cadets, i amb aquest triomf es van guanyar el dret a jugar el Campionat d’Espanya a Zamora.
Tres setmanes més tard van jugar la fase final del Campionat d’Espanya a la ciutat castellana on es van trobar amb un ambient molt desfavorable per les representacions catalana i basca, i on a més la sort no va acompanyar l’equip que patia les lesions d’Antoja, Buscarons i Marta Forns i a més tenia desavantatge en l’edat, ja que la majoria de jugadores eren de primer any. Es va perdre contra el Godella valencià, el Gran Canària, que acabaria sent el campió d’Espanya, i el Gasteiz de Vitòria. En la lluita pel setè lloc es va derrotar el Kaixo Bilbao per 69-57.
A més, cal dir que tres de les seves jugadores, Marta Buscarons, Núria Forns i Rosa Maymí, van quedar campiones d’Espanya cadets amb la selecció catalana que dirigia Oriol Villà, i que les dues primeres van ser cridades a la selecció estatal, igual que Marta Forns, en aquest cas per a l’equip júnior.
Repetició del vuitè lloc a 1a “B”
La temporada 1994-95 es va afrontar amb moltes ganes de fer un bon paper a la 1a Divisió “B”. L’entrenador va ser el badaloní Joan Vives, que va substituir Oriol Villà, i a la plantilla va haver-hi pocs canvis, confiant en la joventut que pujava amb força. Només hi va haver dos fitxatges, els de Gemma Martí (Joventut de Badalona) i Leire Garcia (Cornellà) que suplien a Esther Nogueras I Mireia Miralles. Les altres, o sigui Andrade, Camps, Roca, Dominich, Gómez, Antoja, Torrecillas, Matas, Marta Forns i Buscarons, continuaven i formaven una plantilla en la qual s’hi dipositaven moltes esperances. I es va començar de forma espectacular amb nou victòries, fins que a la desena jornada es va perdre a Saragossa davant l’Helios per 68-54.
Al final de la primera volta l’equip ocupava el segon lloc, i una victòria a la 17a jornada per 53-59 a la pista de l’Hispano Francès, que era líder, va tornar a situar les mataronines al capdavant, sempre que guanyessin un partit endarrerit contra el Finsobe de Granollers, que era cuer… Però aquest partit es va perdre al Palau, es va caure estrepitosament a La Seu d’Urgell davant del Sedis (82-51) i l’equip es va enfonsar perdent quatre partits seguits.
Al final es va acabar novament en una discreta vuitena plaça amb 47 punts, per darrere de Sedis de la Seu d’Urgell (un equip que, com és ben sabut, anys més tard arribaria al màxim nivell estatal), Hispano Francès, Cornellà, Olivar, Segle XXI, Helios i Santa Rosa de Lima i per davant de Tarragona, GEEG, Acrismàtic València, Benicarló, Gramenet, Lloret, Igualada i Finsobe.
Títol català júnior 1994-95
Però si l’equip sènior va anar perdent pistonada a mesura que avançava el campionat, el contrari va succeir amb l’equip júnior -aquella temporada havia desaparegut la nomenclatura de juvenil-, que de la mà mestra d’Oriol Villà va acabar imbatut la primera fase del campionat de Catalunya per davant de l’Universitari, l’equip contra el qual es van jugar el títol català a la localitat vallesana de Llinars el dia 23 d’abril.
En aquesta ocasió Sant Jordi va donar sort a les mataronines, que van superar per 55-51 l’Universitari proclamant-se per segon any consecutiu campiones de Catalunya. El partit va ser molt igualat i en els instants finals van decidir la magistral direcció i les penetracions de Laura Antoja, que amb 22 punts, va ser la màxima anotadora del partit. Van completar l’equip campió: Torrecillas, Maymí, Estapé, Buscarons, Julià, Núria Forns, Mendiburu, Sànchez, Matas, Escobar i Garcia.
Títol estatal júnior a Saragossa
Del 5 al 7 de maig es va celebrar a Mataró la fase de sector, amb l’Asunción de Màlaga, el Lasarte basc, l’Arganda de Madrid, equips als quals es va superar per 90-32, 60-40 i per un ajustat 45-42, que va donar l’accés a la fase final, que es va disputar dues setmanes més tard a Saragossa.
A la capital aragonesa va costar agafar el ritme, però es van obtenir victòries per 62-57 davant del Canoe, 81-68 contra el Salamanca i 68-56 contra el Cajalón Saragossa. Tanmateix, a les semifinals davant del Tenerife una gran primera part d’Ester Matas (que va anotar 25 punts en aquest partit) va portar l’equip cap a un brillant triomf per 73-61… i cap a la final, on es van trobar el mateix equip al qual havien derrotat dos anys abans en el campionat cadet va Màlaga, el Kaixo Bilbao. A la primera part els nervis semblaven tenallar les jugadores mataronines que perdien per 16-21. Però a la segona part les basques no van suportar el ritme trepidant que imposava Laura Antoja i amb els triples de Marina Torrecillas el marcador es va capgirar i va acabar assenyalant la clara superioritat mataronina: 57-43.
Campiones del món de 3×3 a Barcelona
Cal dir que en l’àmbit extraoficial es va obtenir encara un altre títol, en aquest cas ni més ni menys que mundial. Les jugadores Ester Matas, Laura Antoja, Marta Forns i Sandra Broc, una jugadora que vindria a Mataró l’any següent, durant l’estiu es van emportar el triomf en el torneig “Adidas World Championish 1995” d’Streetball en l’especialitat coneguda com a 3×3, i que es va celebrar en 82 pistes improvisades al mig de l’avinguda Maria Cristina de Barcelona. Van participar-hi equips de 37 nacions, i a la final van superar l’equip de Letònia per 16-9 i el premi va ser un viatge a Nova York.
Aquell any en l’àmbit de seleccions Anna Horta, jugadora de l’Esportiva, es va proclamar campiona d’Espanya amb la selecció catalana cadet, i Marta Buscarons i Rosa Maymí van ser cridades a la selecció espanyola júnior.
Aquell títol obtingut a Saragossa va ser l’últim del CB Mataró, que a finals d’aquella temporada uniria les seves forces amb l’Associació Esportiva, en una fusió que volia ser molt profitosa per al bàsquet. Però això ja és una altra història… En el pròxim número, de moment, canviarem d’esport per anar a una altra modalitat on de la pròpia base va sortir un equip campió.
