Records…núm 241
La temporada 1995-96 va portar, cinc anys després, el retrobament dels dos principals equips de la ciutat, que d’aquesta manera compartirien categoria per vuitena temporada en la seva història, ara amb el fet important que per primera vegada dos equips de futbol de la ciutat jugaven conjuntament en categoria estatal, cosa que no podia dir en aquells moments cap més població catalana, a part de Barcelona.
S’ha de dir que en bàsquet això ja havia succeït la temporada 1962-63 quan el CE Mataró i l’Esportiva van coincidir a la 2a Divisió Estatal, com es pot llegir als Records-111.
La primera lliga dels tres punts per cada victòria
La temporada 1995-96, a part del retrobament dels dos equips mataronins, ara en categoria estatal, va portar la novetat d’atorgar tres punts per la victòria en un partit.
El CE Mataró acabava de pujar i la seva directiva, que presidia Rafa Campos, va mantenir la confiança en el projecte de Miquel Corominas, amb Paco Clos de segon, que mantenint només a sis jugadors titulars de la temporada anterior (Manolo, Sauras, Marcial, Ros, Moisès o Monti), es va reforçar amb jugadors experimentats com Mascarell, Vàzquez, Sito Martínez o el mataroní De Gea que tornava per suplir la important baixa de Càmara, que havia anat a l’Europa.
Per la seva part Bartolomé Benítez a la UD Cerdanyola va optar per començar amb un entrenador com Servando Ricis, que havia dirigit amb èxit l’equip juvenil del mateix club. Pocs jugadors de la temporada anterior es mantenien (David, José, Navas, Montes, Monti i Infante), i es va reforçar amb jugadors com Gonzàlez, Robert, Soler, Mejías i amb els retorns d’Ernesto i Parejo.
Curiosa primera jornada… amb un “hat-trick” de De Gea de penal
El debut a la lliga el dia 3 de setembre, va portar dues circumstàncies ben curioses, ja que la UD Cerdanyola, que tenia obres al “seu” camp, va jugar el primer partit com a local al camp del CE Mataró, empatant a zero gols davant del Granollers. Per la seva part el Mataró va debutar a La Verneda, al camp del Júpiter, i ho va fer de forma fantàstica guanyant per 1-5, amb un curiós “hat-trick” d’Antonio De Gea, amb tres gols de penal (minuts 54, 57 i 81), completat després amb gols de Moisès i de Monti. D’aquesta manera força atípica el CE Mataró va guanyar els seus tres primers punts.
A la segona jornada els groc-i-negres van doblegar el Guíxols per 2-1, i gràcies a la diferència de gols es van col·locar líders, junt amb Tortosa i Santboià, mentre que la Cerdanyola va perdre per 4-0 en el derbi comarcal davant del Premià.
El Mataró líder solitari de 3a Divisió, trenta-dos anys després
A la tercera jornada el Mataró va perdre a Banyoles (3-2) i va cedir el lideratge, que va recuperar el dijous dia 12 d’octubre, després de guanyar al camp del Sants (0-1) a la setena jornada i ara en solitari, cosa que no li succeïa a l’equip groc-i-negre a la 3a Divisió des de feia 32 anys.
Però aquella posició només li va durar quatre dies perquè, en empatar a zero a casa davant del Girona, es va veure superat per l’Europa. A la jornada següent, i després de 19 partits de lliga i quasi un any sense perdre a casa, va caure davant del Balaguer (0-2).
Per la seva part al bàndol rival els nervis ja havien fet destituir l’entrenador a la sisena jornada, i s’havia fet càrrec de l’equip Antonio Rubio “Manchego”. Tot i això, a la jornada novena l’equip encara no havia guanyat cap partit i era cuer amb sis punts, producte de sis empats. El Mataró i la Cerdanyola havien perdut el mateix nombre de partits, però uns eren segons i els altres cuers.
El primer derbi mataroní en categoria estatal
Tanmateix, la sort dels dos equips va anar canviant i quan a la penúltima jornada de la primera volta, que era la darrera de l’any, el dia 17 de desembre al Camí del Mig, va arribar el primer derbi mataroní de la 3a Divisió, el Mataró ja havia baixat a la 6a plaça i la Cerdanyola era 11è.
El partit, amb molt de públic a les grades, el van jugar David, Navas, Moisès, José, Gonzàlez, Martín, Parejo, Murgui, Soler (Montes), Infante i Aguilar (Fariñas) per part local, i Polo, Mascarell, Ros, Vàzquez, Sito Martínez (Alejo), De Gea, Sauras (Mario), Marcial, Moisès, Miguel (Roger) i Monti per part visitant. Els groc-i-negres van dominar, però l’equip local es va avançar primer amb un gol d’Aguilar i a la represa amb un de Parejo, després que Marcial hagués empatat poc abans del descans. La polèmica va arribar poc abans del final quan l’àrbitre va xiular un penal sorprenent, que després el va obligar a sortir protegit del camp, i que Moisès va transformar en el definitiu empat a dos gols.
A l’equador de la competició el Mataró era 8è amb 28 punts i la Cerdanyola era 10è amb tres punts menys, i van arribar reforços: Harry, Argemí i Calvo per al Mataró i amb Cachi, Martín i Óscar per al Cerdanyola. Els groc-i-negres van reaccionar després de guanyar per 3-1 el Palamós a la mateixa jornada en què la Cerdanyola encaixava un humiliant 8-0 a Vilobí.
Victòria a Premià de Mar, però final horrorós
Quan falten vuit jornades el Mataró va anar a Premià a jugar un derbi que no es produïa des de set anys abans, moment en el qual els camins dels dos equips es van separar. L’àrbitre de torn no ho va posar fàcil, ja que va deixar l’equip groc-i-negre amb nou jugadors quan faltava mitja hora, però, tot i això, van valer els gols de Monti i Marcial per acabar guanyant per 1-2, amb gol premianenc marcat per un jove Àngel López, que uns anys més tard jugaria en el CE Mataró.
Aquest resultat va situar el Mataró a la cinquena posició i amb esperances de situar-se en plaça de “play-off”, però a la jornada següent es va quedar amb vuit jugadors davant del Tàrrega, que era el líder, i només va poder treure un empat a un gol, i va començar la davallada, fins al punt que a partir d’aquell moment el Mataró només va ser capaç de guanyar un partit dels set que quedaven i la resta van ser sis derrotes, algunes de dures com la patida a casa davant del Vilobí (0-1) on es va frustrar qualsevol esperança, la golejada encaixada Tortosa per 5-0, i després la derrota en el segon derbi local en el qual la Cerdanyola va aconseguir la salvació guanyant per 1-2 al camp rival. Era aquesta la primera victòria del Cerdanyola al camp del Mataró en partit oficial i amb el detall gairebé insòlit que aquells dos gols van ser els únics de l’equip fora de casa en tota la segona volta.
La classificació final va ser aquesta: Tàrrega 73, Europa 70, Santboià 68, Palamós 63, Roda Barà 55, Premià 55, Balaguer 53, Vilobí 52, Tortosa 52, MATARÓ 51, Banyoles 48, Granollers, Girona, Sants i CERDANYOLA 47, Júpìter 46, Rubí 45, Horta 44, Igualada 43 i Guíxols 30.
L’equip base del Mataró, per partits jugats, el van formar: Teruel, Mascarell, De Gea, Ros, Miguel, Sito, Sauras, Vàzquez, Monti (màxim golejador amb 19 gols), Moisès (que va ser l’únic en intervenir en tots els partits) i Marcial, amb notable participació de jugadors com Polo a la porteria, Soteras, Calvo, Harry, Argemí, Roger, Àngel o Miki, fins a un total de 34 jugadors utilitzats.
L’equip bàsic de la UD Cerdanyola l’integraren David, Gonzàlez, Navas, Jose (que va ser el més utilitzat amb 35 partits), Cachi, Montes, Aguilar, Martín, Parejo; Simón i Mejías, amb jugadors com Robert, Soler, Infante, Ernesto, Fariñas, Murgui, Moisès i Óscar com a principals recanvis. El gran problema de l’equip va ser la sequera golejadora amb només 35 gols marcats en 38 partits i el màxim golejador va ser Parejo amb 8 gols.
Revenja a la Copa Catalunya
Pocs dies després d’acabar el campionat el Mataró es va prendre la revenja de l’última derrota i va anar a guanyar al Camí del Mig en partit de Copa Catalunya ni més ni menys que per 0-3 amb un “hat-trick” de Monti. Posteriorment, l’equip groc-i-negre va eliminar dos equips de 2a “B” com Sant Andreu i Gramenet en un triangular celebrat al camp mataroní, guanyant per 2-1 els barcelonins i empatant a 0 davant dels colomencs.
I aquesta no va ser la darrera alegria de la temporada per al club groc-i-negra perquè l’equip cadet va aconseguir l’ascens a Preferent, i la selecció de Mataró infantil que dirigia Ramon Surís, va guanyar el Torneig Internacional de Chooz (França).
Ascens verd-i-blanc a 1a Regional
També va haver-hi un altre ascens per al futbol mataroní, ja que la Verdiblanca va recuperar la categoria de 1a regional perduda la temporada anterior després d’obtenir el títol de 2a Regional en derrotar el Calella per 0-1 a la penúltima jornada. Van jugar amb l’equip que entrenava Bernabé Sànchez: Mané, Colorado, Àngel, Rafa, Valderrama (Fontanet), Abdyck (Lito), Rusti (Moreno), Ventura (Pinto), Miguel Àngel i Aragón.
Al final amb 78 punts van superar el Cabrils que en va obtenir 74, i a 1a Regional l’esperaven UD Cirera i UD Mataronesa que havien quedat en 8a i 9a posició d’aquella categoria amb 46 i 44 punts.
Si voleu veure l’evolució dels equips durant aquella època, i en anys anteriors i posteriors, podeu clicar aquí CRONOLOGIA FUTBOL
Els partits de Copa Catalunya citats abans van ser els darrers partits que va dirigir Miquel Corominas des de la banqueta groc-i-negra, i mentre es parlava de Josep Maria Gonzalvo i de Pepito Ramos com a possibles entrenadors, també a l’altre costat de la ciutat es pensava en canviar l’entrenador de cara a la segona temporada de “convivència” a 3a Divisió de CE Mataró i UD Cerdanyola… que ben pocs pensaven que seria l’última.
NOTA: Si algú disposa de fotos dels equips del CE Mataró i UD Cerdanyola d’aquella temporada seran molt benvingudes. Les podeu enviar a mataro@ilurosport.cat
