Records…núm 240
En els Records-146 vam veure com la UD Cerdanyola, sota la presidència de Bartolomé Benítez es va fer amb un lloc entre els millors clubs catalans, pujant a 3a Divisió, quan el CE Mataró estava dues categories més avall. El president no va estalviar esforços ni diners per tal de fer un bon paper en el seu debut en categoria estatal.
1993-94: Deu any després la 3a Divisió torna a la nostra ciutat
Quan el dia 5 de setembre de 1993 el Camp Municipal del Camí del Mig va viure el retorn de la 3a Divisió a Mataró amb ocasió del partit entre la UD Cerdanyola i el Blanes, ja feia més de deu anys que la nostra ciutat no vivia un partit de categoria estatal, ja que el darrer havia estat el Mataró- Igualada del 22 de maig de 1983.
El rival no era especialment atractiu, però sí que ho era el fet per si mateix i el camp va presentar un gran aspecte. Els aficionats van poder celebrar ben aviat el primer gol del seu equip en categoria estatal quan als 14 minuts va marcar Parejo, i després la victòria per 2-0 completada amb gol d’Iñaqui de penal a la segona part.
Van jugar aquell històric partit de l’equip groc-i-vermell: David, Ernesto, Coke, Salgado, Chescu, Nicola, Iñaqui, Peque Andrade, Murillo (Rueda), Infante i Parejo (Pujals). L’entrenador era Antonio Muñoz i fins a quatre dels jugadors havien arribat del Cristinenc, en aquell temps a 3a Divisió i filial de l’Espanyol.
El Cerdanyola es col·loca líder solitari de la 3a Divisió
Si el començament havia estat bo, la continuació va ser espectacular, sorprenent als més optimistes. En els següents dos partits David tampoc va encaixar cap gol (0-3 a Sants i 2-0 aquí enfront del Martinenc) i la UD Cerdanyola era líder en solitari.
Va defensar aquesta privilegiada posició a la Nova Creu Alta davant del Sabadell, que la temporada anterior havia jugat a 2a Divisió i havia baixat dues categories per problemes econòmics. En aquest camp tan prestigiós es va empatar a dos gols, després de fer mèrits sobrats per guanyar amb el mateix equip que el primer dia canviant a Darbra per Peque. En el cinquè partit es va mantenir la imbatibilitat davant del Terrassa, amb empat a zero al Camí del Mig, però ja es va cedir el lideratge a l’Europa, i en la sisena es va perdre la imbatibilitat a Vilobí (2-1).
La defensa no mostrava la solidesa inicial i l’equip va entrar en una crisi, que, sense conèixer el triomf entre les jornades 10 i 19, el va portar fins al desè lloc al final de la primera volta. Van arribar els nervis i Paco Garcia Llamas ja va rellevar Antonio Muñoz a la banqueta.
Desè lloc i equip menys golejat a camp propi
Amb dues victòries consecutives es va tranquil·litzar la situació i l’equip mataroní, mantenint-se en zona còmoda, va assegurar la permanència quan faltaven quatre jornades per al final guanyant a Granollers per 2-3.
Al final la UD Cerdanyola va acabar en el desè lloc i amb l’honorífic títol d’equip menys golejat a camp propi, amb només 13 gols encaixats en 19 partits jugats al Camí del Mig. Tot i això el millor partit com a local es va jugar a Premià de Mar, amb victòria davant del Vilobí per 3-0, degut al tancament per un partit per sanció del Camí del Mig.
La classificació va ser: Sabadell 54, Terrassa 53, Barcelona B i Europa 49, Balaguer 46, Badalona 45, Vilobí 42, Martinenc 41, Cristinenc 38, CERDANYOLA 37, Júpiter i Igualada 36, Reus 33, Tortosa 32, Sants i Roda Barà 31, Granollers 30, Palafrugell 29, Olot 26 i Blanes 20.
Durant la temporada els tècnics van utilitzar a 32 jugadors, però l’equip base el van formar els que van jugar el primer partit i que ja hem citat, només amb el canvi de Darbra per Infante. També van tenir un paper rellevant el defensa Jaspe, arribat a la segona volta, el mateix Infante i Rueda, i en menys mesura Alarcón, Luís, Ramon, Martínez, Toni López i Cosín. El que va jugar més partits va ser el porter David amb 37 i el màxim golejador va ser Parejo amb 15 gols, cosa que li va servir per fer-se un nom i anar traspassat al Saragossa.
1994-95: Al final permanència angoixant
De cara a la temporada 1994-95, la segona a 3a Divisió, Garcia Llamas, fent una renovació massiva, va intentar inculcar més esperit de lluita a un equip que la temporada anterior havia tingut molta qualitat, i del qual només van quedar David i Infante, arribant entre altres els mataronins Jordi Navas i Albert Guerrero.
La cosa no va començar tan bé com la temporada anterior i a la setena jornada, després d’haver guanyat a Reus per 0-3 l’anterior, es va empatar amb el Martinenc, que era el cuer, i això va desembocar en la substitució de Garcia Llamas per Eusebio Corpas a la banqueta.
La millora no es va fer realitat i al final de la primera volta després de perdre per 1-2 davant del Barça C i haver guanyat només 4 partits, la Cerdanyola va baixar fins a la 17a plaça a tocar de la zona de descens, i es va cessar de nou l’entrenador donant pas a Pere Bonell. També van arribar per reforçar l’equip Juan Carlos, Juan Garcia i Montes.
La reacció, almenys pel que fa als partits de casa, va ser fulminant recordant l’equip de la temporada anterior amb defensa impenetrable i victòries sobre el Sants (3-0), Manresa (4-0) i Reus (2-0). A poc a poc, també es va anar millorant fora de casa puntuant en cinc desplaçaments consecutius i mantenint una ratxa de vuit partits sense perdre, que va portar l’equip fins a la desena plaça quan faltaven tres jornades per al final, cosa que semblava assegurar la permanència. Tanmateix, tres derrotes consecutives van fer baixar fins al lloc 14è final.
La classificació va ser aquesta: Espanyol B 59, Tàrrega i Barcelona C 52, Vilobí 48, Horta 43, Gavà 42, Balaguer, Roda Barà i Igualada 40, Júpiter 39, Tortosa 36, Sants 37, Banyoles 35, CERDANYOLA 35, Rubí 33, Granollers 32, Manresa 31, Badalona i Martinenc 30 i Reus 6. D’entrada l’equip estava salvat, però la compensació de descensos obligava a esperar.
L’equip base el van formar: David, Manresa, Eugenio, José, Garcia, Navas, Martín, Segovia, Cantós (que va ser el que va jugar més partits, faltant només en un i que també va ser el màxim golejador amb 21 gols), Infante i Juan Carlos. Jugadors com el porter Sillo, Colorado, Enrique, Montes, Del Campo, Monti I (Montiel), Monti II (Monteys), abans d’anar al Mataró a mitja temporada, Farré i Guerrero, també van ser importants.
Per sort l’espera va durar poc, ja que en superar el Nàstic la promoció de permanència a 2a B, la UD Cerdanyola va mantenir la categoria i en ella la temporada 1995-96 es va trobar novament amb el CE Mataró, en un retrobament del qual parlarem en el pròxim número.
Verdiblanca i Cirera juguen a 1a Regional amb sort diferent
Durant aquelles dues temporades el futbol mataroní va viure moments esplèndids, ja que a l’ascens del CE Mataró, que vam veure en el número anterior, s’hi va unir el de la Mataronesa a 1a Regional, del qual ja n’havíem parlat als Records-152.
En canvi la Verdiblanca, que havia jugat a Preferent la temporada 1992-93, va baixar a 2a Regional dues temporades més tard. Per al club verd-i-blanc van ser moments durs, ja que van patir en poc temps la pèrdua del jugador José Manuel Beltran, mort en accident de trànsit, i d’Aniceto Torrejón de la O, fundador del club l’any 1967. i encara ànima del mateix als seus vuitanta anys, de forma sobtada mentre preparava la roba dels jugadors per a un partit.
La temporada 1993-94 la Verdiblanca havia acabat en el 10è lloc a 1a Regional amb 34 punts, mentre que la UD Cirera havia acabat cinquè amb 43 punts, i la temporada 1994-95 la UD Cirera va acabar 7è amb 38 punts i la Verdiblanca va acabar 14a posició amb 29 punts, i va baixar tot i haver acabat guanyant per 0-6 a Vilassar de Dalt.
En aquells anys, al club verd-i-blanc que presidia Aniceto Torrejón fill, i que va comptar amb Antonio Civantos i Lorenzo Pereira d’entrenadors, destacaren jugadors com Mané, Jordi, Campdepadrós, Àngel, Manté, Beltrán, Quintanilla, Edu, Palma, Miguel Angel, Jimmy, Parra, Correas, Carlos Garcia, Molinero, Àlex, Buch i Susi entre altres, i al cirerenc, que tenia a Francisco Melero de president, i a Gabriel Montoro i Antonio Jiménez d’entrenadors, ho van fer Masferrer, Díaz, Semedo, Rafa, Casas, Ramón, Gonzàlez, Andrés, Sanz, Cordobés, Juancri, Alberto, Ramírez, Gorreta, Fermín Mataró, Marcos, Xaudaró, Ruiz, Anillo, Carlos i Marcial Serrano entre altres.
