Records… núm 301
En el darrer número parlàvem de com la secció de futbol sala del CE Mataró havia obtingut l’any de manera agònica l’ascens a la 1a Divisió Estatal “B” i així després de molts anys de lluita recuperava per a la nostra ciutat la categoria estatal en aquest esport.
Problemes abans de començar
La categoria de 1a Divisió B Estatal a la qual havia pujat el MID Sports CE Mataró la temporada 2002-03, era la quarta a escala estatal, ja que per damunt hi havia la Divisió d’Honor, la Categoria de Plata, on jugava el Canet, i també la 1a Divisió Nacional, on militava el Vilassar de Mar.
L’alegria per l’ascens de l’equip groc-i-negre va venir acompanyat d’una lleugera decepció, ja que l’equip mataroní va saber que no podria jugar al Palau Josep Mora perquè la pista no donava les dimensions reglamentàries fixades per la Federació Espanyola. A correcuita, i en uns moments en què la demanda de pavellons públics a la nostra ciutat era important, es va haver de buscar una solució que va ser la de jugar al Pavelló de Valldemia.
L’equip va ser entrenat per Carlos Martín i la plantilla va mantenir a Oliver i Joan Serra (porters), Edu, Ignasi, Mayol, Matallana, Poli, Dani Baquero, Martínez i Diego Serrano, i va incorporar al jove porter Sergio (FS Mataró) i a Fonsi (Premià), Laguna (exjugador del FS Vilassar), Carenas, Lozano i Juanjo.
El debut a la nova categoria la temporada 2003-04 va ser a casa davant el Vidreres i no va ser afortunat, ja que es va perdre per 2-4. Diego Serrano va ser l’autor del primer gol “estatal”. A la segona jornada es va perdre en el derbi davant del Can Massuet (7-3), i la primera victòria va arribar a la tercera jornada davant del Castellar (4-2) i a la quarta va arribar la primera victòria fora de casa, a la pista del Vall de Tenes (5-7). Semblava que s’havia solucionat la mala arrancada. Enmig d’una primera volta molt irregular es va derrotar l’Alella que era líder (10-6), però, tot i això, a l’equador del campionat l’equip groc-i-negre només era 9è en un grup de 16 amb 21 punts a 15 del líder, que era el Montcada.
A la segona volta va continuar la irregularitat, amb partits bons contra els forts i dolents contra els fluixos, i difícilment es van encadenar dues victòries seguides i al final el MID Sports va acabar en 9a posició amb 37 punts, en una classificació que va dominar el Vidreres amb 71, seguit d’Alella, amb 67. Els altres equips maresmencs van quedar en 7è lloc el Can Massuet i en 8è el Premià de Dalt.
En l’àmbit sènior el segon equip de Mataró, tot i que jugant a Llavaneres, era el Racing Bar Fernando que va pujar a 1a Territorial.
Neix el Club Futbol Sala Mataró, que serà aviat Futsal Mataró
Paral·lelament, funcionava des de l’any 1999 el Club Futbol Sala Mataró, que havia heretat el nom d’aquell FS Mataró “Tiritas” que tantes glòries havia aconseguit la dècada dels vuitanta. En aquest club, que vestia de vermell, s’estava treballant des de feia alguns anys a la base sota la direcció esportiva de David Rivera, que curiosament era també el preparador del Can Massuet campió de la 1a Territorial. A partir del 9 de juny del 2000, data de la constitució oficial del club en David Rivera i Mora també va ser el president i ànima del club.
Com a primera demostració de què es treballava la base en tots els àmbits, el seu infantil femení va quedar tercer de Catalunya l’any 2004.
Quan es complien cinc anys el club va canviar de nom passant-se a denominar Futsal Mataró, i aleshores de cara a la temporada 2004-05 va aconseguir el seu somni de crear un primer equip que a més va començar de cop a la 1a Divisió Estatal B on jugava el Mid Sports CE Mataró, gràcies a l’absorció del Santfeliuenc.
Va comptar amb el patrocini de Laia Assessors i aquella temporada ja va completar tota l’escala d’equips des de benjamins fins a sènior, inclosos dos equips de base femenins. L’equip juvenil masculí va jugar a la màxima categoria catalana.
La plantilla de l’equip sènior, que entrenava en David Rivera, va estar formada per Pedro Torralba i Manuel Muñoz (porters), Xevi Ordóñez, Josep Roca, Àlex Ferrera, Alberto Marini, José Medina, Àngel Robles, Toni Aguilar, Marlon i Gordillo, molts d’ells procedents del Can Massuet, més els germans Dani i Pablo Baquero procedents del MID Sports CE Mataró. La pista de joc va ser també la del Pavelló de Valldemia, compartint-la amb l’equip groc-i-negre. D’aquesta manera allà cada setmana hi havia futbol sala de nivell estatal.
El CE Mataró estrena equip femení
Per la seva part el MID Sports CE Mataró va presentar també una novetat, ja que va arribar a un acord amb la UE Laru i va absorbir l’equip femení, que en aquella temporada va portar el nom de CE Mataró Laru, jugant a la 1a Divisió Catalana. En el seu debut a la pista del Vilassar van obtenir una brillant victòria per 1-3, amb un equip format per Mònica Jiménez, Rut, Ana Coll, Ani, Ester, Vesi, Heidi, Zamora, Olga Inglès, Montse, Mònica Rodrigo i Nerea Navarro. L’entrenador era Tínez, el jugador del primer equip. No van fer una gran temporada, però van poder mantenir la categoria.
L’equip masculí el va entrenar Jordi Costa i la plantilla va ser molt semblant a la de la temporada anterior, amb les incorporacions de Jordi Masnou i Gerard, compensant les baixes de Fonsi, Carenas, Carlos i Matallana.
El primer derbi enfonsa el CE Mataró
El Futsal va debutar a la 1a Estatal guanyant a Caldes de Montbui (3-5) i també van guanyar en el debut a casa contra el Pineda (4-2), mentre que els groc-i-negres perdien el derbi a Premià de Dalt (5-4), però es van refer aviat i els dos equips es van situar a la part alta de la taula i quan va arribar el primer derbi de categoria estatal el Futsal era tercer amb 14 punts i el CE Mataró estava només dos punts per sota.
Aquest primer duel mataroní a 1a Estatal “B”, es va jugar el 14 de novembre del 2004 a Valldemia i després d’una primera part igualada i sense gols, als pocs minuts de la represa Medina va avançar els vermells (imatge de la foto de portada de l’article), que actuaven de locals, però Diego va empatar. En els darrers minuts l’efectivitat de Medina en el doble penal, amb dos gols, va sentenciar el partit, al qual va posar la rúbrica Robles amb el 4-1.
Aquell resultat va deixar completament tocat l’equip groc-i-negre que va anar encadenant derrotes fins al final de la primera volta, on va arribar penúltim encara amb els 12 punts, mentre el rival local era cinquè amb 26.
Una volta sense cap punt aboca al descens groc-i-negre, mentre el Futsal es manté
A la segona volta res va canviar i al segon derbi local de la temporada el MID Sports CE Mataró va arribar-hi amb la mateixa puntuació que al primer, cosa que volia dir naturalment que no havia fet cap punt en els 14 partits jugats entremig. I com era d’esperar el partit va suposar una victòria plàcida per als de David Rivera que van guanyar per 2-8.
Tot i això, el resultat tampoc va servir de res als vermells, ja que van perdre els sis partits següents, acabant la competició a la 9a plaça amb 44 punts, mentre que el MID Sports CE Mataró era cuer, quedant-se amb els seus 12 punts. Campió va ser el Santvicentí amb 69 punts, la mateixa puntuació que el Montornès i per davant de Can Massuet amb 63.
L’alegria de la temporada la va donar l’equip cadet femení del Futsal, que va guanyar la Lliga Catalana, amb un equip format per Mireia Pujol, Eli Claus, Núria Carreño, Anna Costa, Marina Steidorff, Patri Torres, Marta Riera, Elena Tarrides, Judit Perán, i amb Eloi Sivilla d’entrenador. Van derrotar a la final el Sarrià IES Montserrat de Barcelona per 2-1.
I com a fet important del futbol sala mataroní cal dir que “Sito” Rivera era entrenador a la màxima categoria del futbol sala estatal, en equips com Cartagena o Martorell.
Decepció en una temporada amb grans objectius
De cara a la temporada següent (2005-06) l’objectiu del Futsal era ascendir a 1a A i per això es va reforçar l’equip amb Manzanares (Manresa), Juan, Jaco i Lucerna (Pavisa) i Edu Lozano (Premià Dalt). Van completar la plantilla Manel Muñoz, Àlex Ferreras, Àngel Robles, Marlon Velasco, Pablo Baquero i Diego Serrano, que ja a mitja temporada anterior havia canviat d’un equip local a l’altre.
Però els objectius no es van complir i després d’una temporada molt moguda, amb moltes baixes i acabant amb joves de la casa, es va finalitzar a la vuitena plaça amb 46 punts a 21 del campió, que va ser el Metacom. Un dels joves valors, que ja va debutar al primer equip, va ser Carlos Villarín, que va formar part de la selecció catalana juvenil que va acabar en el cinquè lloc als campionats estatals.
En l’apartat femení el Futsal va formar per primera vegada un equip sènior jugant a 1a Catalana, que va acabar perdent la categoria, i el juvenil masculí va jugar a la màxima categoria.
El CE Mataró amb TLM com a nou patrocinador va tornar a jugar al Palau Josep Mora, jugant a la Divisió d’Honor territorial, però amb una plantilla remodelada, amb Joan Collado d’entrenador, simplement va poder mantenir la categoria.
I de cara a la temporada següent, tant un equip com l’altre, tot i que aquella nova instal·lació era prioritària per a l’handbol, esperaven la inauguració del nou Poliesportiu Teresa Maria Roca per tal de poder treballar en millors condicions.
