Records… núm 300
Estudiant l’evolució dels diferents esports en el tram final del segle XX a la nostra ciutat, es pot observar com es va anar tendint a unir els esforços en un mateix esport a través de la fusió de diverses entitats i de fet a la majoria d’esports hi ha un únic club representatiu de la ciutat, però avui parlarem d’un esport relativament nou en el qual gairebé sempre hi ha hagut múltiple representació.)
A l’estiu de l’any 1994 el futbol sala mataroní, en particular la secció d’aquest esport del CE Mataró, va patir un fort cop amb la mort del seu impulsor Antonio Martínez, que era el president del club que aleshores portava el nom de Fimsa CE Mataró i que, després d’haver pujat quatre categories en quatre temporades, estava jugant a la Divisió d’Honor de Barcelona, dues categories per sota encara del nivell estatal (vegeu Records -118).
A la 1a Divisió Nacional “A” hi jugava el FS Dani Vilassar, però aquí a Mataró, només teníem el record d’aquell Tiritas que havia competit amb els millors equips estatals una dècada enrere. Al costat del Fimsa, havia jugat un altre equip mataroní, el Golo PK, però que en acabar aquella temporada es va fusionar amb el FS Argentona, i a la nostra ciutat va quedar com a segon equip en importància el Semar Mataró FS, que jugava al Pavelló de Cirera i militava a la 1a Divisió de Barcelona.
Sis anys més de lluita a la mateixa categoria
Després de la mort d’Antonio Martínez, el seu fill Paco i diversos components de l’equip van decidir que la història no es podia tancar allà i van continuar, ara amb Finques Castellà com a patrocinador, i amb el mateix Paco Martínez i Medialdea com entrenadors, substituint Iu Claus que ho havia de deixar per motius laborals. Van formar la plantilla Daniel Morales, Juan Ortiz (porters), Edu Teruel, Joan Mas, Carlos Martín, Alberto Herrasti “Chema”, JoséLuís Garcia “Jusa”, Juanma Pérez, José Medialdea, José Molina, Paco Bruguera, Juanma Pova i Esteban Mèrida.
L’equip va protagonitzar alguna gesta espectacular com una remuntada davant del Masnou passant del 4-8 al 10-8, i al final de la temporada va acabar a la setena plaça de la Divisió d’Honor de Barcelona amb 28 punts, en un campionat guanyat pel Ripollet amb 48. L’Argentona Golo va acabar cuer amb 20 punts baixant de categoria. A la categoria de sota el Semar va acabar 10è.
El mes d’abril una selecció de Mataró va jugar a Creteil un torneig de ciutats agermanades. Amb Medialdea d’entrenador la van formar Bruguera, Martín i Mèrida del Finques Castellà, Rafa Ortiz, Óscar Martínez i Pedro Garcia del Semar, Iu Claus, Carlos Montoro i Julian Casanova de l’Argentona i Antonio Casanova del Vilassar.
Dir també que al mes de setembre es va disputar el I Memorial Antonio Martínez amb victòria del Semar.
De cara a la temporada 95-96 el Finques Castellà CE Mataró va fer un equip amb l’ambició de pujar, mantenint a Ortiz i Morales a la porteria, però incorporant al veterà Iu Claus, i continuaven també Martín, Jusa, Mèrida i Bruguera, fitxant a Puigdellívol “Puchi”, Domingo, Lluís Fernàndez, Martínez, Adolfo Reyes, Rivera i Lin, procedents d’equips de la comarca.
L’equip no va començar bé i ben aviat Claus va passar a ser l’entrenador. Ja dins l’any 1996 va arribar la primera victòria al Palau com a locals i l’equip va acabar en una discreta 12a plaça.
La temporada 1996-97 va haver-hi nova renovació: Jordi Costa, procedent del Vilassar B, era el nou entrenador, i amb ell s’incorporaven joves jugadors de la pedrera vilassarenca, com el porter Mans, Edu, Chus, Ignasi o Nadal, al costat de Morales, Rivera, Martínez, Domingo, Adolfo, Mèrida, Fernàndez i Martín. A final d’any l’equip va escalar a la 3a posició amb esperances de pujar, però finalment es va acabar en 4t lloc amb 53 punts per darrere de Bonaire (67), Maxros Perú (66) i Arenys de Munt (62).
L’equip femení de la UD Laru pioner a Mataró
Qui si va pujar aquell any a 2a Divisó A fou l’equip femení de la UR Laru, després d’una gran campanya, sent les pioneres del futbol sala femení a Mataró. Van quedar campiones de 2a Divisió B, perdent un sol partit en tota la temporada. Formaven l’equip Ester Rodríguez, Montse Corrales, Sònia Rodríguez, Eva Roy, Anna Galcerán, Marta Cot, Gemma Codina, Mònica Zamora, Ruth Rodríguez, Montse Rovira, Núria Moreno, Mònica Giménez, Montse Giménez i Aida Gonzàlez, amb Julio Peràlvarez d’entrenador.
El futbol sala mataroní és només el tercer del Maresme
La temporada 1997-98, mentre el Maresme ja situava dos equips a la Divisió de Plata (Vilassar i Premià de Dalt), Mataró continuava tenint el seu primer representant a la Divisió d’Honor territorial, i en aquesta categoria el Finques Castellà CE Mataró, amb un equip semblant al de la temporada anterior, va acabar cinquè amb 44 punts en una classificació dominada per Santa Eulàlia (67), després d’haver estat en bona part del campionat en zona d’ascens.
La temporada 1998-99 novament amb Jordi Costa a la banqueta es mantenia bona part de la plantilla (Xavi Mans, Dani Morales, Edu Santamaria, Jordi Nadal, David Rivera, Carlos Martín, Carlos Montoro, Carles Matallana, Esteve Mèrida, Xevi Martínez i Ignasi Fernàndez) i a part l’enèssim retorn d’Iu Claus com a jugador, s’incorporaven Diego Serrano, David Mayol, Jordi Masnou i Avelino, conformant un equip novament amb aspiracions d’ascens. A final d’any l’equip era líder imbatut amb 11 victòrìes consecutives, i després es va arribar a 13. Però aleshores es va entrar en mala ratxa perdent el lideratge a mans del Manlleu, i després d’un cos a cos amb aquest equip es va acabar en segon lloc amb 66 punts a 4 de l’equip osonenc, que va ser el que va pujar, deixant l’equip groc-i-negre un any més sense ascens.
I la temporada 1999-2000 un any més a la mateixa categoria, mentre a Premià de Dalt i Canet eren a la Divisió de Plata i en categoria femenina el Vilassar jugava a Divisió d’Honor estatal. Es va mantenir bona part de la plantilla incorporant-se Baquero, i l’equip va començar malament en els derbis comarcals i tot i que en algun moment va semblar que es podrien fer amb el tercer lloc, es va acabant a la sisena plaça amb 53 punts molt lluny del campió, que va ser l’Alella amb 79.
L’ascens a 1a Catalana arriba gràcies a una reestructuració
Tot i la decepció, es va mantenir el mateix bloc amb Jordi Costa d’entrenador de cara a l’entrada al segle XXI, i tampoc el final de la història va canviar massa amb el Finques Castellà CE Mataró situat en el tercer lloc final de la temporada 2000-01 a la Divisió d’Honor de Barcelona amb 71 punts, per darrere de Bigues i Riells i Santvicentí amb 74. Es parlava d’alguna possibilitat d’ascens… que finalment es va concretar gràcies a una reestructuració de categories!
La temporada 2001-02 la secció de futbol sala del CE Mataró, amb Mid Sports com a nou patrocinador, va poder jugar per fi a la 1a Catalana. Es va contractar com a nou tècnic a Josep Benedicto i la plantilla va estar formada per Morales, Edu, Ignasi, Baquero, Mayol, Matallana, Martín, Martínez i Serrano de la temporada anterior, més Francis, Ropero, Gesa, Kiko Giménez i Poli com a nous incorporats.
El debut a la nova categoria no va ser bo (2-7 davant del Gràcia, que al final seria el campió destacat), però a la segona jornada es va guanyar el primer partit a la pista del Mesón Compostelano (2-5). Però no es va redreçar la situació fins que va retornar a la banqueta Jordi Costa, bon coneixedor de la majoria de jugadors, acabant a la novena posició amb 34 punts, prou bona tenint en compte que al final de la primera volta s’havia arribat amb 11 punts.
Dramàtic final… i ascens a 1a Estatal “B“
De cara a la temporada 2002-03, sempre amb Paco Martínez com a responsable màxim de la secció, Jordi Costa va passar a la direcció tècnica i l’entrenador va ser el fins ara capità Carlos Martín.
Novament, es va començar amb derrota davant del Manlleu per 2-6, però altre cop es va rectificar a la segona jornada (2-7 a la pista de l’Epic de Terrassa). Al final de la primera volta el MID Sports ocupava el segon lloc a només tres punts del Can Massuet. A la darrera jornada visitava el Palau Josep Mora el Santvicentí amb els dos equips en lluita pel tercer lloc. Un gol de Diego Serrano a dos segons del final va donar l’empat i la tercera plaça als groc-i-negres, que es deia podria donar l’ascens.
El campió va ser el Can Massuet (amb mataronins a les seves files i amb el també mataroní David Rivera com a tècnic) 59, Pavisa Badalona 48, MID Sports CE Mataró 45, Santvicentí 44, Palamós 43… I un parell de setmanes més tard va arribar la confirmació de la notícia que tant s’esperava: l’ascens a 1a Divisió Estatal “B”.
Havien format la plantilla de l’ascens: Morales i Joan Serra porters, Edu Santamaria, Ignasi Fernàndez, Carles Matallana, Daniel Baquero, Pablo Baquero, Mayol, Poli, Diego Serrano, Martínez, Oliver Gómez i Carlitos Ruescas.
Ja estava tot a punt per dur a la realitat un somni com era el de veure l’equip de futbol sala del CE Mataró jugant a categoria estatal, tot i que encara sorgiria algun entrebanc abans de començar i alguna sorpresa l’any següent.
