Records… núm 199
En el número anterior dèiem que en uns temps passats l’hoquei mataroní havia estat superior a l’equip del FC Barcelona, però el mateix havia passat en el món del bàsquet allà pels anys seixanta en els quals el CE Mataró va arribar a ser el tercer equip estatal per darrere de Real Madrid i Picadero. Entre les temporades 1963-64 i 1969-70, l’equip blaugrana va caure derrotat a Mataró fins a set vegades seguides en partit de la 1a Divisió de la Liga Nacional, com se’n deia en aquells temps a la màxima categoria..
Recordem que podeu veure tots els resultats de la història del bàsquet, i dels altres esports destacats de la ciutat a resultats.ilurosport.cat
Primera temporada sense Antoni Serra a la banqueta
La temporada 1969-70 la secció de bàsquet del CE Mataró va afrontar la seva setena temporada consecutiva a la màxima categoria estatal sense Antoni Serra, que va deixar de ser l’entrenador de l’equip, per dedicar-se al càrrec de seleccionador estatal juvenil. La lògica eufòria que s’havia produït la temporada anterior amb la inauguració del Palau no s’havia traslladat al rendiment de l’equip que va patir fins al final per salvar-se de la promoció (veure Records 45).
Per intentar refer la situació es va contractar com a entrenador l’argentí José Fèlix Cavallero, en una època en què el futbol també tenia en Mario Leardi un entrenador d’aquella nacionalitat. L’únic fitxatge destacat va ser el del madrileny Alfredo Pérez procedent del Bosco de La Corunya.
A la primera volta l’equip groc-i-negre va patir tres derrotes al Palau, contra Picadero, Kas i Real Madrid, aquesta última per 71-96 amb un Palau atapeït. Tanmateix, a la segona volta el feu mataroní es va tornar inexpugnable per als visitants. Entre altres va caure el Joventut en un partit dramàtic, i que va decidir una personal d’Enric Margall sobre el Che Gonzàlez en el darrer segon amb 77-78 al marcador i que el veterà jugador groc-i-negre va transformar en el 79-78 amb gran serenitat.
Pallissa sobre el Barça
La situació era complicada degut al fluix balanç fora de casa, on només es va poder guanyar un partit en tota la competició: a la pista de l’Espanyol a la primera volta (89-93). I en l’últim partit de la temporada al Palau, es va rebre el FC Barcelona, que era cinquè, amb l’obligació de guanyar el partit per treure’s del damunt qualsevol perill de promoció. L’equip groc-i-negre molt motivat va esborrar de la pista l’equip blaugrana que va formar d’entrada amb Quimet Costa, Aito Garcia Reneses, Udaeta, Elies i l’americà Carmichael. Ja al descans, el Mataró dominava amb claredat i a la segona part el Barça va fer un joc esquerp i mancat d’esportivitat, i el Mataró Molfort’s va acabar guanyant per 84-58, destacant per part local Martínez (23 punts), Tarruella (21) i Gonzàlez (21).
La classificació final va ser aquesta: Real Madrid (38), Picadero (37), Joventut (35), Kas Vitòria (28), Estudiantes (23), Barcelona (22), Sant Josep (20), CE MATARÓ (18), Aguilas (16), Nàutico Tenerife (12), Atlètico San Sebastián (8) i Espanyol (7).
El màxim encistellador groc-i-negre va ser una vegada més en Joan Martínez amb 439 punts en els 22 partits jugats, amb una marca sensacional de 41 punts davant del Sant Josep i una altra de 36 punts a la pista del Real Madrid. Darrere seu Ché Gonzàlez (342), Tarruella (318), Pérez (186), Cabanes (123), Ramon (121), Gudayol (65), Burillo (41), Moreno (23), Font (14) i Rojas (10).
Abans de tancar la temporada Martínez va guanyar un torneig nacional de tirs lliures i va jugar amb la selecció estatal, junt amb el seu excompany Josep M. Soler.
A la Copa del Generalísimo el Mataró Molfort’s va caure en quarts de final davant del Kas de Vitòria, i el mes de maig va rebre la visita de la selecció d’Uruguay, perdent per 81-93.
Estiu mogut i nou patrocinador
Una de les alegries de la temporada va arribar per part de l’equip infantil, on destacaven Filbà i Ametller, que va quedar subcampió català perdent a la final per 64-60 davant del Joventut, que després quedaria campió estatal a Mataró.
Però la polèmica de l’estiu la va protagonitzar l’equip badaloní, que es va emportar l’infantil Joan Filbà, sense l’autorització del club groc-i-negre. Més tard els cops van continuar amb la marxa de Joan Martínez i Che Gonzàlez al Manresa d’Antoni Serra, de Tarruella al Madrid, de Pérez al Breogan i de Ramon al Pineda. L’equip quedava desmembrat, i a més Molfort’s deixava el seu patrocini…
Per sort aviat es va tenir nou patrocinador. El nom del Mataró aniria al darrere d’Ignis, espònsor d’un dels grans equips italians i europeus a Varese, i en la presentació el seu representant va dir que els encantaria poder veure una final europea entre Ignis Mataró i Ignis de Varese. Però les coses van anar de forma molt diferent…
Mal inici i Cavallero dimiteix
Van arribar com a nous fitxatges Arteman, Espiga, Porcar, Marcó, Forns, Viñas (cedit pel Madrid) i només van continuar Gudayol, Cabanés i Burillo, i el calendari de lliga va portar per començar el partit més “morbós”, un enfrontament al Palau entre l’Ignis Mataró i el Manresa d’Antoni Serra i Joan Martínez, que va ser tremendament emocionant i que va acabar amb 65-66 per als manresans.
Poc després va haver-hi embolic amb la visita del Picadero, on jugava Josep Maria Soler, un altre mataroní de l'”època heròica”, ja que l’àrbitre va suspendre el partit a mitja part (36-31) per falta de força pública, i a la continuació, dies després, el partit va acabar amb empat a 66, en uns temps en què valia aquest resultat i no es feia pròrroga.
A finals d’any, després d’haver perdut davant del Madrid (58-97), a Badalona (87-45), davant del Barça (55-62) i a Bilbao contra l’Aguilas, que era el cuer, per un humiliant 93-51, el Mataró era penúltim en acabar la primera volta amb 5 punts, i l’entrenador Cavallero va dimitir, fent-se càrrec de l’equip el capità Burillo.
El partit més curt de la història
I a la primera jornada de la segona volta va haver-hi més polèmica. El Mataró no va poder arribar a Manresa per culpa de la neu i el partit es va fixar per al dimecres següent.
El dilluns a la nit, a l’entrenament, alguns jugadors van resultar intoxicats per una fuita de gas, però el Manresa, tot i la intervenció d’Anselmo López, president de la Federació Espanyola, es va negar a ajornar el partit, i el Mataró va anar-hi amb només 3 jugadors sèniors i 2 júniors. Van forçar personals i en quedar amb un jugador en pista es va acabar el partit amb 34-22. El partit més curt de la història del CE Mataró va durar 14 minuts i 24 segons.
Descens a segona, després de vuit temporades entre els grans
El Mataró estava ja pràcticament desnonat, condia el desànim i les grades es van buidar, i fins i tot Josep Mora va dimitir de la presidència. Els jugadors van treure l’amor propi per fer bons partits a Madrid (77-60) i aquí davant del Joventut (77-80), i per derrotar el Sant Josep, el Nàutico de Tenerife i l’Aguilas de Bilbao en el darrer partit, però no es va puntuar a fora, i l’Ignis Mataró va baixar a segona divisió. Tancant-se una etapa de vuit temporades entre els grans.
El títol va ser per al Real Madrid, per bàsquet-average sobre el Joventut (42 punts, amb només una derrota cadascun), seguits per Picadero (29), Manresa (23), Kas i Barcelona (22), Nàutico (18), Estudiantes i Breogán (16), Sant Josep (15), IGNIS MATARÓ (11) i Aguilas (8).
El màxim anotador de l’equip groc-i-negre va ser Cabanés amb 335, seguit per Viñas (284), Gudayol (270), Marcó (132), Espiga (109), Porcar (103), Burillo (72), Artemán (67) i Forns (47).
L’Esportiva juga a 3a Estatal
Per a l’altre equip de Mataró, l’Esportiva, que estava jugant a la 3a Divisió, les dues temporades citades no van ser tampoc satisfactòries del tot, ja que l’objectiu de l’ascens a 2a Estatal no es va poder aconseguir.
La temporada 1969-70 amb Francisco Solana d’entrenador i després d’arribar a un acord amb el CE Mataró per tal de fitxar els jugadors del seu equip B que s’havia desfet, es va quedar campió de grup i van arribar a les semifinals on es va caure davant del CB Hospitalet.
La temporada 1970-71, ja amb Llorenç Campdepadrós a la presidència del club, es va quedar quart del grup quedant fora de la fase final.
Formaren en l’equip en aquelles dues temporades: Vidal, Costart, Fité I, Fors, Mons, Caminada, Fité II, Martín, Peiris, Torné, Estrada, Vicente, Helios Xaudaró i Espàrrech.
La temporada següent arribaria l’èxit…
L’infantil subcampió estatal
Però la temporada va tenir els seus aspectes positius. La selecció de mini de Mataró va guanyar el Torneig de Montbrison, i en ella va destacar Juan Regadera, cridat a la selecció estatal.
Els equips juvenils de Mataró i Esportiva van quedar campions de grup, perdent en semifinals.
Els mataronins Joan Filbà (ja al Joventut) i Antoni Ametller (encara al CE Mataró), van ser cridats per Antoni Serra a la selecció espanyola juvenil, i van aconseguir un esplèndid quart lloc a l’Europeu, després de perdre per 56-55 amb l’URSS en el partit pel tercer i quart lloc.
L’equip infantil d’Ignis Mataró va quedar campió de Catalunya derrotant el Joventut en la final per 58-49. Posteriorment, aquest equip que entrenava Carles de Nadal i formaven Criado, Barrabés, Salazar, Genisans, Ortega, Mateo, Cobos, Fernàndez, Ballestar, Sànchez i Gonzàlez, va anar a Madrid on van obtenir el subcampionat estatal perdent en la final davant l’Estudiantes per 53-39.
El Mataró havia baixat i havia dimitit el president, però abans de l’estiu es van convocar eleccions i Josep Mora es va tornar a fer càrrec de la presidència de la secció i tothom va començar a pensar en la recuperació de la categoria perduda.
